DETEA SA

DETEA SA era una sociedad mercantil con domicilio en Sevilla, constituida en el año 2009 y clasificada en el corpus dentro del sector "Otros". El capital social que consta es de 2.003.000 euros. El estado registral actual es inactiva, de acuerdo con la ficha registral consultada.

La sociedad se constituyó en 2009. El registro muestra que inicialmente el administrador único era DETEA CORPORACION SL. El 17 de julio de 2013 se produce un cambio de órgano de administración: cesa el administrador único y se nombran consejeros GONZALO YBARRA FRANCISCO JAVIER, CONFIACE INGENIEROS Y ASESORES SOCIEDAD LIMITADA y MORENO SERRALLE LUIS ALBERTO, con Gonzalo Ybarra Francisco Javier como presidente. Estos datos constan en el BORME.

El corpus no detalla la actividad económica concreta de DETEA SA más allá de la clasificación sectorial genérica ("Otros"). El 15 de noviembre de 2013 consta en el BORME el establecimiento de una sucursal en Perú, con domicilio en la ciudad de Lima, lo que indica actividad internacional, pero la fuente consultada no permite precisar la naturaleza de los servicios ni los clientes.

No consta en el corpus ningún dato de facturación, resultados o volumen de negocio que permita identificar un periodo de expansión. El único elemento que apunta a una etapa de actividad relevante es la apertura de la sucursal de Lima en 2013 y el nombramiento de un número considerable de apoderados entre 2018 y 2019, que consta en el BORME.

El registro muestra una reducción de capital el 17 de junio de 2015 por importe de 6.009.000 euros, con un capital resultante de 2.003.000 euros, acompañada de modificaciones estatutarias (artículos 11 y 5 de los estatutos). El 17 de noviembre de 2015 consta el cese de los consejeros Gonzalo Ybarra Francisco Javier, Confiace Ingenieros y Asesores SL y Moreno Serralle Luis Alberto, y del presidente. Pese a estos ceses, en 2018 y 2019 se registraron nuevos nombramientos de apoderados. La fuente disponible no indica la causa del cierre ni la fecha exacta de la inactivación; este dato no consta.

No consta en el corpus información sobre activos, marcas, contratos o personal traspasados a otra entidad. La única huella documentada es la traza registral: la sucursal peruana abierta en 2013 y el conjunto de nombramientos y ceses que constan en el BORME.

De lo que consta en el corpus, los administradores y consejeros documentados son Gonzalo Ybarra Francisco Javier, Gonzalo Ybarra Francisco y Galnares Gonzales de la Madrid María Teresa. El corpus asocia a los mismos fundadores a otra sociedad, INSERCO INGENIEROS SL (Sevilla, sector servicios profesionales), que figura activa. No consta ninguna otra información sobre su situación actual. Para completarlo se podría consultar el Registro Mercantil de Sevilla y las fichas registrales actualizadas de las sociedades vinculadas.

• Una reducción de capital de 6 millones de euros en 2015, seguida del cese de los consejeros el mismo año, es una señal registral clara de reestructuración o de pérdida de sustancia patrimonial; conviene leerla junto con las cuentas depositadas, que aquí no constan.
• La apertura de una sucursal en Perú en 2013 en una sociedad que dos años después reduce capital indica que la internacionalización por sí sola no garantiza continuidad; hay que contrastarla con la evolución de los ingresos.
• Los nombramientos masivos de apoderados en 2018 y 2019 en una sociedad que después aparece inactiva muestran que la actividad registral no equivale a actividad económica: para evaluar una empresa hay que cruzar el BORME con los depósitos de cuentas.
• Cuando los mismos administradores aparecen en otra sociedad activa del mismo sector, vale la pena rastrear si ha habido continuidad de negocio bajo otra razón social, verificándolo siempre en las fuentes registrales.

El punt de partida honest és aquest: de DETEA SA sabem, amb suport registral, que era una societat de Sevilla constituïda el 2009, classificada com a comerç dins el sector d'hostaleria, amb un capital social que el 2015 es va reduir en 6.009.000 € fins a quedar en 2.003.000 €, i que va tenir activitat registral fins al 2019 [BORME / BOE via OpenMercantil]. També consta l'obertura d'una sucursal a Lima (Perú) el 2013 [BORME 2013-11-15]. Més enllà d'això, no tenim dades verificades sobre el concepte, els locals, la carta, el nombre de treballadors ni els resultats.

Per tant, la "idea avui" no pot ser "reobrir DETEA", sinó construir un projecte nou d'hostaleria sevillana que reculli l'essència plausible d'una empresa d'aquest perfil: operació de restauració amb marca pròpia, arrelada a Sevilla, amb vocació de créixer més enllà d'un sol local. Proposta concreta (marcada com a proposta, no com a fet):

• Un local insígnia a Sevilla centre (per exemple, zona Alfalfa–Catedral–Triana), de 120–200 m², amb cuina pròpia i 40–70 coberts.
• Una marca de restauració (nom, imatge, carta) pensada des del primer dia per ser replicable en 2–3 locals addicionals en 3–5 anys.
• Un component de producte local (producte andalús, vi de Jerez, oli, peix de la costa) com a element diferenciador i de marge.

Això és una hipòtesi de treball, no una descripció del que DETEA feia.

