NUMA INDUSTRIAL SA

NUMA INDUSTRIAL SA és una societat anònima amb domicili a Barcelona, constituïda l'any 2018 i adscrita al sector d'indústria i manufactura. El corpus la classifica com a startup. D'acord amb el registre, la seva situació és activa.

No consta al corpus cap descripció de l'activitat productiva concreta, dels productes ni dels clients de la societat.

La societat es va constituir el 2018. El primer acte que consta al BORME és del 27 de desembre de 2018, amb el nomenament d'ALTES NIETO RAMON i ALTES NIETO JORDI com a administradors solidaris (d'acord amb el registre, tom 27493, foli 93, secció 8, full B 35910).

El 5 de febrer de 2019 consta el nomenament de DESPATX I GABINET D'AUDITORIA SLP com a auditor de comptes.

El corpus no conté informació sobre l'activitat operativa de NUMA INDUSTRIAL SA: no consta què fabricava, quins serveis prestava ni a quin tipus de clients s'adreçava. L'única dada disponible és la classificació sectorial (indústria i manufactura) i la ubicació a Barcelona.

No consta al corpus cap dada financera, de facturació, de plantilla ni de creixement que permeti descriure una etapa d'expansió. Els únics elements documentats són registrals: el manteniment de l'auditoria (nomenaments el 2019, el 2021 i el 2024) i els canvis en l'administració.

El 14 de maig de 2021 consta el nomenament de CREU DE GURB SL i ALTES NIETO JORDI com a administradors solidaris, amb la revocació d'ALTES NIETO RAMON.

NUMA INDUSTRIAL SA no consta com a tancada. D'acord amb el registre, la societat és activa a la data del corpus. Per tant, no hi ha cap causa de tancament documentada.

Els actes més recents reflecteixen una reorganització dels òrgans d'administració, no una extinció: el 27 d'abril de 2026 consta el nomenament de CREU DE GURB SL (representada per ALTES NIETO RAMON) i ALTES NIETO JORDI com a administradors solidaris, i el 14 de juliol de 2026 el nomenament d'ALTES PRATDESABA LINA com a apoderada.

Atès que la societat continua activa segons el registre, no es pot parlar d'herència en el sentit de llegat d'una empresa desapareguda. No consta al corpus cap informació sobre marques, actius, instal·lacions o projectes que hagin passat a tercers.

Les persones que consten al corpus són ALTES NIETO RAMON, ALTES NIETO JORDI i ALTES PRATDESABA LINA, a més de la societat CREU DE GURB SL com a administradora.

• ALTES NIETO JORDI consta com a administrador solidari en els actes de 2018, 2021 i 2026.
• ALTES NIETO RAMON consta com a administrador solidari el 2018, revocat el 2021, i torna a constar el 2026 com a representant de CREU DE GURB SL.
• ALTES PRATDESABA LINA consta com a apoderada des del juliol de 2026.

El corpus no indica quina és la seva situació personal o professional actual més enllà d'aquests càrrecs registrals. Per ampliar-ho es podrien consultar les notes registrals actualitzades al Registre Mercantil de Barcelona i els dipòsits de comptes anuals.

• En el sector manufacturer, la designació d'un auditor de comptes extern de manera recurrent (2019, 2021, 2024) indica una estructura societària que sotmet els comptes a verificació; convé consultar els dipòsits per conèixer l'evolució real.
• La substitució d'administradors persones físiques per una societat administradora (CREU DE GURB SL) és un patró habitual en societats que separen la titularitat del control; en aquest cas, la societat administradora està representada per un dels fundadors.
• La coincidència de noms (ALTES) entre administradors i apoderada suggereix un control familiar, però el corpus no ho confirma; caldria verificar-ho amb les notes registrals.
• Per a qualsevol anàlisi de continuïtat o de resultats d'aquesta empresa, la font imprescindible són els comptes anuals dipositats, que no consten al corpus.

No tenim cap dada verificada sobre què fabricava NUMA INDUSTRIAL SA. El registre només confirma la forma jurídica, la ubicació (Barcelona), l'any de constitució (2018), l'estructura d'administració (administradors solidaris: Creu de Gurb SL i Jordi Altes Nieto, amb Ramon Altes Nieto com a apoderat des del 2026) i la presència d'un auditor extern des del 2019 [BORME / BOE via OpenMercantil, 2026-07-14].

