SOCIEDAD DE GARANTIA RECIPROCA DE ANDALUCIA SURAVAL

La SOCIEDAD DE GARANTIA RECIPROCA DE ANDALUCIA SURAVAL consta en el registro mercantil como una sociedad de garantía recíproca con domicilio en Sevilla. Su capital social, de acuerdo con la escritura de ampliación de capital de 10 de septiembre de 2014 publicada en el BORME, quedó fijado en 10.000.007,90 euros.

La ficha registral consultada (OpenMercantil, a partir del BORME) la clasifica como sociedad extinguida. Cabe señalar que el dato de sector que acompaña al encargo ("Software y SaaS") no se corresponde con la naturaleza registral de la entidad, que es la de una sociedad de garantía recíproca; el informe se basa en los datos registrales y no en esa clasificación sectorial.

La constitución de la sociedad se fija en el año 2010. El primer acto que consta en la cronología registral es del 24 de marzo de 2010 (nombramiento de auditor, Deloitte SL), seguido de un nombramiento de apoderados el 13 de abril de 2010 y de un acto de nombramientos y reelecciones de consejeros el 8 de octubre de 2010. Entre los consejeros que constan en estos primeros actos figuran entidades y personas como PRODETUR SA, OLEICOLA EL TEJAR NUESTRA SEÑORA DE ARACELI SCL, MONTE DE PIEDAD Y CAJA DE AHORROS SAN FERNANDO DE, FACES GARCIA FERNANDO, MARTIN PEREZ MIGUEL y BALLESTER ALMADANA.

Entre los fundadores y administradores que recoge el corpus están la CAMARA OFICIAL DE COMERCIO E INDUSTRIA DE JEREZ DE (como consejero), DE PABLO-ROMERO Y CAMARA JAIME (consejero) y la DIPUTACION PROVINCIAL DE CORDOBA (consejero). La presencia de estas entidades es coherente con el modelo habitual de una sociedad de garantía recíproca, en el que participan cámaras, diputaciones y entidades financieras; esta lectura es una interpretación del perfil de los socios, no una afirmación que conste explícitamente en el corpus.

El corpus no contiene ninguna descripción de la actividad operativa de SURAVAL más allá de su condición registral de sociedad de garantía recíproca. No consta en los datos facilitados qué productos ofrecía, a qué sectores se dirigía ni qué volumen de garantías otorgaba. Por tanto, no se puede detallar qué hacía ni para quién más allá de la naturaleza jurídica de la entidad.

La cronología registral muestra una actividad societaria sostenida entre 2010 y 2017, con nombramientos y ceses de consejeros, apoderados y auditores. Los hechos más destacados que constan son:

• La ampliación de capital de 10 de septiembre de 2014, que situó el capital suscrito en 10.000.007,90 euros, con modificación del artículo 6 de los estatutos (BORME).
• El nombramiento de Deloitte SL como auditor en varias ocasiones (2010, 2012, 2014 y 2015).
• El nombramiento de José María Vera López como director general y apoderado general el 6 de julio de 2016.
• El nombramiento de Clara Laura Cardone Riportella como representante físico de la Junta de Andalucía el 11 de agosto de 2016, en sustitución de Juan Francisco Sánchez García.

Estos datos indican una estructura de gobierno activa y la participación de administraciones y entidades en el capital o los órganos, pero el corpus no permite cuantificar resultados económicos ni volumen de negocio en ningún ejercicio.

La única causa de cierre verificada que consta es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME, con estado documental "extinguida" según la ficha registral. El corpus no recoge la fecha exacta de la extinción ni el motivo concreto (fusión, liquidación, absorción por otra entidad u otra causa). Por tanto, no se puede afirmar por qué se extinguió más allá de lo que dice el registro.

Cabe hacer notar una discrepancia entre los datos del encargo, que fijan el año de cierre en 2010, y la cronología registral, que documenta actos hasta 2017 (el último, un nombramiento de apoderado el 8 de noviembre de 2017). Esta discrepancia no se puede resolver con el corpus disponible y se deja constancia sin interpretarla.

El corpus no contiene información sobre la continuidad de la actividad de garantía recíproca de SURAVAL, sobre una eventual integración en otra entidad o sobre activos y pasivos traspasados. No consta ningún dato sobre herencia operativa o institucional.

