BALESA SOCIOSANITARIOS SL(R.M. LAS PALMAS)

BALESA SOCIOSANITARIOS SL és una societat mercantil espanyola amb domicili registral a Las Palmas, inscrita al Registre Mercantil de Las Palmas amb el full GC 26309. D'acord amb la fitxa registral publicada a OpenMercantil a partir del BORME, la societat pertany al sector salut i figura com a tancada.

La font disponible no aporta informació sobre l'objecte social detallat, el capital, la plantilla ni els socis. Aquestes dades no consten.

La font consultada no indica la data de constitució ni els socis fundadors de la societat. L'única dada cronològica verificada és la inscripció registral de la dissolució el 2026, amb referència a l'assentament 4 del full GC 26309. La data de constitució no consta.

La classificació sectorial de la font és "salut". Més enllà d'aquesta categoria, no consta a la documentació disponible quina activitat concreta desenvolupava la societat, quins serveis prestava ni a quin tipus de clients o usuaris s'adreçava. Tampoc no consta si operava directament o com a societat instrumental dins d'un grup més ampli.

No consta informació sobre l'evolució econòmica, els resultats, la facturació o l'expansió de la societat en cap període. La font disponible és exclusivament registral i no inclou dades financeres ni comercials.

D'acord amb el BORME, el 18 d'agost de 2026 es va inscriure la dissolució de la societat amb la indicació "Fusión. Extinción". Això significa que la societat es va extingir com a conseqüència d'un procés de fusió, és a dir, que el seu patrimoni i la seva posició jurídica es van integrar en una altra entitat, segons consta a l'assentament registral.

La font no identifica l'entitat absorbent ni els termes de la fusió. Aquestes dades no consten.

La font disponible no permet determinar quina entitat va absorbir la societat ni quina continuïtat han tingut les seves activitats, actius o relacions comercials. No consta cap informació sobre el destí del patrimoni social ni sobre si l'activitat sanitària o sociosanitària va continuar sota una altra denominació.

Els fundadors i administradors de la societat no consten a la documentació disponible. Per completar aquesta informació caldria consultar la certificació d'acords socials inscrita, les notes marginals del full GC 26309 al Registre Mercantil de Las Palmas i el projecte de fusió dipositat, que habitualment identifica els administradors i els socis de les entitats participants.

• En el sector sociosanitari, les estructures societàries petites sovint neixen com a vehicles per a un projecte o una concessió concreta i desapareixen per integració en un grup més gran; la inscripció de "Fusión. Extinción" n'és el rastre registral habitual.
• La informació registral per si sola no permet valorar l'activitat real d'una empresa de salut: cal creuar-la amb dades del registre d'entitats, centres i serveis socials o sanitaris de la comunitat autònoma corresponent.
• Per a qualsevol anàlisi de continuïtat assistencial, és imprescindible identificar l'entitat absorbent en el projecte de fusió dipositat, ja que és qui assumeix les obligacions vers usuaris i treballadors.
• La denominació "sociosanitarios" no garanteix per si mateixa l'activitat: cal verificar l'objecte social i les autoritzacions sectorials abans de treure conclusions sobre què feia l'empresa.

L'única cosa verificada és que existia una societat mercantil anomenada BALESA SOCIOSANITARIOS SL, domiciliada a la demarcació de Las Palmas, dins el sector salut, i que va desaparèixer per una operació de fusió amb extinció, inscrita al BORME el 18/08/2026 [BORME/OpenMercantil, 2026-08-18]. No hi ha informació pública verificada sobre què feia exactament, quants treballadors tenia ni quins clients servia.

Per tant, "reconstruir amb la mateixa essència" només pot significar una cosa honesta: tornar a posar en marxa un projecte sociosanitari a Gran Canària. La proposta concreta (marcada com a proposta, no com a fet) és un servei d'atenció domiciliària i acompanyament per a persones grans i persones amb dependència, amb una petita unitat de coordinació a Las Palmas de Gran Canaria i una xarxa de professionals col·laboradors.

Per què aquesta forma i no una residència? Perquè és el segment que es pot engegar avui amb menys capital, menys llicències prèvies i menys risc d'immobilitzat, i perquè és on la demanda creix més de pressa a Canàries.

Les dades de mercat que caldria validar són les del sistema per a la dependència (SAAD) i les estadístiques de població envellida de l'INE per a la província de Las Palmas. Com a orientació, no com a dada verificada d'aquest projecte:

• L'envelliment a Canàries és estructural: la proporció de població de 65 anys o més creix any rere any, i la pressió sobre serveis domiciliaris és alta perquè l'oferta residencial és cara i sovint plena.
• El servei d'ajuda a domicili (SAD) municipal i les prestacions vinculades al servei de dependència són la principal porta d'entrada de clients, juntament amb les famílies que paguen de butxaca.
• La competència local és fragmentada: moltes microempreses i autònoms, poques marques consolidades. Això és una oportunitat per a qui arribi amb professionalització i compliment normatiu.

