ADEVINTA IBERICA S.L

ADEVINTA IBERICA S.L es una sociedad mercantil española con domicilio en Barcelona, constituida en el año 2019 e identificada en el registro con el número de hoja B 457253 (tomo 46788, folio 82, sección 8), de acuerdo con los datos registrales que constan en las actas del BORME. El corpus la clasifica como "startup" dentro del sector "Otros".

Según la ficha registral consultada (OpenMercantil, a partir del BORME), la sociedad consta como activa a fecha de 3 de septiembre de 2025. No consta ningún acto de disolución, liquidación o extinción en el corpus disponible.

El corpus no contiene información sobre los socios fundadores ni sobre el capital inicial. Lo que consta son los primeros nombramientos registrales documentados: el 15 de octubre de 2019 se inscriben apoderados (Molina Martell Ramis Alexandra, Llorens Lumbreras Albert y Hernández Huertas Soraya) y, en la misma fecha, apoderados solidarios/mancomunados (Uvashni Raman y Marco Arosio), de acuerdo con los datos registrales del BORME.

La denominación "Adevinta Ibérica" y la coincidencia de personas (Marco Arosio, Uvashni Raman) con la estructura del grupo Adevinta indican una vinculación con este grupo, pero el corpus no detalla la operación de constitución ni la aportación de socios. Esta vinculación no se puede afirmar más allá de lo que consta.

El corpus no contiene ninguna descripción de la actividad económica concreta de la sociedad: no consta objeto social, líneas de negocio ni clientes. La clasificación sectorial del corpus ("Otros") no permite precisarlo.

Lo que sí consta es una estructura de gobierno corporativa: nombramientos sucesivos de apoderados solidarios y mancomunados (2021, 2022, 2023, 2024, 2025), administradores solidarios y conjuntos, y auditores. Esta estructura es compatible con una filial de grupo que centraliza funciones de representación y administración en España, pero el corpus no lo confirma explícitamente.

El corpus no aporta datos financieros (facturación, resultados, plantilla) de ningún ejercicio. No se puede, por tanto, describir ningún periodo de expansión ni cuantificar la actividad.

La única evolución documentada es organizativa: en 2021 se nombra administrador solidario a Julia Gual Casademont y se revoca a Jørgen Peter Banke; en 2023 se nombra administrador solidario a Campa Lewkowycz Roman y se revoca a Uvashni Raman; en 2025 se revocan los administradores solidarios y se nombran administradores conjuntos a Julia Gual Casademont y Tim Thiele. Estos cambios constan en el BORME.

No consta que la empresa haya cerrado. La ficha registral la sitúa como activa en 2025 y el corpus no contiene ningún acto de disolución, liquidación, concurso o extinción. Cualquier afirmación sobre un cese sería una suposición no sostenida por las fuentes.

Dado que no consta cierre, no se puede hablar de herencia en el sentido de legado de una actividad cesada. Lo que consta es la traza registral: una sociedad barcelonesa de 2019 con una estructura de apoderados y administradores que se ha ido renovando hasta 2025, y con auditores sucesivos (PKF Audiec SAP en 2021, 2022 y 2023; Ernst & Young SL en 2024).

El corpus no identifica a los fundadores de la sociedad; solo recoge cargos registrales (administradores, apoderados y auditores). De estas personas, lo que consta es su posición registral:

• Julia Gual Casademont: administradora solidaria nombrada en 2021 y administradora conjunta nombrada en 2025, según el BORME.
• Campa Lewkowycz Roman: administrador solidario nombrado en 2023 y revocado en 2025, según el BORME.
• Tim Thiele: administrador conjunto nombrado en 2025, según el BORME.
• Marco Arosio y Uvashni Raman: apoderados desde 2019; Raman consta revocada como administradora solidaria en 2023.

No consta ninguna información sobre la trayectoria personal o profesional de estas personas fuera de los cargos registrales. Para ampliarlo se podrían consultar las notas registrales de la hoja B 457253 en el Registro Mercantil de Barcelona y las memorias anuales depositadas, que el corpus no incluye.

• En sociedades filiales de grupo, la lectura del BORME permite reconstruir la gobernanza (cambios de administradores, apoderados y auditores) pero no la actividad económica: para evaluar qué hace la empresa se necesitan las cuentas depositadas, que aquí no constan.
• La sucesión de auditores (PKF Audiec SAP en 2021-2023 y Ernst & Young SL en 2024) es un indicador de que la sociedad presenta cuentas auditadas; en análisis futuros, estas cuentas son la fuente prioritaria para medir dimensión y resultados.
• La distinción entre "administrador solidario" y "administrador conjunto" tiene efectos prácticos sobre quién puede obligar a la sociedad: el paso de solidario a conjunto en 2025 implica que se necesitan dos firmas para los actos de administración, un cambio relevante para quien contrate con la empresa.
• No se debe confundir una filial activa con una empresa que ha cerrado: cuando el corpus solo contiene actos de nombramientos y revocaciones, la conclusión correcta es que no hay evidencia de cese, no que lo haya.

