ESTAMGRAB SL

ESTAMGRAB SL era una societat mercantil constituïda a Elx, a la província d'Alacant, l'any 2015. D'acord amb el registre, el seu objecte social era el gabat d'alta freqüència i l'estampació digital, la serigrafia i els estampats amb bordats. El capital social inicial era de 35.000 euros i l'administrador únic consta com a José Manuel Albaladejo Ortuño.

Segons la fitxa registral d'OpenMercantil (a partir del BORME), l'estat de l'empresa és de bancarrota, amb data de referència el 2026.

La societat es va constituir el 23 de març de 2015, segons l'acte del BORME d'aquella data. L'acte registral indica que l'inici d'operacions es va fixar l'1 d'abril de 2015. El domicili social inicial era a la partida d'Algorós, polígon 2, número 54-A, d'Elx.

El 5 d'abril de 2019, segons l'acte registral, es va produir un canvi de domicili social cap a la partida d'Alzabares Bajo, número 69, polígon 1, també d'Elx. Les dades registrals d'aquest canvi consten amb la referència T 3842, F 203, S 8, H A 144100, I/A 2 (28.03.19).

L'objecte social registrat comprenia el gabat d'alta freqüència i l'estampació digital, la serigrafia i els estampats amb bordats. Es tracta d'activitats de la cadena de valor tèxtil, orientades a la decoració i personalització de peces, pròpies del teixit industrial d'Elx i del seu entorn.

Les dades disponibles no permeten determinar la cartera de clients ni el volum de producció de l'empresa. Aquesta informació no consta al corpus.

El corpus no conté dades de facturació, plantilla ni resultats econòmics d'ESTAMGRAB SL. L'únic element que permet situar l'activitat en el temps és el canvi de domicili social el 2019, que indica continuïtat operativa en aquell moment. No consta cap altra dada sobre l'evolució del negoci.

Segons la fitxa registral, l'empresa consta en estat de bancarrota l'any 2026. El corpus no recull la causa de la insolvència, ni la data exacta de la declaració, ni el jutjat o el procediment concret. Aquesta informació no consta.

El corpus no conté informació sobre treballadors, clients, actius o continuïtat de l'activitat sota una altra forma. No consta cap element sobre l'herència de l'empresa.

L'únic administrador que consta al registre és José Manuel Albaladejo Ortuño, administrador únic. El corpus no conté cap informació sobre la seva situació actual ni sobre la d'altres persones vinculades a la societat. Per completar-ho es podria consultar el Registre Mercantil d'Alacant, la fitxa d'OpenMercantil actualitzada i les publicacions del BORME posteriors al 2026.

• En un subsector com l'estampació tèxtil, dependent de comandes de tercers, la informació financera pública és escassa; per avaluar riscos caldria consultar els comptes dipositats al Registre Mercantil any a any, no només la fitxa bàsica.
• El canvi de domicili social dins del mateix terme municipal el 2019 és l'únic senyal d'activitat documentat; en absència de comptes públics, aquest tipus de moviment registral és un indicador feble i no substitueix les dades econòmiques.
• Per a una empresa amb administrador únic i capital de 35.000 euros, la traçabilitat de la insolvència exigeix consultar el BORME de la declaració de concurs o de la dissolució, que el corpus no recull.

ESTAMGRAB feia, segons el seu objecte social registral, "grabados de alta frecuencia y estampación digital, serigrafía, estampados con bordados" [BORME, 2015-03-23]. És a dir: acabat tèxtil i de superfície per a tercers, no marca pròpia. Aquesta és l'essència a preservar.

La proposta d'avui (proposta, no fet) és un taller d'acabat tèxtil de comanda curta i alta mixibilitat: estampació digital i brodat com a nucli, alta freqüència i serigrafia com a serveis complementaris per a volums mitjans. El canvi respecte del model original no és tecnològic sinó d'enfocament: menys actiu fix, més servei a demanda, i client diversificat (tèxtil tècnic, esportiu, laboral, marques petites i merchandising local).

El context és favorable: Elx i el Vinalopó concentren calçat i tèxtil, i la demanda de personalització curta (tirades de 10–500 unitats) ha crescut amb el comerç online i les marques petites. Això és una lectura de mercat, no una dada verificada de l'empresa.

