Borges

BORGES AGRICULTURAL & INDUSTRIAL NUTS SOCIEDAD ANONIMA es una sociedad anónima con domicilio en Tarragona, clasificada en el corpus dentro del sector de industria y manufactura. Según los datos disponibles, se constituyó en el año 2015 y su capital social consta de 250.000 EUR. El estado registral que recoge el corpus es el de sociedad cerrada, con la causa verificada de extinción de la sociedad inscrita en el BORME (estado documental: extinguida).

Cabe distinguir esta sociedad de la marca comercial "Borges" y del grupo alimentario de origen leridano que comercializa frutos secos y aceite, que tiene una trayectoria muy anterior. Los datos del corpus se refieren exclusivamente a la sociedad anónima mencionada, con número de hoja registral H T 21132, y no permiten atribuirle la historia del grupo.

La constitución de la sociedad consta en el año 2015. El 24 de febrero de 2016 el BORME publica una ampliación de capital: suscrito 7.287.240,10 euros y desembolsado 7.287.240,10 euros, con un capital suscrito resultante de 9.695.240,10 euros. En la misma fecha se publican ceses y nombramientos: constan como consejeros ARMONIA EN ACCION SL, SEGARRA FERRE ANGEL, PONT VILADOMIU SL y BORGES INTERNATIONAL GROUP SL, con PONT VILADOMIU SL como presidente, BORGES INTERNATIONAL GROUP SL como vicepresidente y ARMONIA EN ACCION SL como secretario, de acuerdo con el BORME.

El corpus identifica como administradores a PONT AMENOS RAMON, SEGARRA FERRE ANGEL y TORRA BALCELLS, todos con la condición de consejeros.

La clasificación sectorial del corpus sitúa a la empresa en industria y manufactura. Los datos disponibles no detallan las líneas de producto, los clientes ni los mercados concretos de la sociedad, y por tanto este extremo no consta. El nombre social incluye los términos "agricultural & industrial nuts", pero el corpus no aporta ningún documento que describa la actividad efectivamente desarrollada.

El corpus no contiene datos de facturación, resultados ni plantilla que permitan identificar un periodo de expansión o de buen comportamiento económico. El único elemento que indica dimensión económica es la ampliación de capital de febrero de 2016, que situó el capital suscrito en 9.695.240,10 euros según el BORME. Más allá de este dato, no consta información sobre la evolución del negocio.

La causa verificada del cierre es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME, con estado documental de extinguida. El corpus no indica la fecha exacta de la extinción ni el motivo material (disolución voluntaria, liquidación, fusión u otra causa). Las actas registrales disponibles llegan hasta diciembre de 2020 y no recogen el acuerdo de extinción.

La cronología registral muestra movimientos societarios en los años previos: en diciembre de 2017 se redujo el valor nominal de las acciones con desdoblamiento y se modificó el artículo 5 de los estatutos; en febrero de 2019 se nombraron apoderados diversos; en octubre de 2020 se produjo el cese del presidente PONT AMENOS JOSEP y el nombramiento de PRATS PALOMO DAVID como presidente; y en diciembre de 2020 se cancelaron de oficio nombramientos y se hizo constar a PricewaterhouseCoopers Auditores SL como auditor de cuentas, según el BORME. Estas actas no permiten, por sí solas, determinar la causa de la extinción.

El corpus no aporta información sobre activos, marcas, plantas, trabajadores o clientes que hayan sido traspasados a otra entidad. Tampoco consta ninguna operación societaria que explique la continuidad del negocio bajo otra forma jurídica. Este extremo no consta.

El corpus solo identifica a PONT AMENOS RAMON, SEGARRA FERRE ANGEL y TORRA BALCELLS como consejeros de la sociedad. No consta ningún dato sobre su situación actual, ni sobre su vinculación con otras sociedades del grupo más allá de las menciones registrales citadas. Para completar esta información habría que consultar el Registro Mercantil de Tarragona (hoja H T 21132) y las bases de datos del BORME posteriores a 2020, que no forman parte del corpus disponible.

• En sociedades constituidas para canalizar un negocio dentro de un grupo familiar o industrial, la fecha de constitución no equivale al inicio de la actividad: aquí la sociedad se crea en 2015 y el día siguiente registral es una ampliación de capital de más de siete millones de euros, hecho que indica una aportación previa de estructura.
• La presencia de auditor de cuentas (PricewaterhouseCoopers) de manera recurrente entre 2017 y 2020 señala que la sociedad estaba sujeta a obligación de auditoría; en el momento de valorar una salida o una extinción, las cuentas auditadas son la fuente principal para reconstruir la causa material del cierre.
• Los cambios de presidente en septiembre de 2020, pocos meses antes de la extinción, son una señal habitual de reestructuración previa a la disolución; en análisis similares conviene cruzar estas actas con el Registro para confirmar si hubo acuerdo de disolución y liquidación.
• La confusión entre una marca comercial conocida y una sociedad con el mismo nombre es un riesgo analítico frecuente: hay que verificar siempre el número de hoja registral y el domicilio antes de atribuir trayectoria, facturación o propiedad.

