INMOBILIARIA PRALCA SA

INMOBILIARIA PRALCA SA era una societat anònima espanyola constituïda l'any 2017 i amb domicili registral a la província de Madrid, d'acord amb la fitxa registral publicada a OpenMercantil a partir de les dades del BORME. La denominació social indica una activitat vinculada al sector immobiliari, tot i que les dades disponibles no detallen l'objecte social complet ni les activitats efectivament desenvolupades.

Segons la mateixa font registral, la societat consta com a extingida l'any 2026, després de nou anys d'activitat documentada.

La constitució de la societat es data el 2017, segons la fitxa registral consultada. Les dades disponibles no inclouen l'escriptura de constitució, el capital inicial, els socis fundadors ni el detall de l'objecte social, de manera que aquests aspectes no consten.

La informació registral disponible no permet concretar les activitats que la societat va dur a terme ni els seus clients o destinataris. La denominació "Inmobiliaria" suggereix activitat en el sector immobiliari, però no consta a les fonts consultades cap descripció de l'objecte social ni de les operacions efectuades. Per tant, aquest apartat no es pot desenvolupar amb dades verificades.

No consta a les fonts disponibles cap dada sobre l'evolució econòmica de la societat: ni xifres de facturació, ni resultats, ni nombre de treballadors, ni volum d'operacions. L'únic element cronològic rellevant és l'acte registral del 23 de juny de 2021, que recull nomenaments de consellers i del president, amb la família Gimenez Raurell ocupant els càrrecs de conseller, president i secretari. Aquest acte indica una etapa de govern societari estable, però no permet afirmar res sobre el rendiment econòmic d'aquells anys.

La causa verificada del tancament és l'extinció de la societat inscrita al BORME, amb estat registral "extingida". Les fonts consultades no indiquen el motiu concret de l'extinció (dissolució voluntària, liquidació, fusió o altra causa), de manera que aquest detall no consta.

El darrer acte registral disponible és del 20 de febrer de 2026 i recull nomenaments d'administradors solidaris (Salvado Agapito Pedro Luis, Verdi Luciano Daniel i Duque Echevarría Iñigo) juntament amb cessaments i dimissions de consellers, entre els quals José Luis Giménez Raurell. Aquest moviment de càrrecs, immediatament anterior o coincident amb l'extinció, consta al BORME, però les fonts no n'expliquen la finalitat ni la seqüència completa del procés d'extinció.

No consta a les fonts consultades cap informació sobre actius, passius, patrimoni romanent, continuïtat de negoci sota una altra forma jurídica o traspàs de cartera a una altra societat. L'herència documental es limita, per ara, al rastre registral: la fitxa de la societat i els actes publicats al BORME.

Les persones que consten al corpus són les que apareixen als actes registrals: José Luis Giménez Raurell, Francisco Javier Giménez Raurell i Antonio M. Giménez Raurell (nomenats el 2021 com a consellers, president i secretari en el cas dels dos primers), i Pedro Luis Salvado Agapito, Luciano Daniel Verdi i Iñigo Duque Echevarría (nomenats administradors solidaris el febrer de 2026). No consta quina d'aquestes persones va ser fundadora de la societat el 2017, ni quina és la seva situació actual.

Per completar aquesta informació es podrien consultar el Registre Mercantil de Madrid (full registral complet, amb l'escriptura de constitució i els comptes anuals dipositats) i les publicacions del BORME anteriors al 2021, que no formen part del corpus disponible.

• En societats immobiliàries petites o mitjanes, el registre mercantil és sovint l'única font pública fiable: la fitxa i els actes del BORME permeten datar constitució i extinció, però no substitueixen els comptes dipositats a l'hora d'avaluar l'activitat real.
• La substitució sobtada d'un consell d'administració familiar per administradors solidaris pocs mesos abans de l'extinció (acte del febrer de 2026) és un patró habitual en processos de liquidació; convé revisar sempre la seqüència completa d'actes, no només el darrer.
• Per a qualsevol anàlisi de continuïtat d'una immobiliària, cal contrastar el registre amb les fonts notarials i els dipòsits de comptes: sense aquestes, qualsevol conclusió sobre causes de tancament seria una suposició.

El que és verificable és mínim: una societat anònima constituïda a Madrid el 2017, amb activitat registral fins al 2026, i un sector declarat de "Mobilitat" (Ficha registral OpenMercantil/BORME). El 2021 hi ha nomenaments de consell i presidència; el febrer de 2026, un canvi a administradors solidaris i, poc després, l'extinció inscrita (acte BORME 2026-02-20).

Proposta (no fet): reconstruir l'essència com una immobiliària de mobilitat residencial a Madrid — intermediació de lloguer i compravenda amb serveis de mudança, emmagatzematge i flexibilitat contractual, pensada per a perfils que canvien de pis sovint (joves professionals, expatriats, nòmades digitals). Això encaixa amb el nom i el sector, però no està verificat que fos el model original.

Madrid té un mercat de lloguer i compravenda estructuralment tensionat, amb rotació alta i demanda de flexibilitat. Això és context general, no dada específica de Pralca.

