Typeform

Typeform és una empresa de programari com a servei (SaaS) amb seu a Barcelona, constituïda l'any 2012. La seva raó social és TYPEFORM, S.L. i els cofundadors que consten són David Ok i Vlad Nabhan.

Segons el registre, l'estat de l'empresa és actiu. Per tant, no es tracta d'una empresa que hagi tancat ni que hagi estat objecte d'una transformació societària documentada al corpus.

D'acord amb la cronologia registral disponible, l'empresa es va constituir l'1 de gener de 2012 a Barcelona. El corpus no aporta cap altre detall sobre les circumstàncies de la fundació, l'origen del capital ni el procés previ a la constitució.

El corpus classifica Typeform dins del sector del software i del SaaS. Més enllà d'aquesta adscripció sectorial, les dades disponibles no permeten detallar el producte, el model de negoci ni el perfil de clients. Aquesta informació no consta al corpus subministrat.

No consta. El corpus no inclou dades d'ingressos, finançament, nombre de treballadors, clients ni fites de creixement. No es pot afirmar res sobre l'evolució de l'empresa més enllà de la seva constitució el 2012 i el seu estat registral actiu.

No aplica: segons el registre, l'empresa consta activa. El corpus no documenta cap tancament, concurs, dissolució ni transformació societària.

No consta. El corpus no permet identificar cap llegat documentat de l'empresa, ni en forma de productes, spin-offs, patents o altres efectes sobre el sector.

El corpus només identifica David Ok i Vlad Nabhan com a cofundadors. No consta cap informació sobre la seva trajectòria posterior, els seus càrrecs actuals ni la seva participació en altres projectes. Per completar aquesta informació caldria consultar el registre mercantil (BORME i notes registrals) i fonts públiques de l'empresa.

Amb les dades disponibles no es pot extreure cap lliçó operativa específica sobre el sector: el corpus no conté informació sobre el producte, el model de preus, la captació de clients, el finançament ni l'evolució operativa de Typeform. Qualsevol conclusió en aquest sentit seria una suposició i no es pot sostenir amb les fonts subministrades. Per a un informe analític caldria ampliar el corpus amb fonts primàries (comptes anuals dipositades, notes registrals) i fonts sectorials.

La font disponible ([Wikipedia] Typeform — Wikipedia) situa Typeform com una empresa de programari de formularis en línia fundada a Barcelona el 2012. Les dades registrals confirmen la constitució el 2012-01-01 i l'estat actiu, amb David Ok i Vlad Nabhan com a cofundadors/administradors.

Proposta (no fet verificat): reconstruir l'essència —formularis que es responen d'un en un, amb estètica cuidada i sensació de conversa— com a producte SaaS actual: editor de formularis conversacionals, lògica condicional, integracions (CRM, fulls de càlcul, pagaments) i analítica de respostes. Avui això es pot construir sobre infraestructura cloud i models de llenguatge per generar i analitzar formularis, cosa que el 2012 no existia.

El mercat de formularis i enquestes en línia és un segment SaaS consolidat, amb competidors globals (Google Forms, SurveyMonkey, Jotform, Tally, entre d'altres) i demanda transversal: màrqueting, RRHH, recerca, educació i operacions.

Estimació (a validar): el nínxol "formulari conversacional" és una diferenciació d'experiència d'usuari més que una categoria nova; el mercat adreçable realista per a un entrant petit és el de pimes i equips de producte/màrqueting que paguen per estètica, taxes de compleció i integracions. No disposo de xifres de mercat verificades a les fonts; qualsevol TAM/SAM caldria validar-lo amb dades d'informes sectorials.

Proposta: model freemium producte-led.

• Pla gratuït amb límits de respostes/mes i marca pròpia visible.
• Plans de pagament per seient o per volum de respostes (rang estimat de 15–50 €/mes per usuari, a validar).
• Ingressos addicionals per integracions premium, pagaments dins del formulari i ús d'IA per generar/anàlisi.
• Distribució via autoservei, SEO i comunitat, amb vendes assistides només per a comptes grans.

