ACEITES ALMENARA SIGLO XXI SL

ACEITES ALMENARA SIGLO XXI SL era una sociedad mercantil de responsabilidad limitada con domicilio en Madrid y un capital social de 30.000 EUR. De acuerdo con la ficha registral de OpenMercantil (a partir del BORME), la sociedad se constituyó en el año 2011 y consta como extinguida en el año 2026, tras 15 años de actividad registral.

La denominación social indica actividad en el sector de los aceites, si bien el corpus disponible no detalla el objeto social ni las actividades concretas que desarrolló.

La constitución de la sociedad consta documentada en el BORME con fecha de 25 de noviembre de 2011, según el PDF publicado en el BOE. El corpus no aporta información sobre los socios fundadores ni sobre las circunstancias de la creación.

El corpus no contiene información verificada sobre la actividad efectiva de la sociedad, los productos, los clientes o los mercados. La denominación "Aceites Almenara Siglo XXI" sitúa a la empresa en el ámbito de los aceites, pero no consta ningún detalle sobre su producción, comercialización o destinatarios.

No consta en el corpus ningún dato sobre facturación, resultados, plantilla o crecimiento en ningún periodo de la vida de la sociedad. El único elemento relevante de la cronología registral es el cambio en el órgano de administración de 2017.

La causa verificada del cierre es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME, con estado documental "Extinguida". El corpus no indica los motivos económicos, financieros o societarios que llevaron a la extinción, ni la fecha exacta de la disolución o liquidación.

El corpus no contiene información sobre activos, marcas, instalaciones o continuidad de la actividad por parte de otros operadores. No consta ningún rastro documental de la herencia de la empresa.

El corpus no identifica a los fundadores de la sociedad. El acto registral de 2017 recoge el cese de los administradores mancomunados José María Vara Izquierdo y María Belén Vara Izquierdo, y el nombramiento como administrador único de FAMORCA TRES SL, representada por José María Vara Izquierdo. No consta cuál es la situación actual de estas personas ni de la sociedad administradora. Para ampliarlo, se podría consultar el Registro Mercantil de Madrid y las sucesivas publicaciones del BORME.

• En el sector del aceite, la denominación "Siglo XXI" no garantiza por sí sola ningún posicionamiento de mercado; hay que contrastar el objeto social y la actividad real antes de sacar conclusiones sobre la especialización.
• El paso de administración mancomunada a administrador único en 2017 es una señal registral de concentración de la gobernanza; en sociedades pequeñas del sector agroalimentario, este movimiento suele coincidir con etapas de reordenación interna que conviene documentar con datos financieros.
• La desaparición de una sociedad sin rastro documental posterior recuerda la importancia de depositar cuentas anuales y de mantener trazabilidad registral: sin estos datos, el análisis de la continuidad del negocio se limita al estado de extinción.

El que es pot verificar és mínim i cal dir-ho: una societat limitada madrilenya, constituïda el 2011 amb un capital social de 30.000 EUR, dedicada a olis i greixos alimentaris, que el 2017 va passar d'administració mancomunada (José María i María Belén Vara Izquierdo) a administrador únic societat (Famorca Tres SL, representada per José María Vara Izquierdo), i que apareix com a extinguida al BORME el 2026 [BORME/BOE via OpenMercantil, 2026-08-20; acte BORME 2011].

No hi ha, a les fonts disponibles, cap dada sobre volum de producció, facturació, nombre de treballadors, clients, marques registrades ni ubicació de molí. Per tant, la "reconstrucció" no pot ser una represa de l'operació anterior: ha de ser una empresa nova que ocupi el mateix nínxol (oli a Madrid, marca pròpia, estructura societària lleugera).

Proposta (no verificada): una marca d'oli verge extra amb seu comercial a Madrid, sense molí propi, que compri oli a almàsseres concertades (Castella-La Manxa, Andalusia o el Maestrat) i envasí a través de tercers o amb una envasadora llogada. L'essència que es pot preservar és la de "societat petita madrilenya dedicada a l'oli", no la d'una indústria amb actius.

El mercat de l'oli verge extra a Espanya és gran, madur i molt competitiu, amb una característica clau: el productor té el marge i el comercialitzador sense molí competeix per marca i distribució. A Madrid hi ha un mercat de consum enorme, però també una concentració forta de marques de distribució i de cooperatives amb marca pròpia.

Els segments on una marca petita pot entrar amb cost raonable, com a hipòtesi de treball a validar:

• Hostaleria i restaurants de gamma mitjana-alta a Madrid, on el relat d'origen i el format (5 L, ampolla de vidre fosc, etiqueta curta) pesen més que el preu per litre.
• Venda directa i online (subscripció, caixes de temporada, regal corporatiu), on el marge brut pot ser molt superior.
• Botigues especialitzades i mercats municipals, com a canal de credibilitat més que de volum.

No hi ha cap dada pública que permeti afirmar que l'empresa original operava en aquests segments; és una proposta de posicionament, no una continuïtat documentada.