El que sí que podem afirmar del mercat rellevant per a una reconstrucció:

• Hi ha competència consolidada en intermediació (xarxes tradicionals) i en proptech de lloguer flexible.
• El nínxol de "mobilitat residencial" (contractes curts, serveis integrats de trasllat) és real però fragmentat.

A validar: mida del nínxol a Madrid, disposició a pagar per serveis integrats, i si el nom "Pralca" tenia reputació local aprofitable. Sense accés a la cartera històrica, això és una incògnita.

Proposta de model (a validar):

• Ingressos per comissió d'intermediació (lloguer i venda).
• Ingressos recurrents per serveis de mobilitat: mudances, emmagatzematge, gestió de subrogacions.
• Possible subscripció per a propietaris (gestió integral de pisos amb rotació).

Estimació (rang, a validar): comissions d'intermediació habituals al mercat madrileny solen situar-se en l'ordre d'un mes de renda en lloguer o un percentatge de la venda; els serveis de mudança, en un rang de centenars a pocs milers d'euros per operació. Són referències de mercat, no dades de Pralca.

Proposta, en fases:

1. Mesos 0–3: validar el nínxol amb 20–30 entrevistes a propietaris i inquilins; decidir si es prioritza lloguer flexible o compravenda.
2. Mesos 3–6: constituir la societat, tancar acords amb 2–3 proveïdors de mudança i emmagatzematge, i llançar amb una cartera pilot de 10–20 immobles.
3. Mesos 6–12: mesurar rotació, marge per operació i recurrència; decidir si s'obre subscripció per a propietaris.
4. Mes 12+: escalar a més districtes de Madrid només si la unitat econòmica per operació és positiva.

Cap d'aquestes fites no té dades de Pralca al darrere: és un pla nou amb el mateix nom i essència suposada.

Estimació (rang, a validar, ordre de magnitud):

• Constitució, assessoria legal i llicències: rang de 3.000–8.000 €.
• Web/plataforma mínima i marca: 8.000–25.000 €.
• Equip inicial (2–4 persones, 12 mesos): 120.000–250.000 €.
• Màrqueting de llançament a Madrid: 15.000–40.000 €.
• Capital de maniobra i dipòsits: 20.000–50.000 €.

Total orientatiu: rang de 170.000–370.000 € per al primer any, amb incertesa alta. Són estimacions de mercat, no xifres de l'empresa original.

• Risc de marca: el nom pot arrossegar historial registral (extinció) i no aportar reputació; cal verificar si és reutilitzable.
• Risc de model: no sabem què feia realment Pralca; reconstruir sobre una hipòtesi pot portar a un negoci diferent.
• Risc de mercat: competència consolidada i regulació del lloguer a Madrid poden comprimir marges.
• Risc financer: el rang de cost inicial és ampli i el punt d'equilibri, incert.

Les lliçons de l'informe original, més enllà del cas concret:

1. El registre explica el final, no el negoci. Sabem quan i com va tancar, però no què venia ni a qui; qualsevol reconstrucció ha de començar per validar el model, no per copiar-lo.
2. Els canvis d'administració el 2021 i el 2026 són senyals, no causes. No permeten concloure per què va extingir-se.
3. Reutilitzar un nom extingit requereix diligència prèvia (marca, historial, creditors) abans de decidir si val la pena.
4. Qui ho hauria de fer: un equip amb experiència operativa en intermediació immobiliària a Madrid i capacitat de validar el nínxol amb dades pròpies abans d'invertir, no un reconstruïdor que parteixi de suposicions.

INMOBILIARIA PRALCA SA va operar a Madrid entre 2017 i 2026 en el sector de mobilitat, i el seu tancament es va formalitzar per extinció de la societat inscrita al BORME [BORME / BOE (via OpenMercantil), 2026-08-19]. La cronologia registral mostra canvis de govern el 2021 (presidència i consell) i una reestructuració el 2026 amb administradors solidaris [BOE / BORME, 2026-08-19]. Aquesta seqüència suggereix que el producte que es reconstrueix ha de resoldre un problema concret: la manca d'una plataforma de mobilitat compartida que sigui auditable des del primer dia, amb contractes, vehicles i usuaris traçables i amb una governança que no depengui d'una sola persona.

El problema funcional és la gestió de flotes compartides a Madrid: alta de vehicles, reserves, facturació, incidències i compliment de les ordenances municipals. El problema tècnic és que els sistemes existents solen ser monolítics, difícils d'auditar i sense separació entre operador i administració. La plataforma ha de permetre que un operador petit (com ho va ser PRALCA) pugui operar amb garanties legals i tècniques.

