POPULAR BANCA PRIVADA SA

Popular Banca Privada SA era una sociedad mercantil española del sector de los servicios financieros, con domicilio en Madrid. Según el registro, se constituyó en el año 2009 y consta inscrita con el número de hoja registral M-286756, tomo 26121, sección 8, según los datos que aparecen en las actas del BORME recogidas en el corpus.

El estado registral actual es de sociedad extinguida, según consta en la ficha registral consultada (OpenMercantil, a partir del BORME).

La sociedad se constituyó en el año 2009. El corpus no aporta detalle sobre el capital fundacional, los socios promotores ni las circunstancias concretas de la constitución; esta información no consta en los datos disponibles.

En cuanto a los administradores que constan en el corpus, figuran como consejeros NIGORRA COBIAN LUIS, LE VERNOY ERIC y BUYSSCHAERT MICHEL. El nombramiento de NIGORRA COBIAN LUIS como consejero aparece documentado en un acta del BORME de 2015 (nombramientos inscritos el 4 de septiembre de 2015). Para los otros dos consejeros, el corpus no indica la fecha del nombramiento.

La clasificación sectorial de la sociedad es la de servicios financieros, y la denominación social ("banca privada") es coherente con esta actividad. Ahora bien, el corpus no contiene ningún documento que describa la oferta concreta de productos o servicios, el segmento de clientela ni la estructura de ingresos de la entidad. Estos aspectos no constan.

El corpus no incluye datos financieros (resultados, volumen de negocio, activos gestionados o número de clientes), de modo que no se puede determinar cuáles fueron los años de mejor desempeño ni cuantificar su evolución.

Lo que sí documenta el registro es una actividad societaria intensa en materia de nombramientos de apoderados y consejeros entre 2010 y 2018. Las actas del BORME recogidas incluyen nombramientos de apoderados en los años 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 y 2018, con un volumen especialmente elevado de nombramientos en los años 2017 y 2018. Esta sucesión de nombramientos es la única evidencia de actividad que consta en el corpus y no permite, por sí sola, inferir el resultado económico de la entidad.

La causa verificada del cierre es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME, con estado documental "extinguida". El corpus no especifica la fecha exacta de la extinción ni el tipo de procedimiento (disolución voluntaria, fusión, absorción u otro) que condujo a ella. Esta información no consta en los datos disponibles.

El corpus no permite identificar ningún elemento de continuidad: no consta si la actividad fue absorbida por otra entidad, si hubo transmisión de cartera o de clientes, ni si se mantuvo alguna marca. Estos aspectos no constan.

Del consejero NIGORRA COBIAN LUIS consta el nombramiento como consejero inscrito en el BORME en 2015. Del consejero LE VERNOY ERIC y del consejero BUYSSCHAERT MICHEL consta la condición de consejeros, sin que el corpus indique la fecha de nombramiento. El corpus no aporta ninguna información sobre la trayectoria posterior de estas personas una vez extinguida la sociedad; esta información no consta.

Para ampliarlo, se podrían consultar las actas registrales completas en el Registro Mercantil de Madrid (hoja M-286756), las inscripciones de extinción y, en su caso, las publicaciones del BORME correspondientes al periodo posterior a 2018, que no forman parte del corpus disponible.

• En una sociedad financiera, el registro mercantil documenta con profusión los nombramientos de apoderados, pero no la actividad real ni los resultados: para evaluar una entidad hay que cruzar el BORME con las cuentas depositadas y, en su caso, con las comunicaciones a la CNMV o al supervisor.
• La sucesión frecuente de nombramientos de apoderados puede reflejar rotación organizativa, pero el corpus no permite atribuirle ningún significado sobre la marcha del negocio; habría que contrastarlo con otras fuentes.
• Para datar y tipificar una extinción hay que consultar la inscripción específica de disolución o extinción en el Registro Mercantil, ya que el estado "extinguida" de la ficha no indica ni la fecha ni el procedimiento.
• En sociedades con consejeros de nombres no hispanohablantes, conviene verificar en el registro la nacionalidad y el cargo exacto de cada administrador antes de describir su estructura de gobierno.

La dada verificada és contundent: POPULAR BANCA PRIVADA SA consta com a extingida al BORME (font: OpenMercantil/BORME, 2018). També ho és que la societat es va constituir el 2009 i que, entre 2010 i 2018, va acumular desenes de nomenaments d'apoderats i consellers (font: actes BORME citades). Aquesta densitat de nomenaments és el rastre d'una estructura comercial i operativa àmplia, no d'una societat instrumental.

