Custo Barcelona

Custo Barcelona es una marca de moda con sede en Barcelona. Según la fuente disponible (Wikipedia), se trata de una firma de ropa y diseño. La ficha de datos la clasifica como "startup" del sector "software y SaaS", pero esta clasificación no se puede contrastar con la fuente citada, que describe una actividad de moda. No consta ningún dato que permita confirmar la actividad de programario.

La fuente disponible no detalla la historia de la fundación de la empresa. No consta el año de constitución, los fundadores ni las circunstancias del nacimiento de la marca.

Según la fuente citada, Custo Barcelona se dedica al diseño y la comercialización de ropa. No consta en la documentación disponible el detalle de los productos, los canales de venta ni el perfil de cliente.

No consta información verificada sobre la evolución comercial, los ejercicios de crecimiento ni las cifras de facturación.

No consta ningún cierre. De acuerdo con los datos registrales disponibles, la sociedad consta como activa. Por lo tanto, no se puede documentar ninguna causa de cierre ni ningún proceso de transformación.

No consta información verificada sobre la herencia de la empresa. Dado que los datos la sitúan como activa, no corresponde hablar de legado de una actividad cesada.

No consta la identidad de los fundadores en la documentación disponible, ni ningún rastro de su situación actual. Para completar este punto habría que consultar el registro mercantil (BORME y Registro Mercantil de Barcelona) para identificar administradores y socios, y fuentes periodísticas especializadas en moda y empresa.

La discrepancia entre la clasificación de la ficha (software y SaaS) y la actividad que describe la fuente (moda) muestra la importancia de validar el sector y el modelo de negocio con fuentes primarias o registrales antes de hacer cualquier análisis. En estudios de empresas, hay que distinguir entre "sociedad activa" y "empresa cerrada": una ficha puede clasificar una compañía como startup cuando la fuente disponible no lo confirma. Para cualquier conclusión sobre cierre o transformación habría que disponer de datos registrales actualizados y de fuentes periodísticas contrastadas.

Segons la Viquipèdia, Custo Barcelona és una marca de moda catalana coneguda pels seus estampats atrevits, colors i teixits, amb presència internacional i desfilades. Aquesta és l'essència verificable: moda d'autor, visual i reconeixible, no programari.

El brief la classifica com a "startup de Software i SaaS". Aquesta dada no es pot verificar amb la font disponible i, de fet, contradiu el que la font descriu. Per tant, no la fem servir com a base de reconstrucció. Si algú volgués construir avui alguna cosa amb aquesta essència, la proposta raonable seria una marca de moda de roba impresa i colorista, amb un component digital (venda en línia, comunitat, possiblement eines pròpies), però el nucli és producte i marca, no SaaS.

Proposta (a validar): una marca de roba d'estampats d'autor, producció en tirades curtes i venda directa digital + pop-ups, que recuperi el llenguatge visual colorista associat a Custo.

La font confirma que Custo Barcelona ha tingut projecció internacional i presència en l'àmbit de la moda. Això indica que existeix un mercat per a la moda d'estampat i color amb identitat pròpia, especialment en nínxols de roba d'autor i turisme de compres a Barcelona.

Més enllà d'això, la font no aporta xifres de mercat, facturació ni quota. Qualsevol quantificació del mercat actual (mida, segments, competidors) seria estimació a validar i no es pot atribuir a l'empresa original.

Proposta (no verificada com a model de l'empresa original):

• Venda directa (botiga en línia pròpia) com a canal principal, amb marge més alt que el wholesale.
• Tirades curtes d'estampats d'autor per reduir estoc i risc.
• Pop-ups i col·laboracions per generar notorietat amb cost controlat.
• Possible llicència de l'arxiu d'estampats (proposta) com a línia secundària.

No hi ha dades verificades sobre com facturava realment Custo Barcelona (canals, marges, preus), així que aquest model és una hipòtesi de reconstrucció, no una descripció del passat.

Proposta, en fases (a validar):

1. Fase 0 – Validació (1-2 mesos, estimació): definir 10-15 estampats, prototips, test de demanda amb comunitat petita.
2. Fase 1 – Llançament digital (mesos 2-4, estimació): botiga en línia, primeres tirades curtes, fotografia de producte.
3. Fase 2 – Presència física (mesos 4-8, estimació): un pop-up a Barcelona i presència en esdeveniments de moda.
4. Fase 3 – Escalat (mesos 8-18, estimació): ampliar catàleg, explorar wholesale selectiu i col·laboracions.

