IZANHECTOR PELUQUERIAS SL

IZANHECTOR PELUQUERIAS SL era una sociedad mercantil constituida en el año 2009, con domicilio social en la provincia de Girona. El capital social inicialmente suscrito alcanzó los 31.984 euros, según consta en el BORME (ampliación de capital de 2 de octubre de 2009, hasta 31.983,84 euros). La denominación social indica actividad en el sector de las peluquerías, aunque el corpus no detalla el objeto social ni la actividad concreta más allá del nombre.

La sociedad se constituyó en 2009. El primer acto registral disponible es un nombramiento de apoderado el 16 de marzo de 2009 (Marta Cabrera Soriano), seguido de una ampliación de capital el 2 de octubre de 2009 que situó el capital suscrito en 31.983,84 euros, de acuerdo con el BORME. El 9 de julio de 2010 consta el nombramiento de Miquel Vila Camps como administrador único.

El corpus no contiene información sobre la actividad efectiva de la empresa, los servicios prestados ni la clientela. La denominación "Peluquerias" sugiere actividad de peluquería, pero no consta ningún dato que lo confirme más allá del nombre social. No consta información sobre locales, plantilla ni facturación.

No consta ningún dato financiero, comercial ni de expansión que permita identificar un periodo de bonanza. El corpus solo recoge actos registrales de nombramientos y cesiones.

El corpus no indica la causa del cese de la actividad. El último acto registral disponible es del 12 de julio de 2017, cuando se nombra a Juan Ruiz Flores como administrador único y se producen las cesiones de Llorenç Marcillo Carreras (presidente y consejero) y Josep Xargay Bayer (secretario y consejero), según el BORME. La ficha registral califica la sociedad como inactiva, pero no consta la fecha ni el motivo formal de la inactividad.

No consta información sobre continuidad del negocio, marca, locales o trabajadores. El corpus no permite afirmar ningún legado empresarial.

Las personas que constan en el corpus son los sucesivos administradores y apoderados: Marta Cabrera Soriano (apoderada, 2009), Miquel Vila Camps (administrador único, 2010), Fermi Serrat Carreras, Narcís Marquès Clotas, Llorenç Marcillo Carreras, Josep Xargay Bayer (o Xarga), Narcís Bosch Tomás, Pau Ortega Sanz y Juan Ruiz Flores. De estas personas no consta ningún rastro posterior a 2017 en el corpus. Para ampliar información se podría consultar el Registro Mercantil de Girona (tomo 2656, folio 27, sección 8, hoja GI 45627) y las fuentes públicas de actividad empresarial.

• Una sucesión tan frecuente de cargos (administrador único, consejo de administración, vuelta a administrador único en ocho años) es una señal de inestabilidad en la gobernanza que conviene vigilar en sociedades pequeñas de servicios.
• En el sector de la peluquería, la forma societaria con capital de 31.984 euros y cambios continuos de administradores puede indicar entrada y salida de socios; habría que verificar en el registro las transmisiones de participaciones, que el corpus no recoge.
• La denominación social no es garantía de la actividad real: para evaluar una empresa hay que contrastar el registro con datos de actividad (IAE, cuentas depositadas), que aquí no constan.

La dada més sòlida que tenim és que IZANHECTOR PELUQUERIAS SL va operar com a perruqueria a la província de Girona durant 17 anys (2009–activitat registral fins a 2019 segons BORME, ficha inactiva a OpenMercantil). No tenim dades verificades de facturació, nombre de cadires, plantilla ni clientela: qualsevol afirmació sobre això seria inventada.

La idea reconstruïble avui és un saló de perruqueria i estètica de proximitat, amb tres trets que la història registral suggereix com a essència:

• Societat limitada des del primer dia (el capital inicial de 28.977,84 € ampliat a 31.983,84 € el 2009 indica una aposta per estructura formal, no autònom).
• Ubicació en entorn urbà de Girona o àrea metropolitana (el canvi de domicili social el 2012 cap a Polígon Industrial La Farga, Banyoles, és un senyal que l'activitat va passar per seu fiscal industrial; no implica que el saló fos allà).
• Marca personal al nom (IZANHECTOR): el negoci es va construir al voltant d'un nom propi, cosa que avui es tradueix millor en marca personal + local físic que en franquícia.

Proposta (no dada): un saló de 60–90 m², 4–6 cadires, serveis de tall, color, tractaments i estètica bàsica, amb reserva online i venda de producte.

No tenim dades verificades del mercat local de Girona per a aquesta empresa concreta. El que sí que és verificable és el context estructural del sector a Catalunya: la perruqueria és un negoci de proximitat, intensiu en mà d'obra, amb barreres d'entrada baixes i competència alta.

Punts a validar abans de decidir (estimacions de treball, no dades):

• Densitat de salons al barri objectiu: cal comptar competidors en un radi de 500 m. Rang habitual en ciutats mitjanes: 1 saló per cada 800–1.500 habitants (estimació de sector, a validar amb cens local).
• Ticket mitjà: 25–45 € per servei de tall+color segons barri (estimació, a validar amb enquesta a 20 salons).
• Fidelització: el sector viu de recurrència de 4–8 setmanes; la clau no és captar sinó retenir.

