NEUROLOGYCA SCIENCE & MARKETING, SOCIEDAD LIMITADA

Neurologyca Science & Marketing, Sociedad Limitada era una sociedad mercantil de responsabilidad limitada con domicilio registral en Araba/Álava. El capital social consta en 72.036 euros. De acuerdo con la ficha registral consultada en OpenMercantil (que recoge las inscripciones del BORME), la sociedad tiene la consideración de extinguida.

La clasificación sectorial de la que disponemos la sitúa en el ámbito de medios y cultura. Esta clasificación es el único dato disponible sobre la orientación de la actividad; no consta en las fuentes consultadas ninguna descripción del objeto social ni de la actividad efectivamente ejercida.

El año de constitución que consta es 2026. No consta en los datos disponibles la fecha exacta de la escritura de constitución, ni la identidad de los socios fundadores, ni el importe desembolsado inicialmente, ni si hubo ampliaciones de capital posteriores hasta llegar a los 72.036 euros registrados.

No consta. La ficha registral consultada no detalla el objeto social ni los servicios o productos de la sociedad. La clasificación sectorial disponible (medios y cultura) es la única referencia, y no permite afirmar qué actividad concreta llevaba a cabo ni a qué tipo de clientes se dirigía.

No se puede determinar. Dado que la constitución y la extinción constan ambas en el año 2026, no hay en los datos ningún periodo de actividad documentado que permita describir una etapa de expansión o de resultados positivos. No constan cuentas anuales, cifras de facturación ni plantilla.

La única causa verificada es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME, con fecha de 21 de agosto de 2026, y el estado registral resultante es "extinguida". No consta en las fuentes disponibles si la extinción se produjo por disolución voluntaria, por fusión, por escisión o por cualquier otra vía prevista en la legislación mercantil, ni si había pasivo o procedimiento concursal. Cualquier afirmación sobre los motivos concretos sería una suposición y, por tanto, no se incluye.

No consta ningún elemento de continuidad: ni marca comercial en activo, ni cartera de clientes traspasada, ni sociedad sucesora identificada en los datos. Tampoco consta ninguna publicación o producto atribuible a la sociedad que permita hablar de un legado documental o profesional.

No consta. Los datos disponibles no identifican a los socios ni a los administradores de la sociedad, de modo que no se puede trazar su trayectoria posterior. Para completar este punto habría que consultar el Registro Mercantil de Araba/Álava (secciones de constitución y de nombramiento y cese de administradores), la ficha completa de OpenMercantil y, en su caso, el Registro de Titularidades Reales.

• Una sociedad puede constituirse y extinguirse dentro del mismo ejercicio. Cuando se valora un proyecto en el sector de medios y cultura, la fecha de constitución no es ningún indicador de solvencia: hay que comprobar siempre el estado registral actual antes de contratar o de hacer negocios con ella.
• El capital social declarado (72.036 euros en este caso) no equivale a capacidad operativa ni a actividad real. En ausencia de cuentas depositadas, el capital es solo un dato estático del registro.
• Para cualquier análisis de continuidad en este sector, la fuente mínima es la inscripción de extinción en el BORME; conviene verificarla directamente y no por medio de bases de datos secundarias, que pueden tardar en actualizarse.
• Cuando una sociedad nace y muere en el mismo año, la ausencia de rastro público (prensa, web, clientes) es en sí misma un dato relevante para evaluar el alcance real del proyecto, y hay que tratarla como ausencia de información, no como indicio de éxito ni de fracaso.

La dada més sòlida que tenim és el nom: science & marketing en l'àmbit de la neurologia. Això descriu un nínxol molt concret i poc cobert: la traducció de recerca en neurociències i salut mental a llenguatge i productes que el mercat entén. No és una clínica, no és una agència generalista: és l'espai entremig.

La proposta seria un estudi de recerca aplicada i comunicació científica amb tres línies:

1. Continguts i formació per a professionals (cursos, materials, divulgació verificada).
2. Recerca aplicada per encàrrec (estudis d'usabilitat, avaluació de programes, evidència per a productes de salut digital).
3. Màrqueting científic per a empreses de salut que necessiten rigor i no volen caure en pseudociència.

És important dir-ho clar: no sabem què feia realment l'empresa original més enllà del nom, el sector (media i cultura), la ubicació (Àlaba) i el capital. Aquesta proposta és una reconstrucció plausible, no una continuïtat documentada.

El mercat rellevant no és "la neurologia" en abstracte, sinó tres compradors concrets:

• Salut digital i medtech: necessiten evidència i comunicació creïble per vendre a hospitals, mútues i asseguradores. És un mercat en creixement, però molt exigent amb la validació científica.
• Formació continuada en salut mental i neurociències: demanda sostinguda de professionals que necessiten hores acreditades i contingut actualitzat.
• Comunicació per a institucions sanitàries i fundacions: pressupostos més estables, cicles de venda llargs.

