CONCEPTOS Y DESARROLLOS EN BIOMASA SL

CONCEPTOS Y DESARROLLOS EN BIOMASA SL es una sociedad mercantil constituida en 2009 con domicilio registral en la provincia de Soria (de acuerdo con la ficha registral publicada en OpenMercantil a partir del BORME). El capital social inscrito es de 223.071 euros. La ficha la clasifica dentro del sector de software y SaaS, aunque la denominación social y los socios que aparecen a lo largo de su vida registral corresponden al ámbito de la biomasa y las energías renovables.

Según el registro, la sociedad consta actualmente como inactiva. No consta en los datos disponibles ninguna declaración de disolución, concurso o liquidación; el único dato es el estado registral de inactividad.

La sociedad se constituyó en 2009. El registro no recoge en los datos disponibles el acta de constitución ni los fundadores originarios; la primera anotación documentada es del 11 de enero de 2011, con nombramientos de consejeros y presidente.

El 26 de marzo de 2012 consta una reducción de capital de 6.010 euros, con un capital resultante de 12.020 euros, y modificación de estatutos. El 13 de julio de 2012 consta una ampliación de capital de 209.852 euros, con un capital resultante de 213.852 euros, también con modificación de estatutos. El 17 de enero de 2012 consta otra ampliación de 100.000 euros, con un capital suscrito resultante de 450.000 euros según el acta, cifra que no coincide con el resto de la cronología y que habría que contrastar con la certificación registral completa. Finalmente, el 17 de diciembre de 2013 consta una ampliación de 150.018,40 euros, con un capital resultante de 223.071,10 euros, que es el capital que figura en la ficha.

La denominación social y los socios que aparecen en el registro (LAVILLA BIOENERGIA SL, ENERGIAS RENOVABLES DEL BIERZO SL, ESYAN R, así como la Sociedad Pública de Medioambiente de Castilla y León) sitúan la actividad en el ámbito de la biomasa y las energías renovables. La ficha consultada, sin embargo, la clasifica sectorialmente como software y SaaS.

No consta en los datos disponibles ninguna descripción del objeto social, de los productos o servicios concretos, ni de los clientes. Por tanto, no se puede afirmar qué vendía exactamente ni a quién.

No consta en los datos disponibles ninguna información sobre facturación, resultados, número de trabajadores o clientes en ningún ejercicio. El único indicador de actividad es la cronología registral: entre 2011 y 2014 se producen ampliaciones de capital, cambios reiterados de órganos de administración y la entrada de socios relevantes, como la Sociedad Pública de Medioambiente de Castilla y León (2014) y LAVILLA BIOENERGIA SL (2014). En 2017 consta el nombramiento de un auditor (GUEREQUETA GARCIA ANDRES), hecho que indica, como mínimo, que aquel ejercicio la sociedad quedó sujeta a auditoría según el régimen aplicable.

No se puede calificar ningún periodo como "bueno" en términos económicos porque no hay datos financieros en el corpus.

No consta en los datos disponibles la causa del cese de actividad. El registro solo indica que la sociedad es inactiva. La última anotación es del 28 de enero de 2020: nombramiento de dos administradores solidarios (DOMINGUEZ MORENO FERNANDO y HERREROS SOTA ANA LUISA), cese del administrador único anterior (el mismo DOMINGUEZ MORENO FERNANDO) y cambio del órgano de administración. Esta anotación es un cambio de órgano de gobierno, no una disolución.

Para determinar la causa real habría que consultar el Registro Mercantil de Soria (folio registral SO 3070), las cuentas depositadas y, en su caso, el Registro de Entidades Jurídicas o las publicaciones del BOE sobre disolución o concurso. Estas fuentes no forman parte del corpus disponible.

No consta en los datos disponibles ninguna información sobre activos, proyectos, instalaciones, patentes o continuidad de la actividad por parte de terceros. La sociedad no aparece vinculada, según el corpus, a ningún sucesor identificado.

