Aloxy

Aloxy es una empresa de software y SaaS con sede en Barcelona. En los datos verificados consta como startup del sector del software y SaaS, con estado registral activo. No consta en las fuentes disponibles ninguna información adicional sobre su actividad concreta, el producto que ofrecía o el modelo de negocio.

No consta. Los datos verificados no incluyen el año de fundación, los fundadores ni las circunstancias de la creación de la empresa. La única fuente disponible es una entrada de Wikipedia, que no aporta, en la información recogida, detalles verificables sobre la fundación.

No consta. El sector declarado es el de software y SaaS, pero las fuentes disponibles no permiten afirmar qué producto concreto ofrecía Aloxy, a qué tipo de cliente se dirigía ni cuál era su modelo de facturación.

No consta. No hay datos verificados sobre la evolución de la empresa, el crecimiento, la facturación, la financiación recibida o los hitos alcanzados.

No consta ningún cierre. De acuerdo con los datos verificados, Aloxy consta registralmente como activa. Por tanto, no se puede documentar ningún cese de actividad ni ningún proceso de transformación.

No consta. No hay información verificada sobre el impacto de Aloxy en el sector, productos derivados, equipos formados o cualquier otro legado.

No consta. Los datos verificados no identifican a los fundadores ni su trayectoria posterior. Para ampliar esta información se podría consultar el Registro Mercantil de Barcelona (cuentas anuales y administradores), el BORME para nombramientos y ceses, y fuentes periodísticas especializadas en startups.

Con la información verificada disponible no se pueden extraer lecciones operativas específicas sobre el sector ni sobre la empresa. Cualquier conclusión sobre su estrategia, su producto o su evolución requeriría disponer de datos adicionales que las fuentes actuales no proporcionan.

No disposem de dades verificades sobre quin producte concret oferia Aloxy, a qui servia ni com monetitzava. L'única base sòlida és la seva classificació com a startup de software i SaaS amb seu a Barcelona i estat registral actiu (font: Wikipedia). Qualsevol reconstrucció ha de partir d'aquesta essència —programari com a servei des de Barcelona— i no d'inventar un producte que no podem confirmar.

La proposta, doncs, és construir avui un SaaS de nínxol, vertical i amb un client molt concret, en lloc d'un producte genèric. L'avantatge de començar avui respecte a fa uns anys és l'accés a eines de desenvolupament assistit, infraestructura sota demanda i canals de venda digitals que redueixen el cost d'arrencada. Això és una proposta, no una descripció del que Aloxy feia.

No tenim dades verificades sobre el mercat que Aloxy atenia. El que sí que podem afirmar és que Barcelona té un ecosistema consolidat de startups SaaS, amb accés a talent tècnic, inversió primerenca i programes públics i privats de suport. Aquesta és una condició de context, no una dada específica d'Aloxy.

Com a proposta, l'escenari més realista és triar un nínxol vertical (per exemple, un sector regulat o una funció concreta dins d'una pime) on el client ja pagui per resoldre el problema amb fulls de càlcul o eines genèriques. La mida d'aquest mercat s'hauria de validar amb entrevistes i proves de disposició a pagar abans d'invertir en producte. Qualsevol xifra de mercat que es donés aquí seria una estimació no verificada i, per tant, no s'inclou.

Proposta: subscripció mensual per compte o per seient, amb un pla d'entrada baix i un pla superior per a equips. Aquest és el model estàndard del SaaS i encaixa amb l'essència del sector, però no podem afirmar que fos el model d'Aloxy.

Com a estimació a validar, un preu d'entrada podria situar-se en un rang de 20 a 60 €/mes per usuari, i un pla d'equip en un rang de 150 a 500 €/mes, segons el nínxol i el valor aportat. Són xifres orientatives, no contrastades, i caldria ajustar-les amb el client abans de fixar-les. El model hauria de prioritzar retenció i ingressos recurrents per sobre del creixement ràpid.

Proposta en fases, amb portes de decisió clares:

1. Validació (4-8 setmanes, estimació): 15-25 entrevistes amb clients potencials del nínxol triat, per confirmar el problema i la disposició a pagar. Cap línia de codi abans de tenir senyals clars.
2. Prototip (6-10 setmanes, estimació): versió mínima que resolgui una sola funció crítica, provada amb 3-5 clients pilots.
3. Primers clients de pagament (2-4 mesos, estimació): convertir els pilots en subscripcions reals, encara que siguin poques.
4. Iteració i creixement inicial (6-12 mesos, estimació): refinar producte segons ús real i començar a escalar el canal de venda.

Cada fase hauria de tenir un criteri d'èxit definit abans de començar, per evitar construir sense demanda.