Reconstruir una indústria de fruits secs a Tarragona amb la mateixa essència —transformació, envasat i marca— però amb una estructura de costos i un posicionament adaptats al mercat actual. La base verificada és una societat anònima constituïda el 2015 amb 250.000 EUR de capital social, ampliat el 2016 fins a 9.695.240,10 EUR (BORME, via OpenMercantil), auditada per PwC i amb una activitat registral que s'estén fins al 2020. Això indica una empresa amb vocació industrial i capital significatiu, no un projecte artesanal.

La proposta, marcada com a proposta, és una planta de transformació i envasat de fruits secs (ametlles, avellanes, festucs, nous) amb tres línies: marca pròpia premium, marca blanca per a distribució i servei d'envasat a tercers. El valor no és tant el producte en si —molt competitiu i globalitzat— com la capacitat de garantir traçabilitat, qualitat constant i lliurament fiable a clients europeus.

No hi ha dades verificades sobre què va fer exactament la planta de Tarragona ni per què va tancar. Qualsevol reconstrucció ha de partir d'aquesta incertesa i validar-la abans de comprometre capital.

El mercat europeu de fruits secs és gran, madur i molt competitiu, amb actors forts a Espanya (València, Reus, Múrcia), Itàlia, Turquia i els Estats Units. La demanda es manté per la tendència a l'snacking saludable, però els marges són estrets i el poder de negociació de la gran distribució és alt.

El nínxol on una empresa nova pot entrar és el de producte amb garantia d'origen i traçabilitat, envasat flexible i servei a marques que volen externalitzar la transformació. Tarragona té tradició agroalimentària i logística portuària, cosa que facilita importació de matèria primera i exportació.

Les xifres concretes de mida de mercat i quota objectiu no es poden afirmar amb les dades disponibles: caldria un estudi de mercat específic (estimació a validar).

Tres fonts d'ingressos, marcades com a proposta:

1. Marca pròpia (marge més alt, volum més baix, inversió en màrqueting).
2. Marca blanca / envasat per a distribució (volum alt, marge baix, contractes llargs).
3. Servei de transformació i envasat a tercers (ingressos per kg processat, menys exposició a marca).

El model industrial exigeix volum per absorbir costos fixos de planta, personal i certificacions. La clau és combinar contractes de marca blanca que omplin la capacitat amb marca pròpia que millori el marge mitjà.

Fases, marcades com a proposta:

• Fase 0 (0–6 mesos): validació de mercat, contacte amb distribuïdors, definició de producte i certificacions (IFS, ecològic si escau). Cost estimat: 30.000–80.000 EUR (a validar).
• Fase 1 (6–18 mesos): lloguer o compra d'una planta petita, equip d'envasat i torrat, primers contractes de marca blanca. Inversió estimada: 500.000–1.500.000 EUR segons si es lloga o es compra (rang a validar).
• Fase 2 (18–36 mesos): marca pròpia, exportació, ampliació de capacitat.

El calendari depèn de la disponibilitat de planta i de permisos, no verificats.

Totes les xifres són estimacions a validar:

• Capital inicial mínim per a una planta petita llogada amb equip d'envasat: rang de 400.000–800.000 EUR.
• Compra de planta i equip complet: rang de 1,5–4 M EUR.
• Costos anuals fixos (personal, lloguer, energia, certificacions): rang de 300.000–700.000 EUR.
• Màrqueting de marca pròpia: 5–10% de la facturació del canal.

El capital social verificat de 9,7 M EUR (2016) dona una referència de l'escala amb què es va plantejar l'operació original, però no implica que aquesta sigui la xifra necessària avui.

• Risc de matèria primera: preus volàtils de fruits secs i dependència d'importació.
• Risc de concentració de clients: la gran distribució imposa condicions.
• Risc de marca: construir marca pròpia requereix temps i diners.
• Risc d'execució industrial: certificacions, qualitat, logística.
• Risc financer: el capital necessari és alt i el retorn lent.
• Risc d'informació: no es coneix la causa verificada del tancament, cosa que obliga a validar el model abans d'invertir.

Les lliçons de l'expedient original: una societat amb capital significatiu, auditors de primer nivell i canvis continus en l'administració no garanteixen continuïtat. La reconstrucció hauria de fer-la un equip amb experiència industrial real en alimentació, un soci financer pacient i, sobretot, contractes de client validats abans de comprometre la inversió en planta. La marca i el coneixement del producte són actius, però el que decideix és la disciplina de costos i la capacitat de vendre volum amb marge suficient.