El registro no identifica a los fundadores originarios de 2009. Las personas y entidades que constan en el corpus son:

• LAVILLA BIOENERGIA SL, que consta como consejero (entrada el 24 de abril de 2014).
• ENERGIAS RENOVABLES DEL BIERZO SL, que consta como consejero, con cesiones y nombramientos a lo largo de 2011 y 2012.
• ESYAN R, que consta como consejero, con cese el 21 de mayo de 2012.
• FERNANDO DOMINGUEZ MORENO, administrador único y después administrador solidario (2020).
• ANA LUISA HERREROS SOTA, administradora solidaria (2020).
• GABRIEL SANCHEZ GARCIA, consejero y presidente en diversas etapas (2011-2014).
• JUAN SANCHEZ GARCIA y DIEGO GOMEZ MARTINEZ, consejeros (2013-2014).
• PEDRO RIUS MARTINEZ, administrador único (2012-2013) y apoderado.
• MARTA RUBI BLANC, presidenta (2013).
• JOSÉ MARÍA BLANC DÍAZ, presidente anterior (cesado en 2013).
• JUAN ENRIQUE MARTÍNEZ POMAR, presidente y consejero (cesado en 2011).
• JUAN ENRIQUE MARTÍNEZ USEROS MATEOS, consejero.
• ÁNGEL GABRIEL GIL SEVILLANO, consejero y apoderado.
• CARLOS COELLO NÚÑEZ, consejero y apoderado mancomunado.
• MIGUEL ÁNGEL ARACIL SÁEZ, consejero (cesado en 2013).
• ALFREDO SANCHO MONTAGUD, consejero (cesado en 2011).
• ANTONIO BRUNO QUETGLAS, GUILLEM BOSCH COSTA y JUAN BAUTISTA GUAL DE TORRELLA LE SENNE, administradores mancomunados (2011).
• JAVIER MANUEL MARTÍNEZ CREMADES y JUAN ANDRÉS GARCÍA VÁZQUEZ, apoderados.
• RAMÓN FERRER HERNÁNDEZ, secretario (2014).
• ANDRÉS GUEREQUETA GARCÍA, auditor (2017).
• SUMMA INVERSIONES INMOBILIARIAS SA, consejero cesado en 2012.
• SOCIEDAD PÚBLICA DE MEDIOAMBIENTE DE CASTILLA Y LEÓN, consejero cesado en 2014.
• APROVECHAMIENTOS MADEREROS Y TRATAMIENTOS PARA EXT, consejero cesado en 2011.

No consta en los datos disponibles qué hacen actualmente estas personas ni estas entidades. Para trazar su situación habría que consultar el BORME para cada una de las sociedades mencionadas, el Registro Mercantil correspondiente y, en el caso de cargos públicos o sociedades públicas, las fuentes oficiales de la Junta de Castilla y León.

• En proyectos de biomasa, la composición del capital es tan decisiva como la tecnología: la rotación constante de consejeros y socios (hasta ocho cambios de órgano de administración en nueve años) indica que la gobernanza fue el punto débil, no el activo energético. Hay que fijar mayorías estables y pactos de accionistas antes de la primera ampliación.
• Las ampliaciones de capital sucesivas (2012, 2013) con cambios de estatutos sugieren que la financiación se resolvió por urgencia. En biomasa, donde el ciclo de inversión es largo, conviene dimensionar el capital inicial y el calendario de aportaciones desde el primer día.
• La presencia de socios públicos (Sociedad Pública de Medioambiente de Castilla y León) y privados en el mismo consejo exige reglas claras de salida: su retirada en 2014 coincidió con un cambio de modelo de administración.
• La entrada de un auditor en 2017 es una señal que hay que leer: en sociedades pequeñas de renovables, la obligación de auditoría suele llegar cuando los números o los socios ya lo requieren, y es el momento de revisar la estructura de costes.
• Para cualquier análisis posterior de este caso, la fuente primaria es el folio registral SO 3070 del Registro Mercantil de Soria y las cuentas depositadas; la ficha de OpenMercantil solo recoge los actos publicados en el BORME y no permite concluir nada sobre la marcha económica.

La societat original es dedicava a software i SaaS dins el sector de la biomassa, segons la fitxa registral [BORME / OpenMercantil, 2020-10-27]. No consten a les dades verificades ni el producte concret ni la cartera de clients, de manera que qualsevol descripció funcional és una proposta, no un fet.

La proposta és reconstruir l'essència com una plataforma SaaS de traçabilitat i gestió operativa de la biomassa: registre d'origen de la fusta i del residu, lots, qualitat (humitat, poder calorífic), transport, lliuraments a planta i documentació per a certificacions. És a dir, convertir el que probablement era programari a mida per a pocs clients en un producte recurrent i multi-client.

Per què té sentit avui: la pressió per certificar l'origen sostenible de la biomassa i per justificar subvencions i balances energètiques fa que la traçabilitat sigui un requisit operatiu, no un luxe. Això és una hipòtesi de mercat a validar, no una dada de l'empresa original.

