PROCOMIBER SL

PROCOMIBER SL era una sociedad mercantil de responsabilidad limitada con domicilio en Barcelona, inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona (tomo 29444, folio 223, hoja B 151026, según consta en el BORME). Los datos disponibles la clasifican dentro del sector "Otros", sin más concreción sobre la actividad.

De acuerdo con el registro, la sociedad consta como extinguida. La única causa de cierre verificada es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME.

La sociedad se constituyó en el año 2009. Las fuentes consultadas no permiten determinar la fecha exacta de inscripción ni el capital social inicial, que no constan.

Los primeros actos registrales documentados son de diciembre de 2009: el 18 de diciembre de 2009 consta el nombramiento de Peter Hendrikus Raap como consejero del consejo de administración (BORME) y el nombramiento de Kirstin Christians como apoderada (BORME). En abril de 2010 consta el nombramiento de Anthonie Hilbert Anbeek como presidente y consejero delegado (BORME).

Las fuentes disponibles no describen la actividad económica de la sociedad. El registro solo recoge actos de nombramientos y no incluye el objeto social ni ninguna descripción de productos, servicios o clientes. Por tanto, qué hacía y a quién se dirigía no consta.

No consta ningún dato financiero, comercial u operativo que permita identificar un periodo de actividad destacada. Las fuentes consultadas solo documentan actos registrales de nombramientos sucesivos:

• 2009: nombramiento de consejero del consejo de administración (Peter Hendrikus Raap) y de apoderada (Kirstin Christians).
• 2010: nombramiento de presidente y consejero delegado (Anthonie Hilbert Anbeek).
• 2011: nombramiento de consejero del consejo de administración (José Luis Pardo Muriel) y designación de Ernst & Young SL como auditor de cuentas.
• 2012: renovación de Ernst & Young SL como auditor de cuentas (dos inscripciones).
• 2015: designación de PricewaterhouseCoopers Auditores SL como auditor de cuentas.
• 2018: nombramiento de apoderados mancomunados (César Montañés Pérez y Franck Maurice Dubos).
• 2019: nombramiento de apoderados solidarios (Gerard Correig Ferré, Miguel Weil, Marta García Graví y Leyre Simón Urrez) y designación de PricewaterhouseCoopers Auditores SL como auditor de cuentas.

Estas inscripciones indican una sociedad con estructura orgánica activa y con obligación de someter cuentas a auditoría, pero no permiten afirmar nada sobre resultados económicos.

La única causa verificada es la extinción de la sociedad inscrita en el BORME. Las fuentes consultadas no indican la fecha exacta de la extinción ni el procedimiento seguido (disolución voluntaria, fusión, liquidación u otro). Tampoco consta ninguna información sobre los motivos económicos o societarios del cierre.

No consta ninguna información sobre activos, marcas, cartera de clientes, empleados o cualquier otro elemento que haya podido perdurar tras la extinción de la sociedad. Las fuentes disponibles no permiten identificar ninguna herencia empresarial.

Los consejeros que constan en el registro son Franck Maurice Dubos, Erik Pieter Weerts y Bart Frits Koops. Además, el registro documenta otros cargos a lo largo de la vida de la sociedad: Peter Hendrikus Raap (consejero del consejo de administración, 2009), Anthonie Hilbert Anbeek (presidente y consejero delegado, 2010) y José Luis Pardo Muriel (consejero del consejo de administración, 2011).

Las fuentes consultadas no contienen ninguna información sobre la trayectoria posterior de estas personas. Para ampliarlo, se podría consultar el Registro Mercantil de Barcelona para verificar si mantienen cargos en otras sociedades, y cruzar los datos con el BORME de años posteriores.

• Una sociedad puede constar como extinguida en el registro y, al mismo tiempo, presentar actos de nombramientos durante años: la cronología registral no equivale a la cronología de la actividad económica, y no deben confundirse.
• La presencia de auditores de primer nivel (Ernst & Young, PricewaterhouseCoopers) indica obligación legal de auditar cuentas, no necesariamente dimensión o éxito comercial; conviene no inferir resultados a partir de este indicio.
• En sociedades con consejeros de nacionalidad extranjera y nombramientos frecuentes de apoderados, la trazabilidad de la actividad real exige consultar las cuentas depositadas, que aquí no constan: es la fuente que habría que solicitar antes de cualquier conclusión.
• Cuando el único dato de cierre es "extinguida" sin fecha ni procedimiento, el análisis debe limitarse a constatarlo y señalar explícitamente el vacío, en lugar de reconstruir una causa verosímil.

El que el registre permet afirmar és això: PROCOMIBER SL era una societat mercantil amb seu a Barcelona, constituïda el 2009, amb un consell d'administració on apareixen noms neerlandesos (Franck Maurice Dubos, Erik Pieter Weerts, Bart Frits Koops com a consellers; Anthonie Hilbert Anbeek com a president i conseller delegat el 2010) i amb comptes auditats per Ernst & Young (2011–2012) i PricewaterhouseCoopers (2015 i 2019), segons les actes publicades al BORME i recollides a la fitxa d'OpenMercantil [BORME/BOE via OpenMercantil, 2019-12-26]. La societat consta com a extinguida.

Això dibuixa el perfil d'una filial o participada d'un grup estranger amb exigència d'auditoria, no el d'una microempresa. Però no podem afirmar a què es dedicava: el registre consultat no inclou l'objecte social ni cap descripció d'activitat. Qualsevol reconstrucció del "negoci" seria inventada.

