Cromai

Cromai consta como una startup del sector del software y SaaS con sede en Barcelona (Barcelona). De acuerdo con los datos verificados disponibles, su situación registral es activa, es decir, no se trata de una empresa cerrada ni, según estos datos, de un caso de transformación empresarial documentado.

Más allá de esta identificación básica —nombre, naturaleza de startup, sector y ubicación—, la fuente disponible no aporta detalles verificables sobre el objeto social, el producto o los clientes.

No consta la fecha de fundación de Cromai, ni sus fundadores, ni el contexto en que se constituyó. La fuente citada (la entrada de Wikipedia) no proporciona esta información de manera verificable en el momento de redactar este informe.

Cromai se enmarca en el sector del software y SaaS, según los datos verificados. No consta, sin embargo, qué producto o servicio concreto ofrecía, ni cuál era su modelo de negocio, ni a qué tipo de clientes se dirigía.

No consta información sobre la evolución de Cromai: ni hitos de crecimiento, ni rondas de financiación, ni clientes relevantes, ni ningún periodo que se pueda calificar documentalmente como "años buenos". La fuente disponible no permite reconstruir la trayectoria de la empresa.

Cromai no consta como empresa cerrada. De acuerdo con los datos verificados, su estado registral es activo. Por tanto, no hay ninguna causa de cierre que documentar.

No consta ninguna información sobre la herencia de Cromai: ni productos que hayan perdurado, ni equipos que se hayan incorporado a otros proyectos, ni ningún impacto documentado en el sector.

No consta la identidad de los fundadores de Cromai en la información disponible y, por tanto, no se puede decir dónde están hoy. Para intentarlo, se podría consultar el Registro Mercantil de Barcelona (administradores y socios), el BORME para nombramientos y ceses, y fuentes primarias de la empresa (web corporativa, perfiles profesionales y notas de prensa sectorial).

• Cuando la única fuente disponible es una entrada enciclopédica sin detalle, el primer paso operativo es acudir a las fuentes primarias: Registro Mercantil y BORME para la constitución, los administradores y los cambios societarios, antes de sacar cualquier conclusión sobre la trayectoria de la startup.
• En el análisis de startups de software y SaaS, hay que distinguir entre "estado registral activo" y "actividad económica real": una sociedad puede constar activa en el registro y, al mismo tiempo, no tener actividad operativa documentada. Hay que verificar las dos dimensiones por separado.
• Para cualquier afirmación sobre producto, clientes o financiación en este sector, hay que exigir fuente primaria o periodística identificada; sin ello, lo correcto es dejar el vacío como "no consta" en lugar de inferirlo.

El punt de partida honest és aquest: de Cromai només en sé, amb la font disponible, que és una startup de software i SaaS ubicada a Barcelona [Wikipedia]. No tinc detall verificat del seu producte, del seu model de preus ni dels seus clients. Qualsevol reconstrucció, doncs, ha de començar reconeixent aquest límit.

La proposta que faig (marcada com a proposta, no com a fet) és reconstruir l'essència com a micro-SaaS de producte enfocat: un programari petit, d'un sol problema ben resolt, venut per subscripció a un nínxol concret de pimes o professionals, amb seu a Barcelona i equip mínim. L'essència que es pot preservar sense inventar res és la categoria (software/SaaS) i la ubicació; la resta és terreny de decisió nova.

No puc afirmar quin mercat servia Cromai, perquè no tinc aquesta dada verificada. El que sí que puc dir és que el mercat del SaaS per a pimes a Espanya i Catalunya és gran i competitiu, i que la dificultat habitual no és la mida del mercat sinó la distribució i el cost d'adquisició de clients. Això és context general, no una dada específica de Cromai.

Com a proposta: triar un nínxol vertical (un sector concret, un flux de treball concret) en lloc d'un producte horitzontal. La raó és que un equip petit competeix malament en mercats amplis i pot guanyar en nínxols on la distribució és més barata i el boca-orella funciona.

Proposta, no fet: subscripció mensual per compte o per seient, amb un pla gratuït limitat per generar embut i un pla de pagament des del primer dia per als usuaris actius. Preus a validar; com a rang orientatiu d'estimació, entre 15 i 60 €/mes per compte segons el nínxol, a confirmar amb entrevistes a clients reals abans de fixar-los.

Mètriques que caldria vigilar des del dia u: cost d'adquisició de client, vida mitjana de la subscripció i percentatge de clients que arriben per recomanació. Sense aquestes tres xifres, el model no és un model, és una esperança.

Fase 0 (2-4 setmanes, estimació): validar el nínxol amb 15-20 entrevistes a usuaris potencials reals, sense construir res.

