PARKING J. J. DOMINE SL

Parking J. J. Domine SL era una sociedad de responsabilidad limitada de nacionalidad española, con domicilio social en Valencia y actividad en el sector de la movilidad. De acuerdo con la ficha registral de OpenMercantil (a partir de datos del BORME), el capital social era de 1.635.000 euros. El estado registral actual es de sociedad extinguida.

La sociedad se constituyó en el año 2010. El primer acto que consta en la cronología registral es del 21 de julio de 2010, con el nombramiento de apoderados mancomunados (Hinojosa Vizuete, Juan Carlos, y Bordils Montero, Pablo) y los datos registrales de inscripción en el tomo 9198, libro 6481, folio 79, sección 8, hoja V 139409. El documento del BORME de 9 de julio de 2010 recogido en las fuentes corresponde a esta inscripción inicial en Valencia.

La información disponible no detalla el objeto social ni los servicios concretos más allá de la clasificación sectorial como empresa de movilidad. El nombre comercial de la sociedad remite a la actividad de aparcamiento, pero el corpus no contiene ninguna descripción verificada del objeto social ni de la clientela. Este punto no consta.

El corpus no incluye datos de ingresos, resultados, número de trabajadores ni volúmenes de operación en ningún ejercicio. No se puede afirmar nada sobre la evolución económica de la sociedad más allá de los datos registrales. Lo que sí consta es una estructura societaria estable durante más de una década: en 2011 se produjo el cese del administrador único, Carlos Fernando Cervantes Lozano, y el nombramiento de administradores mancomunados (Hinojosa Vizuete y Romero Fernández, Iago Fernando), con modificación estatutaria del órgano de administración.

La causa verificada del cierre es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME, con estado documental de extinguida, en el año 2026. El corpus no indica el motivo material de la extinción (disolución voluntaria, fusión, liquidación u otra causa). Esta circunstancia no consta.

La cronología registral muestra una reorganización de los órganos de gobierno en 2022 y en 2025. El 12 de agosto de 2022 consta el nombramiento de Ángel Moreno Sánchez del Águila como administrador único y el cese de los administradores mancomunados Hinojosa Vizuete y el mismo Moreno Sánchez del Águila. El 22 de agosto de 2025 consta el cese de Moreno Sánchez del Águila como administrador único, el nombramiento de administradores solidarios (Salvado Agapito, Pedro-Luis, y Verdí Luciano, Daniel), un cambio de domicilio social y el nombramiento de varios apoderados mancomunados (Cooper, Joanne Lesley; Salvado Agapito, Pedro-Luis; Jiménez Torre, Antonio; Verdí Luciano, Daniel, y otros). Estos cambios son inmediatamente anteriores a la extinción inscrita en 2026, pero el corpus no establece ninguna relación causal entre ellos y el cierre.

El corpus no contiene información sobre activos, marcas, contratos, empleados traspasados ni ningún otro elemento de continuidad derivado de la extinción de Parking J. J. Domine SL. Este punto no consta.

Las personas que constan en el corpus son las que aparecen en los actos registrales: Carlos Fernando Cervantes Lozano (administrador único inicial, cesado en 2011), Juan Carlos Hinojosa Vizuete y Pablo Bordils Montero (apoderados mancomunados desde 2010), Iago Fernando Romero Fernández (administrador mancomunado desde 2011), Ángel Moreno Sánchez del Águila (administrador único entre 2022 y 2025), Pedro-Luis Salvado Agapito y Daniel Verdí Luciano (administradores solidarios desde 2025), y los apoderados mancomunados nombrados en 2025 (Joanne Lesley Cooper, Antonio Jiménez Torre y otros). El corpus no indica qué actividad desarrollan actualmente estas personas ni si mantienen vínculos con otras sociedades. Esta información no consta y, para obtenerla, habría que consultar el Registro Mercantil de Valencia, el BORME de las sociedades donde aparezcan como administradores y las fuentes públicas de actividad empresarial.

