AERNNOVA ENGINEERING SOLUTIONS, S.A

Aernnova Engineering Solutions, S.A. es una sociedad mercantil constituida en el año 2009 en Álava, según la ficha registral consultada (OpenMercantil, a partir del BORME). El registro la clasifica dentro del epígrafe genérico "Otros" y la mantiene en estado activo.

No consta en los datos disponibles ninguna información sobre el objeto social detallado, el capital, la plantilla ni la facturación. Tampoco consta ningún acto de disolución, liquidación o concurso.

La sociedad se constituyó en 2009. El primer acto que consta en la cronología registral es del 16 de diciembre de 2009, con nombramientos de apoderados: Pedro Fuente Arce, Javier del Molino López, Eduardo del Campo González, Francisco José Molas García de Vicuña, María Estibaliz López de Armentia Rincón, José Ignacio Ibarreche Mendia y Luis Francisco Pérez Oliva, entre otros. El mismo día consta otro acto de nombramientos con apoderados mancomunados, entre los que figuran Carlos García Hernández, Luis Francisco Pérez Oliva, Santiago González Gozalbo, Jesús Ramón Rubio Caja y Eduardo Orbezua Soto.

Esta coincidencia de nombres y de fechas es la única información registral disponible sobre el momento fundacional. Los datos no permiten determinar quién tuvo la condición formal de socio fundador, porque la cronología facilitada recoge nombramientos de apoderados y no la constitución propiamente dicha.

Los datos disponibles no permiten afirmar qué actividad concreta desarrollaba la sociedad. El nombre de la empresa y su vinculación, por los apoderados que comparte, con Aernnova Engineering Division, S.A., sitúan la sociedad en el entorno del grupo Aernnova, pero esta es una inferencia a partir de los nombres y no un dato documentado en el corpus.

No consta en las fuentes facilitadas ninguna descripción de clientes, productos o mercados. Cualquier afirmación sobre la actividad industrial o de servicios debería verificarse con el objeto social que consta en la escritura de constitución y en los estatutos depositados en el Registro Mercantil.

No consta ningún dato financiero, de facturación, de plantilla ni de crecimiento para esta sociedad. Las fuentes disponibles son registrales y no incluyen cuentas anuales ni informes económicos.

El único elemento que se puede describir es la sucesión de actos registrales: después de los nombramientos de 2009, consta un acto de nombramientos el 8 de marzo de 2010, otro el 18 de mayo de 2015 y otro el 11 de abril de 2019. Esta secuencia indica actividad registral sostenida durante una década, pero no permite calificar el periodo como "bueno" ni extraer de él ninguna conclusión económica.

La sociedad no consta como cerrada. De acuerdo con la ficha registral, AERNNOVA ENGINEERING SOLUTIONS, S.A. figura en estado activo. Por tanto, no hay ninguna causa de cierre documentada.

Si en el futuro se produjera una disolución, habría que buscarla en los actos registrales correspondientes (disolución, liquidación, extinción) y en la publicación en el BORME. En los datos facilitados no aparece ninguno de estos actos.

Dado que la sociedad consta activa, no se puede hablar propiamente de herencia de una empresa desaparecida. Lo que sí se puede constatar es la vinculación personal: los apoderados Luis Francisco Pérez Oliva, Eduardo Orbezua Soto y María Estibaliz López de Armentia Rincón aparecen también vinculados a Aernnova Engineering Division, S.A., según los datos del corpus.

Esta conexión sugiere una relación societaria dentro del mismo entorno empresarial, pero los datos no permiten precisar su naturaleza (filial, sociedad instrumental, sociedad de servicios del grupo u otra). Habría que consultar las participaciones cruzadas y las cuentas consolidadas del grupo para determinarlo.

Las personas que constan en el corpus como apoderados son Luis Francisco Pérez Oliva, Eduardo Orbezua Soto y María Estibaliz López de Armentia Rincón. Los tres aparecen también vinculados a Aernnova Engineering Division, S.A., que consta activa en Álava.

No consta en los datos facilitados cuál es la situación actual de estas personas más allá de esta vinculación registral: no hay información sobre cargos actuales, jubilación, salida de la empresa ni otras actividades. Para completarlo se podría consultar el BORME de los últimos años, la ficha de Aernnova Engineering Division, S.A. y, si procede, las notas de prensa corporativas del grupo.