Això és rellevant per a la reconstrucció: una societat amb auditoria externa continuada i amb una societat patrimonial (Creu de Gurb SL) a l'administració suggereix una estructura pensada per a un volum de negoci mitjà i per a la separació entre patrimoni personal i risc industrial. És una base raonable per reconstruir, però no ens diu res del producte.

La proposta, doncs, és agafar l'essència "manufactura industrial a Barcelona" i muntar avui una empresa de manufactura lleugera sota demanda: peces metàl·liques i conjunts petits, producció pròpia mínima (una nau llogada petita) i subcontractació per a la resta, amb un nucli fort de disseny, qualitat i gestió de comanda. És el model que avui és més fàcil de finançar i de fer créixer sense capital intensiu.

No disposem de dades verificades del mercat de NUMA INDUSTRIAL SA ni del seu nínxol. El que sí que és observable i es pot afirmar com a context general:

• Barcelona i l'àrea metropolitana concentren un teixit industrial de tallers metàl·lics, prototipatge i fabricació de sèrie curta, amb demanda creixent de proveïdors petits i flexibles per part d'empreses que han reduït estocs i internalització.
• La pressió de costos fa que moltes empreses busquin proveïdors que combinin proximitat (terminis curts, visites) amb preus competitius: això afavoreix un model de "taller nucli + xarxa de subcontractistes".

Aquestes afirmacions són context de mercat general, no dades de l'empresa. Qualsevol xifra de mida de mercat o de quota s'hauria de validar amb un estudi específic abans de comprometre inversió.

Proposta (a validar):

• Ingressos: comanda de fabricació de sèrie curta i mitjana (peces, conjunts, utillatge), més serveis d'enginyeria de producte i prototipatge ràpid. Facturació per projecte i per comanda recurrent.
• Costos: lloguer de nau petita (rang estimat de 1.500–3.000 €/mes a l'àrea metropolitana, a validar), maquinària de segona mà o lísing, personal tècnic (2–4 persones a l'inici) i compra de serveis de subcontractació.
• Marge: el marge ve de la gestió i la qualitat, no de la producció bruta. Objectiu raonable (estimació, a validar): 25–35% de marge brut sobre comanda, amb un punt d'equilibri al voltant de 350.000–500.000 € de facturació anual per a una estructura de 4–6 persones.
• Palanca de creixement: afegir capacitat subcontractada sense afegir cost fix, i convertir clients de projecte en clients de comanda recurrent.

Fases (proposta):

1. Mesos 0–3: definir el nínxol concret (tipus de peça, sector client), validar amb 10–15 entrevistes a compradors industrials, i tancar la ubicació (nau llogada) i l'equip mínim.
2. Mesos 3–6: muntar el nucli productiu (2–3 màquines clau), tancar acords marc amb 3–5 subcontractistes, i aconseguir els primers 3–5 clients pilot.
3. Mesos 6–12: consolidar qualitat i terminis, contractar el segon torn o el segon tècnic, i arribar a facturació recurrent.
4. Mesos 12–24: decidir si s'internalitza més producció o es manté el model lleuger, i obrir la línia de serveis d'enginyeria.

Un punt de partida útil: recuperar la marca i l'experiència prèvia de l'equip fundador (els administradors històrics), que és l'actiu real que es pot reconstruir amb menys cost.

Totes les xifres són estimacions a validar, no dades de l'empresa:

• Constitució i estructura legal: 2.000–5.000 €.
• Lloguer de nau petita (2 mesos de fiança + adequació): 10.000–25.000 €.
• Maquinària de segona mà (torn, fresadora, eines): 40.000–90.000 €.
• Programari de gestió, CAD/CAM i qualitat: 5.000–15.000 €.
• Capital de treball (estocs, sous, proveïdors) per 6 mesos: 80.000–150.000 €.
• Màrqueting i captació inicial: 10.000–20.000 €.

Rang total estimat: 150.000–300.000 € per a una estructura de 4–6 persones amb nau llogada. És una forquilla àmplia perquè depèn molt del grau d'internalització que es vulgui.

