Custo Barcelona

Custo Barcelona és una marca de moda amb seu a Barcelona. Segons la font disponible (Wikipedia), es tracta d'una firma de roba i disseny. La fitxa de dades la classifica com a "startup" del sector "software i SaaS", però aquesta classificació no es pot contrastar amb la font citada, que descriu una activitat de moda. No consta cap dada que permeti confirmar l'activitat de programari.

La font disponible no detalla la història de la fundació de l'empresa. No consta l'any de constitució, els fundadors ni les circumstàncies del naixement de la marca.

Segons la font citada, Custo Barcelona es dedica al disseny i la comercialització de roba. No consta a la documentació disponible el detall dels productes, els canals de venda ni el perfil de client.

No consta informació verificada sobre l'evolució comercial, els exercicis de creixement ni les xifres de facturació.

No consta cap tancament. D'acord amb les dades registrals disponibles, la societat consta com a activa. Per tant, no es pot documentar cap causa de tancament ni cap procés de transformació.

No consta informació verificada sobre l'herència de l'empresa. Atès que les dades la situen com a activa, no correspon parlar de llegat d'una activitat cessada.

No consta la identitat dels fundadors a la documentació disponible, ni cap traça de la seva situació actual. Per completar aquest punt caldria consultar el registre mercantil (BORME i Registre Mercantil de Barcelona) per identificar administradors i socis, i fonts periodístiques especialitzades en moda i empresa.

La discrepància entre la classificació de la fitxa (software i SaaS) i l'activitat que descriu la font (moda) mostra la importància de validar el sector i el model de negoci amb fonts primàries o registrals abans de fer cap anàlisi. En estudis d'empreses, cal distingir entre "societat activa" i "empresa tancada": una fitxa pot classificar una companyia com a startup quan la font disponible no ho confirma. Per a qualsevol conclusió sobre tancament o transformació caldria disposar de dades registrals actualitzades i de fonts periodístiques contrastades.

Cal separar el que és verificat del que és proposta. Verificat: Custo Barcelona és una marca de moda catalana, coneguda pels estampats i el color, fundada pels germans Dalmau, amb seu a Barcelona [Wikipedia]. El registre la marca com a activa. La fitxa rebuda la classifica com a "startup de Software i SaaS", però això no es pot confirmar amb la font disponible i contradiu l'activitat coneguda de la marca; per tant, no s'ha de fer servir com a base de cap pla.

Proposta (no verificada): si l'objectiu és "reconstruir l'essència" amb una empresa nova, la idea més coherent és una marca de moda digital-first de roba estampada d'autor, amb producció en tirades curtes i venda directa en línia, que reculli el llenguatge visual de color i estampat associat a Custo, sense fer servir la marca original ni la seva propietat intel·lectual.

El mercat rellevant és el de moda d'autor i roba estampada de gamma mitjana, amb compra en línia i presència a ciutats com Barcelona. És un mercat competitiu i fragmentat, amb marques independents, grans cadenes i el canal de segona mà.

No disposo de dades verificades sobre la facturació, el nombre de botigues o la situació financera de Custo Barcelona més enllà de la seva existència i seu [Wikipedia]. Qualsevol xifra de mercat que es faci servir en un pla real hauria de venir d'estudis sectorials i de dades públiques de comerç, i aquí no es poden afirmar.

Proposta, a validar:

• Venda directa en línia com a canal principal, amb botiga física petita a Barcelona com a aparador de marca.
• Col·leccions en tirades curtes (producció sota demanda o per lots petits) per reduir estoc i risc.
• Preu de gamma mitjana, amb una línia bàsica d'accés i una línia d'autor de preu més alt.
• Ingressos complementaris per col·laboracions i llicències d'estampats.

No es pot afirmar res sobre el model de negoci real de Custo Barcelona amb la font disponible; el que es descriu aquí és una proposta de negoci nou.