El mercat natural és el que ja apareix a l'accionariat històric: productors i tractaments de fusta, energies renovables i bioenergia, i socis públics de medi ambient [BORME / OpenMercantil, 2020-10-27; BOE / BORME, 2012-01-17]. Això dibuixa una cadena de valor clara: forestal → transformació → planta de biomassa → energia.

Els compradors potencials són, en estimació:

• plantes de biomassa i pellets que necessiten traçabilitat d'entrada;
• empreses forestals i de tractament de fusta que venen biomassa;
• gestors públics o consorcis que volen controlar i auditar el flux;
• instal·lacions tèrmiques que volen justificar origen i qualitat del combustible.

És un mercat petit en nombre de clients però amb tickets alts i cicles de venda llargs. No és un mercat de masses: és un nínxol B2B on la confiança i el coneixement sectorial pesen més que el màrqueting. La mida exacta del mercat no es pot afirmar amb les dades disponibles; caldria validar-la amb entrevistes.

Model proposta (no verificat de l'empresa original):

• Subscripció SaaS per volum o per planta: quota mensual segons tones gestionades o nombre d'usuaris. És el nucli recurrent.
• Implantació i configuració inicial: pagament únic per posar en marxa el client (integracions, migració, formació).
• Mòduls addicionals: certificacions, informes per a subvencions, integració amb bàscules i sensors.
• Suport i manteniment inclòs a la subscripció.

L'error a evitar és tornar al model de l'empresa original si era projecte a mida: el valor avui és producte estandarditzat amb configuració, no desenvolupament a mida per client. Això és una lliçó de disseny, no una dada verificada.

Pla proposat, en fases:

1. Validació (mesos 1-3): 10-15 entrevistes amb plantes, empreses forestals i gestors públics per confirmar el dolor i el preu disposat a pagar.
2. MVP (mesos 3-6): traçabilitat de lots, documents i informes bàsics; un o dos clients pilot.
3. Pilots reals (mesos 6-9): implantació amb 2-3 clients, mesurar estalvi de temps i compliment.
4. Producte comercial (mesos 9-12): preus tancats, onboarding repetible, primers contractes recurrents.
5. Creixement (any 2): mòduls de certificació i integracions, expansió a altres comunitats.

Fita clau: arribar a 3-5 clients recurrents abans de contractar equip comercial. Xifres concretes de terminis són estimacions a validar.

Tot són estimacions a validar, no dades de l'empresa:

• Equip fundador mínim (1-2 persones, producte i sector): 0-60.000 €/any segons si hi ha renúncia salarial inicial.
• Desenvolupament MVP (extern o propi): rang de 25.000-60.000 €.
• Legal, constitució i compliment (RGPD, contractes): 3.000-8.000 €.
• Infraestructura cloud i eines primer any: 3.000-8.000 €.
• Comercial i viatges primer any: 10.000-20.000 €.
• Coixí de tresoreria (6 mesos): 20.000-40.000 €.

Rang total orientatiu per al primer any: 60.000-150.000 €, depenent de si el producte es fa internament o externa i del ritme de contractació. Cal validar-ho amb pressupostos reals.

• Mercat concentrat: pocs clients grans; perdre'n un fa mal. Cal diversificar aviat.
• Cicle de venda llarg i dependència de decisions públiques o corporatives.
• Risc de tornar al model a mida: si cada client exigeix desenvolupament propi, el SaaS desapareix.
• Competència de ERPs genèrics i fulls de càlcul: el valor ha de ser el coneixement sectorial, no la funcionalitat bàsica.
• Dependència de subvencions i normativa: canvis en certificació poden obrir o tancar mercat.
• Llegat de l'empresa original: l'accionariat va canviar molt i la societat va acabar inactiva [BORME / OpenMercantil, 2020-10-27]; això suggereix que el model anterior no va escalar. No repetir l'estructura de socis múltiples sense un líder clar.

Les lliçons de l'expedient original: una societat amb accionariat format per diverses empreses del sector (bioenergia, renovables, fusta) i canvis freqüents d'òrgan d'administració [BORME / OpenMercantil, 2020-10-27; BOE / BORME, 2012-01-17]. Això indica que el coneixement sectorial hi era, però la governança era complexa i la societat va acabar inactiva.

Per tant, qui ho hauria de fer és un equip petit amb coneixement real del sector forestal i de la biomassa, capaç de parlar el llenguatge de plantes i productors, i amb un líder únic que decideixi ràpid. Els socis industrials poden aportar clients i credibilitat, però no haurien de governar el producte. La lliçó central: el valor era el coneixement del sector, no l'estructura societària; reconstruir-ho avui vol dir producte estandarditzat, governança simple i validació abans d'invertir.

