AERNNOVA ENGINEERING SOLUTIONS, S.A

Aernnova Engineering Solutions, S.A. és una societat mercantil constituïda l'any 2009 a Àlaba, segons la fitxa registral consultada (OpenMercantil, a partir del BORME). El registre la classifica dins l'epígraf genèric "Altres" i la manté en estat actiu.

No consta a les dades disponibles cap informació sobre l'objecte social detallat, el capital, la plantilla ni la facturació. Tampoc no consta cap acte de dissolució, liquidació o concurs.

La societat es va constituir el 2009. El primer acte que consta a la cronologia registral és del 16 de desembre de 2009, amb nomenaments d'apoderats: Pedro Fuente Arce, Javier del Molino López, Eduardo del Campo González, Francisco José Molas García de Vicuña, María Estibaliz López de Armentia Rincón, José Ignacio Ibarreche Mendia i Luis Francisco Pérez Oliva, entre d'altres. El mateix dia consta un altre acte de nomenaments amb apoderats mancomunats, entre els quals Carlos García Hernández, Luis Francisco Pérez Oliva, Santiago González Gozalbo, Jesús Ramón Rubio Caja i Eduardo Orbezua Soto.

Aquesta coincidència de noms i de dates és l'única informació registral disponible sobre el moment fundacional. Les dades no permeten determinar qui va tenir la condició formal de soci fundador, perquè la cronologia facilitada recull nomenaments d'apoderats i no la constitució pròpiament dita.

Les dades disponibles no permeten afirmar quina activitat concreta desenvolupava la societat. El nom de l'empresa i la seva vinculació, pels apoderats que comparteix, amb Aernnova Engineering Division, S.A., situen la societat en l'entorn del grup Aernnova, però aquesta és una inferència a partir dels noms i no una dada documentada al corpus.

No consta a les fonts facilitades cap descripció de clients, productes o mercats. Qualsevol afirmació sobre l'activitat industrial o de serveis hauria de verificar-se amb l'objecte social que consta a l'escriptura de constitució i als estatuts dipositats al Registre Mercantil.

No consta cap dada financera, de facturació, de plantilla ni de creixement per a aquesta societat. Les fonts disponibles són registrals i no inclouen comptes anuals ni informes econòmics.

L'únic element que es pot descriure és la successió d'actes registrals: després dels nomenaments de 2009, consta un acte de nomenaments el 8 de març de 2010, un altre el 18 de maig de 2015 i un altre l'11 d'abril de 2019. Aquesta seqüència indica activitat registral sostinguda durant una dècada, però no permet qualificar el període com a "bo" ni extreure'n cap conclusió econòmica.

La societat no consta com a tancada. D'acord amb la fitxa registral, AERNNOVA ENGINEERING SOLUTIONS, S.A. figura en estat actiu. Per tant, no hi ha cap causa de tancament documentada.

Si en el futur es produís una dissolució, caldria buscar-la als actes registrals corresponents (dissolució, liquidació, extinció) i a la publicació al BORME. A les dades facilitades no apareix cap d'aquests actes.

Atès que la societat consta activa, no es pot parlar pròpiament d'herència d'una empresa desapareguda. El que sí que es pot constatar és la vinculació personal: els apoderats Luis Francisco Pérez Oliva, Eduardo Orbezua Soto i María Estibaliz López de Armentia Rincón apareixen també vinculats a Aernnova Engineering Division, S.A., segons les dades del corpus.

Aquesta connexió suggereix una relació societària dins del mateix entorn empresarial, però les dades no permeten precisar-ne la naturalesa (filial, societat instrumental, societat de serveis del grup o una altra). Caldria consultar les participacions creuades i els comptes consolidats del grup per determinar-ho.

Les persones que consten al corpus com a apoderats són Luis Francisco Pérez Oliva, Eduardo Orbezua Soto i María Estibaliz López de Armentia Rincón. Tots tres apareixen també vinculats a Aernnova Engineering Division, S.A., que consta activa a Àlaba.

No consta a les dades facilitades quina és la situació actual d'aquestes persones més enllà d'aquesta vinculació registral: no hi ha informació sobre càrrecs actuals, jubilació, sortida de l'empresa ni altres activitats. Per completar-ho es podria consultar el BORME dels darrers anys, la fitxa d'Aernnova Engineering Division, S.A. i, si escau, les notes de premsa corporatives del grup.

