LA VENECIANA IBERIAGLASS SL

LA VENECIANA IBERIAGLASS SL era una societat mercantil espanyola amb domicili registral a la província de Pontevedra, d'acord amb les dades registrals (tom 2907 i posteriors, full PO 33954, inscrita al Registre Mercantil de Pontevedra). El nom comercial associa l'empresa al sector del vidre, però el corpus no conté cap descripció explícita de l'objecte social ni de l'activitat efectivament desenvolupada.

Segons el registre, la societat consta com a extinguida. La data exacta de l'extinció i la seva causa concreta no consten al corpus més enllà de la qualificació registral d'«extingida».

La societat es va constituir l'any 2009. El primer acte que recull el corpus és del 17 de juny de 2009, amb el nomenament de dos apoderats: Luis Rodríguez Pozo i Ramon Calabia del Campo (d'acord amb el BORME, tom 2907, full 62 i 63, inscripcions 29 i 30). El novembre de 2009 es van nomenar quatre apoderats més (Varela Conde, Sánchez Rodríguez, Mier Suárez i García Fernández), fet que indica que la societat va desplegar una estructura d'apoderaments des dels primers mesos de vida.

El corpus no conté informació sobre els socis fundadors, el capital inicial ni les circumstàncies concretes de la constitució.

El corpus no descriu l'activitat de la societat. El nom «Iberiaglass» remet al vidre, però no consta al registre ni a les fonts disponibles quin era l'objecte social ni quins productes o serveis oferia, ni a quin tipus de clients s'adreçava. Aquesta informació no consta.

El corpus no conté dades econòmiques (facturació, resultats, plantilla) de cap exercici. L'única evidència d'activitat és registral: entre 2009 i 2014 es van succeir nombrosos nomenaments d'apoderats, cosa que indica una estructura comercial o operativa amb diversos càrrecs delegats.

La cronologia registral mostra una activitat especialment intensa entre 2010 i 2012, amb nomenaments d'apoderats el 2010 (Moreno de Cayeux, Marcos Sánchez), el 2011 (Díez Álvarez, García del Hoyo, Crespo Gutiérrez, Estévez Álvarez, Vilariño Taboada, Madera García), el 2012 (De Lucas Díez, Martínez Eslava, Gallardo Codorro, Carmena Cuerva, Lázaro Martínez, Muñoz Ferrer) i el 2014 (Torres Silva, Fonseca González). Aquesta successió pot reflectir creixement o rotació, però el corpus no permet determinar-ho.

La causa verificada del tancament és l'extinció de la societat inscrita al BORME, amb estat registral «extingida». El corpus no conté la data de l'extinció, ni la modalitat (dissolució, liquidació, fusió, absorció o altra), ni les causes econòmiques o jurídiques que la van motivar.

L'últim acte recollit al corpus és del 23 d'abril de 2014 (nomenaments de dos apoderats). El desembre de 2013 s'havia produït un canvi rellevant: el cese i revocació de Santiago Carabantes Sánchez com a administrador únic i el nomenament d'Antonio Garrabé Navarro com a administrador únic. Aquest canvi de governança és l'últim element significatiu documentat abans de l'extinció, però el corpus no estableix cap relació causal entre tots dos fets.

El corpus no conté informació sobre la continuïtat de l'activitat, la venda d'actius, la marca o qualsevol altre element de llegat empresarial. Aquesta informació no consta.

El corpus no identifica els socis fundadors de la societat; només recull noms d'apoderats i administradors. Les persones que hi consten són:

• Santiago Carabantes Sánchez: administrador únic fins al desembre de 2013, quan va cessar i se li va revocar el càrrec d'apoderat (segons el BORME).
• Antonio Garrabé Navarro: nomenat administrador únic el desembre de 2013 (segons el BORME).
• Ramon Calabia del Campo: apoderat des del juny de 2009 (segons el BORME).
• Francisco-Manuel Marcos Sánchez: apoderat, segons les dades verificades de l'empresa.

Del que fan actualment aquestes persones no consta cap informació al corpus. Per completar-ho es podria consultar el Registre Mercantil de Pontevedra (full PO 33954) per obtenir la traça dels càrrecs vigents, i les bases de dades d'administradors d'altres societats per veure si hi mantenen vinculació.

• La intensitat d'apoderaments no equival a solidesa: una societat pot acumular desenes de nomenaments d'apoderats en pocs anys i, tot i així, extingir-se. Cal contrastar sempre les dades registrals amb comptes dipositats, que el corpus no recull.
• El canvi d'administrador únic és un senyal a seguir: el relleu al capdavant de la societat el desembre de 2013, pocs mesos abans de l'últim acte documentat, és el punt on caldria mirar amb més atenció en una anàlisi més profunda.
• El nom comercial pot enganyar sobre l'objecte social: «Iberiaglass» suggereix vidre, però sense l'objecte social registral no es pot afirmar res sobre l'activitat real; en aquest cas, el corpus no la documenta.
• La qualificació «extingida» no explica res per si sola: per entendre un tancament cal la data, la modalitat i, si escau, els comptes de liquidació; cap d'aquests elements no consta al corpus.