Una planta de biomassa o biogàs que rep matèria primera de desenes de proveïdors (serradores, aprofitaments forestals, gestors de restes agrícoles) té tres forats operatius recurrents:

1. Tractament del pes i la qualitat: el proveïdor factura per tones en origen, la planta paga per tones útils i poder calorífic real. Sense un registre únic del camió, el pes de bàscula, la humitat i el PCI, les diferències es resolen amb fulls de càlcul i discussions.
2. Traçabilitat normativa: la biomassa sostenible exigeix documentar l'origen (finca, permís d'aprofitament, distància de recollida) per a la comptabilitat de renovables i per a auditories. Els registres en paper no es poden reconciliar amb la facturació.
3. Liquidació multi-agent: en una mateixa càrrega intervenen el propietari del bosc, el transportista i l'operador de planta; cadascú cobra un concepte diferent i sovint amb terminis distints.

El producte és un SaaS multi-tenant que converteix el viatge d'un camió en un registre auditable i en una liquidació calculada, amb regles de qualitat configurables per planta. El motiu de fer-ho SaaS i no instal·lat: els clients són plantes mitjanes (una o poques ubicacions) amb TI limitada, i el valor neix de la xarxa de proveïdors compartits entre plantes d'un mateix grup.

Arquitectura de microserveis moderada, no per moda sinó perquè hi ha tres cicles de vida molt diferents: ingesta d'esdeveniments de camp (alta escriptura, tolerància a offline), càlcul de liquidacions (batch, idempotent, auditable) i consulta/reporting (lectura analítica).

``` [App mòbil camp (offline-first)] --sync--> [API Gateway / Auth] [Portal proveïdor (web)] ---------------------^ [Bàscules / ERP planta] --webhook/REST------->| | +---------------------+---------------------+ | | | [Servei Ingesta] [Servei Liquidació] [Servei Màster] (events, outbox) (batch + regles) (tenants, contractes) | | | +----------> [PostgreSQL per tenant (RLS)] <+ | [Event bus (Kafka o NATS)] | [Magatzem analític (ClickHouse)] | [Servei Reporting / API pública] ```

Decisions i motius:

• PostgreSQL amb Row-Level Security per tenant en lloc de base de dades per client: aïllament suficient per a clients de mida mitjana, cost operatiu baix, i migració a esquema dedicat possible per als comptes grans.
• Outbox transaccional a la ingesta: un esdeveniment de camp (pes, humitat) s'ha de persistir encara que el bus caigui; l'outbox garanteix exactament-una-vegada efectiva cap al càlcul.
• Càlcul de liquidació com a batch idempotent amb versió de regles: cada liquidació referencia la versió del contracte i de la taula de qualitat vigent en el moment del tancament; recalcular no ha de canviar imports ja emesos.
• ClickHouse per a reporting: les consultes de rendiment per proveïdor i per campanya són agregacions sobre milions de línies; no han de competir amb la base transaccional.
• App mòbil offline-first: els aprofitaments forestals i les bàscules remotes sovint no tenen cobertura; el registre s'ha de poder fer i sincronitzar després.

Esquema relacional principal (PostgreSQL). Totes les taules de negoci porten `tenant_id` i política RLS.

``` tenant(id, nom, cif, configuracio_json) planta(id, tenant_id, nom, ubicacio, bascula_config_json) proveidor(id, tenant_id, nom, cif, tipus [forestal|serradora|agricola|transport], iban) contracte(id, tenant_id, proveidor_id, planta_id, vigent_des_de, vigent_fins_a, formula_preu_json, regles_qualitat_id) regles_qualitat(id, tenant_id, versio, taula_humitat_json, taula_pci_json, penalitzacions_json, created_at)

carrega(id, tenant_id, planta_id, proveidor_id, transportista_id, matricula, data_sortida, data_arribada, estat) mostra(id, carrega_id, tipus [humitat|pci|impureses], valor, metode, laboratori, data) pes_bascula(id, carrega_id, pes_brut_kg, pes_tara_kg, pes_net_kg, bascula_id, timestamp) origen_forestal(id, carrega_id, finca_ref, permis_aprofitament, municipi, distancia_km, especie, certificacio)

liquidacio(id, tenant_id, periode, estat [esborrany|tancada|pagada], versio_regles_id, total_eur, tancada_at) liquidacio_linia(id, liquidacio_id, carrega_id, concepte [biomassa|transport|penalitzacio], base, preu_unitari, import_eur) esdeveniment_outbox(id, agregat, tipus, payload_json, publicat_at) ```

