INDIGO ENERGIAS RENOVABLES SL

Indigo Energías Renovables SL era una societat mercantil constituïda a Madrid l'any 2013, classificada al sector de l'energia i la sostenibilitat. D'acord amb la fitxa registral consultada a OpenMercantil (a partir del BORME), el seu estat registral és "transformada" i l'any de tancament que consta és el 2026, després de 13 anys d'activitat. El capital social actual és de 9.168 euros.

La societat es va constituir el 2013. El 1 de febrer de 2013 consta al BORME una ampliació de capital de 280.000 euros, amb un capital resultant subscrit de 310.306 euros, juntament amb modificacions estatutàries (article 6 i article 23 dels estatuts). El 27 de desembre de 2013 consta una reducció de capital de 300.000 euros, amb un capital resultant subscrit de 10.306 euros, amb dades registrals T 15287, F 39, S 8, H M 256118, I/A 15 (19.12.13).

L'objecte social original no consta a les dades disponibles. El 7 de març de 2019 consta al BORME una ampliació de l'objecte social que inclou "la suscripción, tenencia, administración, compra y venta de participaciones de sociedades o empresas, así como de valores mobiliarios sin cotización en mercados secundarios oficiales, títulos...". És a dir, a partir d'aquella data l'objecte social s'estén a la tinença i gestió de participacions i valors no cotitzats. Les dades no permeten determinar a qui anaven dirigits els seus serveis ni quin era la seva activitat operativa concreta en el sector energètic.

Les dades disponibles no inclouen xifres de facturació, resultats ni nombre de treballadors, de manera que no es pot descriure l'evolució econòmica de l'empresa. L'únic element que consta és l'ampliació de l'objecte social el 2019 cap a la tinença de participacions, que indica una orientació cap a l'activitat de societat de cartera o d'inversió.

La fitxa registral indica que l'empresa consta com a "transformada" amb any de tancament 2026, però les dades disponibles no concreten la naturalesa d'aquesta transformació (fusió, escissió, canvi de forma social o una altra operació) ni els motius. Aquest extrem no consta.

No consta a les dades disponibles cap informació sobre actius, projectes, contractes o societats participades que permetin descriure l'herència de l'empresa. L'únic rastre documental és el registral: les inscripcions d'ampliació i reducció de capital de 2013, l'ampliació de l'objecte social de 2019 i els nomenaments i cessaments de 2022.

El 18 de febrer de 2022 consta al BORME el nomenament de Silvia Delgado de Torres Esteban i Carmen Salis de Carvajal com a administradores mancomunades, i el cessament de Miguel Santiago Salis Canosa com a administrador únic. Les dades no indiquen qui va ser el fundador o fundadors el 2013 ni quina és avui la seva situació. Aquest extrem no consta. Per aprofundir-hi es podrien consultar les inscripcions registrals de constitució i els nomenaments inicials al Registre Mercantil de Madrid (tom 15287, foli 39, secció 8, full M 256118), així com les notes simples actualitzades de la societat.

• En el sector de les renovables, l'ampliació de l'objecte social cap a la tinença de participacions i valors no cotitzats (2019) és un senyal habitual de reconfiguració cap a una estructura de cartera; convé verificar si l'activitat operativa es manté o es trasllada a filials.
• La seqüència d'ampliació de capital (280.000 euros) i reducció (300.000 euros) en el mateix any 2013 mostra la importància de seguir les inscripcions successives al BORME per entendre l'estructura financera real d'una societat, perquè el capital final (9.168 euros) no reflecteix l'aportació inicial.
• Un estat registral de "transformada" no equival a desaparició: cal consultar la inscripció concreta per saber si hi ha hagut fusió, escissió o canvi de forma, i quina societat o entitat n'és la continuadora.
• El canvi d'administrador únic a dos administradors mancomunats el 2022 és un element de govern corporatiu que convé contrastar amb les notes simples abans de valorar una operació societària.

Reconstruir l'essència d'INDIGO com una empresa de serveis energètics lleugera (ESCO de proximitat) a Madrid, centrada en tres línies: (1) comercialització i optimització de subministrament per a PIME i comunitats de propietaris, (2) instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic amb finançament o lloguer, i (3) gestió i monitoratge de consum. És una proposta: l'objecte social original i les actes no permeten afirmar quina activitat concreta duia a terme l'empresa.

El que sí que és un fet verificat és el rastre financer: una societat que va arribar a tenir 310.306 EUR de capital el 2013, el va reduir a 10.306 EUR el mateix any, i el 2019 va ampliar l'objecte cap a la tinença i compravenda de participacions de societats i valors (BORME via OpenMercantil). Això suggereix una estructura que va passar de capitalitzada a holding o vehicle de participacions. La reconstrucció que proposo no replica aquesta estructura financera: replica la funció de servei energètic, que és el que té mercat avui.