• En el análisis de empresas del sector aeronáutico y de ingeniería, la distinción entre sociedades operativas y sociedades de servicios o instrumentales del grupo es crítica: un nombre comercial compartido no equivale a una actividad propia documentada. Hay que verificar siempre el objeto social y las cuentas depositadas.
• La presencia de los mismos apoderados en varias sociedades del grupo es un indicador útil para reconstruir la estructura, pero no sustituye la información sobre participaciones: para saber quién controla a quién hay que consultar el libro registro de accionistas o las cuentas consolidadas.
• En empresas con actividad registral repartida a lo largo de años (2009, 2010, 2015, 2019), los nombramientos de apoderados son a menudo el único rastro público disponible. Conviene no confundirlos con cambios en la propiedad ni con cambios de actividad.
• Para cualquier conclusión sobre continuidad o cierre, la fuente primaria es el BORME y la certificación registral actualizada; las fichas agregadoras pueden quedar desfasadas y hay que citarlas como tales.

El punt de partida verificat és una societat constituïda el 2009 a Araba/Álava, amb estat registral actiu i una estructura d'apoderats mancomunats que es va anar nomenant en diverses tongades (2009, 2010, 2015, 2019), segons les actes del registre recollides a OpenMercantil/BORME.

Hi ha una contradicció de base que condiciona tota la resta: el nom de la societat remet a enginyeria ("Engineering Solutions"), però la classificació sectorial disponible la situa a "hostelería". Aquesta dada no és un detall menor: determina completament què es pot reconstruir. Proposta: abans de definir la idea, cal verificar l'objecte social real i l'activitat efectiva (comptes dipositats, CNAE, contractes). Fins que això no es confirmi, l'informe treballa amb dues hipòtesis i ho marca com a tal.

Hipòtesi A (enginyeria): reconstruir un servei d'enginyeria tècnica especialitzada des d'Araba/Álava, aprofitant l'ecosistema industrial i aeronàutic del País Basc. Hipòtesi B (hostelería): reconstruir un negoci de restauració o serveis hotelers a la mateixa zona. Totes dues són propostes, no fets.

No disposem de dades verificades sobre el mercat en què operava realment l'empresa, ni sobre la seva quota, clients o competidors. Qualsevol afirmació aquí seria una invenció, i no la farem.

El que sí que és verificable externament (a validar amb dades actualitzades) és el context geogràfic: Araba/Álava té un teixit industrial rellevant i, en l'àmbit de l'enginyeria, el País Basc compta amb un clúster aeronàutic i de fabricació avançada consolidat. Proposta: si la hipòtesi A és la correcta, el mercat natural és el de proveïdors d'enginyeria i serveis tècnics per a aquest teixit; si és la B, el mercat és el de restauració i hostaleria local, molt més fragmentat i competitiu.

Proposta, a validar: un model de serveis tècnics per projecte i per hores (hipòtesi A) o un model d'explotació d'establiment amb marge per cobert i ocupació (hipòtesi B). En tots dos casos, la reconstrucció realista avui seria lleugera: equip petit, costos fixos baixos i creixement per contractes, no per inversió inicial gran.

No tenim cap dada verificada sobre el model original (preus, marges, estructura de costos), de manera que no podem replicar-lo; només podem proposar-ne un de nou coherent amb l'essència.

Proposta, per fases i a validar:

1. Fase 0 (1-2 mesos): verificar l'objecte social i l'activitat real de la societat original; decidir quina hipòtesi és la bona. Sense això, no es llança res.
2. Fase 1 (2-4 mesos): definir el servei concret, validar amb 5-10 clients potencials i muntar una estructura mínima (societat, assegurances, eines).
3. Fase 2 (4-8 mesos): primers contractes o obertura de l'establiment, amb objectius de facturació conservadors.
4. Fase 3 (8-18 mesos): consolidar i decidir si cal ampliar equip o local.

Els terminis són estimacions orientatives, no compromisos.

Tots els imports són estimacions a validar, no dades de l'empresa original (de la qual no tenim xifres verificades).

• Hipòtesi A (enginyeria, estructura lleugera): rang estimat de 25.000-60.000 € per al primer any, incloent constitució, eines, assegurances i un equip mínim de 2-3 persones. A validar segons sous i abast.
• Hipòtesi B (hostelería): rang estimat de 60.000-150.000 € si cal local i equipament; molt dependent de si es lloga o es reforma. A validar amb pressupostos reals.

Aquestes xifres són ordres de magnitud per orientar la conversa, no pressupostos.

• Risc d'identitat del negoci: la contradicció entre nom i sector és el risc número u; construir sobre una premissa equivocada invalida tot el pla.
• Risc de dades: no tenim informació verificada sobre per què va cessar l'activitat ni sobre la seva situació financera; això limita qualsevol comparació.
• Risc de mercat: en totes dues hipòtesis el mercat és competitiu i exigent amb els costos.
• Risc d'equip: l'estructura d'apoderats verificada no indica qui hi hauria darrere d'un nou projecte; caldrà un equip fundador real i compromès.

Aquesta secció recull les lliçons de l'informe original, no un currículum.