Arquitectura de microserveis moderada, amb un nucli transaccional i serveis perifèrics. Decisió: no fer microserveis fins que el domini ho justifiqui; es comença amb un monòlit modular (NestJS o Spring Boot) i es desacobla només el servei de telemetria i el de facturació.

``` [App mòbil] [Portal operador] [Portal administració] | | | +-----------+----------------+ | [API Gateway] (autenticació JWT, rate limiting) | +--------------+--------------+ | | | [Core: flota] [Core: reserves] [Core: facturació] | | | +--------------+--------------+ | [PostgreSQL] [Redis] [Object storage] | [Bus d'esdeveniments: Kafka o NATS] | +--------------+--------------+ | | | [Telemetria] [Notificacions] [Integració SER/DGT] ```

Motius: PostgreSQL perquè les reserves i els contractes requereixen transaccions ACID i consultes temporals; Redis per a bloquejos de disponibilitat de vehicles; el bus d'esdeveniments perquè la telemetria i la facturació no han de bloquejar el nucli. La separació entre portal operador i portal administració és una decisió de seguretat: l'administració municipal no ha de veure dades personals dels usuaris.

Entitats principals, amb claus i relacions:

``` operador(id, nom, cif, estat, creat_el) vehicle(id, operador_id, matricula, tipus, estat, ubicacio_actual, creat_el) usuari(id, email, telefon, document_identitat, estat, creat_el) reserva(id, usuari_id, vehicle_id, inici, fi, estat, import) contracte(id, reserva_id, versio, signat_el, hash_document) incidencia(id, vehicle_id, usuari_id, tipus, descripcio, estat, creat_el) esdeveniment_telemetria(id, vehicle_id, timestamp, lat, lon, bateria, quilometratge) factura(id, operador_id, usuari_id, periode, import, estat) ```

Decisions: `contracte` té un hash del document signat perquè la traçabilitat legal sigui verificable; `reserva` i `contracte` es guarden separats perquè una reserva pot no acabar en contracte. `esdeveniment_telemetria` és una taula d'append-only amb particionat per mes, perquè el volum pot créixer ràpid i les consultes són per finestres temporals. Tots els identificadors són UUID v7 perquè ordenen temporalment i faciliten el particionat.

API REST versionada (`/v1`) amb OpenAPI 3.1. Endpoints clau:

• `POST /v1/reserves` — crea una reserva; retorna `409` si el vehicle no està disponible.
• `GET /v1/vehicles?estat=disponible&lat=&lon=&radi=` — cerca geoespacial.
• `POST /v1/contractes` — genera el contracte i el hash.
• `POST /v1/telemetria` — ingesta d'esdeveniments (idempotent per `id`).
• `GET /v1/factures?operador_id=` — consulta de facturació.

Integracions:

• SER (Madrid): API de consulta d'estacionament regulat; es fa servir per validar zones i calcular taxes. Motiu: la normativa municipal ho exigeix per operar.
• DGT: consulta de dades del vehicle per matrícula; es fa servir per validar que el vehicle és apte.
• Passarel·la de pagament: Stripe o Redsys; es tria Redsys perquè és el proveïdor habitual a l'Estat i facilita la facturació amb IVA espanyol.

Totes les integracions externes passen per un adaptador amb circuit breaker i cua de reintents, perquè una caiguda de la DGT no ha de bloquejar les reserves.

1. Nucli de flota i reserves amb PostgreSQL i bloqueig de disponibilitat a Redis. És el mínim per operar.
2. Contracte i hash de signatura perquè la traçabilitat legal sigui possible des del primer dia.
3. Portal operador amb alta de vehicles i consulta de reserves.
4. Ingesta de telemetria en mode batch (no temps real) per validar el model de dades.
5. Facturació bàsica amb Redsys en mode test.

No es construeix el portal d'administració fins que hi hagi un conveni municipal signat; construir-lo abans seria inversió sense client.

Mides: el nucli ha de suportar 500 vehicles i 5.000 usuaris actius en la primera fase, amb pics de 50 reserves per minut. La telemetria pot generar 500 esdeveniments per vehicle i dia, és a dir, 250.000 esdeveniments diaris; el particionat mensual ho absorbeix.

Riscos:

• Dependència de la DGT i del SER: si les APIs no són estables, cal un mode degradat que permeti operar amb validació manual. Motiu: la normativa no pot aturar el servei.
• Governança: la cronologia registral de PRALCA mostra canvis sobtats de consell i administradors solidaris [BOE / BORME, 2026-08-19]; el producte ha de tenir rols i permisos granulars perquè cap persona no pugui fer canvis crítics sense aprovació.
• Compliment RGPD: les dades de telemetria i els documents d'identitat són sensibles; cal xifratge en repòs i retenció definida.

• Proves d'integració contra entorns sandbox de SER i DGT; si no n'hi ha, es fan servir mocks amb contracte OpenAPI.
• Proves de càrrega amb k6: 50 reserves/minut i 250.000 esdeveniments diaris.
• Auditoria de contractes: cada contracte ha de poder verificar-se amb el hash i el document original; es prova amb un conjunt de 100 contractes generats.
• Revisió de permisos: matriu de rols provada amb casos negatius (un operador no pot veure dades d'un altre operador).
• Criteri d'acceptació: el sistema pot operar un dia sencer amb 500 vehicles i 5.000 usuaris sense errors 5xx i amb facturació correcta.