HCC GLOBAL FINANCIAL PRODUCTS SL

HCC Global Financial Products SL era una sociedad de responsabilidad limitada de servicios financieros con domicilio en Barcelona. Según el registro mercantil (ficha de OpenMercantil a partir del BORME), la sociedad se constituyó en 2012 y consta como disuelta y extinguida. Su objeto social concreto no consta en los datos disponibles.

La sociedad se constituyó en 2012. Los administradores que constan en el registro son Christopher John Bodman Williams, Susan M Rivera y John Niels Molbeck Jr, todos con el cargo de consejero. Los datos disponibles no permiten determinar la composición del capital ni el origen de la iniciativa más allá de estos nombres.

El sector declarado es el de servicios financieros. Los datos disponibles no detallan los productos, los servicios concretos ni la clientela de la sociedad, de modo que no se puede afirmar nada más allá de la actividad financiera genérica que indica el registro.

No constan datos económicos, de facturación ni de resultados que permitan describir una etapa de expansión o de buen funcionamiento. La única actividad documentada en el registro son nombramientos: en 2013 se nombró a PricewaterhouseCoopers Auditores SL como auditor de cuentas, y en 2014 se volvió a nombrar al mismo auditor. Estos datos no permiten valorar el rendimiento de la sociedad.

Según el registro, la sociedad consta como disuelta y extinguida, con la extinción inscrita en el BORME. Los datos disponibles no indican la causa concreta de la disolución ni la fecha exacta del acuerdo. Hay que tener en cuenta que la cronología registral disponible incluye actos posteriores a la fecha de cierre indicada (2013): nombramientos de apoderados en 2015 y 2017 y nombramientos de auditor en 2018. Esto indica que la vida registral de la sociedad se prolongó más allá de 2013, pero no permite determinar cuándo se produjo efectivamente la extinción.

No consta ninguna información sobre activos, marcas, cartera de clientes u otros elementos que la sociedad hubiera podido traspasar a terceros. Los datos disponibles no permiten describir ninguna herencia económica o patrimonial.

Los consejeros que constan en el registro son Christopher John Bodman Williams, Susan M Rivera y John Niels Molbeck Jr. Los datos disponibles no contienen ninguna información sobre su trayectoria posterior ni sobre su situación actual. Para ampliarlo, se podría consultar el registro mercantil de Barcelona para obtener la composición completa de los órganos de administración y sus fechas, así como las fuentes públicas del grupo asegurador HCC, si procede.

• En sociedades filiales de grupos internacionales, la fecha de constitución y la de cierre pueden no coincidir con la vida registral real: hay que contrastar siempre la cronología de actos del BORME antes de fijar una fecha de extinción.
• La presencia de un auditor de primer nivel (PricewaterhouseCoopers) en los primeros ejercicios indica una estructura societaria formalizada, pero no equivale a actividad económica relevante; para valorarla harían falta las cuentas depositadas.
• Cuando el objeto social es genérico ("servicios financieros") y no constan productos ni clientes, el análisis debe limitarse a lo que dice el registro y evitar inferencias sobre el negocio real.

La dada verificada és que HCC GLOBAL FINANCIAL PRODUCTS SL era una societat barcelonina de sector financer, constituïda el 2012, amb consellers de perfil internacional (noms anglosaxons) i auditada per PwC de forma recurrent entre 2013 i 2018 [BORME/OpenMercantil]. Això dibuixa una empresa de "productes financers globals" amb estructura corporativa seriosa, no una startup lleugera.

La proposta, marcada com a proposta, és reconstruir l'essència com una plataforma de distribució i empaquetament de productes financers per a clients internacionals des de Barcelona: un broker/distribuïdor que selecciona, empaqueta i comercialitza productes de tercers (fons, assegurances d'inversió, estructures) a clients no residents o amb perfil transfronterer, aprofitant l'entorn regulatori espanyol i la marca Barcelona.

El que no es pot reconstruir amb la informació disponible: quins productes exactes venia, a quins mercats, amb quina llicència i amb quin balanç. Això s'ha de validar abans de res.

El mercat rellevant avui és el de distribució de productes d'inversió i estalvi transfronterers a la UE, un segment que existeix i està regulat (MiFID II, IDD per assegurances, PRIIPs per documentació de productes). Barcelona té un ecosistema fintech consolidat i és seu de supervisors i de nombroses gestores i brokers.