El mercat que justifica el projecte és el de la descarbonització de clients petits i mitjans, no el de la gran generació. Els segments amb demanda estructural a Madrid i rodalia:

• Comunitats de propietaris: autoconsum en cobertes, electrificació de calefacció, punts de recàrrega. Decisió col·lectiva lenta però recurrent.
• PIME industrial i logística: factura elèctrica alta, cobertes grans, pressió de costos.
• Comerç i hostaleria: consum intensiu, marge ajustat, sensibilitat al preu del kWh.

La tesi de mercat és que la instal·lació sola és un negoci de marge decreixent i molt competitiu, mentre que la gestió continuada (monitoratge, manteniment, optimització de potència i mercat) genera ingressos recurrents i fidelitza. Aquesta és una hipòtesi de treball, no una dada verificada del mercat local.

Proposta de tres línies d'ingrés, amb pesos objectiu a 24 mesos (estimació, a validar):

1. Instal·lació d'autoconsum (40% de l'ingrés objectiu): clau en mà, amb opció de finançament. Marge brut estimat del 15–25% per projecte, segons mida i competència local.
2. Gestió i manteniment recurrent (35%): contracte anual per instal·lació, monitoratge i optimització. És la línia que dona valor de continuïtat i permet preveure caixa.
3. Assessoria i representació de consum (25%): auditories, canvi de comercialitzadora, gestió de potències i, si escau, agregació de flexibilitat.

El model evita deliberadament el capital intensiu: no es promouen parcs propis en la fase inicial. La rendibilitat ve del servei i del recurrent, no de l'actiu.

Proposta en quatre fases, amb terminis estimats:

• Fase 0 (mesos 0–2): constitució, definició d'oferta, acords amb instal·ladors homologats i amb una comercialitzadora per a la part de subministrament. Captació dels primers 5–10 clients per validar preus.
• Fase 1 (mesos 3–9): 20–30 instal·lacions petites i mitjanes, posada en marxa del servei de monitoratge. Objectiu: validar el marge real per projecte.
• Fase 2 (mesos 10–18): contractes recurrents, primera cartera de comunitats de veïns, contractació d'un tècnic comercial i un gestor de projectes.
• Fase 3 (mesos 19–24): avaluar si convé afegir finançament propi (lloguer d'instal·lacions) o mantenir-se en servei pur.

El punt crític del pla és la fase 1: si el marge per instal·lació no arriba al 15%, el model no aguanta la despesa comercial i cal pivotar cap a servei pur.

Xifres estimades i a validar, per a una estructura mínima a Madrid:

• Constitució i posada en marxa legal/administrativa: 3.000–6.000 EUR.
• Capital de treball inicial (3 mesos de despesa): 25.000–40.000 EUR.
• Equip mínim (2 persones a temps complet, 12 mesos): 60.000–90.000 EUR.
• Màrqueting i captació inicial: 8.000–15.000 EUR.
• Eines, programari de monitoratge i assegurances: 5.000–10.000 EUR.

Rang total estimat d'arrencada: 100.000–160.000 EUR per als primers 12 mesos, amb un punt d'equilibri estimat entre el mes 14 i el 20. Són estimacions de consultoria, no dades de l'empresa original.

• Risc de marge: la instal·lació fotovoltaica és un mercat molt competitiu; el marge pot comprimir-se per sota del 15% i fer inviable la despesa comercial.
• Risc de cobrament i morositat: comunitats de veïns i PIME petites tenen cicles de pagament llargs.
• Risc regulatori: els canvis en peatges, compensació d'excedents o autoconsum afecten directament la proposta de valor.
• Risc de dependència de tercers: si la instal·lació es subcontracta, la qualitat i el marge queden en mans d'altres.
• Risc de llegat: l'historial registral mostra una reducció de capital important el 2013 i una ampliació d'objecte cap a participacions el 2019; això indica que l'empresa original va derivar cap a una estructura financera. Reconstruir-la com a negoci operatiu exigeix disciplina per no repetir aquesta deriva.

Les lliçons de l'expedient original, més que un perfil de fundador, són aquestes:

1. El capital no és el negoci: una societat amb 310.306 EUR de capital el 2013 va acabar amb 9.168 EUR el 2026. La capitalització inicial no garanteix continuïtat; el que la garanteix és un flux d'ingressos recurrent.
2. L'objecte social diu poc: l'ampliació de 2019 cap a participacions i valors indica que l'empresa va esdevenir un vehicle financer. Qui vulgui reconstruir-la ha de decidir explícitament si vol un negoci operatiu o un holding, i no barrejar-ho.
3. Tretze anys donen marge per pivotar: la longevitat suggereix capacitat d'adaptació, però també que l'adaptació pot acabar allunyant l'empresa de la seva funció original.
4. El valor és en el servei i la relació amb el client: la reconstrucció viable avui és la d'una empresa de serveis energètics de proximitat, amb contracte recurrent, no la d'una promotora d'actius.

En resum: el que es pot construir avui amb la mateixa essència és una ESCO lleugera a Madrid, amb 100.000–160.000 EUR estimats d'arrencada, marge objectiu del 15–25% en instal·lació i una aposta clara pel recurrent. Totes les xifres són estimacions a validar abans de comprometre capital.