INDO INTERNACIONAL SA

INDO INTERNACIONAL SA era una societat anònima amb domicili a Barcelona, constituïda l'any 2009. El corpus la classifica dins del sector fintech. El capital social que consta en darrera instància és de 1.335.600 euros, resultant d'una reducció acordada el 2010 i inscrita el gener de 2011. L'estat registral és de societat extinguida, d'acord amb la fitxa registral consultada a OpenMercantil (BORME).

La constitució consta l'any 2009. El primer acte que recull la cronologia registral és del 4 de setembre de 2009: el nomenament de Juan Casaponça Sitjas com a conseller delegat (BORME, tom 40669, foli 97). Les dades disponibles no inclouen l'escriptura de constitució ni la identitat dels socis fundadors en el moment de la creació; aquesta informació no consta al corpus.

El corpus no conté cap descripció de l'activitat econòmica efectiva de la societat més enllà de la classificació sectorial com a fintech. No consta a les dades quins productes o serveis oferia, ni a quin tipus de client s'adreçava. Qualsevol afirmació sobre la seva activitat operativa concreta seria una suposició i, per tant, no s'inclou.

No consta cap dada d'ingressos, resultats, nombre de clients o volum de negoci. La cronologia registral mostra, en canvi, una seqüència de reduccions de capital: el 5 d'agost de 2010 s'inscriu una reducció de 8.458.800 euros, amb un capital resultant de 13.801.200 euros; el 12 de novembre de 2010 s'inscriu una altra reducció de 12.465.600 euros, que deixa el capital en 1.335.600 euros, i el 31 de gener de 2011 es registra la inscripció corresponent (BOE/BORME, 31 de gener de 2011). Aquestes operacions són compatibles amb una devolució d'aportacions o amb una reestructuració del capital, però el corpus no n'explica el motiu. No es pot afirmar, amb les dades disponibles, que hi hagués un període de bonança.

La causa verificada del tancament és l'extinció de la societat inscrita al BORME, amb estat documental d'extingida. El corpus no recull la data exacta de l'extinció ni la modalitat jurídica (dissolució, liquidació, fusió o altra). Tampoc no consta cap informació sobre les causes econòmiques o financeres del tancament. La fitxa registral consultada a OpenMercantil (BORME) és la font que documenta l'estat d'extinció.

No consta cap informació sobre continuïtat del negoci, marca, cartera de clients o actius traspassats a tercers. El corpus no permet identificar cap entitat successora ni cap llegat operatiu de la societat.

El corpus no identifica persones físiques com a fundadores. Els càrrecs que consten són: Coherma Mercado SL com a conseller (amb Javier Cottet Torres com a representant, nomenat el 2013), Domasa Inversiones SL com a conseller (amb Nicolás Guerrero Gilabert com a representant, nomenat el 2012), Ramon Mas Sumalla i Lluís Badia Almirall com a consellers (2013), Juan Casaponça Sitjas com a conseller delegat (2009) i Antonio Olivella Cunill com a apoderat. A més, consten com a auditors Deloitte SL (2011 i 2014) i Marca Cardinal Audit SLP (2015). No consta cap informació sobre la situació actual d'aquestes persones. Per ampliar-ho es podrien consultar el Registre Mercantil de Barcelona (tom 42944, foli 177, secció 8, full B 11037) i les fonts públiques de societats per verificar la vigència de les societats conselleres esmentades.

• En una societat amb consellers persones jurídiques, la traçabilitat dels responsables reals depèn dels nomenaments de representants (RRM 143): convé documentar-los des del primer dia per poder reconstruir la governança anys després.
• Una reducció de capital de més del 90% en dos trams en pocs mesos (de 22,2 milions a 1,3 milions) és un senyal registral que cal contrastar amb els comptes dipositats abans de treure conclusions sobre la solvència de l'empresa.
• La classificació sectorial del corpus (fintech) no equival a activitat verificada: en absència de comptes o memòries, l'anàlisi sectorial d'una societat extinguida s'ha de limitar al que consta al registre.
• Per a societats de vida curta, la data d'extinció i la modalitat de tancament són dades crítiques que sovint no apareixen a les fonts secundàries; cal consultar directament el Registre Mercantil per tancar l'anàlisi.