Una planta de fruits secs com la que descriu el registre (societat constituïda el 2015, amb ampliació de capital de 7,28 M€ el 2016 segons el BORME i auditoria de PricewaterhouseCoopers des del 2018) opera amb lots que es barregen, es torren i s'envasen en múltiples formats. El punt feble habitual no és la producció sinó la traçabilitat documental: si un proveïdor de matèria primera (ametlla, avellana, festuc) notifica un problema, cal respondre en hores quins lots acabats el contenen i a quins clients han anat.

Avui això sol viure en fulls de càlcul per línia, albarans en paper i el ERP financer. Els problemes concrets:

• Traçabilitat endarrere lenta: reconstruir quina entrada de magatzem va alimentar un lot de torrat requereix creuar papers manualment.
• Corba de torrat no mesurada: la qualitat (color, humitat) depèn de paràmetres de forn que no queden registrats per lot, de manera que una reclamació no es pot contrastar amb dades.
• APPCC en paper: els registres de temperatura, neteja i control de cossos estranys (pedres, metalls) no són consultables ni auditables en línia.
• Cost d'auditoria: cada auditoria (interna o de client) obliga a muntar carpetes.

El sistema no pretén substituir l'ERP comptable, sinó ser la capa operativa de planta que alimenta l'ERP amb lots i moviments.

Arquitectura en tres nivells, amb èmfasi en què la planta no s'aturi si cau la xarxa.

``` [Planta] [Núvol] Lector codi barres / PDA ──┐ Terminal pesada (bàscula) ──┤ ┌──────────────────┐ Sensors forn (Modbus/OPC-UA)┤ HTTPS/ │ API Gateway │ ├─ MQTT ───► │ (REST + ingest) │ Edge Gateway (Raspberry Pi)─┘ (buffer) └────────┬─────────┘ · cua local SQLite │ · sincronitza quan hi ha xarxa ▼ ┌──────────────────┐ │ PostgreSQL │ │ (lots, events) │ └────────┬─────────┘ │ ┌────────▼─────────┐ │ Servei traça │ │ + export APPCC │ └──────────────────┘ ```

Decisions i motius:

• Edge gateway amb cua local (SQLite) i MQTT: a una nau industrial el Wi-Fi falla i els forns no poden esperar. Els esdeveniments de lot es desen localment i es sincronitzen quan hi ha connexió; MQTT perquè és lleuger i adequat per a telemetria de sensors.
• PostgreSQL com a magatzem únic: les relacions lot→consum→sortida són inherentment relacionals i calen consultes de traça recursives (CTE). Un document store complicaria la reconstrucció de la cadena.
• Identificador de lot com a clau de tot: un sol `lot_id` generat a la recepció acompanya el producte fins a l'expedició, de manera que la traça és una cerca per clau, no una reconstrucció.
• Sensors de forn via OPC-UA/Modbus cap a l'edge: el PLC del forn ja exposa aquests protocols; no cal instrumentar de nou, només llegir.

Entitats principals (simplificat):

```sql -- Matèria primera rebuda CREATE TABLE recepcions ( id BIGSERIAL PRIMARY KEY, lot_proveidor TEXT NOT NULL, proveidor_id BIGINT NOT NULL, producte TEXT NOT NULL, -- 'ametlla', 'avellana'... kg_brut NUMERIC(10,2), kg_net NUMERIC(10,2), data_recepcio TIMESTAMPTZ NOT NULL, lot_intern TEXT UNIQUE NOT NULL -- clau de traça );

-- Procés de torrat: un lot intern pot entrar en diverses tirades CREATE TABLE tirades ( id BIGSERIAL PRIMARY KEY, lot_intern TEXT REFERENCES recepcions(lot_intern), forn_id TEXT NOT NULL, inici TIMESTAMPTZ, fi TIMESTAMPTZ, kg_entrada NUMERIC(10,2), kg_sortida NUMERIC(10,2) );

-- Lectures de sensors per tira (corba de torrat) CREATE TABLE lectures_sensor ( id BIGSERIAL PRIMARY KEY, tira_id BIGINT REFERENCES tirades(id), ts TIMESTAMPTZ NOT NULL, variable TEXT NOT NULL, -- 'temperatura', 'humitat' valor NUMERIC(8,3) );

-- Lot acabat i expedició CREATE TABLE lots_acabats ( id BIGSERIAL PRIMARY KEY, lot_intern TEXT REFERENCES recepcions(lot_intern), format TEXT, -- '500g', '5kg' data_envas TIMESTAMPTZ, client_id BIGINT );

-- Registres APPCC genèrics CREATE TABLE registres_appcc ( id BIGSERIAL PRIMARY KEY, tipus TEXT NOT NULL, -- 'temperatura_cambra', 'neteja', 'metalls' ts TIMESTAMPTZ NOT NULL, valor JSONB, operari TEXT ); ```

Motius: `lot_intern` com a text únic (no només id numèric) perquè coincideixi amb l'etiqueta física impresa a planta i sigui llegible per humans. `lectures_sensor` separada de `tirades` perquè la corba pot tenir milers de punts i no ha de carregar-se en consultes de traça. `JSONB` a APPCC perquè els formularis varien per tipus de control sense migrar esquema.