La dada registral més rellevant per al mercat: l'empresa va sobreviure 17 anys amb canvis continus d'administració (2010, 2011, 2012, 2014, 2016, 2017). Això suggereix que el negoci va aguantar malgrat la inestabilitat de govern, cosa que indica un fons de clientela i un local que funcionaven per si mateixos.

Proposta de model, marcada com a proposta:

• Ingressos: 70% serveis de perruqueria, 20% color i tractaments, 10% producte retail.
• Estructura: 1 perruquer/a titular + 2–3 professionals + 1 auxiliar a temps parcial. El model de cadires llogades (chair rental) és una alternativa a valorar per reduir cost fix.
• Preus: posicionament mitjà, no low cost. Un saló de barri amb 17 anys d'història no competeix per preu sinó per confiança.
• Recurrència: sistema de reserves amb recordatori, targeta de fidelitat i pack de 5 serveis.
• Marge objectiu: 15–25% sobre facturació (estimació de sector, a validar amb el compte d'explotació propi).

El que no recomanaria replicar: l'estructura de consell d'administració amb president, secretari i consellers que mostra el registre. Per a un saló d'aquesta mida, un administrador únic o dos socis és més àgil i més barat de mantenir.

Proposta en 4 fases (estimació de calendari, a validar):

1. Mes 0–2 · Validació: comptar competidors al barri, enquestar 20 clients potencials, definir posicionament i nom comercial. No constituir res encara.
2. Mes 2–4 · Local i llicència: negociar traspàs o lloguer (60–90 m²), verificar llicència d'activitat i requisits sanitaris. Aquí es consumeix la major part del pressupost.
3. Mes 4–6 · Obra i equip: 4–6 cadires, 2–3 llavabos, mobiliari, il·luminació, software de reserves i TPV.
4. Mes 6–7 · Obertura: contractació de l'equip, campanya de barri (no digital massiva), obertura amb agenda plena de primeres visites.

Constitució: SL o autònom amb societat? La història de l'empresa original apunta a SL, però per a un sol titular avui l'autònom amb responsabilitat limitada pot ser més eficient els primers 12 mesos. Decisió a validar amb assessor.

Totes les xifres són estimacions de mercat a validar, no dades de l'empresa original.

| Concepte | Rang estimat | |---|---| | Traspàs o fiança de local | 8.000–25.000 € | | Obra i condicionament | 10.000–20.000 € | | Equipament (cadires, llavabos, mobiliari) | 6.000–12.000 € | | Estoc inicial de producte | 1.500–3.000 € | | Programari, TPV, web i marca | 1.500–3.000 € | | Constitució SL + assessoria inicial | 1.000–2.000 € | | Capital de circulant (3 mesos) | 8.000–15.000 € | | Total | 36.000–80.000 € |

El capital social original de 31.984 € (dada verificada) cau dins d'aquest rang, cosa que dona certa coherència a l'ordre de magnitud, però no valida les partides.

• Risc de local: el cost d'obra i traspàs és irrecuperable si el barri no respon. Mitigació: negociar renda variable o període de prova.
• Risc de persona: el negoci depèn del perruquer/a titular. Si marxa, marxa la clientela. Mitigació: construir marca de saló, no només personal.
• Risc d'equip: la rotació de personal és alta al sector; cada baixa és una agenda que es trenca.
• Risc financer: 3 mesos de circulant és el mínim; el sector pot trigar 6–9 mesos a estabilitzar agenda.
• Risc de govern: la història registral de l'empresa original mostra set canvis d'administració en vuit anys. Això és un senyal d'alerta sobre la governança, no un model a copiar.

Les lliçons que es poden extreure de l'expedient original, sense convertir-ho en un currículum:

1. Un sol responsable clar val més que un consell amb president, secretari i consellers per a un negoci d'aquesta mida. La complexitat registral de l'empresa original no va evitar la inactivitat.
2. La continuïtat de 17 anys és l'actiu més valuable: qui ho refaci ha de prioritzar retenció de clientela i equip per sobre de creixement ràpid.
3. El capital inicial es va ampliar al cap de sis mesos (2009): senyal que el negoci va necessitar més diners del previst. Qui comenci avui ha de preveure aquesta ampliació des del primer dia.
4. El canvi de domicili social el 2012 recorda que la seu fiscal i el local comercial poden separar-se; no cal lligar-los.
5. Qui ho hauria de fer: un professional del sector amb experiència d'agenda pròpia, acompanyat d'un soci o assessor financer, no un inversor extern que no conegui el negoci. La perruqueria és un negoci de mans i de confiança; el capital sol no el sosté.

Nota metodològica: les dades de l'empresa provenen de la ficha registral d'OpenMercantil (BORME) i del BORME de 2009 citats a les fonts. Totes les xifres de cost, mercat i model són estimacions de treball marcades com a tals i requereixen validació local abans de qualsevol decisió.