Factorial

Factorial es una empresa de software como servicio (SaaS) del sector de la gestión de personal, con sede en Barcelona. Según la fuente consultada (Wikipedia), la compañía consta como activa. No consta en la fuente ningún proceso de cierre, disolución o transformación societaria.

La fuente disponible no detalla la fecha de fundación, los fundadores ni las circunstancias de la creación de la empresa. Estos datos no constan en el corpus suministrado.

Según la fuente, Factorial opera en el ámbito del software y el SaaS, concretamente en la gestión de personal. El corpus no permite precisar el catálogo de productos, el modelo de precios ni el perfil de clientela más allá de esta adscripción sectorial.

No consta en el corpus ninguna información sobre la evolución del negocio, el crecimiento, las rondas de financiación o los resultados de la empresa. La fuente disponible no aporta datos de este tipo.

No consta ningún cierre. Según la fuente consultada (Wikipedia), la empresa consta como activa. Por tanto, este apartado no tiene contenido documentable con el corpus disponible.

No consta en el corpus ninguna información sobre el impacto, la continuidad o la herencia de la empresa, dado que no hay ningún cierre documentado.

El corpus no identifica los fundadores de la empresa, de modo que no se puede indicar dónde están hoy ni qué trayectoria han seguido. Para completar esta información habría que consultar el registro mercantil (BORME) para identificar a los administradores y socios, y fuentes primarias de la empresa o entrevistas públicas a los fundadores.

Dado que la fuente disponible no documenta ningún cierre ni transformación, no se pueden extraer lecciones operativas sobre el caso. Para un informe de este tipo habría que disponer de fuentes adicionales: cuentas anuales depositadas en el registro, notas de prensa corporativas, cobertura periodística especializada en startups y, en su caso, documentación registral del BORME.

La dada verificada de partida és que FACTORIAL és una startup de software i SaaS amb seu a Barcelona i que el seu estat registral és activa [Font: Wikipedia — Factorial (empresa)]. Això vol dir que no hi ha cap "fet verificat de tancament" sobre el qual reconstruir res: l'empresa, a data de la font consultada, continua existint.

Per tant, l'encàrrec tal com estava plantejat no es pot executar sense inventar dades, cosa que les regles prohibeixen. El que sí que es pot fer, i és el que fa aquest informe, és respondre a una pregunta adjacent i legítima: si avui es volgués construir des de zero un negoci SaaS amb la mateixa essència —programari de gestió per a empreses, venut per subscripció, des de Barcelona—, què es podria fer i quant costaria?

Aquesta és una proposta nova, no una reconstrucció de Factorial. No s'atribueix cap característica, xifra ni estratègia a l'empresa real més enllà del que diu la font citada.

El mercat rellevant és el de software de gestió per a PIMEs venut com a servei (SaaS), un segment en què Barcelona ha estat un pol reconegut de startups B2B. La dada verificada disponible és només que Factorial opera en aquest sector des de Barcelona [Font: Wikipedia — Factorial (empresa)]; la font no aporta mètriques de mercat, quotes ni volums.

Qualsevol quantificació del mercat (mida, creixement, disposició a pagar) seria estimació a validar i no es pot sostenir amb la font disponible. La proposta, doncs, ha de partir d'una hipòtesi de mercat explícita i sotmetre-la a validació abans d'invertir: hipòtesi de treball (a validar), no dada.

Proposta, no fet: un model de subscripció per seient o per empresa, amb plans escalonats (bàsic / professional / empresarial), facturació recurrent mensual o anual, i un component d'autoservei (producte que es pot provar i comprar sense comercial humà) combinat amb vendes assistides per a comptes més grans.

Aquest patró és el típic del SaaS B2B i és una proposta de disseny, no una descripció del model real de Factorial, del qual la font consultada no en detalla l'estructura de preus.

Proposta, a validar en cada fase:

1. Fase 0 — Validació (1-2 mesos, estimació): entrevistes a 20-30 PIMEs objectiu per confirmar el problema i la disposició a pagar. Cap desenvolupament fins a tenir senyals clars.
2. Fase 1 — Producte mínim (3-4 mesos, estimació): un únic mòdul que resolgui un dolor concret i mesurable, amb onboarding autoservei.
3. Fase 2 — Primers clients de pagament (2-3 mesos, estimació): objectiu d'un nombre reduït de clients de pagament per validar el cicle de venda i la retenció inicial.
4. Fase 3 — Escalat: ampliar mòduls i equip comercial només si les mètriques de retenció ho justifiquen.

Els terminis són rangs estimats, no compromisos.

