FULHAM SOLUTIONS SL

FULHAM SOLUTIONS SL era una sociedad mercantil española constituida en el año 2011 y con ubicación en Málaga. La fuente registral disponible la clasifica dentro del sector genérico "Otros". De acuerdo con la ficha registral publicada en OpenMercantil a partir del BORME, la sociedad permaneció activa durante quince años, hasta que en el año 2026 entró en situación concursal.

No consta en las fuentes consultadas qué actividad económica concreta desarrollaba la sociedad más allá de la clasificación sectorial mencionada.

La constitución de FULHAM SOLUTIONS SL consta en el BORME con fecha del 21 de noviembre de 2011, según la ficha registral recogida por OpenMercantil. La fuente no detalla la identidad de los socios fundadores, el capital social inicial ni la forma de constitución.

La información disponible no permite describir la actividad concreta de la empresa. El registro la sitúa en el sector "Otros", sin más especificación. No constan en las fuentes consultadas los productos o servicios que ofrecía, ni el perfil de clientes o mercados a los que se dirigía.

No consta en las fuentes disponibles ningún dato sobre la evolución económica de la sociedad: ni cifras de facturación, ni resultados, ni número de trabajadores, ni hitos relevantes durante los quince años de actividad. El único dato verificable es la duración de la actividad hasta la situación concursal de 2026.

De acuerdo con el BORME, el 21 de agosto de 2026 se inscribió la situación concursal de FULHAM SOLUTIONS SL. La fuente registral no indica la causa del concurso, ni el tipo de procedimiento, ni el órgano que lo declaró, ni si terminó en liquidación. Estas circunstancias no constan en las fuentes consultadas.

No consta en las fuentes disponibles ninguna información sobre activos, marcas, cartera de clientes, plantilla o cualquier otro elemento que haya podido sobrevivir al cierre de la sociedad. Tampoco consta ninguna sucesión empresarial ni transmisión de actividad.

No consta en las fuentes consultadas la identidad de los fundadores ni de los administradores de la sociedad, ni ningún rastro de su actividad posterior. Para completar esta información habría que consultar la ficha registral completa en el Registro Mercantil de Málaga, las actas notariales de constitución y las inscripciones de nombramientos y ceses de administradores, así como el Registro de Titularidades Reales.

• La clasificación sectorial genérica ("Otros") dificulta cualquier análisis comparativo posterior; para estudios de mortalidad empresarial conviene cruzar el CNAE registral con los datos del BORME.
• Una duración de quince años no presupone solidez financiera: la situación concursal puede llegar después de más de una década y media de actividad, y por ello habría que seguir las cuentas anuales depositadas para detectar señales de alerta.
• Para sociedades con poca presencia pública, la fuente registral es la única trazable; conviene documentar desde el primer momento los datos de administradores y socios para poder hacer un seguimiento posterior.
• El registro de la situación concursal en el BORME es la señal formal de cierre o reestructuración; cualquier análisis sectorial debería contrastarlo con el Juzgado Mercantil correspondiente para conocer el alcance del procedimiento.

El que sabem del cert és limitat: FULHAM SOLUTIONS SL es va constituir el 2011 a Màlaga, va operar 15 anys i va acabar en situació concursal inscrita al BORME el 21 d'agost de 2026 (BORME/OpenMercantil). La fitxa registral no detalla l'objecte social ni l'activitat real, de manera que no podem afirmar quin servei concret oferia.

Per tant, la reconstrucció que proposo és una hipòtesi de treball, no un fet: una empresa de serveis professionals B2B (consultoria operativa, suport a pimes, serveis digitals) amb seu a Màlaga, aprofitant el que sí que és verificable: 15 anys de presència al mercat local i una marca registrada que, si els administradors concursals la posen a disposició, es podria reaprofitar.

La idea avui no és "repetir el negoci antic" —no en tenim el detall— sinó reconstruir una estructura de serveis lleugera sota el mateix nom o un de nou, amb un soci que aporti cartera i amb costos fixos mínims. El valor diferencial respecte al 2011 és que avui es pot operar amb equip distribuït, eines SaaS i sense oficina física gran.

Màlaga és avui un mercat molt diferent del de 2011: hub tecnològic consolidat, molta pime de serveis i turisme, i un teixit d'autònoms i microempreses que consumeixen serveis professionals externalitzats. Això és context de mercat general, no una dada verificada sobre el nínxol concret de Fulham.

El que sí que podem dir amb seguretat és que una empresa que va sobreviure 15 anys va tenir clients recurrents en algun moment. Aquesta és l'única pista real sobre la demanda. La feina prèvia al llançament és reconstruir aquesta cartera: parlar amb antics clients, proveïdors i treballadors (si n'hi ha) per saber què es venia i a qui.