Proposta, en fases (terminis estimats):

1. Mesos 0–3: MVP amb editor conversacional, publicació i recollida de respostes; 10–20 usuaris de prova.
2. Mesos 3–6: lògica condicional, integracions bàsiques i freemium obert; mètriques d'activació i retenció.
3. Mesos 6–12: capa d'IA (generació de formularis, resum de respostes), pagaments i primers plans de pagament.
4. Mesos 12–18: creixement per SEO/contingut i partenariats; validació de preus i expansió internacional.

Estimació (rang, a validar; no són dades de l'empresa):

• Equip mínim de 2–3 persones (producte/enginyeria) durant 12 mesos: 150.000–300.000 € en sous i càrregues.
• Infraestructura cloud i eines: 1.000–3.000 €/mes segons escala.
• Màrqueting i adquisició inicial: 20.000–60.000 € el primer any.
• Legal, constitució i compliment (RGPD): 5.000–15.000 €.
• Total orientatiu per als primers 12 mesos: 200.000–400.000 €, amb una versió "lean" possible per sota de 100.000 € si els fundadors autofinancEN i retallen màrqueting.

• Competència molt densa: els incumbents són gratuïts o molt barats; cal una raó clara per pagar.
• Commoditització per IA: generar formularis és cada cop més fàcil; el valor s'ha de traslladar a dades, integracions i confiança.
• Adquisició de clients cara: el freemium exigeix volum i retenció alta.
• Compliment i privacitat: tractament de dades personals sota RGPD és un cost i un requisit de confiança.
• Risc de marca: emprar el nom "Typeform" no seria viable; caldria una marca nova. (Nota: les dades diuen que l'empresa és activa, així que aquest exercici és de reconstrucció hipotètica, no de successió.)

Lliçons que es poden extreure de l'original (a partir de les dades i la font disponibles): un producte de formularis pot néixer a Barcelona amb dos fundadors i una idea d'experiència d'usuari diferenciada; la clau és producte-led, freemium i expansió global des del primer dia. Per reconstruir-ho avui caldria un equip petit de producte i enginyeria amb criteri de disseny, capacitat d'execució ràpida i disciplina en mètriques de retenció —més que un perfil comercial agressiu. La lliçó principal: la diferenciació era l'experiència, no la funcionalitat; qui ho torni a fer ha de defensar aquesta experiència amb dades i integracions, i validar preus i mercat abans d'escalar la despesa.

Quan una empresa de programari com TYPEFORM SL canvia de consell, amplia capital o és absorbida, els formularis i les dades que allotja queden orfes de context: qui n'és el titular, quina versió del formulari s'ha servit, i quina base legal empara cada resposta. La ficha registral mostra canvis de consellers i apoderats entre 2017 i 2026, i ampliacions de capital el 2022 [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2026-08-06]. Això no és un problema de màrqueting sinó de continuïtat: si el servei tanca, les respostes han de poder migrar amb el seu contracte de dades intacte.

La solució que es descriu no pretén replicar Typeform, sinó construir el substrat que Typeform no va fer explícit: un registre de contractes de dades per formulari, versionat i signat, que sobreviu al tancament del proveïdor.

Tres plans separats, comunicats per cues:

``` [Plànol de render] --(events)--> [Plànol de domini] --(append)--> [Plànol de registre] Edge SSR/ISR API de formularis Log immutable (Cloudflare Workers) (Go, Postgres) (S3 Object Lock + hash chain) ```

• Plànol de render: serveix formularis com a HTML/JSON des de Workers prop del client. Motiu: la latència de render és el coll d'ampolla percebut; allunyar-lo de la base de dades redueix p95.
• Plànol de domini: Go amb Postgres perquè les transaccions de "versió de formulari + contracte de dades" han de ser atòmiques. Motiu: un formulari no pot existir sense contracte vàlid.
• Plànol de registre: cada esdeveniment (publicació de versió, canvi de titular, exportació) s'escriu amb hash encadenat a S3 amb Object Lock. Motiu: donar resposta verificable a "qui tenia dret a aquesta dada el 2022-06-16", data de l'ampliació de capital registrada [BOE / BORME, 2026-08-06].

Els canvis de governança (consellers, apoderats) s'ingereixen com a esdeveniments externs signats, no com a configuració manual.

Taules principals (Postgres):