REST sobre HTTPS, autenticació per token de dispositiu a planta i OAuth2 per a usuaris d'oficina.

• `POST /recepcions` — registra entrada de matèria primera, retorna `lot_intern`.
• `POST /tirades` i `POST /tirades/{id}/lectures` — obertura de tira i ingesta de telemetria (aquest últim també per MQTT tòpic `planta/forn/{id}/lectures`).
• `GET /traça/{lot_intern}?direccio=endavant|endarrere` — retorna l'arbre complet: recepció → tirades → lots acabats → clients. Implementat amb CTE recursiva.
• `POST /lots-acabats` — envasat i assignació de client.
• `GET /appcc/export?desde=&fins=` — genera el paquet de registres per a auditoria (CSV + PDF).
• `POST /erp/sync` — integració amb l'ERP: envia lots i moviments de magatzem.

Integracions:

• ERP existent: sincronització per lot (no per article) perquè l'ERP no perd la traça. Es fa per cua, no en temps real, per no bloquejar la planta.
• PLC del forn: lectura OPC-UA al gateway; si el forn no exposa dades, alternativa mínima és un registre manual de paràmetres per operari.
• Bàscula: protocol sèrie cap al gateway.

Ordre pensat per obtenir valor amb el mínim abast:

1. Recepció + lot_intern + etiqueta: generar l'identificador i imprimir-lo. Sense això no hi ha traça.
2. Consulta de traça endarrere (`GET /traça`): és el cas d'ús que justifica el projecte (resposta a una alerta de proveïdor).
3. Registre de tirades i lots acabats: completa la cadena endavant.
4. Ingesta de sensors del forn: afegeix la corba de qualitat; es pot fer en segona fase perquè la traça ja funciona sense ella.
5. Export APPCC: valor per a auditoria, però depèn de les dades anteriors.

No construir primer el dashboard ni l'app mòbil: primer les dades i la traça.

• Volum: una planta mitjana pot generar 20-50 tirades/dia i ~1 lectura/s per forn. Amb 3 forns, ~260k lectures/dia; PostgreSQL ho absorbeix, però cal particionar `lectures_sensor` per mes i política de retenció (p. ex. agregar a 1 minut passats 12 mesos).
• Risc: qualitat de dades de recepció — si l'operari no registra el lot del proveïdor correctament, la traça endarrere falla. Mitigació: validació contra catàleg de proveïdors i lectura obligatòria de codi.
• Risc: forns sense telemetria — molts equips antics no exposen OPC-UA. Mitigació: mode degradat amb registre manual de paràmetres; no bloquejar el flux.
• Risc: sincronització edge-núvol — conflictes si dos gateways escriuen el mateix lot. Mitigació: `lot_intern` generat al núvol o amb prefix de gateway i idempotència per `event_id` UUID.
• Risc d'abast: voler cobrir tota la planta de cop. Mitigació: una línia pilot primer.

• Test de traça endarrere: donat un `lot_intern` d'entrada, la consulta ha de retornar tots els lots acabats i clients en < 2 s amb dades de 12 mesos. Cas de prova: lot amb 3 tirades i 2 formats.
• Test de traça endavant: donat un client, llistar tots els lots interns que l'han alimentat.
• Test d'offline: desconnectar el gateway, registrar 10 tirades, reconnectar i verificar que tot arriba al núvol sense duplicats.
• Validació APPCC: exportar un període i comprovar que un auditor pot reconstruir temperatura de cambra i control de metalls sense accés al sistema.
• Criteri d'acceptació del pilot: una alerta simulada de proveïdor es resol (llista de clients afectats) en menys de 15 minuts, davant les hores actuals.

Nota de fonts: les dades societàries citades (constitució 2015, ampliació de capital de 7.287.240,10 € el 2016, nomenaments d'auditoria de PricewaterhouseCoopers) provenen de la ficha registral d'OpenMercantil/BORME i dels actes BORME referenciats. El disseny tècnic és una proposta inspirada en el sector, no una descripció de sistemes reals de l'empresa.