• Risc de producte: no tenim dades verificades de què fabricava l'empresa; si es reconstrueix en un nínxol equivocat, el cost de pivotar és alt.
• Risc de cartera: sense clients heretats, els primers 12 mesos depenen de vendre a nous compradors, cosa que allarga el cicle de caixa.
• Risc de capital: la manufactura consumeix capital de treball; un retard de cobrament pot ofegar una estructura petita.
• Risc d'equip: el valor real és l'equip tècnic i comercial; si no es reté, el model lleuger no funciona.
• Risc regulatori i laboral: conveni del metall, seguretat industrial i permisos d'activitat a Barcelona són tràmits que poden endarrerir l'obertura.

Lliçons que es poden extreure de l'expedient original (no és un currículum, és una lectura de l'estructura):

• L'empresa va néixer el 2018 amb dos administradors solidaris (Ramon i Jordi Altes Nieto) i aviat va incorporar auditoria externa (2019), senyal d'una estructura formalitzada des del primer moment. Qui reconstruís hauria de mantenir aquesta formalització: comptabilitat auditada i govern clar des del dia u.
• El 2021 es revoca Ramon Altes Nieto com a administrador i es manté Jordi Altes Nieto juntament amb Creu de Gurb SL; el 2026 s'incorpora Lina Altes Pratdesaba com a apoderada. Això mostra una estructura familiar amb relleu generacional i una societat patrimonial com a vehicle. Qui ho torni a muntar hauria de decidir des del principi si vol aquest model (societat patrimonial + família) o un model amb socis industrials externs.
• La presència d'un auditor des del 2019 indica que l'empresa va operar amb un volum suficient per exigir-ho o per voluntat de transparència. Això és una bona pràctica a mantenir, però també un cost fix a pressupostar.

En resum: la reconstrucció més realista és una manufacturera lleugera, formalitzada des del primer dia, amb un nucli petit i una xarxa de subcontractistes, i amb un equip fundador que aporti cartera o coneixement tècnic. La resta —producte, clients, xifres— s'ha de validar abans de comprometre capital.

Les empreses manufactureres mitjanes com Numa Industrial SA —amb auditories recurrents registrades al BORME (auditor nomenat el 2019-02-05, renovat el 2021-09-27 i el 2024-11-11)— viuen un problema estructural: la producció s'anota en paper o fulls de càlcul, però l'auditoria demana traçabilitat formal. Quan arriba la revisió, algú passa setmanes reconstruint lots, consums de material i responsables.

El sistema que descric resol tres coses concretes: (1) registrar cada lot de producció amb els materials consumits i la màquina emprada, en el moment en què passa; (2) permetre que un auditor extern consulti l'historial sense accés d'escriptura ni dependència de l'equip intern; (3) detectar desviacions (consum anòmal, lot sense tancar, operari sense formació registrada per a aquella màquina) abans que ho faci l'auditoria.

No és un ERP. És la capa d'evidència entre el terra de fàbrica i el despatx d'auditoria.