Proposta, en fases:

1. Fase 0 (mesos 1-2): definir identitat visual pròpia, sense usar la marca Custo; validar amb una col·lecció càpsula de poques referències.
2. Fase 1 (mesos 3-5): producció de la primera tirada amb un taller local; botiga en línia i presència a xarxes.
3. Fase 2 (mesos 6-9): obertura d'un espai físic petit a Barcelona i primeres col·laboracions.
4. Fase 3 (mesos 10-18): ampliació de catàleg i avaluació de canals de distribució.

Cada fase hauria de tenir criteris de continuïtat o aturada definits abans de començar.

Totes les xifres són estimacions a validar, no dades verificades:

• Constitució i assessoria legal: rang de 1.000-3.000 €.
• Disseny i desenvolupament de la botiga en línia: rang de 3.000-10.000 €.
• Primera producció (tirada curta, taller local): rang de 10.000-30.000 €, molt dependent del volum.
• Estoc i logística inicial: rang de 3.000-8.000 €.
• Màrqueting de llançament: rang de 5.000-15.000 €.
• Lloguer i condicionament d'un espai petit a Barcelona: rang de 15.000-40.000 € anuals, a validar segons ubicació.

Ordre de magnitud total per començar: estimació de 40.000-100.000 €, a validar amb pressupostos reals.

• Risc de marca: qualsevol proposta que s'assembli massa a Custo Barcelona pot generar conflictes de propietat intel·lectual. Cal una identitat clarament diferenciada.
• Risc de confusió en les dades: la fitxa classifica l'empresa com a SaaS, cosa que no encaixa amb l'activitat coneguda; construir un pla sobre aquesta base seria un error.
• Risc de mercat: moda estampada de gamma mitjana amb molta competència i marges ajustats.
• Risc d'estoc: mitigable amb tirades curtes, però amb cost unitari més alt.
• Risc financer: el rang de 40.000-100.000 € és una estimació; cal validar-la abans de comprometre recursos.

Lliçons de l'informe original, aplicables a aquest cas:

1. No barrejar dades verificades amb supòsits: la confusió de sector de la fitxa és l'exemple clar del que cal evitar.
2. Reconstruir una essència no vol dir copiar una marca: cal una identitat pròpia i legalment neta.
3. Qualsevol xifra de cost o de mercat ha de portar l'etiqueta d'estimació i un pla per validar-la.
4. El pla ha de tenir fites i criteris d'aturada, no només una visió.
5. Qui ho hauria de fer és un equip emprenedor amb capacitat de disseny, producció tèxtil i màrqueting digital, assessorat legalment en propietat intel·lectual; no un perfil de SaaS, atès que l'activitat real de referència és moda.

Els estudis de moda i els petits fabricants tèxtils acumulen mostres físiques en caixes i carpetes, i la cerca es fa per memòria o per codi intern inconsistent. Quan un dissenyador vol "un estampat semblant a aquest però en teixit més gruixut", no hi ha cap eina que respongui: els DAM genèrics organitzen per carpetes i metadades, no per semblança visual, i els cercadors de moda (tipo Pinterest) no entenen atributs tècnics com gramatge o composició.

Custo Barcelona és un bon referent de domini perquè el seu valor era precisament l'estampat i el color [Wikipedia]. El producte no ven roba: ven la capacitat de retrobar un actiu visual entre milers de mostres, que és el coll d'ampolla real d'un estudi petit.

Tres serveis desacoblats perquè la ingesta massiva no degradi la latència de cerca:

1. API de catàleg (REST, Node/TypeScript o Python/FastAPI): CRUD de mostres, metadades i usuaris. És l'únic punt d'escriptura.
2. Pipeline d'ingesta (worker en cua): rep imatges, genera miniatures, extreu l'embedding visual i l'escriu a l'índex. Idempotent per `sample_id` + hash de fitxer.
3. Servei de cerca: rep un vector o una imatge de consulta, retorna veïns més propers filtrats per metadades.