• En l'anàlisi d'empreses del sector aeronàutic i d'enginyeria, la distinció entre societats operatives i societats de serveis o instrumentals del grup és crítica: un nom comercial compartit no equival a una activitat pròpia documentada. Cal verificar sempre l'objecte social i els comptes dipositats.
• La presència dels mateixos apoderats en diverses societats del grup és un indicador útil per reconstruir l'estructura, però no substitueix la informació sobre participacions: per saber qui controla qui cal consultar el llibre registre d'accionistes o els comptes consolidats.
• En empreses amb activitat registral repartida al llarg d'anys (2009, 2010, 2015, 2019), els nomenaments d'apoderats són sovint l'únic rastre públic disponible. Convé no confondre'ls amb canvis en la propietat ni amb canvis d'activitat.
• Per a qualsevol conclusió sobre continuïtat o tancament, la font primària és el BORME i la certificació registral actualitzada; les fitxes agregadores poden quedar desfasades i cal citar-les com a tals.

Abans de proposar res, cal dir-ho clar: les dades de què disposem no descriuen una empresa d'hostaleria que hagi tancat. La fitxa registral diu "estat: activa", el sector assignat és "Hostelería" però la raó social és "Engineering Solutions" i els apoderats coincideixen amb noms vinculats a l'entorn industrial basc (Aernnova). Això és una contradicció que s'ha de resoldre abans de qualsevol pla.

Per tant, la "idea avui" no pot ser reconstruir un negoci d'hostaleria a partir d'aquestes dades: seria inventar. El que sí que es pot fer, com a proposta, és plantejar dos escenaris i dir quin és el plausible:

• Escenari A (probable): es tracta d'una societat d'enginyeria (aeroespacial/industrial) del grup Aernnova, activa, i la classificació "Hostelería" és un error de la font. En aquest cas no hi ha res a reconstruir.
• Escenari B (a validar): existia una unitat o filial de serveis (restauració d'empresa, cafeteria d'instal·lacions, esdeveniments) dins o al costat del grup, que és el que la fitxa ha capturat malament.

La proposta que desenvolupo a continuació assumeix l'Escenari B i ho marca tot com a hipòtesi a validar. Si l'Escenari A és el correcte, aquest informe no aplica i caldria aturar-lo.

No tenim cap dada verificada de mercat, clients ni volum. El que sí que és verificable és el context:

• Araba/Álava té un teixit industrial fort (automoció, aeronàutica, màquina-eina) amb polígons i parcs tecnològics on la restauració d'empresa i els serveis a empleats tenen demanda estructural.
• Aquest tipus de demanda (menjadors d'empresa, càtering intern, espais per a esdeveniments corporatius) és recurrent i contractual, no depèn de turisme.

Com a estimació a validar: una unitat de restauració d'empresa ben situada en un polígon o parc tecnològic d'Àlaba podria aspirar a un rang de 150–400 coberts/dia en dies laborables, segons mida del client anchor. Són xifres de referència del sector, no d'aquesta empresa.

Proposta, no fet:

• Servei anchor: menjador d'empresa per a un o dos clients grans del polígon, amb contracte anual i preu per cobert o cànon fix + variable.
• Càtering intern i esdeveniments: reunions, formacions, visites de planta.
• Venda directa a empleats: esmorzars, cafè, menjar per emportar.
• Espai polivalent: lloguer de sala per a esdeveniments corporatius fora d'horari de menjador.

El model ha de ser B2B primer (contracte anchor que cobreix costos fixos) i B2C després (marge incremental). Això és el contrari d'un restaurant obert al públic, i és el que fa viable el negoci en un polígon.

Fases, totes condicionades a validar l'escenari:

1. Validació (2–4 setmanes): confirmar què era realment l'activitat, si hi ha instal·lacions, quins clients hi havia i per què es va aturar (si es va aturar).
2. Acord anchor (1–2 mesos): tancar un client principal amb contracte abans de comprometre inversió en cuina.
3. Muntatge (2–3 mesos): cuina, equip, llicències, APPCC.
4. Obertura tancada: només per al client anchor, amb mètrica de cost per cobert.
5. Obertura a tercers: quan el punt mort estigui cobert pel contracte anchor.

Tot són estimacions de rang, a validar amb pressupostos reals:

• Equipament de cuina per a 200–400 coberts/dia: rang 80.000–200.000 €.
• Adequació d'espai (si cal): rang 50.000–150.000 € segons estat del local.
• Llicències, APPCC, assegurances: rang 5.000–15.000 €.
• Capital de treball (3 mesos de nòmina i proveïdors): rang 40.000–90.000 €.
• Total orientatiu: rang 175.000–455.000 €, amb un escenari central al voltant de 250.000–300.000 €.

Aquestes xifres no provenen de cap dada de l'empresa: són referències de sector per dimensionar l'ordre de magnitud.