Amb les dades disponibles no es pot afirmar que Adevinta Ibérica hagi tancat: la font registral la mostra com a societat activa amb nomenaments el maig de 2025 [BORME / BOE, 2025-09-03]. El que sí que es pot llegir de la cronologia és una estructura societària amb molta rotació de càrrecs (apoderats solidaris i mancomunats, administradors solidaris i conjunts) i auditors externs, cosa habitual en filials de grups internacionals.

La "idea, avui" que es proposa —marcada com a proposta, no com a fet— és construir un marketplace vertical de proximitat: una plataforma de classificats per a un nínxol concret (per exemple, habitatge de segona residència, nàutica o serveis locals al Garraf), amb monetització per publicació destacada i per generació de contactes qualificats. És una essència coherent amb el sector "Altres" que consta al registre, però no es pot verificar quina era l'activitat real de la societat.

No hi ha cap dada verificada sobre el mercat al qual s'adreçava Adevinta Ibérica, ni sobre la seva quota, clients o competidors. Qualsevol afirmació sobre mida de mercat seria una invenció i, per tant, no s'inclou.

El que es pot dir amb seguretat és que el model de marketplace digital a Espanya és un mercat madur i molt competitiu, dominat per grans plataformes internacionals. Per a un projecte nou, l'única via raonable és la verticalització: un nínxol prou estret perquè una plataforma petita pugui ser rellevant abans que els grans hi entrin. Aquesta afirmació és una valoració professional, no una dada verificada.

Proposta (a validar):

• Ingressos per publicació destacada o de pagament per part d'anunciants professionals (immobiliàries, nàutica, serveis).
• Ingressos per lead qualificat: cobrament per contacte verificat generat.
• Subscripció mensual per a professionals amb volum (estimació de rang: 29–149 €/mes segons vertical, a validar amb el mercat).
• Capa gratuïta per a particulars, per generar oferta i tràfic.

No hi ha cap dada verificada sobre quin era el model real de la societat; aquesta estructura és una proposta de disseny.

Proposta, en fases:

1. Tria de la vertical i validació amb 20–30 professionals locals (2–4 setmanes).
2. MVP amb publicació d'anuncis, cerca i contacte (estimació: 8–12 setmanes de desenvolupament).
3. Llançament en una sola comarca amb oferta inicial sembrada manualment.
4. Mesura de leads generats i ajust de preus.
5. Expansió a una segona comarca només si la conversió professional es manté.

Cap d'aquestes fases no es pot contrastar amb dades de l'empresa original, perquè no n'hi ha de verificades.

Totes les xifres són estimacions a validar, no dades de l'empresa:

• Desenvolupament de l'MVP: rang de 25.000–60.000 € (intern o agència).
• Màrqueting i adquisició d'oferta inicial: rang de 10.000–25.000 € els primers 6 mesos.
• Costos legals, societat i compliment (RGPD, condicions): rang de 3.000–6.000 €.
• Operació mínima (1–2 persones): rang de 40.000–80.000 € anuals.
• Total orientatiu per als primers 12 mesos: rang de 80.000–170.000 €, a validar segons equip i abast.

• Risc de mercat: competir amb plataformes globals en un nínxol sense barrera d'entrada.
• Risc d'oferta: un marketplace sense prou anunciants no atrau compradors (problema del "buit").
• Risc de compliment: tractament de dades personals i condicions de publicació.
• Risc de governança: la cronologia registral mostra molta rotació de càrrecs; en un projecte nou cal una estructura de decisió clara des del dia u.
• Risc d'informació: com que no hi ha dades verificades de l'empresa original, qualsevol comparació amb el seu rendiment passat seria especulativa.

Lliçons que es poden extreure de la informació registral verificada, sense convertir-ho en un currículum:

• La societat va néixer el 2019 i ha mantingut auditors externs (PKF Audiec i Ernst & Young) i una estructura formal de poders: senyal que la formalització i el control comptable es van prendre seriosament des del principi.
• Els nomenaments successius d'apoderats (2019–2025) indiquen una operativa delegada per funcions: qui lideri el nou projecte hauria de definir poders i responsabilitats per escrit abans de créixer.
• La presència d'administradors conjunts el 2025 suggereix governs compartits en etapes de maduresa: un projecte nou hauria de decidir aviat si vol un soci de control únic o un govern compartit.
• La seu a Sitges i l'activitat registral no permeten inferir l'equip humà; per tant, l'equip fundador del nou projecte s'ha de triar per capacitat demostrada en marketplaces i en la vertical escollida, no per analogia amb l'empresa original.