De las personas y entidades que constan en el corpus:

• DE PABLO-ROMERO Y CAMARA JAIME consta como consejero y su cese o dimisión aparece en un acto del 20 de abril de 2017 (BORME). No consta qué actividad desarrolla después de esa fecha.
• La CAMARA OFICIAL DE COMERCIO E INDUSTRIA DE JEREZ DE y la DIPUTACION PROVINCIAL DE CORDOBA constan como consejeros; el corpus no indica la fecha de su cese ni su situación posterior.
• José María Vera López consta nombrado director general y apoderado general en 2016; no consta su situación posterior.
• Clara Laura Cardone Riportella consta como representante de la Junta de Andalucía desde 2016; no consta su situación posterior.

Para cualquier otro rastro habría que consultar el registro mercantil de Sevilla (tomo 685, folio 162, sección 8, hoja SE 10026) y los BORME posteriores a 2017, que no forman parte del corpus.

• En una sociedad de garantía recíproca, el capital es solo una parte de la solvencia: lo que cuenta es la calidad de la cartera de garantías y la morosidad. El corpus no da datos, y eso mismo es una lección: sin información de riesgo no se puede evaluar una SGR.
• La composición del consejo (cámaras, diputaciones, cajas y entidades financieras) refleja el modelo de gobierno territorial; los cambios frecuentes de consejeros y apoderados entre 2010 y 2017 sugieren una estructura de gobierno dependiente de los nombramientos institucionales más que de un núcleo estable.
• La ampliación de capital de 2014 hasta los 10 millones de euros indica una necesidad de refuerzo patrimonial; en el sector, estas ampliaciones suelen responder a exigencias de solvencia o a la expansión de la actividad garantizadora.
• La discrepancia entre la fecha de cierre del encargo (2010) y los actos registrales hasta 2017 recuerda que, en análisis de empresas, hay que contrastar siempre la fecha de constitución y la de cierre con el BORME y no darlas por hechas.

Reconstruir una societat de garantia recíproca (SGR) per a Andalusia, però dissenyada des del primer dia com una plataforma digital de garantia: scoring automatitzat de pimes, integració via API amb entitats financeres i amb les línies de reafiançament públiques, i una estructura de costos molt inferior a la d'una SGR tradicional.

La base verificada és que SURAVAL existia com a SGR andalusa amb seu a Sevilla, amb un capital de 10.000.007,90 € després de l'ampliació de setembre de 2014 [BOE/BORME, 2014-09-10], i amb una governança clàssica de SGR: cambres de comerç, diputacions provincials, caixes i patronals com a socis [BORME via OpenMercantil]. Aquesta és l'essència a preservar: capital mutualista + garantia pública-privada + aval a pime.

El que canvia avui (proposta, no fet verificat): la SGR pot néixer amb un nucli tecnològic propi en lloc de dependre de processos manuals i d'una xarxa d'oficines. Això és una hipòtesi de disseny, a validar.

El mercat objectiu és la pime andalusa que no accedeix a crèdit per manca de garanties col·laterals. És un segment estructural, no conjuntural: les SGR existeixen precisament per cobrir aquesta bretxa.

Advertiment important: no disposo de dades verificades sobre la cartera, el volum de risc viu o la quota de mercat de SURAVAL en el moment del tancament. Qualsevol xifra de mercat que donés seria inventada. El que sí que és verificable és el marc: a Espanya les SGR operen sota la Llei 1/1994 i el règim de reafiançament de CERSA (Companyia Espanyola de Reafiançament), i a Andalusia hi ha teixit de pime agroalimentària, turística, comercial i de serveis.

Com a estimació a validar: una SGR andalusa reconstruïda podria aspirar a un volum de risc viu de 150-300 M€ en un horitzó de 5-7 anys, partint d'una base de capital de 10-12 M€ i amb apalancament via reafiançament. Aquest rang és una hipòtesi de treball, no una dada.

Tres fonts d'ingressos, totes presents en el model SGR clàssic (proposta de disseny, no dada verificada de SURAVAL):

1. Comissió d'aval sobre el risc garantit (típicament un percentatge anual del saldo viu). És el nucli.
2. Comissió d'estudi per operació.
3. Rendiment del capital i, si s'escau, resultat del reafiançament.