Estimació (a validar): un estudi de 3-6 persones a Euskadi pot aspirar a un mercat adreçable local i estatal de l'ordre de 0,5-2 M€ anuals en encàrrecs, depenent molt de la xarxa institucional. Aquesta xifra és una hipòtesi de treball, no una dada.

Barreja de serveis recurrents i productes escalables, per no dependre només de projectes:

• Retainers de comunicació científica (mensual, per a medtech i fundacions). És la base d'ingressos previsible.
• Projectes d'avaluació i recerca aplicada (per encàrrec, marge variable).
• Formació i cursos (producte digital + sessions en directe; marge alt un cop creat).
• Possibles subvencions i convenis amb universitats i clústers de salut (a explorar, no a comptar com a ingrés segur).

Estimació de preus (a validar): retainer de 1.500-4.000 €/mes; projecte d'avaluació de 8.000-25.000 €; curs en línia de 150-400 € per plaça. Són rangs orientatius, no compromisos.

Fases, amb criteris de decisió:

1. Mes 0-2 — Validació. 15-20 entrevistes amb medtech, mútues, universitats i clíniques d'Àlaba i Euskadi. Objectiu: confirmar que el nínxol paga. No constituir res encara.
2. Mes 2-4 — Constitució lleugera. Societat limitada amb capital modest (estimació: 3.000-6.000 €, molt per sota dels 72.036 € originals, que no cal replicar). Un o dos socis fundadors.
3. Mes 4-8 — Primers encàrrecs. 2-3 projectes pilot, encara que siguin de marge baix, per tenir casos i testimonis.
4. Mes 8-14 — Producte. Llançar el primer curs o servei empaquetat i un retainer estable.
5. Mes 14-24 — Escala selectiva. Contractar i decidir si es creix en equip o es manté petit i rendible.

Totes les xifres són estimacions a validar:

• Constitució i legal: 3.000-6.000 € (notaria, registre, gestoria inicial).
• Equip fundador (2 persones, 12 mesos): 60.000-90.000 € si es paguen sous dignes; molt menys si s'autofinança amb estalvis.
• Tecnologia i eines (web, LMS, CRM, analítica): 3.000-8.000 € el primer any.
• Màrqueting i venda inicial: 6.000-12.000 €.
• Colchó de tresoreria (6 mesos de despeses): 20.000-40.000 €.

Rang total realista per arrencar amb solvència: 90.000-150.000 €, o bé 30.000-50.000 € en mode molt frugal amb els fundadors cobrant poc. El capital original de 72.036 € és una referència, no una necessitat.

• Risc de nínxol massa estret: "neurociència + màrqueting" pot ser difícil d'explicar i de vendre. Cal validar abans de constituir.
• Risc de credibilitat: vendre comunicació científica exigeix credencials reals (publicacions, titulacions, socis amb reputació). Sense això, el nínxol no compra.
• Risc de dependència institucional: pocs clients grans poden fer l'estudi fràgil.
• Risc regulatori: salut i salut digital tenen regles de publicitat i dades molt estrictes.
• Risc de repetició del fracàs: l'empresa original va néixer i morir el mateix any. No en sabem la causa, però un senyal d'alerta és arrencar amb estructura i capital abans de tenir demanda validada. Aquesta és la lliçó més important.

Aquesta secció recull les lliçons de l'informe original (no és un currículum):

1. Validar abans de constituir. L'original va existir un sol any; el senyal més clar és que la constitució no ha de precedir la demanda.
2. Capital modest i proporcional. Els 72.036 € de capital social no garanteixen res si el model no està provat; començar lleuger redueix el cost del fracàs.
3. Un nínxol clar i un comprador identificat. "Science & marketing" és una bona promesa, però cal un client concret que pagui.
4. Credibilitat com a actiu central. En aquest sector, la reputació científica és el producte; s'ha de construir des del primer dia.
5. No confondre sector atractiu amb negoci viable. Media i cultura + salut és un espai interessant, però els cicles són llargs i cal tresoreria.

Nota de transparència: l'única font verificada és la fitxa registral a OpenMercantil/BORME (2026-08-21), que confirma la constitució i extinció el 2026 i el capital de 72.036 €. Tota la resta —mercat, preus, costos i pla— són propostes i estimacions a validar, no fets de l'empresa original.