• Risc principal: les dades de partida són contradictòries. Construir un pla sobre una classificació sectorial errònia és el pitjor error possible. Cal validar abans de res.
• Risc de concentració: un sol client anchor pot representar el 70–90% de la facturació. Si marxa, el negoci cau.
• Risc de marge: la restauració d'empresa té marges prims; el preu per cobert es negocia a la baixa.
• Risc d'estacionalitat interna: vacances, teletreball i tancaments de planta buiden el menjador.
• Risc reputacional: si l'operació s'associa al nom d'un grup industrial gran, qualsevol fallada de servei té impacte de marca.

Lliçons que es desprenen de l'informe original (les dades registrals):

• La dada registral mana, però s'ha de llegir sencera. Una fitxa pot dir "activa" i "hostaleria" alhora que la raó social diu "engineering". Qui llegeixi només un camp prendrà la decisió equivocada.
• L'estructura d'apoderats explica el tipus d'organització. Aquí hi ha desenes de noms i apoderats mancomunats i solidaris: això és govern corporatiu d'un grup gran, no d'una startup. Qualsevol pla ha de respectar aquesta escala.
• No es reconstrueix el que no se sap que va existir. Abans de dissenyar un negoci, cal verificar que hi havia negoci.
• Qui ho hauria de fer: algú amb accés a la informació real de l'empresa (els propis apoderats o el grup) o un consultor contractat per ells; no un tercer que treballi només amb la fitxa pública.

Els establiments de restauració amb diversos torns i encarregats pateixen tres problemes recurrents: (1) canvis d'última hora que es fan per WhatsApp i no queden enlloc, (2) reserves i overbooking que es gestionen en quaderns o fulls de càlcul sense control de qui ha autoritzat què, i (3) impossibilitat de reconstruir qui va modificar un torn o va cancel·lar una reserva gran quan hi ha un conflicte.

La inspiració és el patró de governança d'AERNNOVA: les actes del registre mostren apoderats mancomunats (PEREZ OLIVA LUIS FRANCISCO, ORBEZUA SOTO EDUARDO, LOPEZ DE ARMENTIA RINCON MARIA ESTIBALIZ) i, en actes anteriors, apoderats solidaris i mancomunats barrejats [BORME / BOE, 2021-09-28]. Traslladat a hostelería: les accions crítiques (cancel·lar una reserva de grup, canviar un torn, aplicar un descompte) no les pot fer una sola persona; cal co-signatura o aprovació d'un segon rol, i tot queda auditat.

Arquitectura de tres capes amb un nucli de domini que tracta cada operació crítica com una transacció sotmesa a política d'aprovació.

``` [Client web/PWA] [App encarregat (mòbil)] [Panell de reserves] | | | +---------- API Gateway (REST + JWT) ---------+ | +------------+------------+ | Servei de domini | | (torns, reserves, | | política d'aprovació) | +------------+------------+ | +---------------------+---------------------+ | | | [PostgreSQL] [Cua d'esdeveniments] [Magatzem d'auditoria] (estat + RLS) (Redis Streams) (append-only, WORM) ```

Decisions i motius:

• PostgreSQL amb Row-Level Security (RLS) perquè cada establiment (tenant) només vegi les seves files; evita fuites entre locals d'una mateixa cadena i simplifica el multi-tenant.
• Cua d'esdeveniments (Redis Streams) perquè les notificacions (canvi de torn, reserva pendent d'aprovació) no bloquegin la transacció principal; si el notificador cau, l'operació ja és consistent.
• Magatzem d'auditoria append-only perquè el requisit central és reconstruir "qui va autoritzar què"; no es pot editar ni esborrar, només afegir.
• PWA en lloc d'app nativa perquè els encarregats treballen des de mòbils personals i el cost de distribució (App Store) no es justifica en un MVP.

Esquema relacional principal (PostgreSQL):

```sql tenant(id, nom, cif, zona_horaria) usuari(id, tenant_id, email, rol, actiu) -- rol: PROPIETARI | GERENT | ENCARREGAT | CAMBRER torn(id, tenant_id, data, franja, places, estat) -- estat: ESBORRANY | PUBLICAT | TANCAT assignacio(id, torn_id, usuari_id, estat, creat_per, creat_el) -- estat: PROPOSAT | CONFIRMAT | ANUL·LAT reserva(id, tenant_id, data_hora, comensals, client_nom, estat, creat_per) -- estat: PENDENT | CONFIRMADA | CANCEL·LADA | NO_SHOW aprovacio(id, entitat, entitat_id, accio, estat, sol·licitant_id, aprovador_id, motiu, creat_el, resolt_el) -- entitat: RESERVA | TORN | ASSIGNACIO | DESCOMPTE auditoria(id, tenant_id, actor_id, accio, entitat, entitat_id, abans JSONB, despres JSONB, creat_el) ```

Motius:

• La taula `aprovacio` és genèrica (`entitat` + `entitat_id`) perquè el mateix motor de co-signatura serveixi per reserves, torns i descomptes sense duplicar taules.
• `auditoria.abans/despres` en JSONB permet reconstruir l'estat exacte sense versions de esquema rígides.
• `assignacio` separada de `torn` perquè un torn pot tenir N persones i cada assignació té el seu propi cicle d'aprovació.