Proposta de model, a validar:

• Compra d'oli a granel a almàsseres concertades amb contracte de temporada, amb traçabilitat i analítica per lot.
• Envasat per tercers (maquila) en formats de 500 ml, 750 ml i 5 L, evitant inversió en línia pròpia en la fase inicial.
• Dos canals: hostaleria (venda per caixa, repetició mensual) i directe (web + fires + regal corporatiu).
• Marge objectiu: el marge brut del canal directe sol ser molt més alt que el d'hostaleria; el d'hostaleria dona volum i previsibilitat. Rangs orientatius a validar amb pressupostos reals de maquila i preus de compra de la temporada.
• Capital lleuger: sense molí, sense magatzem gran, sense flota. El risc principal és l'estoc i la temporada.

Proposta en fases (estimació, a validar):

1. Fase 0 — 1 a 2 mesos. Tancar 2-3 proveïdors d'oli amb mostres i preus de temporada; pressupostar maquila d'envasat i etiquetatge; definir 2 referències (una d'entrada, una de gamma alta).
2. Fase 1 — 2 a 4 mesos. Constituir la societat, registrar marca a l'OEPM, obrir web simple amb pagament, aconseguir 10-15 comptes d'hostaleria a Madrid per prova pilot.
3. Fase 2 — 4 a 9 mesos. Consolidar repetició en hostaleria, activar regal corporatiu de Nadal (finestra crítica del sector), mesurar marge real per canal.
4. Fase 3 — 9 a 18 mesos. Decidir si es justifica inversió en envasat propi o magatzem; només si el volum ho aconsella.

Totes les xifres són estimacions orientatives, no dades de l'empresa original ni pressupostos tancats:

• Constitució de SL i tràmits: rang de 600 a 1.500 EUR (notaria, registre, gestoria inicial). El capital social mínim legal actual és de 1 EUR; l'original en tenia 30.000 EUR, xifra que no cal replicar.
• Registre de marca (OEPM, 1-2 classes): rang de 300 a 600 EUR.
• Estoc inicial d'oli i envasat per maquila (posem per cas 3.000-5.000 litres): rang de 12.000 a 25.000 EUR, molt dependent del preu de la temporada i del format.
• Etiquetes, disseny i packaging: rang de 2.000 a 5.000 EUR.
• Web, fotografia i botiga online: rang de 2.000 a 6.000 EUR.
• Màrqueting de llançament i fires: rang de 3.000 a 8.000 EUR.
• Cost corrent mensual (gestoria, assegurances, hosting, comercial a comissió): rang de 800 a 2.000 EUR/mes.

Total orientatiu de posada en marxa: rang de 20.000 a 45.000 EUR, a validar amb pressupostos reals de proveïdor i maquila. És una forquilla àmplia a propòsit: sense preus de temporada tancats, qualsevol xifra més precisa seria inventada.

• Risc de preu de matèria primera: l'oli d'oliva ha tingut anys de volatilitat molt forta; un contracte de temporada sense cobertura pot enfonsar el marge. A validar amb contractes a preu fix per lot.
• Risc de marca sense actiu: sense molí ni finca, la marca depèn del relat i de la distribució; si un proveïdor falla, no hi ha actiu físic que sostingui l'operació.
• Risc de canal: l'hostaleria madrilenya paga a 30-60 dies i és exigent; el canal directe requereix inversió constant en màrqueting.
• Risc de lectura errònia del cas original: el fet verificat és només l'extinció registral el 2026; no sabem per què va tancar (successió, mercat, deutes, decisió dels socis). No s'ha d'atribuir el tancament a cap causa concreta sense documentació.
• Risc de còpia de nom: abans de res, cal comprovar disponibilitat de la denominació a l'OEPM i al Registre Mercantil; "Almenara" és un topònim molt usat al sector.

Les lliçons que es poden extreure de l'expedient original, sense especular:

1. Una SL petita pot durar 15 anys i tot i així extingir-se formalment: la longevitat no garanteix continuïtat. Cal dissenyar la successió i el relleu societari des del primer dia, no al final.
2. El canvi de 2017 (d'administració familiar mancomunada a administrador únic societat) és el senyal documental més rellevant: la governança es va concentrar. En una reconstrucció, convé decidir explícitament si es vol estructura familiar, societat de gestió o soci únic, i deixar-ho per escrit.
3. El capital de 30.000 EUR no és el que fa viable el negoci: el que el fa viable és el marge per canal i el control de l'estoc. Començar lleuger i escalar amb dades és més prudent que replicar l'estructura original.
4. Madrid és mercat, no origen: una empresa d'oli a Madrid competeix per distribució i marca; qui ho vulgui fer avui ha de tenir clar que el producte ve de fora i el valor afegit és comercial.
5. Qui ho hauria de fer: un equip comercial amb experiència en alimentació i hostaleria, amb un soci tècnic que entengui d'oli i traçabilitat, i una gestoria acostumada a societats petites. No cal un molí; cal algú que sàpiga vendre i algú que sàpiga comprar bé.