Els terminis són estimacions orientatives, no dades de l'empresa.

No hi ha cap dada financera verificada de Custo Barcelona a la font. Qualsevol xifra és estimació a validar. Rang orientatiu per a una marca de moda digital amb tirades curtes:

• Disseny i arxiu d'estampats: rang de 5.000–15.000 € (estimació).
• Primera producció en tirades curtes: rang de 10.000–30.000 € (estimació).
• Botiga en línia i fotografia: rang de 3.000–10.000 € (estimació).
• Màrqueting i pop-up inicial: rang de 5.000–20.000 € (estimació).
• Total orientatiu d'arrencada: rang de 25.000–75.000 € (estimació, a validar amb pressupostos reals).

Aquestes xifres són il·lustratives i no provenen de cap font sobre l'empresa.

• Risc de marca: l'essència visual associada a Custo Barcelona pot estar protegida; caldria verificar drets i no reutilitzar marca o arxiu aliè (a validar legalment).
• Risc d'etiqueta errònia: el brief la tracta com a SaaS; construir sobre aquesta premissa seria un error de base, perquè la font no ho sosté.
• Risc de mercat: la moda d'estampat és sensible a modes i cicles; les tirades curtes ho mitiguen però no ho eliminen (estimació).
• Risc financer: les xifres d'inversió són estimacions; sense validació real, el pressupost pot quedar curt.

Lliçons de l'informe original (a partir de l'única font disponible i de les seves llacunes):

1. La font mana: l'única referència verificable descriu una marca de moda, no una startup de software. Cal corregir la classificació abans de reconstruir res.
2. No inventar dades de l'empresa: la font no dona xifres de facturació, canals ni mercat; tota quantificació ha de quedar marcada com a estimació.
3. Reconstruir l'essència, no el passat: el que és reproduïble avui és el llenguatge visual (color, estampat, autor), no un model de negoci no documentat.
4. Validar abans d'invertir: els rangs de cost són orientatius; cal pressupostos reals i verificació legal de marca.
5. Perfil adient: un equip de disseny de moda amb capacitat digital i de marca, no un equip de SaaS.

Una marca de moda d'autor com Custo Barcelona treballa amb col·leccions estacionals, referències amb múltiples talles i colors, i una xarxa de clients B2B (multimarca, concept stores) que fan comandes de reposició durant tota la temporada. Segons la informació disponible a [Wikipedia] Custo Barcelona, la marca té presència internacional i un posicionament de disseny propi, cosa que implica un catàleg ampli i canviant per temporada.

El problema concret és la desincronització entre el catàleg creatiu (el que la marca dissenya i produeix) i el catàleg comercial que veuen els clients B2B: disponibilitat per talla/color, preus per canal, mínims de comanda i terminis. Sense una font única de veritat, les comandes arriben per correu i fulls de càlcul, la reposició es fa a cegues i l'equip de vendes no pot saber què queda disponible sense trucar a producció.

Arquitectura de microserveis moderada, amb tres serveis i una base de dades per domini. El motiu de separar catàleg i comandes és que tenen perfils de càrrega oposats: el catàleg és lectura intensiva i cachejable; les comandes són transaccionals i requereixen consistència forta per no vendre estoc inexistent.

``` [Client B2B web/PWA] [Backoffice marca] [ERP / Marketplace] | | | +-----------+------------+------------------------+ | [API Gateway + Auth JWT] | +-------------+-------------+ | | | [Catàleg svc] [Comandes svc] [Integració svc] | | | [Postgres cat] [Postgres ord] [Cua + workers] | | [Redis cache] [Outbox -> events] ```

• Catàleg svc: CRUD de col·leccions, referències i variants; publicació de catàleg per temporada. Cacheja lectures a Redis amb invalidació per event.
• Comandes svc: cistella, comanda, reserva d'estoc i estat. Fa servir patró outbox per publicar esdeveniments sense bloquejar la transacció.
• Integració svc: consumeix esdeveniments i sincronitza amb ERP i marketplaces; reintents amb backoff exponencial i cua de mort.
• Multi-tenant: cada marca és un tenant; aïllament per `tenant_id` a totes les taules i Row Level Security a Postgres. Motiu: el producte és SaaS i ha de servir diverses marques sense duplicar infraestructura.

Model relacional a Postgres. La jerarquia reflecteix com treballa realment una marca de moda: una col·lecció conté referències, i cada referència té variants (talla × color) amb el seu propi SKU i estoc.