La idea reconstruïble avui és una firma de banca privada independent d'arquitectura oberta: un equip reduït de banquers sèniors que capta i acompanya patrimonis alts, però que no fabrica producte propi ni assumeix risc de balanç. Es treballa sobre plataformes de tercers (fons, SICAV/latibers, assegurances, gestió delegada via tercers) i es monetitza per servei, no per marge financer.

Això és una proposta, no una continuïtat documentada: no consta a les fonts quina activitat exacta desenvolupava la societat més enllà del sector "serveis financers".

El mercat de referència és el d'assessorament patrimonial i banca privada a l'Estat, amb dos segments clars:

• Banca privada de gran entitat: domini de grups bancaris amb producte propi i balanç. Competència per preu i per accés a producte.
• Firmes independents i EAF: nínxol en creixement, on el client valora independència, transparència de comissions i atenció personal.

El que es pot afirmar amb seguretat és que el 2009–2018 existia un projecte d'aquesta naturalesa que va arribar a operar amb una xarxa comercial notable (desenes d'apoderats nomenats al BORME). Això és evidència que hi havia mercat i equip, no una garantia que el model fos rendible: la societat va acabar extingida.

Mida de mercat, quota i disposició a pagar: no consten a les fonts i caldria validar-les amb dades d'INE/CNMV i entrevistes.

Proposta (no verificada):

• Ingressos: (1) comissió de servei sobre patrimoni assessorat (fee anual, rang orientatiu 0,5%–1,0% segons servei, a validar); (2) comissió de distribució de productes de tercers; (3) honoraris fixos per planificació patrimonial i successòria.
• Cost principal: persones. Un equip de 4–6 banquers sèniors més suport és el 60–75% de la despesa (estimació).
• Sense balanç: no es presta amb capital propi; la liquiditat i el crèdit es canalitzen via entitats col·laboradores.
• Govern: consell reduït i un responsable de compliment normatiu (figura obligatòria segons llicència).

La clau del model és que la rendibilitat arriba per patrimoni captat per banquer, no per volum de producte col·locat. Això exigeix disciplina en la captació i un equip amb cartera pròpia.

Proposta, en quatre fases (calendaris estimats, a validar):

1. Mesos 0–3 — Definició i llicència. Triar figura: EAF (assessorament) o agència de valors (si es vol gestionar i rebre comissions de distribució). Tramitació CNMV: rang habitual de 6–12 mesos (estimació).
2. Mesos 3–6 — Nucli de l'equip. Fitxar 3–5 banquers amb cartera transferible; definir arquitectura de productes amb 3–5 plataformes proveïdores.
3. Mesos 6–12 — Captació inicial. Objectiu orientatiu de 50–150 M€ de patrimoni assessorat el primer any (estimació, a validar segons equip).
4. Mesos 12–24 — Consolidació. Punt d'equilibri quan el patrimoni assessorat cobreix la massa salarial; rang orientatiu 150–300 M€ (estimació).

Estimació, a validar — cap xifra és una dada de l'empresa original:

• Constitució i llicència (EAF/agència, assessoria legal i compliance): 60.000–150.000 €.
• Equip fundador (3–5 banquers, 12 mesos de cost, incloent-hi variable): 300.000–600.000 €.
• Tecnologia i back-office (plataforma de custòdia, reporting, CRM): 50.000–120.000 €/any.
• Oficina i marca (seu discreta, imatge, màrqueting inicial): 40.000–90.000 €.
• Capital regulatori (si s'opta per agència de valors): a determinar segons CNMV; no consta a les fonts.

Rang total d'arrencada: 400.000–900.000 € (estimació), amb un coixí de 12 mesos de tresoreria addicional recomanable.

• Risc de llicència: operar sense la figura adequada és delicte; la via EAF limita activitats i la via agència exigeix capital i mitjans.
• Risc de persones: el negoci és l'equip; la pèrdua de dos banquers pot enfonsar la cartera. Cal pactes de permanència i no-competència.
• Risc de captació: el cicle de venda a patrimonis alts és llarg (6–18 mesos, estimació); la tresoreria ha d'aguantar.
• Risc reputacional i de conflicte d'interès: les comissions de distribució poden contradir l'assessorament independent; cal política de producte escrita.
• Lliçó del cas original: una xarxa comercial gran (desenes d'apoderats) no garanteix la continuïtat; la societat va acabar extingida. La reconstrucció ha de prioritzar rendibilitat per banquer sobre grandària d'estructura.