Tres segments són identificables (segmentació com a proposta, a validar amb prospecció):

1. Tèxtil tècnic i laboral: roba de treball, EPI personalitzat, uniformes. Demanda recurrent, poc sensible al preu, exigent en traçabilitat.
2. Esportiu i clubs: equipacions, samarretes, roba d'entrenament. Tirades mitjanes, estacionalitat marcada.
3. Marques petites i merchandising: tirades curtes, marge per unitat alt, molta rotació de clients.

El clúster d'Elx dona accés a proveïdors de teixit i a un mercat local dens, cosa que redueix cost logístic. No tenim dades verificades de la cartera de clients d'ESTAMGRAB ni del seu volum de facturació; qualsevol afirmació sobre la seva quota de mercat seria inventada i no es fa.

Model proposat: servei d'acabat per compte de tercers, amb tres línies de preu (proposta):

• Digital curt (1–100 unitats): preu per peça alt, marge bo, captació online.
• Brodat i alta freqüència (100–1.000): contracte amb clubs, empreses i uniformitat.
• Serigrafia de volum (>1.000): marge baix, però omple capacitat en valls de demanda.

Ingressos per servei, no per producte propi. Complement opcional: subscripció de manteniment per a clients recurrents (reposició programada d'uniformes o equipacions). Això és una proposta de model, no una pràctica verificada de l'empresa original.

Fases (proposta, calendarització estimada):

1. Mesos 0–3 — Validació: prospecció de 30–50 clients potencials al Vinalopó, carta de serveis i pressupostos reals. Sense comprar maquinària encara.
2. Mesos 3–6 — Taller mínim: lloguer de nau petita, una estampadora digital i una brodadora. Subcontractació d'alta freqüència i serigrafia a tercers fins a tenir volum.
3. Mesos 6–12 — Captació: web transaccional, acords amb clubs i empreses, primera cartera recurrent.
4. Mes 12+ — Decisió d'inversió: només si la cartera recurrent justifica maquinària pròpia d'alta freqüència i serigrafia.

La lliçó del cas original: 11 anys amb actiu fix propi i un sol administrador suggereixen concentració de risc. La reconstrucció ha de separar inversió de validació.

Totes les xifres són estimacions a validar, no dades de l'empresa:

• Constitució i tràmits: 1.000–2.500 EUR (estimació).
• Lloguer de nau petita (Elx, 100–200 m²): 600–1.200 EUR/mes (rang estimat).
• Estampadora digital tèxtil d'entrada: 15.000–35.000 EUR (rang estimat, segons format i marca).
• Brodadora industrial mono/ multicap: 8.000–20.000 EUR (rang estimat).
• Programari de gestió i web: 2.000–5.000 EUR (estimació).
• Capital de treball 6 mesos: 15.000–30.000 EUR (estimació).

Total de llançament en fase mínima: 45.000–90.000 EUR (estimació àmplia, a validar amb pressupostos reals). La xifra és coherent amb un capital social de 35.000 EUR com a referència històrica, però no n'és una derivació.

• Concentració de client: el cas original va acabar en bancarrota; no en coneixem la causa, però un sol administrador i possiblement pocs clients grans és un patró de risc. Cal diversificar des del dia u.
• Obsolescència de maquinària: la digital tèxtil evoluciona ràpid; comprar massa aviat crema capital.
• Preu: competència de tallers low-cost i de plataformes online de personalització.
• Estacionalitat: esportiu i merchandising concentren demanda en campanyes.
• Risc registral: l'empresa original està en bancarrota [OpenMercantil, 2026-08-21]; caldrà marca i estructura noves, no reutilitzar la societat.

Lliçons de l'informe original, no currículum:

• Un perfil tècnic d'acabat tèxtil que domini digital, brodat i alta freqüència: és el nucli del servei i no es subcontracta fàcilment.
• Un perfil comercial dedicat a cartera recurrent (tèxtil tècnic, laboral, clubs): la fallida del model original apunta a una debilitat comercial o de diversificació, no necessàriament tècnica.
• Governança mínima: dos socis amb rols separats redueixen el risc de dependència d'una sola persona, que és el patró que mostra la fitxa registral (administrador únic).
• Disciplina d'inversió: no comprar maquinària fins que la cartera recurrent la justifiqui. Aquesta és la lliçó central que es desprèn del cicle 2015–2026.