Sense aquesta validació, qualsevol afirmació sobre mida de mercat seria inventada. El mercat "existeix" en la mesura que existia el 2025; la pregunta oberta és si existeix avui, amb el mateix format.

Proposta (a validar):

• Serveis professionals per hores o per projecte, amb un nucli de 2–3 persones i una xarxa de col·laboradors freelance per absorbir pics.
• Retainers mensuals amb 5–10 clients ancorats que cobreixin els costos fixos; la resta, projecte a projecte.
• Facturació objectiu any 1: rang estimat de 120.000–200.000 €, a validar segons el preu/hora real del nínxol (estimació pròpia, no dada de l'empresa original).
• Marge brut objectiu: 45–60 % (estimació de sector serveis, a validar).
• Estructura de costos: sense oficina pròpia els primers 12 mesos (coworking o domicili fiscal), eines SaaS, assegurances i gestoria.

El model ha de ser rendible amb 3 persones, no amb 15. Aquesta és la lliçó estructural que probablement va faltar a l'empresa original, tot i que no en tenim la comptabilitat per confirmar-ho.

Fases (proposta):

1. Mes 0–1 · Due diligence de la marca i la cartera. Consultar l'administració concursal sobre l'estat de la societat, actius i marca. Contactar antics clients i proveïdors per reconstruir l'activitat real. Aquesta fase és imprescindible i no es pot saltar.
2. Mes 1–2 · Validació comercial. 15–20 converses amb potencials clients. Objectiu: 3 cartes d'intenció o compromisos verbals de retainer abans de constituir res.
3. Mes 2–3 · Constitució i estructura mínima. Nova SL (o reutilització si és legalment possible), compte bancari, assegurances, gestoria, eines.
4. Mes 3–6 · Primers 3–5 clients. Facturació objectiu estimada de 30.000–50.000 € en aquest tram (estimació).
5. Mes 6–12 · Consolidació. Arribar a 8–10 clients recurrents i decidir si cal primera contractació.

Regla de disciplina: no contractar ningú fins que el retainer cobreixi el sou sencer més un 30 % de coixí.

Xifres estimades i a validar, no dades de l'empresa original:

• Constitució SL + notari + registre: 600–1.200 €
• Gestoria i assessoria legal primer any: 1.500–3.000 €
• Assegurances (RC professional, etc.): 800–1.500 €/any
• Eines i programari (CRM, facturació, comunicació): 1.200–2.400 €/any
• Coworking o espai mínim: 3.000–6.000 €/any
• Màrqueting i web: 2.000–5.000 €
• Fons de maniobra (3–6 mesos de costos fixos): 6.000–15.000 €
• Total arrencada estimat: 15.000–35.000 €

A això caldria sumar, si s'escau, el preu d'adquisició de la marca o actius en seu concursal, que no podem estimar sense conèixer l'inventari.

• Risc de reputació: el nom associat a un concurs pot espantar clients. Cal valorar si convé marca nova.
• Risc de "repetir el patró": si l'empresa original va caure per sobrecost fix o concentració de clients, la reconstrucció ha de néixer amb regles explícites contra això.
• Risc d'informació: no tenim dades públiques de l'activitat real. Tota la proposta és hipòtesi fins a la fase 1.
• Risc legal: cal verificar amb l'administració concursal què es pot reutilitzar (marca, clients, contractes) i què no.
• Risc de mercat: el nínxol de 2011 pot no existir el 2026.

Lliçons de l'informe original (el que es desprèn de les dades verificades):

1. 15 anys és molt de temps: l'empresa no va fracassar per falta de mercat, sinó perquè alguna cosa es va trencar a la segona meitat. La reconstrucció ha de començar preguntant què va ser, no assumint que va ser "el mercat".
2. El concurs és una dada, no una vergonya: la inscripció al BORME és informació pública i aprofitable. Qui vulgui reconstruir ha de llegir-la i parlar amb l'administrador.
3. No es reconstrueix des de zero sense memòria: el valor real de Fulham és la seva cartera i el seu coneixement acumulat, no el seu nom. Qui ho faci ha de ser algú amb accés a aquesta memòria (soci, antic treballador, antic client), no un emprenedor extern que només veu una oportunitat.
4. Estructura lleugera o res: 15 anys d'activitat fins a un concurs suggereixen que l'estructura de costos no es va adaptar. La reconstrucció ha de néixer petita i créixer només amb ingressos recurrents confirmats.

En resum: ho hauria de fer algú amb accés verificat a la història real de l'empresa —un soci, un directiu o un client clau—, no un inversor extern. La resta és especulació.