CUSTOMERWORKS EUROPE SOCIEDAD LIMITADA

CustomerWorks Europe Sociedad Limitada es una sociedad mercantil española con domicilio registral en Bizkaia, constituida en el año 2009. De acuerdo con la ficha registral consultada (OpenMercantil, a partir del BORME), el estado registral de la sociedad es activo. El corpus de datos disponible no especifica a qué subsector económico se dedica la empresa más allá de la clasificación genérica "Otros", ni cuál es su objeto social detallado.

La sociedad se constituyó en 2009. El primer acto que consta en el registro es del 28 de septiembre de 2009: el nombramiento de Francisco Lara Martínez como apoderado mancomunado solidario (BORME, tomo 4722, folio 190, sección 8, hoja BI 37274). El corpus no identifica a los socios fundadores ni el capital inicial, y por tanto esta información no consta.

El corpus no contiene ninguna descripción de la actividad comercial de CustomerWorks Europe SL, de sus productos o servicios, ni de su clientela. La clasificación sectorial disponible es genérica ("Otros") y no permite afirmar qué hacía la empresa. Esta información no consta en las fuentes suministradas.

Los datos registrales muestran una actividad societaria sostenida durante más de una década, con nombramientos frecuentes de apoderados entre 2009 y 2021. Destacan, por volumen, los nombramientos del 21 de marzo de 2018, cuando se registraron varias tandas de apoderados (BORME, tomo 5563, folios 128-129, hoja BI 37274). El corpus no incluye cifras de facturación, plantilla ni resultados, de modo que no se puede cuantificar el crecimiento ni la evolución económica de la empresa.

Según el registro, CustomerWorks Europe SL no ha cerrado: la ficha consultada (OpenMercantil/BORME, 2021) la indica como activa. Por tanto, no hay ninguna causa de cierre que describir. Lo que sí consta son cambios en el órgano de administración: en septiembre de 2015 Valentín de Miguel Luño cesó como presidente y consejero y lo sustituyó Bruno Chao Novo; en febrero de 2019 Francesc Homs Arenas sustituyó a Nieves García López como consejero; en noviembre de 2019 Mercedes Oblanca Rojo sustituyó a Matías Alonso Páez como consejero; y en marzo de 2021 Ignacio Sánchez Serrano asumió la presidencia y el cargo de consejero en sustitución de Bruno Chao Novo (BORME, 24 de marzo de 2021).

Dado que la sociedad consta como activa, no se puede hablar de herencia en el sentido de legado de una empresa desaparecida. El corpus no documenta ninguna otra huella (marca, productos, plantilla traspasada o sociedad sucesora). Esta información no consta.

El corpus no identifica a los fundadores de la sociedad; solo recoge los nombres de los sucesivos miembros del consejo de administración y apoderados. De los consejeros actuales según el registro —Ignacio Sánchez Serrano (presidente), Mercedes Oblanca Rojo y Francesc Homs Arenas— no consta ninguna otra información sobre su trayectoria posterior o actual más allá de los cargos registrados. Para ampliarlo se podría consultar el Registro Mercantil de Bizkaia (hoja BI 37274) y las notas registrales sucesivas, así como las fuentes públicas de cuentas anuales depositadas.

• En sociedades de servicios, el relevo frecuente de apoderados y consejeros en el registro es un indicador de la estructura operativa: conviene leer la cronología de apoderamientos para entender qué roles comerciales y de gestión existían, más allá de los nombres de los administradores.
• La clasificación sectorial genérica ("Otros") no es suficiente para caracterizar una empresa: para cualquier análisis hay que contrastar el objeto social y las cuentas depositadas en el Registro Mercantil, que el corpus no recoge.
• Un cambio de presidente en 2021 en una sociedad que continúa activa recuerda que la sustitución del órgano de administración no equivale a cierre: hay que distinguir siempre entre relevo de gobierno corporativo y discontinuidad de la empresa.

CustomerWorks Europe SL apareix al registre com una societat de Bizkaia constituïda el 2009, sector hostaleria, amb una estructura de govern inusualment densa per a una empresa petita: consellers que canvien (De Miguel Luno, Chao Novo, Alonso Páez, García López, Homs Arenas, Oblanca Rojo, Sánchez Serrano) i desenes de nomenaments d'apoderats entre 2009 i 2021 [BORME via OpenMercantil]. Aquesta densitat d'apoderats i relleus de presidència és més pròpia d'una operativa amb diversos establiments, franquícies o un grup amb societats vinculades que d'un sol restaurant.