Fase 1 (6-10 setmanes, estimació): construir un producte mínim que resolgui un sol flux de treball de punta a punta, amb 5-10 clients de prova que paguin (encara que sigui poc).

Fase 2 (3-6 mesos, estimació): iterar sobre l'ús real, mesurar retenció i decidir si s'amplia el producte o es canvia d'enfocament. La decisió de continuar o aturar hauria de ser explícita i amb criteris escrits d'entrada.

Tot següent és estimació meva i a validar, no dada de Cromai:

• Equip mínim (1-2 persones a temps complet): el cost dominant. Rang orientatiu de 3.000-6.000 €/mes per persona a Barcelona, segons perfil, a validar.
• Infraestructura i eines (allotjament, pagaments, correu, analítica): rang estimat de 100-400 €/mes al començament.
• Màrqueting i vendes inicials: rang estimat de 500-2.000 €/mes, o zero si es fa només per contacte directe.
• Cost de llançament total fins a tenir els primers clients de pagament: rang estimat de 15.000-40.000 € en 3-6 mesos, depenent sobretot de si els fundadors es paguen sou.

Aquestes xifres són un ordre de magnitud per pensar, no un pressupost.

1. Risc de dada: no tinc verificat què feia Cromai; reconstruir "la mateixa essència" sense aquesta informació és, en part, una aposta. Cal llegir la font original [Wikipedia] i, si cal, el registre mercantil abans de decidir res.
2. Risc de mercat: un nínxol massa petit no sosté el negoci; un de massa gran requereix un equip que un micro-SaaS no té.
3. Risc de distribució: és el motiu més habitual de fracàs en SaaS petit; el producte pot ser bo i ningú no arribar-hi.
4. Risc financer: el rang de cost estimat assumeix que els fundadors aguanten mesos sense ingressos significatius.

La lliçó que es pot extreure d'aquest exercici, més enllà del cas concret, és que la disciplina de separar el verificat del suposat és el primer actiu d'un pla de reconstrucció. Aquí l'únic verificat és la categoria, la ubicació i l'estat registral; tot la resta és proposta i ha de portar aquesta etiqueta fins que algú la validi amb dades reals.

Per tant, qui ho hauria de fer és un equip que (a) llegeixi primer la font original i el registre abans de decidir, (b) accepti començar petit i validar amb clients que paguin, i (c) escrigui els seus propis criteris d'atur abans de començar. Si no es pot accedir a la informació original de Cromai, la reconstrucció hauria de tractar-se com una startup nova inspirada en una categoria, no com una continuació.

El pagès i el tècnic agrònom decideixen on i quant herbicide aplicar amb informació escassa: inspecció visual, mostreig manual i experiència. Això genera dos costos oposats: sobredosificar (cost del producte i impacte ambiental) o infradosificar (pèrdua de rendiment). Les imatges de dron existeixen, però queden en carpetes i no es converteixen en una decisió operativa.

Cromai resoldria la bretxa entre "tenir imatges" i "saber què fer demà a la parcel·la": ingesta d'imatges georeferenciades, detecció de males herbes per zona, i una recomanació de dosi per zona exportable a la maquinària o al quadern de camp.

Tres serveis independents, comunicats per una cua, perquè la inferència (costosa i variable) no bloquegi l'API de negoci:

``` [Client / Dron] --HTTPS--> [API Gateway] | +---------+----------+ | | [Servei Ingesta] [Servei Negoci] | | (object storage) (PostgreSQL) | ^ v | [Cua de treballs] | | | [Worker d'inferència] ------+ | (object storage: rasters) ```

• Servei Ingesta: rep imatges o ortomosaic, valida metadades (CRS, GSD, data), les desa a object storage i encua un treball. Motiu: la ingesta ha de ser ràpida i idempotent; el processament no.
• Worker d'inferència: executa el model de segmentació sobre tiles, genera un raster de probabilitat i l'escriu a storage. Motiu: aïllar CPU/GPU i permetre reintents sense afectar l'API.
• Servei Negoci: gestiona parcel·les, usuaris, resultats i exportacions. Motiu: domini estable, independent del model.
• Cua: desacoblament i backpressure; un pic de vols no tomba l'API.

PostgreSQL amb PostGIS per a geometria; els rasters viuen a object storage i a la BD només se'n guarda la referència i metadades.