El que sí que podem afirmar de l'empresa original: va sobreviure 14 anys i va mantenir auditories anuals, senyal d'activitat real i de volum suficient per exigir auditoria [BORME]. El que no podem afirmar: mida de cartera, nombre de clients, ni rendibilitat.

Estimació (a validar): el nínxol de distribució per a clients internacionals des de Barcelona és competitiu però fragmentat; un operador nou pot entrar per segments concrets (family offices, clients expatriats, productes niche) sense competir frontalment amb grans plataformes.

Proposta de model, no dada de l'empresa original:

• Ingressos per comissions de distribució sobre productes de tercers (retrocessions de gestores, comissions d'assegurances d'inversió).
• Comissions de servei (assessorament, estructuració, reporting a clients).
• Possibles fees de plataforma si es digitalitza la distribució.

És un model asset-light: no cal balanç propi ni fabricar productes, cosa que redueix capital regulatori respecte a una entitat financera plena. Això encaixa amb el perfil d'una societat que va existir 14 anys sense constància (a les dades disponibles) d'activitat de balanç.

Estimació (a validar): marge brut típic del 40–60% en distribució pura; punt d'equilibri amb una cartera de clients mitjans, no massiva.

Proposta, en fases:

1. Fase 0 (mesos 0–3): validar llicència necessària. Si es distribueixen productes d'inversió, cal agent/empresa d'inversió registrada a la CNMV o passaport europeu; si són assegurances, corredoria registrada a la DGSFP. Decidir si es fa com a agent vinculat (més barat) o com a empresa pròpia (més car).
2. Fase 1 (mesos 3–9): acords de distribució amb 3–5 fabricants de productes; construir la capa de compliment normatiu (KYC, idoneïtat, PRIIPs) i el reporting.
3. Fase 2 (mesos 9–18): captació de primers clients (family offices, expatriats, assessors independents) i digitalització mínima del procés.
4. Fase 3 (mesos 18+): escalar cartera i avaluar si convé ampliar a gestió delegada o a productes propis.

Totes les xifres són estimacions a validar, no dades de HCC:

• Constitució i estructura legal: 3.000–8.000 € (notaria, registre, estatuts, assessoria).
• Llicència i compliment (agent vinculat): 15.000–40.000 € el primer any (assessoria regulatòria, manuals, sistemes).
• Llicència pròpia (empresa d'inversió): 80.000–200.000 €+ el primer any, incloent capital mínim i compliance.
• Tecnologia (CRM, KYC, reporting): 20.000–60.000 € el primer any segons si es compra o es construeix.
• Equip mínim (2–4 persones): 150.000–300.000 €/any.
• Màrqueting i captació inicial: 20.000–50.000 €.

Rang total orientatiu per arrencar com a distribuïdor lleuger: 250.000–500.000 € el primer any; com a entitat regulada pròpia, per sobre de 500.000 €. A validar amb pressupostos reals.

• Risc regulatori: el marc (MiFID II, PRIIPs, sostenibilitat/ESG) és més exigent que el 2012; el cost de compliment ha pujat.
• Risc de reputació i idoneïtat: distribuir productes a clients internacionals exigeix controls forts; un error de suitability és costós.
• Risc de dependència de fabricants: si els ingressos depenen de poques gestores, el poder de negociació és baix.
• Risc de mercat: el nínxol de clients internacionals és sensible a canvis fiscals i regulatoris.
• Risc de "reconstruir sense saber què es va fer": la dada verificada és que la societat es va dissoldre; no sabem per què. Cal no assumir que el model original era viable avui.

Lliçons que es poden extreure de l'expedient original (no un currículum):

• L'empresa va operar 14 anys amb auditories anuals de PwC [BORME], cosa que indica que la clau no era només el producte, sinó una estructura de govern i compliment sòlida. Qui ho refaci ha de prioritzar compliance des del dia u, no com a afegit.
• El consell era internacional i estable (Bodman, Rivera, Molbeck), senyal que el negoci requeria xarxa i credibilitat transfronterera, no només capital. Qui ho refaci necessita socis amb accés a clients internacionals.
• La societat va arribar a dissolució inscrita [BORME 2019], recordatori que en fintech la continuïtat depèn de renovar el model, no de mantenir l'estructura. Qui ho refaci ha de dissenyar des del principi com pivotarà.
• En resum: la lliçó no és "replicar HCC", sinó reconstruir la seva disciplina de govern i xarxa internacional aplicada a un model de distribució asset-light i regulat, amb cost d'entrada contingut i compliment com a actiu, no com a cost.