Totes les xifres són estimacions a validar, no dades de cap empresa:

• Equip fundacional (2-3 persones, 6 mesos): rang estimat de 90.000-180.000 € en sous i càrregues, segons perfils i si hi ha cofundadors no remunerats.
• Desenvolupament i infraestructura inicial: rang estimat de 10.000-30.000 € per al primer any, depenent de si es construeix amb equip propi o extern.
• Legal, constitució i compliment (RGPD, contractes): rang estimat de 3.000-10.000 €.
• Màrqueting i vendes inicials: rang estimat de 15.000-40.000 € per als primers 6-12 mesos.

Ordre de magnitud total per començar: rang estimat de 120.000-260.000 € per al primer any, a validar amb un pressupost detallat. Són xifres de mercat genèriques per a un SaaS B2B primerenc, no dades de Factorial.

• Risc de premissa: l'encàrrec parteix d'un tancament que la font no confirma; cal aclarir l'origen de la dada abans de res.
• Risc de mercat: el segment SaaS de gestió és competitiu i amb actors consolidats; un nou entrant necessita un nínxol clar (estimació qualitativa, a validar).
• Risc de retenció: en subscripció, la corba de cancel·lació primerenca decideix la viabilitat; cal mesurar-la des del primer client.
• Risc financer: el rang de cost estimat exigeix finançament inicial; sense validació prèvia, el risc de cremar caixa és alt.

Les lliçons que es poden extreure d'aquest exercici, més enllà de l'informe original:

1. Verificar la premissa abans d'actuar. La dada "activa" hauria d'haver aturat l'encàrrec de reconstrucció; cap pla seriós no es construeix sobre un fet no confirmat.
2. Separar fet de proposta. Tot el que és disseny nou s'ha marcat com a tal; barrejar-ho amb dades reals hauria estat enganyós.
3. Tractar les xifres com a hipòtesis. Els rangs de cost i els terminis són estimacions a validar, no compromisos.
4. Validar el mercat abans d'invertir. En un SaaS, la retenció i la disposició a pagar es mesuren amb clients reals, no amb projeccions.
5. Aclarir l'origen de l'encàrrec. Si la intenció era analitzar una altra empresa o un cas real de tancament, caldria aportar la font que ho verifiqui abans de continuar.

Les PIMEs petites (5-50 persones) gestionen persones i despeses amb fulls de càlcul, correu i carpetes compartides. Això genera errors en nòmines, pèrdua de justificants de despesa, incompliment de terminis legals (RGPD, registre de jornada) i zero traçabilitat quan hi ha inspeccions o auditories.

Factorial, segons la font disponible ([Wikipedia] Factorial — Wikipédia), és una startup de Barcelona del sector Software i SaaS dedicada a la gestió de persones. La solució que es descriu aquí no replica el producte comercial, sinó que n'extreu el nucli funcional: un sistema que centralitza empleats, contractes, despeses i documents en un sol lloc, amb permisos per rol i exportacions auditables.

El problema concret que es resol: una PIME ha de poder donar d'alta un empleat, registrar un contracte, aprovar una despesa amb el seu justificant i recuperar-ho tot en una auditoria, sense sortir del sistema i sense fulls de càlcul.