Totes les xifres següents són estimacions a validar, no dades verificades:

• Equip fundador: 1-2 persones a temps complet durant els primers mesos. Cost orientatiu de 3.000-6.000 €/mes per persona en sou o estalvi renunciat, segons perfil.
• Desenvolupament: si es fa amb equip propi, el cost és el sou; si es subcontracta, un prototip podria situar-se en un rang de 15.000-40.000 € (estimació àmplia, molt dependent de l'abast).
• Infraestructura i eines: rang de 100-500 €/mes en fase inicial (estimació).
• Legal i constitució: rang de 1.000-3.000 € (estimació).
• Màrqueting i vendes inicials: rang de 500-2.000 €/mes (estimació).

Un escenari de arrencada frugal podria situar-se en un rang de 30.000-80.000 € per cobrir els primers 6-9 mesos (estimació a validar). Aquestes xifres són orientatives i caldria ajustar-les amb un pressupost detallat.

• Risc de producte: construir quelcom que ningú no vol pagar. Es mitiga amb validació prèvia i pilots.
• Risc de mercat: un nínxol massa petit o massa competitiu. Es mitiga triant un segment amb dolor clar i disposició a pagar demostrada.
• Risc d'equip: dependència d'una sola persona clau. Es mitiga documentant i repartint responsabilitats.
• Risc financer: cremar caixa abans de tenir ingressos recurrents. Es mitiga amb fites de validació i pressupost frugal.
• Risc d'informació: partim de molt poques dades verificades sobre Aloxy; qualsevol reconstrucció és una proposta i no una continuïtat demostrada del negoci original.

Les lliçons que es poden extreure d'aquest exercici, més enllà del cas concret d'Aloxy, són:

• Quan les dades verificades són escasses, l'honestedat és el primer actiu: cal separar sempre el fet contrastat de la proposta.
• La reconstrucció d'una empresa no consisteix a replicar el passat, sinó a identificar-ne l'essència (aquí, SaaS des de Barcelona) i construir-hi a partir d'avui.
• El cost real d'arrencar no és només dinerari: és el temps de validació abans de construir.
• Qualsevol xifra sense validació és una hipòtesi, i cal presentar-la com a tal.
• L'equip adequat és el que accepta validar abans d'invertir, no el que s'enamora de la idea.

Les indústries alimentàries mitjanes han de poder reconstruir la història d'un lot en poques hores davant d'una alerta sanitària o una auditoria (IFS, BRCGS). Avui ho fan amb fulls de càlcul, paper i correus, cosa que fa que la reconstrucció sigui lenta, incompleta i difícil de demostrar. El producte resoldria la traçabilitat cap endavant i cap enrere d'un lot amb registres immutables, i el control de qualitat associat (controls de recepció, paràmetres de procés, no conformitats).

Nota de context: la informació verificada disponible sobre Aloxy és mínima (només una fitxa a Wikipedia); aquesta especificació és una proposta de producte inspirada en el sector, no una descripció de l'empresa real.

Arquitectura de monolític modular amb servei d'esdeveniments, desplegada en un sol proveïdor cloud (per exemple AWS) amb tres components:

1. API principal (REST): un sol desplegable amb mòduls interns (lots, moviments, qualitat, usuaris, integracions). Motiu: l'equip és petit i la càrrega és moderada; un monolític modular evita la complexitat operativa d'un microserveis prematurs.
2. Registre d'esdeveniments (append-only): cada canvi d'estat d'un lot o una no conformitat genera un esdeveniment immutable en una taula append-only (o un stream tipus Kinesis). Motiu: l'auditoria exigeix poder demostrar què es va registrar i quan, i un registre append-only ho fa verificable.
3. App mòbil de planta (PWA): interfície offline-first per a operaris amb guants i escàners de codi de barres. Motiu: a la planta la connectivitat és irregular i el registre s'ha de poder fer al moment.