Les dades registrals d'una societat com HCC GLOBAL FINANCIAL PRODUCTS SL existeixen, però estan fragmentades en actes individuals del BORME, cadascun amb la seva data de publicació, número de tom/foli/secció i referència d'inscripció. Per a una societat tancada el 2013, la cronologia verificada mostra actes publicats entre 2013 i 2018 (auditors, apoderats), cosa que fa difícil respondre preguntes simples: qui eren els administradors en el moment de la dissolució, qui auditava els comptes, quins poders estaven vigents i quan.

El producte no pretén predir res ni valorar la solvència: pretén reconstruir un expedient de govern corporatiu a partir de fonts públiques, amb cada afirmació traçable a un document. El cas HCC és representatiu: una societat de serveis financers amb fundadors estrangers, auditoria de PricewaterhouseCoopers i una extinció inscrita, on la informació útil està escampada en set actes registrals.

Arquitectura en tres capes, deliberadament simple perquè el valor és a les dades i no a la infraestructura:

``` [Fonts públiques] [Ingesta] [Emmagatzematge] [Servei] BORME (PDF/text) --> connector + parser --> Postgres (model) --> API REST (read-only) OpenMercantil (idempotent, + object store + export CSV/JSON versionat) (documents crus) ```

Decisions i motius:

• Postgres com a magatzem principal. El model és relacional (societats, persones, càrrecs, actes) i les consultes són joins temporals. Un document store no aportaria res aquí i complicaria la integritat referencial.
• Object store per als documents crus. Cada acte es desa tal com es va descarregar (PDF o text) amb un hash SHA-256. Motiu: la traçabilitat exigeix poder reproduir què deia la font en el moment de la ingesta, encara que la font canviï.
• Ingesta idempotent amb clau natural. Cada acte s'identifica per `(font, identificador_publicacio, hash_document)`. Reingerir el mateix acte no duplica res; si el hash canvia, es crea una nova versió. Motiu: les fonts públiques es corregeixen i volem detectar-ho, no sobreescriure-ho.
• API de només lectura. Cap escriptura per API. Motiu: redueix la superfície d'atac i el risc de corrupció de dades auditables.
• Separació parser / connector. El connector només descarrega; el parser transforma. Motiu: permet canviar de font (BORME directe vs. agregador) sense tocar la lògica d'extracció.

Entitats principals (simplificat):

```sql societat(id, nom, razo_social, sector, ubicacio, any_constitucio, any_tancament, estat_registral, causa_tancament)

persona(id, nom_normalitzat, nom_original)

carrec(id, societat_id, persona_id, tipus, -- ADMIN, CONSEJERO, APODERADO, AUDITOR data_inici, data_fi, font_acte_id)

acte(id, societat_id, tipus, data_publicacio, data_inscripcio, referencia_registral, -- "T 45081, F 107, S 8, H B 196767, I/A 80" font_url, hash_sha256, versio)

acte_persona(acte_id, persona_id, rol) -- relació N:M entre acte i persones

document(id, acte_id, mime, storage_key, hash_sha256, data_captura) ```

Notes de disseny:

• `carrec` amb `data_inici`/`data_fi` en lloc d'un simple booleà "actiu". Motiu: la pregunta rellevant és "qui era conseller el 2013", no "qui ha estat conseller mai". Els actes BORME donen la data d'inscripció, que fem servir com a fita temporal.
• `referencia_registral` com a text estructurat, no com a camps separats. Motiu: el format varia entre publicacions i normalitzar-lo massa aviat perd informació. Es desa literal i es parseja en una vista derivada.
• `persona.nom_normalitzat` per agrupar variants ("CHRISTOPHER JOHN BODMAN WILLIAMS" vs. abreujaments). Motiu: els noms registrals són inconsistents; la normalització és una decisió de producte, no de la font, i ha de quedar separada del `nom_original`.
• `acte_persona` perquè un acte pot nomenar diverses persones alhora (com l'acte del 2015-08-17 amb cinc apoderats).