Per què aquesta separació: la generació d'embeddings és CPU/GPU-intensiva i pot trigar segons per imatge; si es fes dins de la petició HTTP, un upload de 500 mostres bloquejaria el servei. La cua permet escalar workers independentment.

``` [Client web] --HTTPS--> [API catàleg] --escriu--> [Postgres] | | +--publica--> [Cua (Redis/SQS)] | [Workers ingesta] | [MinIO/S3] + [Índex vectorial] ^ [Client web] --consulta--> [Servei cerca] ------+ ```

Emmagatzematge: objectes (originals i miniatures) en S3-compatible; Postgres per a metadades i control d'accés; índex vectorial en una extensió de Postgres (`pgvector`) en la fase inicial per evitar operar un motor addicional. Motiu: amb menys de ~2M de vectors, `pgvector` amb índex HNSW dóna latències acceptables i elimina un component operatiu; si es supera, es migra a un motor dedicat sense canviar l'API.

``` tenant(id, nom, pla, creat_el) usuari(id, tenant_id, email, rol, hash_contrasenya) mostra( id, tenant_id, codi_intern, nom, composicio_json, -- [{"fibra":"cotó","pct":95},...] gramatge_gm2, amplada_cm, color_hex_dominant, color_pantone, temporada, any, tags[], imatge_original_key, miniatura_key, estat, -- pujada | indexada | error creat_el, actualitzat_el ) embedding( mostra_id PK/FK, vector vector(512), model_versio, creat_el ) feina_ingesta(id, mostra_id, estat, intents, error_msg, creat_el) ``` Decisions: `vector(512)` perquè models de visió lleugers (tipus CLIP) produeixen 512 dimensions i el cost d'índex creix linealment amb la dimensió; `model_versio` permet reindexar sense barrejar vectors incompatibles. `composicio_json` en lloc de taula normalitzada perquè les consultes són per lectura de fitxa, no per agregació analítica.

• `POST /v1/mostres` (multipart): crea mostra i encua la ingesta. Retorna `202` amb `mostra_id`.
• `GET /v1/mostres/{id}`: fitxa completa.
• `POST /v1/cerca/per-imatge`: puja una foto, retorna les N mostres més semblants amb score.
• `POST /v1/cerca/per-filtres`: cerca per composició, gramatge (rang), color i temporada.
• `GET /v1/feines/{id}`: estat de la ingesta (per a polling des del client).

Integracions previstes: exportació CSV/JSON cap a eines de disseny, i un connector de lectura des de Google Drive o Dropbox perquè l'estudi no hagi de moure l'arxiu existent. Motiu: el cost de migració és la principal objecció de compra en estudis petits.

1. Esquema Postgres + `pgvector` i API de catàleg amb autenticació per tenant.
2. Pipeline d'ingesta amb cua i un sol model d'embedding fixat per versió.
3. Cerca per imatge (el diferenciador) i miniatures al client web.
4. Només després: filtres tècnics i connectors d'importació.

Ordre justificat: la cerca visual és el valor que cap DAM genèric dóna; els filtres són millora incremental i no validen la proposta.

• Cost d'emmagatzematge: originals en alta resolució dominaran la factura; cal política de retenció i miniatures de 512px per a la cerca.
• Qualitat de la cerca: un model genèric confon estampats de color similar amb textures diferents; cal avaluar amb un conjunt de 200 parells etiquetats manualment abans de prometre res.
• Reindexació: canviar de model obliga a recalcular tots els vectors; el camp `model_versio` ho fa possible però és una feina de hores per tenant gran.
• Privacitat: els arxius tèxtils són propietat intel·lectual sensible; aïllament per tenant a nivell de fila i xifrat en repòs són requisits, no opcions.

• Mètrica de cerca: recall@10 sobre el conjunt etiquetat; objectiu inicial ≥ 0,7 abans de llançar.
• Latència: p95 de `cerca/per-imatge` < 800 ms amb 100k vectors.
• Ingesta: 1.000 imatges processades en < 30 min amb 4 workers, i cap feina perduda en reiniciar la cua.
• Prova d'ús real: un estudi pilot indexa el seu arxiu i mesura el temps per retrobar 20 mostres conegudes, comparat amb la cerca manual. Si no hi ha estalvi de temps mesurable, la proposta no es valida.

Nota de fonts: la referència a Custo Barcelona com a marca d'estampat i color prové de [Wikipedia]; la resta de dades tècniques són decisions de disseny d'aquesta especificació.