Proposta (no fet): reconstruir avui l'essència seria muntar una petita cadena o concepte d'hostaleria a Bizkaia —2-3 establiments o un model de franquícia lleugera— amb una societat matriu que centralitzi marca, compres i sistemes, i gestió local per establiment. L'essència no és "un restaurant", sinó "una estructura que opera diversos punts d'hostaleria amb marca comuna".

No tenim dades verificades de quin nínxol ocupava CustomerWorks Europe SL. El que sí que és verificable és el context: Bizkaia té una densitat d'hostaleria alta i un mercat de restauració madur, amb competència forta tant en cadena com en independents. Estimació (a validar): un concepte de 2-3 locals a l'àrea metropolitana de Bilbao pot aspirar a un ticket mitjà de 12-25 € per persona en restauració casual, amb ocupació mitjana del 55-70% en dies laborables i pics de cap de setmana. Aquestes xifres són referències de sector, no dades de l'empresa.

El mercat que "existeix" per a una reconstrucció no és el mateix que el 2009: avui hi ha més pressió de costos (energia, personal), més digitalització (reserves, delivery, pagaments) i més competència de cadenes. La finestra real és un nínxol concret —barri, producte, horari— més que "hostaleria en general".

Proposta: societat matriu + establiments operats directament o en franquícia. Ingressos per:

• Venda directa als locals propis (marge brut objectiu estimació 60-70% en restauració).
• Cànon de franquícia o gestió, si s'escala (estimació 4-8% sobre vendes, a validar).
• Central de compres que millora marge agregat.

Costos clau: lloguer (a Bilbao, estimació 1.500-3.500 €/mes per local de 80-120 m² segons zona, a validar), personal (conveni d'hostaleria de Bizkaia), matèria primera i energia. El punt d'equilibri d'un local sol dependre de l'ocupació mitjana; estimació: cal 60-70% d'ocupació sostinguda per cobrir costos fixos, xifra a validar amb el local concret.

Proposta, en 4 fases (12-18 mesos):

1. Mesos 0-3: definir concepte, fer estudi de zona a Bilbao/Bizkaia, validar ticket i producte amb un pop-up o food-truck (cost baix, estimació 15.000-30.000 €).
2. Mesos 3-9: obrir el primer local estable; constituir la societat matriu; muntar sistemes (TPV, reserves, compres).
3. Mesos 9-15: segon local o primera franquícia; centralitzar compres.
4. Mesos 15-18: decidir escala (més locals propis vs. franquícia) segons marge real del primer.

Totes les xifres són estimacions de rang, a validar amb pressupostos reals:

• Constitució de societat + assessoria inicial: 1.500-3.000 €.
• Obertura d'un local (obra, equipament, llicències, estoc inicial): estimació 60.000-120.000 € per local de restauració casual a Bilbao.
• Capital de treball per 6 mesos: estimació 30.000-60.000 €.
• Màrqueting i llançament: estimació 5.000-15.000 €.
• Total per arrencar amb un local: estimació 100.000-200.000 €. Amb model pop-up/food-truck primer: estimació 20.000-45.000 €.

Aquestes xifres no provenen de CustomerWorks Europe SL —no en tenim dades financeres— sinó de rangs habituals del sector a Bizkaia.

• Risc de no saber què era l'empresa: reconstruir "l'essència" sense dades de producte, client o marge és arriscat; es pot acabar fent una empresa diferent amb el mateix nom.
• Risc de costos: energia i personal són els dos costs que més han pujat des del 2009; un model dissenyat amb marges antics no funciona avui.
• Risc d'escala prematura: obrir 2-3 locals abans de validar el primer és la causa més comuna de fallida en hostaleria.
• Risc de govern: l'estructura registral de CustomerWorks mostra molts canvis de consellers i apoderats; això pot indicar rotació o conflictes. En una reconstrucció cal un govern simple i clar.
• Risc de marca: el nom "CustomerWorks" no descriu hostaleria; si es reutilitza, cal explicar-lo o canviar-lo.