• En el sector del aparcamiento y la movilidad urbana, el activo principal suele ser la concesión o el derecho de uso sobre el suelo o el inmueble. Cuando la empresa desaparece, la pregunta operativa es qué pasa con ese derecho: el corpus no lo recoge, y en un caso real habría que verificar en el registro si hubo transmisión de activos antes de la extinción.
• La sucesión de órganos de gobierno en pocos meses (administrador único en 2022, administradores solidarios y cambio de domicilio en 2025, extinción en 2026) es un patrón que conviene vigilar en el análisis de riesgo: en este caso no se puede afirmar la causa, pero la concentración de cambios en el último año es una señal que justifica revisar las cuentas depositadas.
• Un capital social elevado (1.635.000 euros) no equivale a solvencia en el momento del cierre; el corpus no aporta cuentas y, por tanto, no se puede hacer ninguna inferencia financiera a partir de esta cifra.
• Para quien analice sociedades del sector, la fuente registral (BORME) da la fecha y la forma de la extinción, pero no el motivo económico; hay que cruzarla con las cuentas anuales depositadas y, en su caso, con notas de prensa o comunicaciones de la propia empresa.

La idea no és "ressuscitar" la societat —està extinguida al registre— sinó reconstruir l'activitat: explotació d'un pàrquing urbà a València amb tres línies de negoci (rotació per hores, abonaments mensuals i serveis complementaris com rentat, recàrrega elèctrica o gestió de flotes).

El que sabem del model original és limitat: sector mobilitat, seu a València, 16 anys d'activitat i un capital social elevat (1.635.000 EUR), cosa que suggereix una estructura d'actius important (possiblement propietat o concessió d'un aparcament, no només gestió). Això és una inferència raonada, no una dada verificada.

La proposta actual seria començar amb un model lleuger d'actius: gestió o lloguer d'un espai existent (concessió municipal, lloguer d'un solar o d'un edifici amb places), en lloc de comprar sòl. Això redueix el capital inicial d'un ordre de magnitud.

València és una ciutat amb pressió d'aparcament estructural al centre històric i als barris adjacents, i amb una demanda sostinguda d'abonaments per a residents i treballadors. El mercat de pàrquings urbans és local i fragmentat: conviuen operadors grans, concessions municipals i petits explotadors.

Punts a validar abans de decidir:

• Ocupació mitjana real dels pàrquings de la zona objectiu (no hi ha dada pública fiable per barri).
• Preus de rotació i d'abonament vigents a la ciutat (cal mostreig de camp, estimació orientativa: rotació 1,5–3 EUR/hora i abonament 80–150 EUR/mes segons zona, a validar).
• Competència directa en un radi de 500 m.

No tenim dades verificades de la facturació ni de l'ocupació de PARKING J. J. DOMINE SL; qualsevol xifra de mercat d'aquest informe és estimació.

Tres fluxos, per ordre de pes esperat:

1. Abonaments (ingrés recurrent i estable): residents, treballadors i flotes. És la base que dona previsibilitat.
2. Rotació (ingrés variable, marge alt en hores punta): tarifa per hora/minut amb app.
3. Serveis associats (marge complementari): recàrrega elèctrica, rentat, parcel·lació de bicicletes/patinets, publicitat.

Estructura de costos típica d'un pàrquing urbà (estimació, a validar): lloguer o cànon de l'espai (el pes més gran), personal de caixa/manteniment, subministraments, software de gestió i seguretat.

Un element clau: si l'espai és en lloguer, el negoci és rendible amb ocupació moderada; si és compra, el retorn és molt més lent i exigeix capital com el de l'empresa original (1,6 M EUR de capital social és coherent amb aquest escenari).