Quan algú necessita saber qui representava legalment una societat en una data concreta —per signar un contracte, per validar una diligència deguda o per respondre una reclamació—, l'única font fiable és el Registre Mercantil, i l'única font pública massiva és el BORME en PDF. La fitxa d'OpenMercantil de ADEVINTA IBERICA S.L mostra el problema en cru: disset actes entre el 2019 i el 2025 [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2025-09-03], amb nomenaments i revocacions barrejats en el mateix acte, càrrecs que canvien de solidari a conjunt (acte del 2025-05-22: es revoca GUAL CASADEMONT JULIA com a administrador solidari i es nomena ella mateixa i TIM THIELE com a administradors conjunts), i una rotació d'auditors entre PKF AUDIEC SAP i ERNST & YOUNG SL.

El problema no és la manca de dades, sinó que les dades estan en text lliure dins de PDFs, sense estructura, i que la pregunta rellevant és temporal ("qui podia signar el 3 de març de 2024?"), no actual. Un sistema que només guardi l'estat vigent perd la capacitat de respondre preguntes retrospectives, que és precisament el cas d'ús de més valor.

Pipeline en quatre etapes, cadascuna idempotent i amb la seva pròpia persistència:

``` [BORME PDF / XML] --> (1) Ingesta --> (2) Parser d'actes --> (3) Resolució d'identitats --> (4) Model temporal | [API de consulta] | [Export / audit trail] ```

1. Ingesta: un planificador descarrega els sumaris diaris del BORME i els PDFs d'actes per província. Es desa el document original amb hash SHA-256 com a clau d'idempotència, de manera que tornar a processar el mateix PDF no duplica actes.
2. Parser d'actes: extreu blocs de text per acte i els classifica (nomenament, revocació, cessament, canvi de domicili...). El text del BORME és semiestructurat: "Nombramientos. administrador_conjunto: GUAL CASADEMONT JULIA; administrador_conjunto: TIM THIELE. Revocaciones. administrador_solidario: ...". Es fa servir un parser basat en regles per als camps `tipus_acte`, `carrec`, `persona` i un model de llenguatge petit només com a fallback per als casos on el separador no és net. Motiu: els camps del BORME són altament regulars; un LLM com a primera línia seria més car, més lent i menys auditable que una expressió regular ben provada contra el golden dataset.
3. Resolució d'identitats: els noms apareixen en formats inconsistents ("GUAL CASADEMONT JULIA" vs. possibles variants). Es normalitza a `(cognoms, nom)` i es fa un matching determinista primer (clau exacta normalitzada) i difús després (distància de Levenshtein amb llindar), amb una cua de revisió manual per als casos dubtosos. Motiu: fusionar dues persones diferents és un error irreversible i greu en context legal; preferim un fals negatiu (dues fitxes) que un fals positiu.
4. Model temporal: cada acte genera o tanca intervals de càrrec. Cap interval es modifica mai; els errors es corregeixen amb un interval de correcció que referencia l'original.

Entitats principals (PostgreSQL, amb `tstzrange` per als intervals):

```sql empresa(id, nom_razo, provincia_registral, tomo, folio, hoja, cif)

persona(id, nom_normalitzat, cognoms, nom, hash_identitat)

acte( id, empresa_id, data_acte, data_publicacio_borme, tipus, -- nomenament | revocacio | cessament | altre document_hash, -- SHA-256 del PDF font text_original, -- literal del BORME, per auditoria parser_versio )

carrec_interval( id, empresa_id, persona_id, carrec, -- administrador_solidari | administrador_conjunt | apoderat_solidari | auditor | ... vigencia tstzrange, -- [data_inici, data_fi) acte_inici_id, acte_fi_id, -- traçabilitat a l'acte que l'obre i el tanca estat, -- actiu | tancat | correccio correccio_de_id -- si és una correcció, apunta a l'interval erroni ) ```

La decisió clau: `carrec_interval` és append-only. Quan arriba l'acte del 2025-05-22 que revoca GUAL CASADEMONT JULIA com a administrador solidari, no s'esborra res: es tanca l'interval obert el 2021-01-21 amb `data_fi = 2025-05-22` i s'obre un interval nou d'administrador conjunt. Això permet respondre "qui era administrador solidari el 2023" i "qui és administrador conjunt avui" amb la mateixa taula.