La proposta, doncs, és construir avui una societat de serveis tècnics i de consultoria B2B amb seu a Barcelona, capital i govern mixtos (local + soci internacional) i disciplina de comptes auditats des del primer exercici. És la forma que les dades sí que sostenen; el contingut concret del servei s'ha de decidir amb informació que ara no tenim.

No tenim dades verificades del mercat de PROCOMIBER perquè no sabem quin era el seu nínxol. El que sí que és verificable i rellevant:

• Barcelona com a base de filials estrangeres de serveis: la societat va operar disset anys des de Barcelona amb consellers neerlandesos, cosa que confirma que el model "capital estranger + operació local a Barcelona" és viable en aquest entorn [BORME/BOE via OpenMercantil, 2019-12-26].
• Estructura de govern corporatiu: la presència d'auditors de primera línia durant anys indica un negoci amb volum i exigències de reporting suficients per justificar auditories anuals.

Més enllà d'això, qualsevol afirmació sobre mida de mercat, competidors o demanda seria estimació no validada. Caldria encarregar un estudi de mercat específic abans de comprometre capital.

Proposta (no verificada com a model original):

• Forma jurídica: SL amb consell d'administració, societat participada per un soci internacional i socis locals.
• Ingressos: contractes de serveis recurrents B2B (retainer mensual) + projectes puntuals. La recurrència és el que fa sostenible una estructura amb auditòria.
• Cost principal: equip tècnic i de gestió local; l'auditoria és un cost fix rellevant que només es justifica per sobre d'un cert volum (orientativament, i com a estimació a validar, auditories anuals de firmes grans solen situar-se en el rang de 6.000–20.000 € per a PIMEs, xifra que caldria confirmar amb pressupost real).
• Marge objectiu: proposta d'un marge brut del 35–45% i EBITDA del 10–15%, a validar amb el pla financer detallat.

Proposta, en fases:

1. Fase 0 (mesos 0–2): definir l'objecte social i el servei concret; validar la demanda amb 10–15 entrevistes a clients potencials; decidir l'estructura de capital amb el soci internacional.
2. Fase 1 (mesos 2–4): constituir la SL, nomenar consell, obrir compte bancari, contractar assegurances i compliance bàsic.
3. Fase 2 (mesos 4–8): primers 3–5 contractes pilots; contractar l'equip mínim (2–4 persones).
4. Fase 3 (mesos 8–12): consolidar la recurrència; decidir si cal auditoria voluntària o obligatòria segons el volum.
5. Fase 4 (any 2): escalar comercialment i, si escau, obrir segona línia de servei.

Cada fase ha de tenir un criteri de "go/no-go" explícit; no avançar sense validació.

Totes les xifres són estimacions a validar, no dades de PROCOMIBER:

| Concepte | Rang estimat (any 1) | |---|---| | Constitució, notaria, registre, gestoria | 1.500–3.000 € | | Lloguer d'oficina petita a Barcelona (12 mesos) | 12.000–24.000 € | | Equip mínim (2–4 persones, cost empresa) | 90.000–180.000 € | | Programari, IT, assegurances, compliance | 6.000–12.000 € | | Màrqueting i desenvolupament comercial | 10.000–25.000 € | | Auditoria (si s'anticipa) | 6.000–20.000 € | | Total orientatiu any 1 | ≈ 125.000–265.000 € |

Aquests rangs són estimacions de consultor, no provenen de cap font verificada sobre PROCOMIBER. Cal pressupost real de proveïdors abans de decidir.

• Risc d'invenció: el risc més gran d'aquest exercici és confondre la proposta amb la realitat. No sabem què feia PROCOMIBER; qualsevol pla que es presenti com a "reconstrucció del negoci" seria fals. Cal comunicar-ho així als inversors.
• Risc de causa de tancament desconeguda: el registre només diu "extinció inscrita". No sabem si va ser un tancament ordenat, una fusió, una liquidació per pèrdues o una decisió del grup matriu. Aquesta informació és crítica i caldria obtenir-la (comptes dipositats, acta de dissolució) abans de replicar res.
• Risc de dependència del soci internacional: si el model depèn d'un matriu estranger, la continuïtat depèn d'ella.
• Risc de cost fix d'auditoria en una empresa petita.
• Risc de mercat: sense estudi validat, la demanda és una hipòtesi.

Lliçons de l'informe original (a partir de les dades verificades):

1. El registre explica la forma, no el negoci. Disset anys d'actes i auditories diuen molt sobre govern corporatiu i poc sobre activitat. Qualsevol reconstrucció ha de començar per obtenir els comptes dipositats i l'objecte social, no per imaginar el producte.
2. El capital i el govern estrangers són un actiu, però també una dependència. Els consellers neerlandesos i les auditories de firmes grans indiquen un model amb matriu al darrere; replicar-lo exigeix assegurar el compromís del soci internacional abans de constituir res.
3. L'auditoria és un senyal de solvència i un cost fix. Només té sentit si el volum ho justifica; en una empresa nova, és una decisió a prendre amb números, no per imitació.
4. El tancament és una dada, no una explicació. "Extingida" no diu per què. La persona que vulgui reconstruir ha de tractar la causa del tancament com el primer forat a tapar, amb documentació, abans de comprometre capital.

Perfil recomanat per tirar-ho endavant (proposta): un promotor amb experiència en serveis B2B i un soci internacional disposat a aportar capital i govern, acompanyats d'un assessor legal i financer que validi l'estructura i obtingui la informació registral completa abans del llançament.