El que es pot reconstruir amb essència és una marca d'òptica industrial catalana: ulleres, lents i equip de protecció visual fabricats o assemblats a Catalunya, amb vocació de marca pròpia i no de taller anònim per a tercers. Aquesta és la lectura raonable del llegat d'INDO, però cal dir-ho clarament: la font verificada no descriu el producte ni l'activitat operativa, només la forma jurídica i financera. La reconstrucció, doncs, és una proposta, no una continuïtat documentada.

La idea concreta que proposo (marcada com a proposta): una empresa petita-mitjana d'òptica industrial i de protecció visual, amb disseny propi, producció parcialment externalitzada a tallers catalans o europeus, i venda a través de distribuïdors especialitzats i canal professional (òptiques, seguretat laboral, indústria). No es tracta de tornar a muntar una gran societat holding com la que apareix al registre, sinó una estructura lleugera que recuperi el nom i el nínxol.

El mercat d'òptica i protecció visual a Espanya és un mercat madur, dominat per grups internacionals en el segment de consum i per distribuïdors tècnics en el segment industrial. La dada verificable que tenim és que INDO va existir com a societat amb auditors de primer nivell (Deloitte el 2011 i el 2014, Marca Cardinal el 2015, segons els actes del registre), cosa que indica una estructura amb obligació d'auditoria i, per tant, una dimensió rellevant en el seu moment. Això és un senyal de mercat: hi havia prou volum per justificar aquesta maquinària.

El que no podem afirmar: quota de mercat, facturació, nombre de treballadors o clients. Aquestes dades no apareixen a les fonts disponibles i no s'han d'inventar. El mercat existeix i és competitiu; la pregunta oberta és si una marca reconstruïda pot recuperar nínxol sense la xarxa comercial original, que és el veritable actiu perdut.

Proposta de model, a validar:

• Marca pròpia d'òptica industrial i de protecció visual, amb catàleg curt i especialitzat.
• Producció mixta: disseny i muntatge propi en un taller petit (lloguer industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona), amb components i algunes lents comprades a proveïdors europeus.
• Dos canals: distribuïdors d'equip de protecció individual (EPI) per al segment industrial, i venda directa a òptiques i clíniques per al segment professional.
• Ingressos recurrents via contractes de subministrament a empreses (reposició de protecció visual), que és el segment més estable.

El model evita competir de front amb les grans marques de consum i es concentra en el nínxol on una marca catalana pot tenir argument: proximitat, servei tècnic i personalització.

Proposta en fases, amb terminis estimats i a validar:

1. Fase 0 (mesos 0-3): verificació de la disponibilitat de la marca i dels drets sobre el nom; estudi de la competència directa; contacte amb antics distribuïdors si n'hi ha rastre documental.
2. Fase 1 (mesos 3-9): constitució d'una societat nova (no reutilitzar la societat tancada), lloguer de taller petit, contractació d'un dissenyador tècnic i un comercial sènior; prototips i certificacions (marcatge CE per a EPI).
3. Fase 2 (mesos 9-18): primers contractes amb distribuïdors, producció de sèrie curta, presència en fires sectorials.
4. Fase 3 (mesos 18-36): consolidació del canal industrial i ampliació de catàleg.

El coll d'ampolla real és la certificació d'EPI i l'accés a distribuïdors: sense això, la marca no ven.

Xifres estimades i a validar, no dades de l'empresa original:

• Constitució, lloguer de taller i equip mínim: 80.000-150.000 €.
• Disseny, prototips i certificació CE d'una primera família de productes: 60.000-120.000 €.
• Estoc inicial i capital circulant: 100.000-200.000 €.
• Equip humà mínim (2-3 persones el primer any): 120.000-180.000 €.
• Màrqueting, fires i llançament comercial: 40.000-80.000 €.