Fases (terminis estimats, a ajustar):

• Fase 0 — Validació (1–2 mesos): identificar 3–5 espais candidats (solars, edificis, concessions), mostreig de preus i ocupació de la competència, i model financer amb dades reals de camp.
• Fase 1 — Tancament de l'espai (1–3 mesos): negociar lloguer o concessió, assegurar llicències municipals i assegurança.
• Fase 2 — Posada en marxa (1–2 mesos): barreres i lectors de matrícula, app de pagament, senyalística, web i alta als agregadors.
• Fase 3 — Captació d'abonaments (continu): acords amb empreses de la zona, comunitats de veïns i hotels.
• Fase 4 — Optimització (mes 6–12): tarificació dinàmica, serveis associats, mesura d'ocupació per franges.

Xifres estimades i a validar, per a un pàrquing de ~100 places en règim de lloguer a València:

• Lloguer/cànon de l'espai: rang 4.000–10.000 EUR/mes segons zona i estat (estimació).
• Adequació i equipament (barreres, lectors, senyalística, il·luminació): rang 40.000–90.000 EUR (estimació).
• Software de gestió, app i web: rang 6.000–15.000 EUR d'implantació + quota mensual (estimació).
• Llicències, assegurances i gestoria d'obertura: rang 5.000–12.000 EUR (estimació).
• Capital de treball per cobrir els primers 6 mesos amb ocupació baixa: rang 30.000–60.000 EUR (estimació).

Inversió inicial total estimada: rang 80.000–180.000 EUR en escenari de lloguer. En escenari de compra d'espai, l'ordre de magnitud puja a diversos milions —coherent amb el capital social de 1.635.000 EUR de l'empresa original, però això és una comparació, no una dada del projecte nou.

• Risc d'ocupació: un pàrquing amb ocupació baixa no cobreix el lloguer. Cal validar la demanda abans de signar.
• Risc regulatori i urbanístic: llicències, canvis en la política d'aparcament municipal, zones de baixes emissions o peatonalitzacions poden alterar la demanda.
• Risc de competència: l'entrada d'un operador gran o d'una concessió pública propera pot enfonsar preus.
• Risc d'actius: si s'opta per comprar, el capital queda immobilitzat i el retorn és lent.
• Risc de govern corporatiu: la cronologia registral de l'empresa original mostra canvis freqüents d'administració (2011, 2022, 2025) abans de l'extinció; convé una estructura de govern simple i estable des del dia u.

Les lliçons de l'expedient original, més que un perfil de currículum:

1. Un capital social alt no garanteix continuïtat. L'empresa va arribar a 1,6 M EUR de capital i tot i així es va extingir; el que sosté el negoci és l'ocupació i el flux de caixa, no la grandària del capital.
2. La rotació d'administradors és un senyal d'alerta. Els canvis de 2011, 2022 i 2025 suggereixen inestabilitat de govern; el projecte nou ha de néixer amb un òrgan estable i un soci operatiu clar.
3. Els 16 anys d'activitat indiquen que el model funciona en condicions normals; el repte no és la idea, sinó l'execució i el control de costos.
4. Valencià com a llengua de treball i mercat local com a focus: el negoci és de barri, i la proximitat i el coneixement del terreny pesen més que l'escala.

En resum: el projecte l'hauria de liderar un operador local amb experiència en gestió d'espais o mobilitat, amb un soci financer per a l'adequació inicial, i amb la disciplina de validar ocupació i preus amb dades de camp abans de comprometre capital.

PARKING J. J. DOMINE SL va ser una societat valenciana de mobilitat constituïda el 2010 amb 1.635.000 EUR de capital social i extingida el 2026 després de 16 anys (OpenMercantil/BORME, 2026-08-19). La seva cronologia registral mostra una estructura de govern canviant: apoderats mancomunats des del 2010, administrador únic el 2022 i administradors solidaris el 2025. Aquesta rotació és el símptoma d'un problema operatiu real: quan la gestió d'un pàrquing depèn de persones concretes i de fulls de càlcul, cada canvi d'administració arrossega pèrdua de coneixement, contractes d'abonament sense traçabilitat i caixa difícil d'auditar.