Els càrrecs d'auditor es modelen igual, cosa que permet detectar la rotació PKF AUDIEC SAP → ERNST & YOUNG SL (acte del 2024-03-20) com un interval tancat i un de nou, no com un canvi de camp.

API REST, versionada, amb autenticació per clau d'API i quotes per client:

• `GET /v1/empreses/{id}/carrecs?data=2024-03-03` → llista d'intervals vigents en aquella data. És la consulta central: retorna qui podia actuar en nom de la societat aquell dia.
• `GET /v1/empreses/{id}/actes?des_de=&fins_a=` → historial d'actes amb enllaç al PDF font i al text original.
• `GET /v1/persones/{id}/carrecs` → tots els càrrecs d'una persona a totes les empreses (útil per a diligència deguda).
• `POST /v1/ingesta/borme` (intern) → encua un lot de documents per processar; retorna un `job_id`.
• `GET /v1/jobs/{id}` → estat del processament i nombre d'actes extrets, amb errors per document.

Integracions previstes: descàrrega diària del BORME (sumaris i PDFs), i export CSV/JSON de l'historial per encaixar-lo en eines de compliance existents. No hi ha escriptura cap al Registre: el sistema és de només lectura sobre fonts públiques.

1. Golden dataset amb ADEVINTA IBERICA S.L: transcriure manualment els 17 actes de la fitxa [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2025-09-03] i el PDF del 2025-05-22 [BOE / BORME, 2025-09-03] en el model `acte` + `carrec_interval`. Sense aquest conjunt de referència no es pot mesurar res.
2. Parser de regles + test de regressió contra el golden dataset: precisió objectiu del 100% en els camps `carrec` i `persona` sobre aquestes 17 mostres abans de tocar cap altra empresa.
3. Motor d'intervals: funcions que obren i tanquen intervals a partir d'actes, amb tests que reprodueixin el canvi de solidari a conjunt del 2025-05-22 i la rotació d'auditors del 2024-03-20.
4. Endpoint `GET /carrecs?data=`: és el producte mínim viable; la resta és suport.

• Volum: el BORME publica centenars d'actes diaris; amb un any d'historial parlem de milions d'actes i un ordre de magnitud més d'intervals. PostgreSQL amb particionat per any a `acte` i índexs GiST sobre `vigencia` hauria d'aguantar; si no, el següent pas és una base de sèries temporals per a la consulta per data.
• Risc principal: resolució d'identitats. Els noms del BORME no porten identificador únic. Un matching massa agressiu fusiona persones; un de massa conservador fragmenta historials. Mitigació: cua de revisió manual i cap fusió automàtica per sobre d'un llindar de confiança.
• Risc: actes ambigus o incomplets. El text del BORME pot ometre el càrrec exacte o barrejar nomenaments i revocacions en un sol bloc. Mitigació: el parser ha de marcar l'acte com a `requereix_revisio` en lloc d'inventar un càrrec.
• Risc: canvis de format del BORME. Mitigació: versionar el parser (`parser_versio` a `acte`) i poder reprocessar documents antics amb la versió nova sense perdre la traçabilitat.
• Cost: la ingesta massiva i el processament de PDFs és la despesa principal; el fallback amb LLM s'ha de limitar per quota per no disparar costos.

• Test de regressió sobre el golden dataset: per a ADEVINTA IBERICA S.L, la consulta `GET /carrecs?data=2023-06-01` ha de retornar GUAL CASADEMONT JULIA com a administrador solidari (nomenada el 2021-01-21) i PKF AUDIEC SAP com a auditor (nomenat el 2022-01-12); la consulta amb `data=2025-06-01` ha de retornar GUAL CASADEMONT JULIA i TIM THIELE com a administradors conjunts i ERNST & YOUNG SL com a auditor. Si qualsevol de les dues falla, el build no passa.
• Test d'immutabilitat: cap operació de l'API ni del pipeline pot modificar un `carrec_interval` existent; només pot inserir-ne de nous o tancar-ne. Es verifica amb un trigger i amb un test que intenta un `UPDATE` i n'espera el rebuig.
• Test d'idempotència: processar dues vegades el mateix PDF del 2025-05-22 ha de produir exactament els mateixos intervals, no duplicats.
• Validació humana per mostreig: un 5% dels actes processats es revisen manualment cada setmana; la taxa d'error es mesura i s'ha de mantenir per sota del 2% en `carrec` i `persona` abans d'ampliar a noves províncies.