```sql -- Formulari i les seves versions immutables form (id uuid pk, owner_org uuid, slug text unique, created_at timestamptz) form_version (id uuid pk, form_id uuid fk, semver text, schema jsonb, published_at timestamptz, data_contract_id uuid fk)

-- Contracte de dades: base legal, retenció, destinataris data_contract (id uuid pk, org_id uuid, purpose text, legal_basis text, retention_days int, dpa_ref text, signed_by text, signed_at timestamptz, hash bytea)

-- Resposta: sempre lligada a una versió i a un contracte response (id uuid pk, form_version_id uuid fk, data_contract_id uuid fk, payload jsonb, submitted_at timestamptz, ip_hash bytea)

-- Registre append-only amb encadenament audit_event (seq bigint pk, occurred_at timestamptz, actor text, event_type text, subject_id uuid, prev_hash bytea, hash bytea) ```

Decisió: `response` no referencia `form` sinó `form_version` i `data_contract`. Motiu: si el contracte canvia (per exemple, per una nova finalitat), les respostes antigues conserven el contracte vigent en el moment de la recollida. Això és el que permet exportar i migrar sense ambigüitat.

`ip_hash` en lloc d'IP en clar: minimització de dades per disseny.

• `POST /v1/forms/{slug}/versions` — publica una versió; requereix `data_contract_id` vàlid o retorna 422. Motiu: no es pot publicar sense base legal.
• `POST /v1/forms/{slug}/responses` — idempotent per `Idempotency-Key`; escriu resposta i event d'auditoria en la mateixa transacció.
• `GET /v1/audit/{subject_id}` — retorna la cadena de hashes per verificar integritat.
• `POST /v1/governance/events` — ingesta signada (HMAC) de canvis de consell o apoderats, amb referència al BORME. Motiu: la traçabilitat registral és part del producte, no un extra.
• Webhook `response.created` amb signatura; reintents amb backoff exponencial.

Integracions: exportació a S3 Parquet per a anàlisi, i un connector de "successió" que emet un paquet autònom (schema + contracte + respostes + cadena de hashes) perquè un tercer pugui continuar el servei si el proveïdor tanca.

1. Contracte de dades + publicació de versions (2-3 setmanes). És el nucli que diferencia el producte; sense això la resta és un formulari més.
2. Registre append-only amb hash chain (2 setmanes). Valida la promesa de traçabilitat abans d'escalar.
3. Render SSR de formularis (3 setmanes). Necessari per tenir usuaris reals, però pot ser bàsic.
4. Ingesta de governança i exportació de successió (després del primer client).

Ordre motivat: primer la promesa (contracte i registre), després l'experiència.

• Volum: 10k respostes/dia per client inicial; Postgres amb particionat per `submitted_at` mensual suporta 10M files sense problemes.
• Risc 1 — mida del registre: la cadena de hashes creix linealment; cal compactació per lots amb Merkle root diari. Mitigació: arbre de Merkle per dia, no per event.
• Risc 2 — latència de render: SSR a Workers requereix caché de versions; invalidació per `published_at` i ETag.
• Risc 3 — governança com a dada externa: el BORME pot trigar o contenir errors; cal marcar events com a "no verificats" fins a confirmació manual.
• Risc 4 — exportació de successió: el paquet ha de ser llegible sense el nostre codi; format obert (JSON Schema + Parquet) i documentació versionada.

• Test de contracte: publicar una versió sense `data_contract_id` ha de fallar; test automatitzat a CI.
• Test d'integritat: alterar un event a la base de dades i verificar que `GET /v1/audit` detecta la ruptura de hash.
• Test de successió: exportar un formulari amb 1.000 respostes, importar-lo en una instància neta i comprovar que les respostes mantenen el contracte original.
• Càrrega: 10k respostes/dia amb p95 de render < 200 ms i p99 d'escriptura < 500 ms.
• Validació externa: contrastar els events de governança ingerits amb la ficha registral pública [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2026-08-06] i la cronologia d'actes; qualsevol divergència genera alerta.