Arquitectura modular monolítica amb límits de domini clars, desplegable com un sol servei. El motiu: una PIME no necessita microserveis el primer any, però sí que els mòduls no es contaminin entre si per poder extreure'ls més endavant.

``` [Client web SPA] ──HTTPS──> [API Gateway / BFF] │ ┌─────────────┼─────────────┐ ▼ ▼ ▼ [Mòdul HR] [Mòdul Despeses] [Mòdul Docs] │ │ │ └──────┬──────┴──────┬──────┘ ▼ ▼ [PostgreSQL] [Object Storage S3] │ [Cua de feines] ──> [Workers: PDF, exports, webhooks] ```

• Monòlit modular (Node.js/TypeScript o Python/FastAPI): un sol desplegable, mòduls amb interfícies internes explícites. Motiu: cost operatiu baix i equip petit.
• PostgreSQL com a font de veritat única, amb `tenant_id` a totes les taules i Row-Level Security. Motiu: aïllament multi-tenant provat a nivell de base de dades, no només d'aplicació.
• Object storage compatible S3 per a justificants i documents, amb URLs signades de curta durada. Motiu: no exposar fitxers sense control d'accés i no carregar la BD amb binaris.
• Cua de feines + workers per a generació de PDFs, exports i enviament de webhooks. Motiu: les operacions lentes no han de bloquejar la petició HTTP.
• Autenticació amb sessió JWT de curta durada + refresh token rotatiu; RBAC per rol (`admin`, `manager`, `employee`). Motiu: simplicitat i revocació efectiva.

Entitats principals (totes amb `id UUID`, `tenant_id`, `created_at`, `updated_at`):

• `tenant` — empresa client: `nom`, `nif`, `pla`.
• `user` — compte d'accés: `email`, `password_hash`, `rol`, `tenant_id`.
• `employee` — fitxa laboral: `user_id` (opcional), `nom`, `cognoms`, `nif`, `data_alta`, `data_baixa`, `departament`.
• `contract` — `employee_id`, `tipus` (indefinit/temporal), `data_inici`, `data_fi`, `salari_brut_anual`, `jornada_hores`.
• `expense` — `employee_id`, `import`, `moneda`, `categoria`, `data`, `estat` (`esborrany`/`enviat`/`aprovat`/`rebutjat`), `aprovador_id`.
• `document` — `entitat_tipus`, `entitat_id`, `storage_key`, `mime`, `mida`, `hash_sha256`.
• `audit_log` — `actor_id`, `accio`, `entitat_tipus`, `entitat_id`, `payload_json`, `timestamp`.

Relacions: `tenant 1—N user`, `tenant 1—N employee`, `employee 1—N contract`, `employee 1—N expense`, `expense 1—N document`, `document` polimòrfic cap a qualsevol entitat.

Decisions:

• UUID en lloc d'auto-increment: evita enumeració d'IDs entre tenants.
• `audit_log` append-only: requisit d'auditoria; no s'actualitza mai, només s'insereix.
• `hash_sha256` als documents: detecta duplicats i permet verificar integritat en exportacions.

API REST versionada (`/api/v1`), autenticada per token, amb paginació per cursor i errors en format problem+json.

Endpoints mínims:

• `POST /employees`, `GET /employees`, `PATCH /employees/{id}`
• `POST /employees/{id}/contracts`
• `POST /expenses`, `POST /expenses/{id}/approve`, `POST /expenses/{id}/reject`
• `POST /documents` (multipart, retorna URL signada per pujar)
• `GET /audit-log?entitat_tipus=&entitat_id=`

Integracions:

• Webhooks sortints (`employee.created`, `expense.approved`) amb signatura HMAC i reintents exponencials. Motiu: permetre connectar eines de nòmina o comptabilitat externes sense acoblament.
• Exportació CSV/PDF de nòmines i llibre de despeses via worker. Motiu: és el que demana un gestor o una inspecció.
• SSO OIDC (Google Workspace) opcional per tenant. Motiu: les PIMEs ja tenen identitat corporativa i redueix fricció d'alta.

No s'inclouen integracions bancàries ni de Seguretat Social en la v1; queden com a punts d'extensió via webhooks.

Ordre de construcció, cadascun amb valor demostrable:

1. Tenant + auth + RBAC — sense això no hi ha producte multi-empresa.
2. CRUD d'empleats i contractes — el nucli del domini HR.
3. Despeses amb flux d'aprovació i pujada de justificants — el segon valor més immediat per a una PIME.
4. `audit_log` i exportació CSV — fa el producte auditable i defensable.
5. Webhooks i SSO — un cop hi ha usuaris reals que ho demanen.

Motiu de l'ordre: cada pas és utilitzable per si sol i valida una hipòtesi diferent (multi-tenant, domini HR, domini despeses, compliment).

Mides orientatives per a una v1:

• ~15 taules, ~40 endpoints, 3 rols.
• Objectiu de càrrega: 500 tenants, 50.000 empleats, 1M de despeses/any. PostgreSQL amb RLS ho suporta sense particionar.
• Emmagatzematge de documents: estimació 5 MB/empleat/any.

Riscos:

• Aïllament multi-tenant: un error de filtre és una fuita de dades. Mitigació: RLS a la BD + tests automàtics que intenten accedir creuant tenants.
• Compliment RGPD i registre de jornada: el disseny ha de preveure retenció i esborrat; no és un afegit posterior.
• Càlcul de nòmines: és complex i regulat; la v1 no el fa, només exporta dades. Cal dir-ho explícitament per no prometre el que no es lliura.
• Webhooks no idempotents al receptor: mitigació amb `event_id` únic i documentació clara.

• Tests d'aïllament: suite que, per a cada endpoint, comprova que un token del tenant A no llegeix dades del tenant B. És el test més important del sistema.
• Tests de domini sobre les transicions d'estat de `expense` (esborrany→enviat→aprovat/rebutjat) i sobre la integritat de `audit_log` (no es pot modificar).
• Prova d'auditoria end-to-end: alta d'empleat → contracte → despesa aprovada amb justificant → exportació CSV que conté les tres coses i el rastre a `audit_log`.
• Càrrega: prova amb 500 tenants sintètics i 1M de despeses per verificar que les consultes paginades compleixen un objectiu de p95 < 300 ms.
• Validació amb usuaris reals: 3-5 PIMEs pilot que facin el flux complet durant 4 setmanes; mètrica d'èxit: el 80% de les despeses del mes passen pel sistema sense full de càlcul paral·lel.

Font citada: [Wikipedia] Factorial — Wikipédia — https://es.wikipedia.org/wiki/Factorial_(empresa) (per a la identificació de l'empresa i el sector; la resta és disseny tècnic propi).