La divulgació en neurologia pateix un conflicte estructural: els canals que arriben a audiència gran (xarxes, newsletters, mitjans generalistes) optimitzen per engagement, i els canals rigorosos (revistes, societats científiques) tenen abast mínim i llenguatge inaccessible. El resultat és que les afirmacions sobre salut cerebral que més circulen són les pitjor fonamentades.

Neurologyca Science & Marketing SL, constituïda i extingida el 2026 segons el BORME [BORME / BOE via OpenMercantil, 2026-08-21], no va deixar producte. Però el nom identifica exactament la tensió a resoldre: ciència i màrqueting en el mateix artefacte. La plataforma que descrivim no tria un dels dos costats; els fa coexistir amb una regla dura: cap peça divulgativa es publica si no porta associada una cadena de cites verificable fins a la font primària (article indexat, assaig clínic registrat o guia de pràctica clínica).

El problema concret que resolem és el darrer quilòmetre de la citació: un redactor escriu "la estimulació magnètica transcranial millora el deteriorament cognitiu lleu", i avui ningú no pot comprovar automàticament si això és cert, en quina població, amb quina mida d'efecte i amb quin nivell d'evidència. Volem que això sigui un camp estructurat, no una frase.

Tres serveis independents amb una base de dades relacional compartida com a font de veritat. La decisió de separar editorial de distribució és deliberada: el contingut ha de poder existir i ser auditat encara que no es publiqui mai, i la distribució no ha de poder alterar mai el text aprovat.

``` ┌─────────────────┐ ┌──────────────────┐ ┌─────────────────┐ │ editorial-svc │ │ evidence-svc │ │ distribution-svc│ │ (redacció, │────▶│ (cites, fonts, │ │ (newsletter, │ │ revisió, │ │ nivells │ │ RSS, API │ │ aprovació) │ │ evidència) │ │ pública) │ └────────┬────────┘ └────────┬─────────┘ └────────┬────────┘ │ │ │ └───────────┬───────────┴────────────────────────┘ ▼ ┌──────────────┐ │ PostgreSQL │ ← font de veritat única │ + pgvector │ └──────┬───────┘ ▼ ┌──────────────┐ │ audit-log │ ← append-only, signat └──────────────┘ ```

• editorial-svc (Python/FastAPI): màquina d'estats del contingut. Cap peça passa a `published` sense un registre de revisió per parells amb identificador de revisor i data.
• evidence-svc (Python/FastAPI): resol cites contra PubMed E-utilities i ClinicalTrials.gov, i emmagatzema el DOI/PMID/NCT com a clau forana. Fa servir `pgvector` per detectar si una afirmació ja existeix en una altra peça amb un nivell d'evidència diferent (detecció de contradiccions internes).
• distribution-svc (Node/TypeScript): només llegeix. Consumeix un event `content.published` i renderitza. No té permisos d'escriptura sobre les taules de contingut — restricció a nivell de rol de PostgreSQL, no només de codi.

El motiu de Node al servei de distribució és que la majoria d'integracions de newsletter i webhook tenen SDKs millor mantinguts en TypeScript; el motiu de Python a l'editorial és l'ecosistema de NLP i l'accés net a les APIs de literatura científica.

Taules principals (PostgreSQL 16):

```sql -- Peça divulgativa CREATE TABLE piece ( id uuid PRIMARY KEY, slug text UNIQUE NOT NULL, title text NOT NULL, body_md text NOT NULL, status text NOT NULL CHECK (status IN ('draft','in_review','approved','published','retracted')), reading_level int, -- índex Flesch calculat en aprovar created_at timestamptz NOT NULL DEFAULT now(), published_at timestamptz );

-- Afirmació atòmica: la unitat que s'ha de poder verificar CREATE TABLE claim ( id uuid PRIMARY KEY, piece_id uuid NOT NULL REFERENCES piece(id), text text NOT NULL, claim_type text NOT NULL CHECK (claim_type IN ('efficacy','safety','prevalence','mechanism','guideline')), evidence_level text NOT NULL CHECK (evidence_level IN ('A','B','C','D')), -- A: assaig aleatoritzat / metaanàlisi population text, -- "adults >65a amb DCL amnèsic" effect_size text -- text lliure validat pel revisor );

-- Font primària CREATE TABLE source ( id uuid PRIMARY KEY, kind text NOT NULL CHECK (kind IN ('pubmed','clinicaltrials','guideline','preprint')), external_id text NOT NULL, -- PMID, NCT, DOI title text NOT NULL, fetched_at timestamptz NOT NULL, raw_metadata jsonb NOT NULL, -- resposta original, immutable UNIQUE (kind, external_id) );

CREATE TABLE claim_source ( claim_id uuid REFERENCES claim(id), source_id uuid REFERENCES source(id), PRIMARY KEY (claim_id, source_id) );