Aquests punts són hipòtesis de mercat a contrastar amb dades oficials (INE, Imserso, Govern de Canàries, cabildos i ajuntaments) abans de comprometre capital.

Proposta (no verificada, a validar):

• Serveis: atenció domiciliària bàsica (higiene, mobilitat, àpats), acompanyament, suport a la cura familiar i gestió de tràmits de dependència.
• Ingressos: tres línies — (1) concertació amb administracions (SAD municipal, prestacions de dependència), (2) clients privats particulars, (3) acords amb mútues, hospitals i residències per a serveis complementaris.
• Estructura: una coordinadora a temps complet, una persona d'administració a mitja jornada i una borsa de professionals col·laboradors (auxiliars, gerocultores) contractats segons càrrega.
• Marge: el negoci és intensiu en mà d'obra; el marge depèn de la ràtio hores facturades / hores pagades i del grau d'ocupació. Un objectiu raonable a validar seria arribar a un 70-80% d'ocupació de les hores contractades abans de 12 mesos.
• Preu orientatiu: el preu/hora privat a la zona se situa habitualment en un rang de 15-22 €/h (estimació de mercat, a validar amb enquestes locals); la concertació pública acostuma a pagar per sota d'aquest rang.

Proposta en quatre fases (calendaris estimats, a validar):

1. Mesos 0-2 — Validació: entrevistes amb serveis socials de l'Ajuntament de Las Palmas, Cabildo de Gran Canària i mútues; cens de competidors; càlcul real de preus i tarifes de concertació.
2. Mesos 2-4 — Constitució i compliment: alta de la societat, assegurances de responsabilitat civil, registre sanitari si escau, protocols d'atenció i protecció de dades.
3. Mesos 4-8 — Pilot: 10-15 usuaris, una coordinadora, contractació gradual de col·laboradors, mesura d'indicadors (satisfacció, ocupació, rotació).
4. Mesos 8-18 — Escalat: acords de concertació, ampliació de cartera privada, possible segona zona (Telde, Santa Lucía, Arucas).

Xifres estimades i a validar (no són dades de BALESA ni del mercat verificades):

• Constitució, assessoria i assegurances: 2.000-4.000 €.
• Lloguer i equipament d'una oficina petita: 6.000-12.000 € el primer any.
• Coordinadora i administració (primer any, parcial): 30.000-45.000 €.
• Màrqueting i captació inicial: 3.000-6.000 €.
• Fons de maniobra per cobrir el desfasament de cobrament de la concertació pública: 15.000-25.000 €.
• Total orientatiu d'arrencada: rang de 55.000-90.000 €, amb un escenari mínim viable al voltant de 50.000 € si s'opta per començar només amb client privat i col·laboradors.

Aquestes xifres són un ordre de magnitud per dimensionar la conversa, no un pressupost.

• Risc de mercat: no sabem què feia BALESA ni si el seu nínxol era rendible; el pla parteix d'una hipòtesi de servei domiciliari, no d'una continuïtat provada.
• Risc de concertació: la dependència de contractes públics implica terminis de cobrament llargs i canvis de tarifes.
• Risc laboral: rotació alta en el sector, i el marge es comprimeix si les hores no s'ocupen.
• Risc normatiu: requisits sanitaris, protecció de dades i responsabilitat civil exigeixen compliment estricte des del dia u.
• Risc de marca: el nom BALESA no aporta notorietat verificada; no hi ha actius intangibles heretables.

Lliçons que es poden extreure del cas original (limitades per la informació disponible):

• Una societat que s'extingeix per fusió no és un fracàs necessàriament, però sí un senyal que la continuïtat depèn d'estructures més grans o de socis. Qui vulgui reconstruir el projecte hauria de néixer amb un soci operatiu i un soci financer, no amb un sol fundador.
• El sector sociosanitari premia la professionalització i el compliment; el perfil adequat és una persona amb experiència en gestió de serveis socials o sanitaris, acompanyada d'un soci amb capital i d'un equip tècnic que conegui la concertació pública canària.
• La reconstrucció no ha de replicar l'estructura anterior (desconeguda), sinó començar petit, mesurar i escalar. La lliçó principal és que la forma jurídica i el sector no són un pla de negoci: cal validar mercat, preus i concertació abans de constituir res.