La palanca de rendibilitat és el reafiançament: la SGR reté una part del risc i cedeix la resta a CERSA i/o a fons públics autonòmics, cosa que multiplica la capacitat d'aval amb el mateix capital. Aquest és el mecanisme estàndard del sector; el detall de cobertura s'hauria de confirmar amb CERSA.

La capa digital (proposta): motor de scoring, portal de sol·licitud per a pimes i API per a entitats financeres. Objectiu: reduir el cost per operació i el temps de decisió, que és on les SGR tradicionals perden competitivitat.

Fases (proposta, calendaris estimats):

• Fase 0 — Validació (mesos 0-4): confirmar amb CERSA el règim de reafiançament aplicable, validar l'apetit de les entitats financeres col·laboradores i dimensionar la demanda amb una mostra de pimes andaluses. Cost estimat: 80-150 k€ (a validar).
• Fase 1 — Constitució (mesos 4-9): constituir la SGR, tancar el capital mínim, obtenir l'autorització i l'alta al registre d'entitats supervisores. Aquí cal assessorament legal especialitzat.
• Fase 2 — Plataforma (mesos 6-12): construir o integrar el nucli tecnològic (scoring, API, gestió de risc). Cost estimat: 400-800 k€ (a validar).
• Fase 3 — Pilot (mesos 12-18): primeres operacions amb 2-3 entitats financeres i un centenar de pimes, per calibrar el model de risc.
• Fase 4 — Escalat (any 2 endavant): ampliació de capital i de cartera.

Xifres estimades i a validar, no dades de SURAVAL:

• Capital social mínim: el punt de referència verificat és que SURAVAL va arribar a 10.000.007,90 € el 2014 [BOE/BORME]. Per a una SGR nova, el requisit regulador de capital mínim s'ha de confirmar amb la normativa vigent; com a rang de treball per operar amb solvència i accés a reafiançament, caldria apuntar a 8-12 M€.
• Posada en marxa (no capital): 1,5-2,5 M€ en 18 mesos, incloent-hi equip fundacional, plataforma tecnològica, legal/regulatori i màrqueting inicial. Estimació.
• Cost recurrent anual un cop en marxa: 1,2-2 M€ (equip, tecnologia, compliment normatiu). Estimació.

Aquestes xifres són un marc de treball; qualsevol pla real exigeix un estudi financer detallat i la confirmació del règim de reafiançament.

• Risc regulatori: una SGR és una entitat supervisada; el compliment normatiu és costós i el calendari d'autorització pot allargar-se. Risc alt.
• Risc de crèdit: el negoci és assumir risc de pime. Sense una bona disciplina de scoring i reafiançament, les pèrdues es mengen el capital. És el risc central.
• Risc de governança: el model mutualista (cambres, diputacions, entitats financeres) dona legitimitat però pot alentir la decisió. Cal un pacte d'accionistes clar des del dia u.
• Risc de dependència del reafiançament: si les condicions de CERSA o dels fons autonòmics canvien, el model s'afebleix.
• Risc de captació de capital: reconstruir una SGR requereix convèncer socis públics i privats en un context on la precedent va tancar. La confiança és un actiu a reconstruir.

Lliçons de l'informe original (a partir del que és verificable):

1. La governança amplia és una fortalesa i una feblesa. SURAVAL tenia cambres, diputacions, caixes i patronals al consell [BORME]. Això dona legitimitat territorial, però la reconstrucció necessita un nucli executiu àgil i un pacte d'accionistes que no depengui de consensos amplis per a cada decisió.
2. El capital és la condició, no el resultat. La SGR va arribar als 10 M€ via ampliació el 2014 [BOE/BORME]. Una reconstrucció ha de tancar el capital abans de prometre cartera, no a l'inrevés.
3. El tancament no invalida la necessitat. El fet verificat és l'extinció registral [BORME], no que el mercat d'aval a pime hagi desaparegut. La demanda estructural continua; el que cal reconstruir és el vehicle, no el propòsit.
4. Cal un soci tecnològic des del dia u. La diferència entre una SGR de 2010 i una de 2026 és el cost per operació. Qui ho faci ha de néixer digital, no digitalitzar-se després.

En síntesi: ho hauria de fer un consorci liderat per una entitat financera o cambra amb capacitat de capital, acompanyat d'un soci tecnològic i amb el suport explícit de la Junta d'Andalusia i de CERSA. Però el lideratge executiu ha de ser professional i àgil, no un consell ampli sense focus.