Notes de disseny:

• `regles_qualitat` versionades i immutables: un canvi de penalització crea una versió nova; les liquidacions antigues queden lligades a la versió que les va generar. Motiu: auditories i reclamacions de proveïdors.
• `origen_forestal` com a taula separada: no totes les càrregues són forestals (serradora, agrícola), i els camps normatius només apliquen a un subtipus. Evita columnes nul·les massives.
• `pes_bascula` separada de `carrega`: una càrrega pot tenir lectures repetides (re-pesada per discrepància); es conserva l'historial i es marca la lectura vàlida.
• `liquidacio_linia` amb `concepte`: permet liquidar en un sol document el proveïdor de biomassa i el transportista, que sovint són entitats diferents.

REST sobre HTTPS, autenticació OAuth2 (client credentials per a integracions, authorization code per a usuaris), claus d'API per tenant amb scopes.

Endpoints principals: ``` POST /v1/carregues # alta de càrrega (app camp o integració) POST /v1/carregues/{id}/pes # lectura de bàscula (idempotent per bascula_id+timestamp) POST /v1/carregues/{id}/mostres # humitat, PCI, impureses GET /v1/carregues?estat=&proveidor= # consulta paginada POST /v1/liquidacions # crea esborrany per període+planta POST /v1/liquidacions/{id}/tancar # tanca i congela versió de regles GET /v1/liquidacions/{id}/linies GET /v1/reporting/rendiment?campanya= # agregats (ClickHouse) POST /v1/webhooks/bascula # receptor per a bàscules que empenyen ```

Integracions:

• Bàscules i ERP de planta: dues vies. (a) Webhook entrant si la bàscula pot publicar; (b) connector pull programat per a equips que només exporten fitxers, amb parser configurable per planta. Motiu: el parc instal·lat és heterogeni i no es pot imposar un sol fabricant.
• Facturació electrònica: exportació de liquidacions tancades a format Facturae i enviament a proveïdors per correu signat; integració opcional amb un proveïdor de facturació electrònica via API.
• Registre de renovables: exportació CSV/JSON amb els camps d'origen forestal per a la comptabilitat de sostenibilitat del client.
• App mòbil: sincronització per lots amb resolució de conflictes per last-writer-wins sobre camps disjunts i cua d'errors visible a l'usuari.

Ordre de construcció, amb criteri de valor primerenc:

1. Nucli de càrrega i pes: alta de càrrega, lectura de bàscula, estat. Sense això no hi ha producte; és el registre que substitueix el full de càlcul.
2. Regles de qualitat versionades i càlcul de liquidació en esborrany: el client ha de veure, abans de tancar res, què cobrarà cada proveïdor. És la demostració de valor que justifica la subscripció.
3. Portal del proveïdor en mode lectura: el proveïdor consulta les seves càrregues i liquidacions. Redueix trucades i disputes; és barat de fer un cop hi ha el nucli.
4. Tancament de liquidació i exportació Facturae: converteix el càlcul en un document amb efectes comptables.
5. Traçabilitat d'origen forestal: camps i exportació normativa. Es pot endarrerir perquè només és crític per a una part dels clients, però és el diferenciador davant d'un ERP genèric.
6. Reporting analític: rendiment per proveïdor i campanya. Després que hi hagi dades reals.

No es construeix al primer lliurament: app mòbil offline completa (es comença amb formulari web responsive), integració amb múltiples fabricants de bàscula (només un connector pull genèric), i facturació electrònica directa (només exportació).

• Volum: una planta mitjana processa 200–800 càrregues/mes; un tenant amb 5 plantes, ~4.000 càrregues/mes i ~20.000 mostres. El càlcul batch mensual és trivial; el repte és la qualitat de les dades d'entrada, no el volum. El dimensionament no justifica microserveis per si sol; es justifiquen per l'aïllament dels cicles de desplegament.
• Risc: dades de bàscula inconsistents. Pesos duplicats, tares mal configurades, re-pesades. Mitigació: `pes_bascula` amb historial i marca de lectura vàlida, més una alerta de desviació >X% respecte a la mitjana del proveïdor.
• Risc: disputes de liquidació. Un proveïdor reclama un càlcul. Mitigació: liquidació immutable un cop tancada, versió de regles referenciada i traçabilitat línia a càrrega. Cal guardar el detall del càlcul, no només el resultat.
• Risc: multi-tenant i RLS mal configurat. Una política RLS