El producte que es descriu aquí no pretén explicar per què va tancar l'empresa (el BORME només documenta l'extinció, no la causa econòmica). Pretén cobrir el forat operatiu que aquest tipus d'operador té: reserves de rotació, abonaments mensuals, control d'accés per matrícula i facturació, tot en un sistema on cada acció queda signada per un usuari i un moment, de manera que un canvi de titularitat o d'administrador no destrueixi l'historial.

Dues peces desplegades per separat, comunicades per un bus d'esdeveniments:

``` [App mòbil / Web client] [Tauler operador] [Lector LPR + barrera] | | | v v v +-------------------------------------------------------+ | API Gateway (REST, auth JWT + clau d'instal·lació) | +-------------------------------------------------------+ | | | v v v +--------------+ +----------------+ +------------------+ | Servei | | Servei | | Servei de camp | | Reserves | | Facturació | | (edge, local) | +--------------+ +----------------+ +------------------+ | | | +----------+----------+----------+----------+ v v [PostgreSQL] [Bus: NATS JetStream] (esquema únic, (esdeveniments RLS per tenant) persistits, ack) ```

Per què NATS JetStream i no Kafka: un operador de pàrquings petits no justifica un clúster Kafka. JetStream dona persistència i at-least-once amb un sol binari i desplegament en contenidor, i permet que el servei de camp (edge) mantingui una cua local quan perd la xarxa.

Per què el servei de camp és edge i no al núvol: si la barrera depèn d'una crida HTTP al núvol, una caiguda d'Internet deixa vehicles atrapats. El servei de camp valida la matrícula contra una rèplica local de les autoritzacions (abonaments vigents + reserves actives de les properes 24 h) i obre la barrera en menys de 300 ms. Quan recupera la connexió, publica els esdeveniments d'entrada/sortida al bus; el núvol els processa de manera idempotent per `event_id`.

Per què PostgreSQL amb Row Level Security: cada operador (tenant) veu només les seves dades, però el mateix esquema serveix per a tots. Això evita el cost d'un esquema per client i manté les migracions simples.

Entitats principals (PostgreSQL, esquema `parking`):

```sql tenant(id, nom, cif, adreca, creat_el)

ubicacio(id, tenant_id, nom, capacitat_total, tarifa_hora_centims)

plaça(id, ubicacio_id, codi, tipus) -- tipus: rotacio | abonament | pmr | ev

vehicle(id, tenant_id, matricula, marca, model) -- matricula normalitzada (majúscules, sense guions)

reserva( id, tenant_id, ubicacio_id, vehicle_id, inici_ts, fi_ts, estat, -- pendent | confirmada | dins | tancada | cancel·lada import_centims, moneda, creat_per, creat_el )

abonament( id, tenant_id, vehicle_id, plaça_id, inici_data, fi_data, -- vigència contractual periodicitat, -- mensual | trimestral import_centims, estat, -- actiu | suspes | baixa contracte_pdf_url, signat_per, signat_el )

factura( id, tenant_id, abonament_id NULL, reserva_id NULL, numero, data_emissio, base_centims, iva_centims, total_centims, estat, -- esborrany | emesa | cobrada | impagada pdf_url )

esdeveniment_acces( event_id UUID PRIMARY KEY, -- idempotència tenant_id, ubicacio_id, vehicle_id NULL, matricula_llegida, tipus, -- entrada | sortida | denegat ts_dispositiu, ts_rebut, decisio, motiu )

auditoria(id, tenant_id, actor_id, accio, entitat, entitat_id, payload_json, ts) ```

Decisions i motius:

• `abonament` separat de `reserva`: un abonament és un contracte amb vigència i facturació recurrent; modelar-lo com una reserva llarga impedeix facturar-lo mensualment i cancel·lar-lo sense esborrar historial.
• `esdeveniment_acces.event_id` com a clau primària: garanteix que un reintent del servei de camp no dupliqui entrades ni facturi dues vegades.
• `auditoria` append-only: cada canvi d'administrador (com els del 2011, 2022 i 2025 documentats al BORME) ha de poder reconstruir qui va fer què. No s'actualitza mai; només s'insereix.
• `matricula` normalitzada a la inserció: els lectors LPR retornen formats inconsistents (`1234 ABC`, `1234ABC`, `1234-ABC`); normalitzar a l'escriptura evita joins fràgils.