Total estimat: 400.000-900.000 € per als primers 18 mesos, amb un marge d'error ampli. Per comparació, el capital social registrat d'INDO el 2011 era d'1.335.600 € (dada verificada al BORME), cosa que dona una idea de l'ordre de magnitud d'una estructura societària d'aquella època, però no equival a cost de llançament.

• Risc de marca: el nom pot estar protegit, caducat o disputat; cal verificar-ho abans de res.
• Risc de memòria de mercat: una empresa tancada no arrossega automàticament clients; la xarxa comercial s'ha de reconstruir de zero.
• Risc regulatori: la protecció visual és producte regulat (marcatge CE, normes EN); els terminis i costos de certificació són reals i sovint subestimats.
• Risc de competència: els distribuïdors d'EPI ja tenen marques consolidades; entrar-hi requereix argument tècnic i preu.
• Risc financer: el capital inicial estimat és elevat per a una empresa sense historial comercial propi.

La lliçó de l'informe original, més enllà del cas concret, és que una societat amb estructura financera complexa (auditors, consellers societaris, reduccions de capital successives) no és el mateix que un negoci operatiu sa. INDO va passar d'un capital de 13,8 M€ a 1,34 M€ en pocs mesos el 2010-2011 (dada verificada al BORME), un senyal de reestructuració financera que convé llegir amb cautela.

Per reconstruir avui caldria un equip petit i operatiu: un soci industrial amb coneixement tècnic d'òptica o EPI, un soci comercial amb xarxa al canal professional, i capital suficient per aguantar 18 mesos sense vendes. No cal reproduir la maquinària societària original; cal reproduir el nínxol i la marca, i fer-ho amb una estructura lleugera, verificable i amb totes les xifres marcades com a estimació fins que hi hagi dades reals.

El registre mercantil espanyol publica els actes de cada societat al BORME en format textual, dispers i sense estructura. Reconstruir la història financera d'una empresa com INDO INTERNACIONAL SA —constituïda el 2009, amb una reducció de capital de 12.465.600 € el gener de 2011 que la deixa en 1.335.600 € [BOE / BORME, 2019-10-21]— requereix llegir manualment desenes d'anuncis i creuar-los amb la fitxa registral [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2019-10-21].

Això té un cost real per a qui fa due diligence: un analista de compliance o un inversor no pot detectar en temps raonable que una societat ha reduït capital un 90% en divuit mesos, o que ha canviat d'auditor tres vegades en cinc anys (Deloitte el 2011 i el 2014, Marca Cardinal Audit el 2015). El producte converteix aquests actes en un historial estructurat, consultable i auditable, amb la font citada a cada afirmació.

Servei backend en Python (FastAPI) amb tres components desacoblats:

1. Ingestor BORME: descarrega els PDFs diaris del BORME (secció Barcelona), n'extreu el text i el segmenta per anuncis. Cada anunci es vincula a un CIF o número de full registral (aquí: T 42944, F 177, S 8, H B 11037).
2. Normalitzador d'actes: un parser basat en regles (no ML en la v1) que classifica cada anunci en tipus (`Nombramiento`, `Reducción de capital`, `Constitución`, `Extinción`) i n'extreu camps: data d'acord, data de publicació, imports, càrrecs, auditors.
3. API de consulta: exposa la cronologia per societat, les alertes derivades i l'enllaç a la font original.