-- Revisió per parells CREATE TABLE review ( id uuid PRIMARY KEY, piece_id uuid NOT NULL REFERENCES piece(id), reviewer_id uuid NOT NULL, decision text NOT NULL CHECK (decision IN ('approve','request_changes','reject')), notes text, created_at timestamptz NOT NULL DEFAULT now() ); ```

Decisions i motius:

• `claim` com a entitat de primer nivell: si la citació fos només text dins del cos, no es podria auditar ni detectar contradiccions. Separar-la permet consultes com "quantes peces afirmen eficàcia amb evidència C sobre el mateix fàrmac".
• `raw_metadata` en jsonb immutable: si PubMed canvia o retira un registre, volem saber què vam veure nosaltres en el moment de publicar. No es fa `UPDATE` mai; es fa una fila nova.
• `evidence_level` obligatori: força el redactor a classificar. Un `CHECK` no pot validar que la classificació sigui correcta, però el revisor sí, i queda registrat.
• `status = 'retracted'`: una peça publicada es pot retirar sense esborrar-la. L'esborrat trencaria l'audit-log.

Superfície pública (REST, versionada a `/v1`):

``` GET /v1/pieces?status=published&topic=... GET /v1/pieces/{slug} → inclou claims[] amb sources[] resoltes GET /v1/claims/{id}/sources → cadena de cites completa GET /v1/sources/{kind}/{ext_id}→ metadades originals + data de consulta POST /v1/reviews → només rol reviewer ```

La resposta de `GET /v1/pieces/{slug}` inclou, per cada claim, l'`evidence_level` i les fonts amb el seu `external_id` i un enllaç canònic. Això és el contracte central del producte: qualsevol lector pot verificar qualsevol afirmació en dos clics.

Integracions externes:

• PubMed E-utilities (`esummary`/`efetch`): resolució de PMID. Rate limit de 3 req/s sense clau; cache de 24h a `source` per no reconsultar. Motiu: la font primària ha de ser la font, no un resum nostre.
• ClinicalTrials.gov API v2: per a assajos en curs o resultats no publicats. Permet distingir "no hi ha evidència" de "l'evidència és negativa".
• Crossref: resolució de DOI per a preprints i guies.
• Webhook de sortida `content.published` i `content.retracted` cap a distribution-svc.

No hi ha integració amb xarxes socials en la v1. Motiu: el text publicat no ha de poder ser editat per un tercer; la distribució social es farà amb enllaços a la peça canònica.

Ordre estricte, perquè cada peça depèn de l'anterior:

1. Esquema de dades + audit-log append-only. Sense traçabilitat no hi ha producte. Un dia de feina, però bloqueja tot.
2. evidence-svc amb resolució de PMID i NCT. És la part que ningú no té feta i la que dona valor. Validar que un PMID es resol, es guarda `raw_metadata` i es pot tornar a llegir.
3. editorial-svc amb la màquina d'estats i el flux de `claim`. Un redactor ha de poder escriure una peça, marcar tres claims i enllaçar-hi fonts.
4. Revisió per parells mínima: un revisor aprova o rebutja, amb notes. Sense això, `evidence_level` és autoassignat i no val res.
5. distribution-svc de només lectura i una pàgina pública que renderitzi claims amb les seves fonts.
6. Detecció de contradiccions amb pgvector. És l'últim perquè necessita volum real per ser útil.

El que no es construeix primer: comptes d'usuari complexos, panell d'analítica, app mòbil. Cap d'aquests no valida la hipòtesi central.

• Volum: una peça típica té 5–15 claims i 1–4 fonts per claim. Amb 500 peces/any, l'ordre de magnitud és 10⁴ claims i 10⁴ files de `claim_source`. PostgreSQL sobra; no cal cercador dedicat fins a ~10⁵ peces.
• Risc 1 — Classificació d'evidència subjectiva. `evidence_level` el decideix un humà. Mitigació: taula de criteris publicada i mostreig periòdic d'un 10% de claims per un segon revisor; discrepàncies > llindar es discuteixen.
• Risc 2 — Dependència d'APIs públiques. PubMed pot canviar el format o limitar rate. Mitigació: `raw_metadata` guardat, cache de 24h, i un job de revalidació setmanal que marca fonts que ja no es resolen.
• Risc 3 — Deriva entre text i claim. El redactor edita el cos i deixa el claim desactualitzat. Mitigació: `body_md` referencia claims per identificador (`[[claim:uuid]]`) i la renderització falla si l'ID no existeix o està en estat inconsistent.
• Risc 4 — Pressió per publicar sense revisió. És un risc de producte, no tècnic. Mitigació: el pas a `published` requereix una fila `review`