REST sobre HTTPS, versionat a la ruta (`/v1/...`), autenticació per JWT (usuaris) o clau d'instal·lació (dispositius de camp).

Endpoints principals:

``` POST /v1/reserves -- crear reserva de rotació GET /v1/reserves?ubicacio=&data= POST /v1/abonaments -- alta d'abonament (genera contracte PDF) POST /v1/abonaments/{id}/baixa GET /v1/factures?estat=impagada POST /v1/acces/validacio -- cridat pel servei de camp (o offline) POST /v1/webhooks/pagament -- confirmació del PSP ```

Integracions:

• Passarel·la de pagament (Stripe o Redsys, segons el client): webhook signat amb HMAC; la factura passa a `cobrada` només quan el webhook verifica la signatura i l'import coincideix amb el total.
• Facturació electrònica: generació de PDF i enviament a un proveïdor de facturació verificada; el sistema no implementa signatura XAdES pròpia perquè és un risc de compliment innecessari.
• Lectors LPR: protocol HTTP local cap al servei de camp; el núvol no parla mai directament amb la càmera.
• Notificacions: correu i SMS per a recordatoris de renovació d'abonament i avisos d'impagament.

Per què webhooks signats i no polling: el polling contra el PSP introdueix latència i duplicats; el webhook amb verificació HMAC i `idempotency-key` és el patró estàndard i redueix el codi de reconciliació.

Ordre estricte, perquè cada fase ha de ser operativa sola:

1. Model de dades + autenticació + auditoria. Sense traçabilitat no es pot vendre a un operador que canvia d'administració.
2. Abonaments i facturació recurrent. És l'ingrés principal; les reserves de rotació són secundàries en volum de caixa.
3. Servei de camp amb validació offline i sincronització idempotent al bus.
4. Reserves de rotació i app de client.
5. Tauler d'operador amb informes d'ocupació i impagats.

No es construeix cap integració de pagament abans del punt 2, perquè sense contracte d'abonament no hi ha res a cobrar.

Mides esperades: un operador petit com aquest gestiona probablement entre 100 i 500 places i centenars d'abonats; el sistema ha de suportar 50 tenants amb 10.000 abonaments actius i 200.000 esdeveniments d'accés al mes sense canviar d'arquitectura. PostgreSQL en una instància mitjana i NATS en un node són suficients fins a aquest volum.

Riscos:

• Lectura LPR errònia. Una matrícula mal llegida obre la barrera a qui no toca o la tanca a un abonat. Mitigació: confiança mínima del lector, fallback a codi QR de l'app i registre de `denegat` per revisió manual.
• Caiguda del servei de camp. Si el node edge mor, la barrera queda manual. Mitigació: rèplica local de les autoritzacions i mode degradat que obre amb validació de matrícula contra la còpia local.
• Canvi de titularitat del tenant. Els canvis registrals documentats al BORME mostren que l'administració pot canviar; el sistema ha de permetre transferir un tenant sense perdre auditoria. Risc: exportació massiva de dades personals. Mitigació: RLS i registre de cada exportació.
• Compliment RGPD. Matrícules i dades de clients són dades personals; cal retenció definida (p. ex. 12 mesos per a esdeveniments d'accés) i esborrat programat.

• Test d'idempotència: enviar el mateix `event_id` d'accés 100 vegades i verificar que només es crea una entrada i cap factura duplicada.
• Test de tall de xarxa: desconnectar el servei de camp, validar 50 matrícules en local, reconnectar i comprovar que el núvol rep exactament 50 esdeveniments i que l'estat de les reserves és coherent.
• Test de cicle d'abonament: alta, facturació mensual, impagament, suspensió i baixa; verificar que cada pas genera el registre d'auditoria corresponent i que