REST sobre HTTPS, autenticació JWT amb claims `tenant_id` i `rol`.

• `POST /reserves` — crea reserva; si `comensals > llindar_tenant` (p. ex. 8), retorna `202` amb `aprovacio_id` i estat `PENDENT` en lloc de `201`.
• `POST /aprovacions/{id}/resoldre` — cos `{ decisio: "APROVA"|"REBUTJA", motiu }`; només un usuari amb rol `GERENT` o `ENCARREGAT` diferent del sol·licitant pot resoldre (regla de segregació de funcions).
• `PATCH /torns/{id}/assignacions/{aid}` — canvi d'estat; si l'assignació afecta un torn `PUBLICAT`, genera una `aprovacio` automàtica.
• `GET /auditoria?entitat=RESERVA&entitat_id=...` — retorna la traça completa ordenada per `creat_el`.

Integracions:

• Webhook sortint cap a sistemes de TPV (p. ex. un TPV que confirmi `NO_SHOW`) signat amb HMAC-SHA256.
• Importació CSV de reserves de plataformes externes (TheFork, Google Reserve) via endpoint `POST /importacions`, amb validació i marcatge `origen`.
• Notificacions per correu i push web; la cua Redis Streams desacobla l'enviament.

1. Nucli de domini + esquema PostgreSQL amb RLS (tenant, usuari, torn, assignacio, reserva). És la base de tot; sense aïllament per tenant no es pot vendre a cadenes.
2. Motor d'aprovacions (`aprovacio` + regla de segregació de funcions + auditoria append-only). És el diferenciador respecte d'un simple full de càlcul i el que justifica el producte.
3. API de reserves i torns amb el llindar d'aprovació configurable per tenant.
4. PWA mínima per a encarregats: veure torn del dia, aprovar/rebutjar pendents, crear reserva.
5. Notificacions per correu (no push encara) perquè el bucle d'aprovació funcioni sense que l'aprovador estigui connectat.

No construir encara: facturació, integració TPV, multi-idioma, app nativa.

Mides orientatives per a un MVP amb 20-50 establiments:

• ~50 tenants, ~500 usuaris, ~200 reserves/dia per tenant punta → ~10k escriptures/dia. PostgreSQL únic amb rèplica de lectura és suficient; no cal sharding.
• Magatzem d'auditoria: ~1 KB per fila, ~1M files/any → trivial.

Riscos:

• Complexitat d'UX de la co-signatura: si aprovar és feixuc, els encarregats faran servir WhatsApp igualment. Mitigació: aprovació en un sol toc des de la notificació i llindars configurables per no exigir doble aprovació en operacions petites.
• Segregació de funcions mal configurada: si el sol·licitant pot ser també aprovador, el control no val res. Mitigació: validació al servei, no només a la UI, i test automàtic que ho verifiqui.
• RLS mal aplicada: una política mal escrita filtra dades entre tenants. Mitigació: tests d'aïllament per tenant a la CI i revisió de cada política.
• Dependència de Redis: si la cua cau, les notificacions es perden. Mitigació: outbox pattern a PostgreSQL amb reintents idempotents.

• Tests d'aïllament multi-tenant: dos tenants amb dades creuades; cap consulta ha de retornar files de l'altre. S'executen a la CI en cada PR.
• Tests de política d'aprovació: (a) reserva per sobre del llindar queda `PENDENT`; (b) el sol·licitant no pot aprovar la seva pròpia sol·licitud; (c) un `GERENT` diferent sí; (d) l'auditoria conté exactament dues files (sol·licitud i resolució) amb `abans/despres` correctes.
• Prova d'acceptació amb un establiment pilot durant 2 setmanes: mètrica d'èxit = 0 canvis de torn fets fora del sistema i 100% de reserves de grup amb traça d'aprovació.
• Reconstrucció d'auditoria: donada una reserva cancel·lada, l'endpoint `/auditoria` ha de retornar qui la va crear, qui la va cancel·lar i amb quin motiu, en menys de 200 ms.

Nota de fonts: les dades registrals citades provenen d'OpenMercantil (BORME) i del BORME publicat al BOE el 2021-07-15 [BORME / BOE, 2021-09-28]. El sector "Hostelería" consta a la fitxa; la relació entre el sector registral i el producte proposat és una inspiració de disseny, no una afirmació sobre l'activitat real de l'empresa.