Lliçons de l'informe original, no currículums:

1. La densitat de nomenaments no és senyal d'èxit: el registre mostra molts apoderats i consellers, i tot i així la societat es va extingir. Cal mesurar per rendibilitat, no per organigrama.
2. El consell ha de tenir un nucli estable i responsable: els nomenaments successius suggereixen rotació; una firma nova necessita un nucli fundador amb compromís de capital i temps.
3. La seu i la marca no sostenen el negoci: la seu registral a Madrid i l'origen navarrès no van evitar el tancament; el valor és al client i a l'equip.
4. Qui ho hauria de fer: un equip fundador de 3–5 banquers amb cartera pròpia i experiència en banca privada, acompanyat d'un soci de compliance i un d'operacions; no una estructura àmplia d'apoderats des del dia u.
5. Validar abans de construir: abans de constituir, confirmar figura regulatòria, capital exigible i 2–3 plataformes proveïdores; la resta és execució comercial.

Quan una societat s'extingeix, el seu historial de representació deixa de tenir un propietari actiu però no deixa de tenir conseqüències: poders atorgats que poden haver estat exercits en operacions encara vives, responsabilitats d'administradors, i necessitats de verificació per part de tercers. En el cas de POPULAR BANCA PRIVADA SA, la fitxa registral mostra una activitat intensa de nomenaments d'apoderats fins al 2018 i cap acte de dissolució explícit a la cronologia disponible, només l'estat final "Extinguida" (BORME / BOE via OpenMercantil, 2018-10-01).

El problema concret és triple:

1. Dispersió: cada nomenament viu en un PDF del BORME diferent, amb format de text lliure i camps truncats (les llistes d'apoderats acaben en "..." a la font).
2. Temporalitat: un apoderat nomenat el 2013 no té, a la font, una data de revocació explícita; la vigència s'ha d'inferir o marcar com a desconeguda.
3. Verificabilitat: qualsevol afirmació ("X era apoderat el 2015") ha de poder enllaçar-se al document original, no a una base de dades opaca.

Tres components, tots desplegables en un sol entorn petit (no cal microserveis):

```text [Ingestor BORME] --> [Normalitzador] --> [Postgres + taula d'auditoria] | | | PDFs/text BOE regles per tipus API REST (FastAPI) d'acte (Apoderado, + export CSV/JSON Apo.Man.Soli, ...) + visor d'evidències ```

Decisions i motius:

• Postgres amb columnes temporals (`tstzrange`) en lloc d'una taula plana de càrrecs: la pregunta central és "qui representava l'entitat en una data", i els rangs temporals ho responen amb una sola condició d'índex GiST. Una taula plana obligaria a fer self-joins fràgils.
• Ingestor idempotent per hash del document font: el mateix PDF del BORME pot arribar per vies diferents; el hash SHA-256 del fitxer és la clau natural d'idempotència. Motiu: evitar duplicar actes en reingestes.
• Normalitzador amb regles explícites per tipus d'acte i no un LLM genèric: els tipus són pocs i estables (`Apoderado`, `Apo.Man.Soli`, `Apo.Sol.`, `Apo.Manc.`, `Consejero`). Un model estadístic introduiria errors no auditables en un domini on la precisió és el producte.
• Separació estricta entre "fet extret" i "fet inferit": la taula de càrrecs té una columna `origen` (`explicit` | `inferit`) i `confianca`. Motiu: la font no diu quan acaba un poder; el sistema no ha de fingir que ho sap.

```sql -- Document font immutable CREATE TABLE document_font ( id uuid PRIMARY KEY, url text NOT NULL, sha256 char(64) NOT NULL UNIQUE, data_publicacio date NOT NULL, tipus text NOT NULL -- 'borme_pdf', 'fitxa_tercer' );

-- Acte registral tal com apareix, sense interpretar CREATE TABLE acte ( id uuid PRIMARY KEY, document_id uuid REFERENCES document_font(id), data_acte date, tipus_acte text NOT NULL, -- 'Nombramientos', 'Extincion', ... text_literal text NOT NULL, -- fragment exacte del BORME offset_inici int, offset_fi int -- per ressaltar al visor );

-- Persona o entitat nomenada (pot ser SL, com 'ALISEDA SERVICIOS...') CREATE TABLE subjecte ( id uuid PRIMARY KEY, nom text NOT NULL, tipus text NOT NULL CHECK (tipus IN ('persona_fisica','persona_juridica')), nif text, -- gairebé sempre NULL a la font UNIQUE (nom, tipus) );

-- Càrrec amb vigència CREATE TABLE carrec ( id uuid PRIMARY KEY, subjecte_id uuid REFERENCES subjecte(id), acte_id uuid REFERENCES acte(id), tipus_carrec text NOT NULL, -- 'apoderat', 'apoderat_mancomunat_solidari', 'conseller' vigencia tstzrange NOT NULL, -- [data_acte, ∞) per defecte origen text NOT NULL CHECK (origen IN ('explicit','inferit')), confianca numeric(3,2) NOT NULL, EXCLUDE USING gist (subjecte_id WITH =, tipus_carrec WITH =, vigencia WITH &&) WHERE (origen = 'explicit') ); ```

La restricció `EXCLUDE` impedeix dos càrrecs explícits solapats del mateix subjecte i tipus: si el normalitzador ho produeix, és un senyal que ha malinterpretat un acte i ha de fallar, no endevinar.