Motiu de les decisions: el BORME és text lliure amb formats estables però no garantits, així que un parser de regles amb tests de regressió sobre anuncis reals és més barat i auditable que un model d'extracció. Els PDFs originals es guarden en object storage immutable perquè qualsevol dada exposada es pugui reproduir.

``` [BORME diari] --PDF--> [Ingestor] --text--> [Normalitzador] --actes--> [Postgres] | [Motor d'alertes] | [API FastAPI] --> clients ```

Taules principals (PostgreSQL):

• `societat`: `id`, `nom`, `cif`, `full_registral` (T/F/S/H), `data_constitucio`, `data_extincio`, `estat`.
• `acte`: `id`, `societat_id`, `tipus`, `data_acord`, `data_publicacio`, `text_original`, `font_url`, `font_hash`.
• `acte_camp`: `acte_id`, `clau` (p. ex. `import_reduccio`, `capital_resultant`, `auditor`), `valor`.
• `carrec`: `societat_id`, `persona_o_entitat`, `carrec`, `data_inici`, `data_fi`.
• `alerta`: `societat_id`, `regla`, `severitat`, `detall`, `actes_relacionats[]`.

Exemple d'acte normalitzat per al cas INDO:

```json { "tipus": "Reducción de capital", "data_acord": "2010-06-28", "data_publicacio": "2011-01-31", "camps": { "import_reduccio": 12465600.00, "capital_resultant": 1335600.00 }, "font_url": "https://www.boe.es/borme/dias/2011/01/31/pdfs/Barcelona-39165.pdf" } ```

Motiu: separar `acte` de `acte_camp` permet afegir nous tipus d'anunci sense migracions d'esquema, i `font_hash` garanteix que la dada exposada correspon exactament al document ingerit.

• `GET /societats/{id}/cronologia` — retorna els actes ordenats per data d'acord, cadascun amb `font_url`.
• `GET /societats/{id}/alertes` — retorna les alertes actives amb la regla que les ha disparat.
• `GET /societats?cif=...` — cerca per CIF o nom.
• `POST /ingesta/borrme` — endpoint intern (autenticat) per encuar la ingesta d'un dia concret.

Integracions: descàrrega dels PDFs del BORME (BOE), i opcionalment l'API d'OpenMercantil per creuar la fitxa registral. Motiu: no es depèn d'una única font; si el BORME no publica un acte, la fitxa registral serveix de contrast i es marca la discrepància.

1. Ingestor + parser de dos tipus d'acte: `Reducción de capital` i `Nombramientos`. Són els que apareixen al cas INDO i els que generen més senyal.
2. Esquema `societat`/`acte`/`acte_camp` i l'endpoint de cronologia amb `font_url` obligatori.
3. Tres regles d'alerta: reducció de capital superior al 50% en menys de 24 mesos; canvi d'auditor en menys de 3 anys; extinció amb actes posteriors a la data de constitució del mateix any.

Motiu: amb aquest abast mínim ja es reconstrueix el cas INDO de punta a punta i es valida el pipeline amb dades reals abans d'ampliar tipus d'acte.

• Volum: el BORME publica centenars d'anuncis diaris a Barcelona; l'emmagatzematge de PDFs i text és modest (ordre de GB/any), assumible en un sol Postgres + object storage.
• Risc de parsing: formats d'anunci variables (p. ex. la reducció de capital de 2010 apareix en dos anuncis amb imports diferents: 8.458.800 € i 12.465.600 €). Cal tractar-ho com a dos actes i no col·lapsar-los; el motor d'alertes ha de sumar o seqüenciar correctament.
• Risc de font: el BORME pot no ser exhaustiu; la fitxa registral és la font de veritat. Cal marcar cada dada amb el seu origen.
• Risc legal: exposar dades de persones físiques (administradors) requereix base legal i minimització; es publica només el que ja és públic al BORME.

• Test de regressió sobre el cas INDO: el pipeline ha de produir exactament la cronologia de 8 actes entre 2009 i 2015, amb la reducció de capital de 12.465.600 € i el capital resultant de 1.335.600 € [BOE / BORME, 2019-10-21].
• Test de traçabilitat: cada camp retornat per l'API ha de tenir un `font_url` que resolgui a un PDF existent i un `font_hash` que coincideixi.
• Test d'alerta: la regla de reducció >50% ha de disparar-se per a INDO (reducció del 90,3% respecte del capital previ) i no disparar-se en societats sense reduccions.
• Validació manual: un analista revisa una mostra de 50 anuncis i compara camps extrets amb el text original; s'exigeix precisió ≥98% en imports i dates.