La lliçó principal és que la verificació precedeix la decisió: amb dades registrals mínimes i una classificació sectorial contradictòria, qualsevol reconstrucció s'ha de fonamentar primer en fets comprovables (objecte social, comptes, activitat real) i només després en propostes. La segona lliçó és la humilitat numèrica: tots els imports d'aquest informe són estimacions marcades com a tal, perquè no hi ha xifres verificades de l'empresa. I la tercera és que qui ho hauria de fer és un equip que accepti aquestes dues regles: validar abans d'invertir i distingir sempre entre el que se sap i el que es proposa.

Els restaurants independents d'alta rotació gestionen les reserves amb una llibreta, el telèfon i el WhatsApp. Això genera tres fallades concretes i mesurables: dobles reserves sobre la mateixa taula, taules buides perquè ningú no allibera la reserva d'un client que no apareix, i una cua a l'entrada que no té cap relació amb l'ocupació real de la sala. El personal no té cap eina per respondre en dos segons "on poso una taula de 4 a les 21:15?".

El producte que es descriu aquí és un servei de reserves i assignació de taules per a un restaurant o un grup petit de restaurants (2-10 locals). No és un marketplace de descoberta: és el sistema operatiu de la sala. La diferència importa, perquè el marketplace competeix per visibilitat i el sistema de sala competeix perquè el servei no s'aturi mai.

El context de l'empresa encaixa amb aquesta aposta: una societat de 2009 amb estructura d'apoderats mancomunats i un historial de nomenaments que indica una organització petita i centralitzada [BOE / BORME, 2021-09-28]. Un producte B2B de sala, amb un cicle de venda curt i un client que el fa servir cada nit, és coherent amb aquesta mida.

Arquitectura monolítica modular amb desplegament en un sol contenidor i Postgres com a única font de veritat. El motiu és la mida del client objectiu: un restaurant no justifica microserveis, i un sol desplegament elimina la latència de xarxa entre serveis en un entorn on cada mil·lisegon compta a l'hora de respondre a la porta.

``` [Panell web (React)] [App cambrer (PWA)] [TPV / canals externs] | | | +---------- HTTPS / JSON ----------------+ | [API REST - Node/TypeScript] | +----------------+-----------------+ | | [Motor d'assignació] [Servei de notificacions] | | +----------> [Postgres] <-----------+ | [Redis: cues i locks curts] ```

El motor d'assignació és un mòdul pur, sense accés a xarxa, que rep l'estat de la sala i una petició de reserva i retorna una taula o un rebuig. Aïllar-lo permet testejar-lo exhaustivament amb propietats i reproduir qualsevol decisió a partir de les dades. Redis només s'usa per a locks de curta durada sobre franges de taula i per a cues de notificacions; no és font de veritat enlloc.

La idempotència és una decisió de disseny, no un detall: cada escriptura de reserva porta una clau d'idempotència generada pel client, perquè el cambrer que toca dues vegades "confirmar" en una PWA amb mala cobertura no creï dues reserves.

Esquema relacional a Postgres. Totes les taules porten `tenant_id` i les polítiques de Row Level Security s'apliquen per `tenant_id`, de manera que un error de codi no pot filtrar dades entre restaurants.

```sql -- Tenant = restaurant o grup tenant(id uuid pk, nom text, zona_horaria text, creat_el timestamptz)

-- Taula física de la sala taula( id uuid pk, tenant_id uuid fk, nom text, -- "T4", "Terrassa 2" capacitat_min int, capacitat_max int, actiu boolean, unique(tenant_id, nom) )

-- Franja de servei: cada taula té franges de 15 min franja_servei( id uuid pk, tenant_id uuid fk, taula_id uuid fk, inici timestamptz, durada_min int, -- 90 per defecte estat text check (estat in ('lliure','bloquejada','reservada')), reserva_id uuid null, unique(taula_id, inici) )

-- Reserva reserva( id uuid pk, tenant_id uuid fk, client_nom text, client_telefon text, comensals int, inici timestamptz, durada_min int, estat text check (estat in ('sol·licitada','confirmada','asseguda','completada','no_show','cancel·lada')), clau_idempotencia text, origen text, -- 'web','telefon','tpv','walk_in' creat_el timestamptz, unique(tenant_id, clau_idempotencia) )

-- Traça de decisions del motor decisio_assignacio( id uuid pk, reserva_id uuid fk, taula_id uuid null, motiu text, -- 'cap_taula_lliure','capacitat_insuficient','ok' puntuacio numeric, creat_el timestamptz ) ```

La taula `franja_servei` materialitza l'ocupació en comptes de calcular-la amb consultes de rang a cada petició. El motiu és que l'assignació s'ha de respondre en menys de 200 ms amb 40 taules i 300 reserves al dia, i un `EXCLUDE USING gist` sobre rangs de temps, tot i ser correcte, complica les consultes de disponibilitat que fa el panell cada pocs segons. Materialitzar franges fa que la consulta de disponibilitat sigui un `SELECT ... WHERE estat='lliure'` amb índex.