API REST de només lectura, versionada (`/v1`):

• `GET /v1/societats/{id}` — fitxa amb estat, dates i causa de tancament.
• `GET /v1/societats/{id}/cronologia` — llista d'actes ordenats per `data_publicacio`, amb `referencia_registral` i `font_url`.
• `GET /v1/societats/{id}/carrecs?data=2013-12-31` — càrrecs vigents en una data concreta (consellers, apoderats, auditors).
• `GET /v1/persones/{id}/carrecs` — historial d'una persona.
• `GET /v1/actes/{id}/document` — redirecció signada al document cru a l'object store.

Integracions d'entrada:

• Connector BORME/BOE: descàrrega de PDFs per data de publicació i per província (Barcelona en aquest cas). El document de referència és el PDF de Barcelona del 2018-11-28 [BOE / BORME, 2019-11-08].
• Connector OpenMercantil: per a la fitxa resumida i la llista d'actes [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2019-11-08].

Decisions:

• No scrapejar en temps real a la petició de l'usuari. La ingesta és batch i programada. Motiu: les fonts públiques no garanteixen latència ni disponibilitat, i volem que l'API respongui sempre des del nostre magatzem.
• Rate limiting i respecte de robots.txt als connectors. Motiu: sostenibilitat i ètica de la ingesta.
• Cap escriptura cap a les fonts. El producte és de lectura sobre dades públiques.

Ordre de construcció, per valor entregat:

1. Model de dades + ingesta manual assistida per a una sola societat (HCC). Carregar a mà els set actes verificats i validar que el model els representa sense pèrdua. Motiu: valida el model abans d'automatitzar res.
2. Parser d'actes BORME per als tipus presents al cas (Nombramientos, AUDIT.CUENT., APODERAD.SOL, APOD.SOL/MAN). Motiu: són els tipus que apareixen a la cronologia real.
3. API de cronologia i càrrecs per data. És la consulta que resol la pregunta central.
4. Connector OpenMercantil per a la fitxa i la llista d'actes.
5. Connector BORME directe i desament de documents crus amb hash.

No construir encara: cerca per text lliure, alertes, ni cap funcionalitat de valoració financera.

• Mida del domini: una societat pot tenir desenes d'actes; el cas HCC en té set verificats. El volum és petit; el repte és la qualitat, no l'escala.
• Risc: inconsistència de noms de persona. "CHRISTOPHER JOHN BODMAN WILLIAMS" pot aparèixer abreujat en altres actes. Mitigació: desar sempre `nom_original` i fer la normalització en una capa separada i revisable.
• Risc: dates ambigües. La cronologia mostra `data_publicacio` (2018-12-28) i `data_inscripcio` (19.12.18) diferents. Mitigació: modelar-les com a camps separats i no col·lapsar-les.
• Risc: canvis a la font. Un acte pot ser corregit. Mitigació: versionat per hash i mai sobreescriptura.
• Risc: cobertura parcial. El cas HCC té actes de 2013 a 2018 però l'empresa es va tancar el 2013; la relació entre activitat i inscripcions no és trivial. Mitigació: no inferir causalitat, només mostrar la cronologia tal com és.
• Risc legal: ús de dades personals de persones físiques en càrrecs públics registrals. Mitigació: limitar-se a dades ja públiques al BORME i documentar la base legal.

• Test de reconstrucció: carregar els set actes verificats de HCC i comprovar que la cronologia de l'API reprodueix exactament les dates, tipus i referències registrals de la font [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2019-11-08].
• Test de consulta temporal: `GET /v1/societats/{id}/carrecs?data=2013-12-31` ha de retornar els consellers fundadors (Bodman Williams, Rivera, Molbeck Jr) i l'auditor vigent segons els actes disponibles.
• Test d'idempotència: reingerir el mateix PDF no ha de crear duplicats ni noves versions si el hash no canvia.
• Test de traçabilitat: cada camp retornat per l'API ha de poder resoldre's a un `acte_id` i, d'aquest, a un `font_url` i un `hash_sha256` verificable.
• Validació manual creuada: contrastar la sortida amb el PDF de Barcelona del 2018-11-28 [BOE / BORME, 2019-11-08] abans de donar per bona qualsevol versió del parser.