El mercat rellevant és la restauració urbana a Sevilla, un sector competitiu i madur, amb barris turístics d'alta rotació i zones de veïnat amb demanda més estable. No disposem de dades verificades sobre la quota o el posicionament de DETEA en aquest mercat, de manera que cal treballar amb estimacions a validar:

• Sevilla rep milions de visitants anuals i té una base de residents estable; la restauració combina demanda turística (estacional, de marge alt en temporada) i demanda local (recurrent, de marge més baix).
• El nínxol on un projecte nou pot entrar amb menys fricció sol ser el mitjà-alt de cuina pròpia, no la franquícia ni el turístic pur.
• Caldrà validar amb dades locals (associacions de restauració, dades municipals de turisme, estudis de zona) abans de fixar el posicionament.

Risc de mercat a tenir present: Sevilla té una oferta molt densa; un local sense concepte clar mor en mesos. Aquesta és una afirmació general del sector, no una dada de DETEA.

Proposta de model (a validar):

• Ingressos: venda directa al local (menú, carta, begudes), esdeveniments privats i, si escau, una línia de producte envasat o catering.
• Estructura de costos típica del sector (estimació de rang, no dada de DETEA): cost de personal 30–35% de la facturació, cost de matèria primera 28–33%, lloguer 8–12%, altres despeses 10–15%. Aquests rangs són referències habituals del sector a Espanya i s'han de validar amb el cas concret.
• Punt d'equilibri orientatiu: un local de 50 coberts amb ticket mitjà de 25–35 € pot necessitar facturar de l'ordre de 350.000–500.000 € anuals per cobrir costos (estimació molt gruixuda, a recalcular amb el local real).
• Palanca de creixement: la marca replicable; el segon local és on es guanya eficiència de compres i de màrqueting.

No hi ha cap dada verificada que permeti afirmar quin era el model real de DETEA; aquesta secció és íntegrament proposta.

Fases (proposta, amb terminis orientatius):

1. Mes 0–2 · Validació. Estudi de zona, competència directa, lloguers reals, i definició del concepte i del ticket mitjà objectiu.
2. Mes 2–4 · Model financer. Pla a 3 anys amb escenaris pessimista/base/optimista; càlcul del punt d'equilibri amb el local concret.
3. Mes 3–6 · Local i llicències. Negociació del lloguer, llicència d'activitat, obra i equipament de cuina.
4. Mes 5–7 · Equip i carta. Contractació del xef i del cap de sala; carta tancada i proves.
5. Mes 7–8 · Obertura tova. Obertura amb invitació, ajust de carta i de torns.
6. Mes 9–36 · Consolidació i rèplica. Consolidar el local insígnia i avaluar el segon.

Cada fase ha de tenir criteris de sortida (go/no-go) per no acumular inversió sense validació.

Tot són estimacions de rang, a validar amb pressupostos reals:

• Lloguer i fiança: 15.000–40.000 € (fiança de 2–3 mesos + primer mes, segons zona).
• Obra i adequació: 60.000–150.000 € per a un local de 120–200 m².
• Equipament de cuina i sala: 40.000–90.000 €.
• Llicències, projecte tècnic i gestoria: 8.000–20.000 €.
• Estoc inicial i programari (TPV, gestió): 5.000–12.000 €.
• Màrqueting d'obertura i marca: 5.000–15.000 €.
• Capital circulant (3–6 mesos de pèrdues inicials): 30.000–80.000 €.

Total orientatiu: 150.000–400.000 € segons zona, mida i nivell d'equipament. Aquest rang és una estimació de consultoria, no una dada de DETEA ni un pressupost tancat.

• Risc de concepte: no hi ha cap dada verificada que confirmi que el model original fos rendible ni quin era; reconstruir "l'essència" sense saber què era és el risc principal. Cal validar el concepte des de zero.
• Risc d'execució: la restauració depèn críticament de l'equip; un xef o un cap de sala dolents enfonsen el local.
• Risc financer: el capital circulant és on moren la majoria d'obertures; infrafinanciar-lo és l'error més habitual (afirmació general del sector).
• Risc d'estacionalitat: dependre del turisme fa que l'hivern sigui dur; cal base de veïnat.
• Risc legal/registral: DETEA SA consta inactiva; qualsevol reutilització de la societat o de la marca requereix verificació jurídica prèvia (deutes, situació mercantil, titularitat del nom). Això és una advertència, no una dada sobre l'estat intern de l'empresa.

Les lliçons que es poden extreure de l'expedient original, sense inventar-ne el contingut:

1. Una societat amb capital important no garanteix res: DETEA va reduir capital en 6.009.000 € el 2015 [BORME], senyal que l'estructura financera va patir; el capital social no és indicador de salut.
2. La governança va canviar molt: el registre mostra canvis repetits de consellers i apoderats entre 2012 i 2019 [BORME], cosa que sol indicar reorganitzacions o tensions; un projecte nou ha de néixer amb governança simple i estable.
3. La internacionalització prematura és arriscada: l'obertura d'una sucursal a Lima el 2013 [BORME] en una empresa que després va reduir capital suggereix que expandir-se abans de consolidar la base és perillós (lectura prudent, no fet provat).
4. Qui ho hauria de fer avui: un equip emprenedor amb experiència operativa real en restauració (no només financera), un soci o sòcia amb coneixement del producte local, i un criteri clar de "primer un local rendible, després el segon". La lliçó de DETEA, pel que mostra el registre, és que l'estructura societària i l'expansió no substitueixen un local que funcioni.