La màquina d'estats de la reserva és explícita i les transicions es validen al codi, no a la base de dades, perquè les regles canvien per restaurant (per exemple, si un `no_show` es pot reconvertir en `asseguda`).

API REST versionada sota `/v1`, autenticació amb token de sessió per al personal i clau d'API per al TPV. Totes les escriptures accepten la capçalera `Idempotency-Key`.

• `POST /v1/reserves` — crea una reserva i intenta assignar taula en la mateixa transacció. Retorna `201` amb la reserva i la taula, o `409` amb `motiu` quan no hi ha taula.
• `GET /v1/disponibilitat?inici=&comensals=` — retorna franges lliures agrupades per taula. És la crida que fa el panell cada 10 segons.
• `PATCH /v1/reserves/{id}` — transicions d'estat (`asseguda`, `no_show`, `cancel·lada`). Rebutja transicions no permeses amb `422`.
• `POST /v1/walk-in` — assigna taula a un client sense reserva; internament crea una reserva amb `origen='walk_in'` i durada per defecte.
• `GET /v1/sala?instant=` — estat complet de la sala en un instant, per pintar el panell.

Integració amb el TPV: el TPV no es substitueix. S'ofereix un webhook de sortida (`reserva.asseguda`, `reserva.completada`) i un endpoint d'entrada perquè el TPV marqui l'inici real del servei. El motiu de no integrar-se en temps real amb cada TPV del mercat és que hi ha desenes de proveïdors i el cost d'integració superaria el valor; el webhook cobreix el 80% dels casos.

Notificacions: recordatori per SMS/WhatsApp 2 hores abans, enviat per una cua a Redis amb reintents. Si el proveïdor de missatgeria cau, la reserva no es veu afectada: la notificació és un efecte secundari, mai un bloqueig de la transacció principal.

1. Motor d'assignació pur amb tests de propietats. És el cor del producte i el que justifica el preu. Es pot construir i validar sense interfície.
2. Esquema Postgres amb RLS i la màquina d'estats. Sense això no hi ha producte; amb això ja es pot operar un restaurant pilot.
3. Panell de sala en mode lectura. Un mapa de taules que s'actualitza sol. És el que convenç el cap de sala en una demo de cinc minuts.
4. `POST /v1/reserves` idempotent i `GET /v1/disponibilitat`. El mínim perquè el telèfon deixi de ser el sistema de registre.
5. Recordatoris per WhatsApp. Redueixen els `no_show`, que és la mètrica que el client mira per decidir si paga la subscripció.

No es construeix primer: app mòbil nativa, marketplace de descoberta, facturació, ni integracions amb xarxes socials. Cap d'aquestes coses valida la hipòtesi central, que és que el motor assigna bé i el personal hi confia.

Mides objectiu del primer any: 50 tenants, 40 taules per tenant, 300 reserves/dia per tenant, pics de 20 peticions per segon a l'hora punta del sopar. Amb aquestes xifres, un sol Postgres amb rèpliques de lectura i un contenidor de l'API és suficient; no cal particionar ni escalar horitzontalment.

Riscos tècnics concrets:

• Condicions de cursa en l'assignació. Dues peticions simultànies poden triar la mateixa franja. Mitigació: `SELECT ... FOR UPDATE` sobre les franges candidates dins de la transacció, més un índex únic sobre `(taula_id, inici)` que fa fallar la segona escriptura. El lock de Redis és una optimització, no la garantia.
• Zona horària i canvi d'hora. Els restaurants treballen en hora local i el canvi d'hora pot duplicar o saltar franges. Mitigació: emmagatzemar `timestamptz` i generar les franges amb la zona del tenant, amb tests específics per als dos canvis d'hora de l'any.
• Qualitat de les dades del client. Els noms de taula i les capacitats canvien i el personal no els manté. Mitigació: validador que detecta taules sense franges generades i un avís al panell.
• Dependència del proveïdor de missatgeria. Mitigació: la cua amb reintents i un registre de notificacions fallides visible al panell.
• Compliment de protecció de dades. Es guarden noms i telèfons de clients finals. Mitigació: retenció configurable (per defecte 12 mesos), esborrat per tenant i xifrat en repòs.

La validació té tres nivells i cada un respon una pregunta diferent.

Nivell 1 — Motor d'assignació. Tests de propietats amb generació aleatòria de sales, reserves i cancel·lacions. Propietats a verificar: cap reserva confirmada comparteix franja amb una altra; tota reserva