```sql -- usuaris i organitzacions CREATE TABLE org (id uuid PRIMARY KEY, nom text NOT NULL); CREATE TABLE usuari (id uuid PRIMARY KEY, org_id uuid REFERENCES org(id), email text UNIQUE NOT NULL);

-- parcel·la: geometria en EPSG:4326 CREATE TABLE parcel·la ( id uuid PRIMARY KEY, org_id uuid REFERENCES org(id), nom text, geom geometry(Polygon, 4326) NOT NULL, cultiu text, created_at timestamptz DEFAULT now() );

-- vol: una campanya d'imatge sobre una parcel·la CREATE TABLE vol ( id uuid PRIMARY KEY, parcel·la_id uuid REFERENCES parcel·la(id), data_vol date NOT NULL, font text CHECK (font IN ('dron','satelit')), gsd_cm numeric, -- resolució del sòl en cm/píxel estat text CHECK (estat IN ('pujat','processant','llest','error')), raster_key text -- clau a object storage );

-- resultat per zona: sortida del model agregada CREATE TABLE zona_resultat ( id uuid PRIMARY KEY, vol_id uuid REFERENCES vol(id), geom geometry(Polygon, 4326) NOT NULL, prob_maleia numeric CHECK (prob_maleia BETWEEN 0 AND 1), classe text, -- 'nul·la' | 'baixa' | 'mitjana' | 'alta' dosi_recomanada_l_ha numeric ); ```

Decisions i motius:

• PostGIS perquè les consultes de negoci són espacials ("quines zones dins la parcel·la").
• Raster fora de la BD perquè els ortomosaics pesen centenars de MB i no encaixen bé en backups transaccionals.
• `zona_resultat` com a polígons en lloc de píxels: el client vol una recomanació accionable, no un mapa de calor; els polígons són exportables a maquinària.

API REST versionada, autenticació per token d'organització.

• `POST /v1/parcel·les` — crea parcel·la amb GeoJSON.
• `POST /v1/vols` — puja imatge (multipart o URL signada) i retorna `vol_id` amb estat `pujat`.
• `GET /v1/vols/{id}` — estat i, si `llest`, enllaç als resultats.
• `GET /v1/vols/{id}/zones` — llista de `zona_resultat` en GeoJSON.
• `POST /v1/vols/{id}/export` — genera CSV/Shapefile de prescripció de dosi.

Integracions previstes:

• Object storage compatible S3 per a imatges i rasters.
• Webhook `vol.llest` perquè sistemes del client (quadern de camp, ERP agrari) reaccionin sense polling.
• Exportació a format de prescripció variable (VRA) per a maquinària; es comença per CSV i es deixa Shapefile/ISOXML per a una fase posterior.

Vertical mínim, una sola parcel·la i un sol vol:

1. Model de dades i API de parcel·les i vols (sense inferència real: estat simulat).
2. Ingesta d'un ortomosaic GeoTIFF amb validació de CRS i GSD.
3. Worker que trosseja en tiles i crida un model de segmentació preentrenat (o un baseline per índexs de vegetació) i escriu un raster de probabilitat.
4. Agregació de píxels a polígons de zona i càlcul de dosi.
5. Exportació CSV de prescripció.

Motiu de l'ordre: cada pas és validable sol i el pas 3 es pot substituir per un baseline senzill sense canviar l'API.

• Volum: un ortomosaic de 200 ha a 5 cm/píxel pot ser ~1–2 GB; cal tilejat i processament per blocs per no esgotar memòria.
• Precisió del model: la detecció de males herbes depèn de cultiu, estat fenològic i resolució; el risc és prometre precisió que no es generalitza. Mitigació: classes de confiança i revisió humana obligatòria abans d'exportar.
• Cost de còmput: la inferència per GPU és el cost dominant; cal cua amb límits per organització i càlcul de cost per hectàrea.
• Georeferenciació: errors de CRS o de GSD donen mapes desplaçats; validació estricta a la ingesta.
• Latència: el processament no és instantani; el producte ha de comunicar estat i no bloquejar el client.

• Test unitari de validació de metadades (CRS, GSD, data) i d'agregació píxel→polígon amb geometries conegudes.
• Test d'integració d'extrem a extrem amb un ortomosaic petit de referència i resultat esperat emmagatzemat.
• Validació agronòmica en camp: comparar zones detectades amb mostreig manual en almenys 3 parcel·les i 2 cultius; mètrica objectiu: precisió i recall per classe, no només exactitud global.
• Validació d'exportació: comprovar que el CSV de prescripció s'importa correctament en almenys un equip de dosificació variable.
• Criteri de sortida del vertical mínim: un tècnic pot pujar un vol, rebre zones i exportar una prescripció sense intervenció de l'equip tècnic de Cromai.

Fonts: [Wikipedia] Cromai — Wikipédia — https://es.wikipedia.org/wiki/Cromai