Camps que la font no dona i el model ha de poder representar com a absents: NIF, data de revocació, condicions del poder. Es modelen com a `NULL` i la API els retorna explícitament com a `null`, no els omet.

API REST mínima, tres endpoints de lectura i un d'ingesta:

```text POST /ingesta/document (intern; requereix token) GET /subjectes?nom=<prefix> GET /subjectes/{id}/carrecs?data=2015-06-15 GET /actes/{id}/evidencia -> { text_literal, url_font, offset } ```

Exemple de resposta de `/subjectes/{id}/carrecs?data=...`:

```json { "subjecte": "NIGORRA COBIAN LUIS", "carrecs": [ { "tipus": "conseller", "vigencia": { "des_de": "2015-09-11", "fins_a": null }, "origen": "explicit", "evidencia": { "acte_id": "...", "url_font": "https://www.boe.es/borme/..." } } ] } ```

Integracions:

• BORME/BOE: ingesta per URL de PDF; el parser extreu el fragment de text i el desa literal. No es fa scraping de tercers com a font primària, només com a descoberta d'URLs.
• OpenMercantil: s'usa com a índex de descoberta i com a font secundària de contrast; mai com a font única d'una afirmació.
• Export CSV/JSON per a auditories: el format inclou sempre la columna `url_font`.

Ordre estricte, cada pas útil per si sol:

1. Ingestor + `document_font` + `acte`: carregar els PDFs del BORME i desar el text literal amb offsets. Sense això no hi ha res auditable.
2. Normalitzador de noms de càrrec: regles per als cinc tipus d'acte observats a la cronologia. Sortida: `subjecte` i `carrec` amb `origen='explicit'`.
3. Endpoint `/subjectes/{id}/carrecs` amb filtre per data: és el producte mínim que respon la pregunta real.
4. Visor d'evidències: retornar el fragment literal i l'enllaç al PDF. Es pot fer abans que qualsevol inferència.

No construir fins més endavant: inferència de revocacions, deduplicació de persones homònimes, i qualsevol scoring de risc.

• Mida: la cronologia verificada té ~25 actes; l'univers real pot ser de centenars. El sistema ha de funcionar amb milers d'actes, no milions. Postgres en una instància petita és suficient; no cal cercador extern.
• Risc 1 — noms truncats: la font talla llistes ("..."). El normalitzador ha de marcar l'acte com a `parcial=true` i no inferir que la llista és completa. Conseqüència: un subjecte pot existir a la font i no aparèixer a la base; la API ho ha de declarar.
• Risc 2 — homonímia: noms com "GARCIA RODRIGUEZ YOLANDA" poden correspondre a persones diferents. Sense NIF, la deduplicació és probabilística; per això el model manté `subjecte` per nom i no fusiona mai automàticament.
• Risc 3 — vigència desconeguda: assignar `fins_a = null` implica "encara vigent", cosa falsa per a una societat extingida. Solució: camp `estat_vigencia` (`vigent_fins_extincio`, `desconegut`, `revocat_explicit`) i que la API no retorni mai un poder com a vigent sense qualificar-lo.
• Risc 4 — canvi de format del BORME: el parser ha de fallar sorollosament (acte sense `text_literal` → error d'ingesta), no silenciosament.

1. Test de reconstrucció: per a cada acte de la cronologia verificada (2010-06-22 a 2018-06-21), el sistema ha de produir exactament els subjectes i tipus de càrrec que apareixen al text, amb `origen='explicit'`. Cas de control: el nomenament de conseller de NIGORRA COBIAN LUIS el 2015-09-11 ha de generar un `carrec` de tipus `conseller` amb `des_de=2015-09-11`.
2. Test d'evidència: per a qualsevol `carrec`, l'`offset` retornat ha de coincidir amb el text literal del PDF font (verificació per substring).
3. Test de no-inferència: cap `carrec` amb `origen='inferit'` no pot existir sense un `carrec` explícit que el justifiqui i una `confianca` documentada.
4. Test d'extinció: la consulta `/subjectes/{id}/carrecs?data=avui` sobre l'entitat extingida ha de retornar `estat_vigencia` diferent de `vigent`, mai un poder actiu sense qualificar.
5. Validació humana: mostreig manual del 10% dels actes contra el PDF original abans de publicar qualsevol export.