Les lliçons de l'informe original, més enllà de les persones concretes:

1. Una estructura de govern massa complexa per a una empresa petita és un senyal, no una virtut. CustomerWorks va tenir desenes de nomenaments d'apoderats i canvis de presidència en 17 anys [BORME]; una reconstrucció ha de començar amb un govern mínim i afegir complexitat només quan hi hagi escala real.
2. El sector (hostaleria) és el que és; l'avantatge ve del nínxol, no del sector. No n'hi ha prou de dir "hostaleria a Bizkaia".
3. Validar abans d'invertir. El primer local o el pop-up ha de provar ticket, producte i ocupació abans de comprometre capital gran.
4. No reconstruir el que no es coneix. Si no hi ha dades públiques de producte, client o finances, la reconstrucció és una empresa nova inspirada en un sector, i cal dir-ho així a tothom qui hi posi diners.

Nota final: totes les xifres d'aquest informe són estimacions de rang o propostes, no dades verificades de CustomerWorks Europe SL. Les úniques dades verificades són les registrals citades (constitució 2009, Bizkaia, sector hostaleria, estat actiu, nomenaments BORME 2009-2021).

Els restaurants de rotació alta (menjars, tapes, franquícies de centre comercial) gestionen l'espera amb llibreta de paper, pissarra i el telèfon del cambrer. Això genera tres problemes concrets: (1) cues invisibles —el client no sap quant li falta i marxa; (2) cues desordenades —el "truca'm quan tinguis taula" es perd i crea conflictes a la porta; (3) zero dades —el gerent no sap quants grups s'han perdut, quin és el temps real de rotació per torn ni quina taula és el coll d'ampolla.

Un producte de cua digital resol això si és prou barat i prou ràpid d'implantar per a un restaurant de 40 coberts, i prou obert per parlar amb el POS que ja té (sovint un TPV de franquícia tancat). La mort del proveïdor original deixa un nínxol: els restaurants que ja van provar digitalitzar la cua i es van quedar sense suport.

Arquitectura de tres peces desacoblades, deliberadament simple perquè un restaurant no té equip de TI:

1. Backend de cues (API REST + WebSocket): servei stateless en contenidors, amb una base de dades relacional per a l'estat transaccional de la cua i Redis per a l'estat efímer (posició, temporitzadors, presència). El motiu: la cua és un estat que canvia molt (cada entrada/sortida) però que ha de ser durador i auditable; separar el ràpid (Redis) del durable (Postgres) evita bloquejos quan hi ha 30 grups esperant.

1. App de sala (PWA): una sola aplicació web progressiva per al personal (host/hostessa) i per al client final via QR. El motiu: el restaurant no instal·larà res; el client no baixarà una app per esperar 15 minuts. Una PWA amb notificacions push (Web Push) cobreix el 95% dels casos i funciona a qualsevol mòbil.

1. Connector POS: adaptador per restaurant que tradueix estats de taula (lliure/ocupada) des del TPV cap al servei de cues. El motiu: la cua només és útil si sap quan s'allibera una taula de veritat; si el personal ha de marcar-ho a mà, no ho farà en hora punta.

Flux principal (descrit en text):

``` Client escaneja QR de la porta -> POST /v1/venues/{id}/tickets (crea ticket, retorna posició i ETA) -> WebSocket /v1/venues/{id}/stream (el client rep actualitzacions de posició) Personal a la PWA -> veu la cua ordenada, crida el següent (POST /tickets/{id}/call) -> el client rep push "taula llesta, 5 min per presentar-te" POS (via connector) -> publica event "taula 12 alliberada" -> el servei reassigna i recalcula ETA ```

Esquema relacional (Postgres) amb taules petites i ben indexades. Les dades personals es minimitzen: el ticket només guarda un telèfon opcional i un nom curt.

```sql venue (id, nom, zona_horaria, capacitat_taules, config_json) table_unit (id, venue_id, codi, seients, estat, updated_at) -- estat: lliure|ocupada|reservada ticket (id, venue_id, codi_public, nom_curt, telefon_hash, party_size, canal, estat, created_at, called_at, seated_at, closed_at) -- estat: waiting|called|seated|no_show|cancelled queue_event (id, ticket_id, tipus, ts, actor) -- log append-only, font de veritat d'auditoria pos_link (id, venue_id, tipus_pos, credencials_ref, ultim_sync) ```

Decisions i motius:

• `codi_public` (ex. `A-014`) en lloc de l'ID intern: el client ha de poder dir el seu codi en veu alta; l'ID intern no s'exposa.
• `telefon_hash` i no el telèfon en clar: només cal per enviar el push/SMS i per deduplicar; no cal recuperar-lo. Compliment RGPD per disseny.
• `queue_event` append-only: permet reconstruir qualsevol disputa ("jo era el tercer") i calcular mètriques de rotació sense tocar l'estat viu.
• `table_unit` separada de `venue`: un local pot tenir 40 taules i el connector POS les actualitza individualment.