Tres components, deliberadament pocs:

``` [Tablet de planta] → [API REST] → [PostgreSQL] PWA offline FastAPI + append-only + auth audit_log ↓ [Portal auditor] (només lectura) ```

Per què PWA i no app nativa: el terra de fàbrica té cobertura irregular i els dispositius són compartits per torn. Una PWA amb Service Worker i cua de sincronització local (IndexedDB) permet registrar un lot sense xarxa i pujar-lo quan torna. Una app nativa obligaria a gestionar versions per dispositiu, cosa que en un taller amb 5-10 tauletes és sobrecost pur.

Per què FastAPI + PostgreSQL: l'equip és petit; Python redueix el cost de manteniment i PostgreSQL dóna transaccions ACID, que aquí no són negociables perquè l'evidència ha de ser íntegra. La taula `audit_log` s'implementa append-only amb un trigger que rebutja `UPDATE` i `DELETE`, de manera que ni un administrador pot esborrar un registre de producció.

Per què el portal d'auditor és un servei separat: l'auditor (aquí, Despatx i Gabinet d'Auditoria SLP) no ha de compartir credencials ni xarxa amb la planta. Un endpoint de només lectura amb tokens de curta durada i exportació signada és suficient i redueix la superfície d'atac.

Entitats principals:

• `operari` (id, nom, torn, formacions_valides)
• `maquina` (id, codi, tipus, estat)
• `article` (id, codi, descripció, unitat)
• `lot_produccio` (id, article_id, maquina_id, operari_id, inici, fi, estat, quantitat)
• `consum_material` (id, lot_produccio_id, article_id, quantitat, lot_proveïdor)
• `audit_log` (id, taula, registre_id, accio, payload_json, usuari, timestamp) — append-only

Decisions:

• `lot_produccio.estat` com a màquina d'estats (`obert → en_curs → tancat → auditat`) amb transicions validades al backend. Un lot no es pot tancar sense consums registrats; això evita el forat clàssic de "lot sense materials".
• `consum_material.lot_proveïdor` és text lliure però obligatori: permet enllaçar amb el proveïdor real sense imposar un mòdul de compres que no toca construir ara.
• `audit_log.payload_json` guarda l'estat complet del registre en cada escriptura, no només el diff. Més espai, però l'auditor pot reconstruir qualsevol moment sense fer joins complexos.

Endpoints REST principals (versionats a `/v1`):

• `POST /lots` — obre un lot; retorna id i valida que l'operari tingui formació per a la màquina.
• `POST /lots/{id}/consums` — afegeix consum; idempotent per `Idempotency-Key` (crític per a la cua offline).
• `POST /lots/{id}/tancar` — valida consums i tanca.
• `GET /auditor/lots?des_de=&fins_a=` — només lectura, token d'auditor.
• `GET /auditor/export?format=csv&signat=true` — exportació amb hash SHA-256 i signatura.

Integracions: cap de sortida obligatòria a la fase 1. Es preveu un adaptador de lectura cap a un ERP existent (si en tenen) via exportació CSV programada, no via API bidireccional: sincronitzar dos sistemes de producció en temps real és una font de conflictes que no compensa en aquesta escala.

Ordre estricte, perquè cada peça valida la següent:

1. Esquema de dades + `audit_log` append-only. Sense això, tot el que vingui després no és evidència, és anotació.
2. API de lots i consums amb idempotència. És el nucli; si falla la idempotència, la cua offline duplica registres i l'auditoria queda contaminada.
3. PWA de planta amb cua offline. Provar amb un torn real durant una setmana abans de tocar res més.
4. Portal d'auditor de només lectura + exportació signada. És el lliurable que justifica el projecte davant l'auditoria.
5. Alertes de desviació (consum anòmal, lot obert massa temps). Últim, perquè necessita dades reals per calibrar llindars.

Mides: 3-4 persones durant 4-5 mesos per a la fase 1-4. El portal d'auditor és ~2 setmanes; la PWA offline, la part més gran (~6-8 setmanes) per la gestió de conflictes de sincronització.

Riscos:

• Sincronització offline amb conflictes. Dues tauletes poden registrar el mateix lot. Mitigació: el lot s'obre sempre en línia (o es reserva amb un token); només els consums són offline. Això elimina el conflicte estructural.
• Adopció al terra. Si l'operari ha de fer 6 tocs per registrar un consum, no ho farà. Mitigació: codis QR a màquina i article, un toc per consum.
• Resistència de l'equip d'auditoria a canviar el mètode de revisió. Mitigació: validar el format d'exportació amb l'auditor abans de construir-lo.
• Abast que creix cap a ERP. Risc real: algú demanarà facturació, compres, nòmines. Cal deixar per escrit que el sistema no ho fa.

Tres proves concretes:

1. Prova de reconstrucció: un auditor aliè a l'equip rep només accés al portal i ha de respondre, per a un lot concret, quins materials es van consumir, en quina màquina i per quin operari. Si no ho aconsegueix en 10 minuts, el disseny falla.
2. Prova d'integritat: intentar modificar o esborrar un registre de `audit_log` directament a la base de dades; el trigger ha de rebutjar-ho. Verificar que l'exportació signada detecta qualsevol manipulació.
3. Prova de camp: un torn sencer de producció real registrat exclusivament amb la PWA, incloent-hi una caiguda de xarxa simulada de 30 minuts. Al final, comparar el registre digital amb el paper del torn: ha de coincidir al 100% o explicar cada diferència.

La validació final és que l'auditoria següent (la propera que consti al BORME) es faci amb aquest sistema com a font primària, no com a complement.