```sql -- Tenant i usuaris tenant(id, nom, slug, creat_el) usuari(id, tenant_id, email, rol, actiu)

-- Catàleg colleccio(id, tenant_id, nom, temporada, estat, publicada_el) referencia(id, tenant_id, colleccio_id, codi, nom, descripcio, preu_base, moneda) variant(id, tenant_id, referencia_id, sku, talla, color, preu, actiu) estoc(id, tenant_id, variant_id, magatzem, quantitat, reservat, actualitzat_el)

-- Comandes comanda(id, tenant_id, client_id, estat, total, moneda, creada_el) linia_comanda(id, tenant_id, comanda_id, variant_id, quantitat, preu_unitat) client_b2b(id, tenant_id, nom, pais, condicions_pagament, minim_comanda) ```

Decisions i motius:

• `preu` a `variant` i no només a `referencia`: permet preus diferents per talla/color i descomptes per canal.
• `estoc.reservat` separat de `quantitat`: la reserva es fa en crear la comanda i s'allibera si caduca; evita sobrevenda sense bloquejar lectures.
• `tenant_id` a totes les taules encara que sigui redundant via FK: simplifica RLS i les consultes multi-tenant.
• Esdeveniments versionats (`cataleg.variant.actualitzada.v1`) perquè els consumidors puguin evolucionar sense trencar contractes.

API REST versionada sota `/v1`, autenticació JWT amb scopes per rol (`vendes`, `admin`, `integracio`). Paginació per cursor a les llistes de catàleg perquè el volum de variants creix per temporada.

Endpoints principals: ``` GET /v1/colleccions?estat=publicada GET /v1/referencies/{codi}/variants GET /v1/estoc?sku=...&magatzem=... POST /v1/comandes GET /v1/comandes/{id} POST /v1/comandes/{id}/confirmar ```

Integracions:

• ERP: sincronització bidireccional d'estoc i estat de comanda via webhooks signats (HMAC) i cua de reintents.
• Marketplaces: adaptador per marketplace amb mapatge SKU→llistat; es tracta com a consumidor d'esdeveniments, no com a escriptura directa.
• Webhook sortint per a cada canvi d'estat de comanda, amb idempotency key per evitar duplicats.

1. Model de catàleg i backoffice mínim (col·lecció, referència, variant, publicació). Sense catàleg publicat no hi ha res a vendre; és la dependència de tot la resta.
2. API de lectura de catàleg amb cache i autenticació per tenant. Permet validar el model amb dades reals d'una temporada.
3. Cistella i comanda amb reserva d'estoc i màquina d'estats (`esborrany → confirmada → enviada → cancel·lada`). És el nucli transaccional.
4. Outbox i primer consumidor (ERP) per demostrar que la integració no bloqueja la comanda.
5. Portal B2B (PWA) amb cerca per referència i comanda ràpida per SKU.

• Volum: una temporada pot tenir milers de referències i desenes de milers de variants; l'estoc es multiplica per magatzem. Cal índexs per `(tenant_id, sku)` i `(tenant_id, referencia_id)`.
• Concurrència d'estoc: dues comandes simultànies poden reservar l'última unitat. Mitigació: `SELECT ... FOR UPDATE` sobre la fila d'estoc dins la transacció i validació de `quantitat - reservat >= sol·licitat`.
• Consistència eventual catàleg↔comandes: el catàleg cachejat pot mostrar disponibilitat lleugerament desactualitzada. Mitigació: la reserva es valida sempre contra la base de dades en confirmar, no contra la cache.
• Multi-tenant: risc de fuita de dades entre marques. Mitigació: RLS a Postgres i tests automàtics d'aïllament per tenant.
• Integracions externes: ERPs i marketplaces tenen APIs irregulars. Mitigació: adaptadors per proveïdor i cua de mort amb alerta.

• Tests d'aïllament multi-tenant: cada consulta s'executa amb dos tenants i es verifica que no es creuen dades.
• Tests de concurrència d'estoc: N comandes simultànies sobre la mateixa variant; s'asserta que la suma de reserves no supera l'estoc.
• Contract tests entre comandes svc i integració svc sobre els esdeveniments versionats.
• Pilot amb una temporada real: es carrega el catàleg d'una col·lecció i un grup de botigues fa comandes reals; es mesura temps de comanda i incidències de disponibilitat.
• Criteri d'èxit: cap sobrevenda en el pilot, comanda B2B completada en menys de 5 minuts i sincronització ERP amb menys de 2 minuts de latència.