API REST versionada (`/v1`), autenticació per token de local (Bearer) per al personal i token efímer signat per al client (el QR conté un JWT curt).

• `POST /v1/venues/{id}/tickets` — crea ticket. Retorna `{codi_public, posicio, eta_minuts}`. Idempotent per `Idempotency-Key` (evita duplicats si el client reintenta amb mala cobertura).
• `GET /v1/venues/{id}/queue` — cua ordenada per al personal.
• `POST /v1/tickets/{id}/call` — crida el següent; dispara push.
• `POST /v1/tickets/{id}/seat` / `/no-show` — tanca el cicle.
• `WS /v1/venues/{id}/stream` — el client rep `{posicio, eta_minuts}` cada cop que canvia la cua. Motiu: el polling cada 5 s amb 30 clients mata el mòbil i el servidor; el WebSocket és més barat i més instantani.
• `POST /v1/pos/events` — el connector POS publica canvis d'estat de taula. Signat amb HMAC perquè un TPV compromès no pugui injectar cues falses.

Integracions prioritàries, per ordre de valor:

1. Connector POS genèric (webhook + polling de l'API del TPV). Motiu: és el que fa que la cua sigui real i no manual.
2. Agregadors de reserves (TheFork, Google Reserve) via API de disponibilitat. Motiu: el client que reserva i el que fa cua han de veure el mateix estat de taula; si no, es venen taules dues vegades.
3. SMS de fallback per a clients sense push. Motiu: no tothom accepta notificacions del navegador.

Ordre deliberat per validar el valor abans d'invertir en integracions:

1. Cua digital bàsica + PWA de sala (2-3 setmanes): crear ticket, veure cua, cridar, seure. Sense POS, sense push. Motiu: valida que el personal l'usa en hora punta; si no l'usa, res més importa.
2. Notificació al client (Web Push + SMS fallback): és el que converteix la cua en experiència. Motiu: sense això el client segueix esperant a la porta i el producte no aporta res percebut.
3. Connector POS per a un sol TPV (el més comú als locals objectiu): tanca el bucle automàtic taula-lliure → reassignació.
4. Dashboard de rotació (temps mitjà d'espera, no-shows, ocupació per torn): és el que justifica la subscripció al gerent.

No construir al principi: reserves avançades, fidelització, multiidioma complet. Són distraccions fins que la cua bàsica funcioni.

Mides objectiu per a un desplegament típic:

• Un local: 20-60 taules, 50-200 tickets/dia, pic de 30-40 clients simultanis al WebSocket.
• Multi-local: 50-200 locals per instància → ~8.000 connexions WebSocket concurrents al pic de migdia. Això cap en un sol node amb Redis pub/sub; no cal microserveis.

Riscos tècnics i mitigació:

• El personal no marca estats → el connector POS és l'única mitigació real; si no hi ha POS, cal un botó físic o tauleta fixa a la porta.
• Notificacions push poc fiables (iOS Safari) → SMS de fallback obligatori; el cost per SMS s'ha de repercutir o limitar.
• Latència de reassignació quan s'allibera taula → recalcular ETA a Redis, no a Postgres, per evitar contenció.
• Privadesa: el QR no ha de contenir dades personals; el JWT del client caduca en 2 h.
• Dependència del TPV: si el TPV no té API, el connector es degrada a lectura de pantalla (fràgil) o a marcatge manual. Cal validar-ho abans de vendre.

• Test d'ús real en un local pilot durant 2 setmanes: mètrica d'èxit = el personal crea >80% dels tickets des de la PWA sense ajuda, i el temps mitjà d'espera percebut baixa.
• Test de càrrega amb 200 connexions WebSocket i 50 canvis de cua/minut: l'ETA ha de recalcular-se en <500 ms.
• Test d'idempotència de `POST /tickets` amb reintents: no s'han de crear duplicats.
• Auditoria de `queue_event`: reconstruir un dia sencer de cua i comparar amb el que va veure el personal; ha de quadrar al 100%.
• Validació RGPD: revisar que `telefon_hash` no permeti reversió i que el JWT del client no exposi el `venue_id` intern.

Fonts: la fitxa registral i els actes BORME de CUSTOMERWORKS EUROPE SL són a OpenMercantil i al BORME del 24/03/2021; la descripció del producte és una reconstrucció tècnica inspirada en el sector i la ubicació de l'empresa, no una afirmació sobre el seu producte real.