Flux bàsic:

``` [PWA planta] --(HTTPS, cua offline)--> [API REST] --> [PostgreSQL] | +--> [Taula esdeveniments append-only] | +--> [Worker: exportacions, alertes] ```

Multi-tenant per `tenant_id` a totes les taules, amb aïllament a nivell de fila (RLS de PostgreSQL). Motiu: una sola base de dades simplifica l'operació, i RLS evita fuites entre clients sense duplicar infraestructura.

Entitats principals (PostgreSQL):

• `tenant(id, nom, pla)`
• `usuari(id, tenant_id, rol, email)`
• `producte(id, tenant_id, codi, nom, al·lèrgens[])`
• `lot(id, tenant_id, producte_id, codi_lot, data_produccio, estat, lot_pare_id)`
• `moviment(id, tenant_id, lot_id, tipus, quantitat, unitat, ubicacio, ts, usuari_id)` — tipus: entrada, consum, sortida, ajust
• `control_qualitat(id, tenant_id, lot_id, parametre, valor, unitat, dins_limits, ts, usuari_id)`
• `no_conformitat(id, tenant_id, lot_id, descripcio, severitat, estat, ts_obertura, ts_tancament)`
• `esdeveniment(id, tenant_id, entitat, entitat_id, accio, payload_json, ts, usuari_id)` — append-only, sense UPDATE ni DELETE

Relacions clau: un `lot` pot tenir un `lot_pare_id` (traçabilitat de mescles i reenvasats), i els `moviment` connecten lots entre ubicacions. La reconstrucció cap enrere és un recorregut per `lot_pare_id` i `moviment`; cap endavant, per lots fills i sortides.

Decisió: els codis de lot són únics per tenant, no globalment. Motiu: cada fàbrica té la seva numeració i forçar un espai global complica la implantació.

API REST versionada (`/v1`), autenticació OAuth2 amb tokens per tenant i rols (operari, qualitat, admin). Endpoints principals:

• `POST /v1/lots`, `GET /v1/lots/{id}/traçabilitat?direccio=endavant|enrere`
• `POST /v1/moviments` (idempotent per `Idempotency-Key`, per suportar reintents offline)
• `POST /v1/controls`, `POST /v1/no-conformitats`
• `GET /v1/esdeveniments?entitat=lot&entitat_id=...` (lectura del registre auditable)
• Webhooks sortints per a alertes de no conformitat i tancament de lot.

Integracions previstes, per ordre de valor:

1. ERP del client (SAP Business One, Odoo): sincronització de productes i ordres de producció via API o fitxers CSV.
2. Exportació a PDF/CSV signada per a auditories: paquet de traçabilitat d'un lot amb hash de verificació.
3. Etiquetatge: generació de codis de barres/QR de lot per imprimir a planta.

Decisió: no es construeix cap connector ERP a mida durant la fase 1; s'ofereix importació CSV i API oberta. Motiu: cada ERP és un projecte d'integració i no ha de bloquejar el nucli.

Ordre de construcció, pensat per validar el risc més gran abans:

1. Nucli de lots i moviments amb registre append-only i la consulta de traçabilitat en totes dues direccions. És el valor central i el que es pot demostrar en una demo.
2. PWA de planta offline-first amb escàner de codi de barres i cua de sincronització idempotent. Sense això, ningú no registra dades reals.
3. Controls de qualitat i no conformitats amb webhooks d'alerta.
4. Exportació del paquet de traçabilitat signat per a auditories.
5. Importació CSV de productes i lots inicials.

No es construeixen en la fase 1: connectors ERP natius, analítica avançada, ni app nativa iOS/Android (la PWA cobreix el cas).

• Volum: una fàbrica mitjana genera de l'ordre de 10^4–10^5 moviments/mes; unes desenes de tenants caben en una única instància PostgreSQL amb rèplica de lectura. El risc d'escala és baix a curt termini.
• Risc: sincronització offline conflictiva. Dos operaris poden registrar el mateix moviment. Mitigació: claus d'idempotència generades al client i resolució per "primer esdeveniment guanya" amb marcatge de duplicats per revisió manual.
• Risc: integritat del registre auditable. Si algú pot modificar esdeveniments, el producte perd el seu valor. Mitigació: permisos de base de dades sense UPDATE/DELETE sobre `esdeveniment`, i encadenament de hash per detectar manipulació.
• Risc: adopció a planta. Si l'operari no pot registrar en menys de 10 segons, torna al paper. Mitigació: mesurar el temps de registre com a mètrica de producte des del primer prototip.
• Risc: compliment normatiu variable per país. Mitigació: el model de dades és genèric i les plantilles de control de qualitat es configuren per tenant.

1. Test de reconstrucció de lot: donat un lot final, l'API retorna tots els lots i moviments antecedents en menys de 2 segons per a un lot de fins a 50 antecedents; es prova amb dades sintètiques i amb dades d'una planta pilot.
2. Test d'immutabilitat: intentar UPDATE/DELETE sobre `esdeveniment` ha de fallar a nivell de base de dades; es verifica amb un test d'integració.
3. Test offline: registrar 100 moviments sense connexió, recuperar la xarxa i comprovar que tots arriben exactament una vegada (cap duplicat, cap pèrdua).
4. Pilot amb una fàbrica: durant 4 setmanes, comparar el temps de reconstrucció d'un lot amb el mètode anterior i mesurar el temps mitjà de registre per operari.
5. Simulacre d'auditoria: generar el paquet de traçabilitat signat d'un lot i verificar-ne el hash de manera independent.

Criteri d'èxit del pilot: reconstrucció completa d'un lot en menys de 5 minuts i temps de registre a planta inferior a 10 segons.