CELTA DE ARTES GRAFICAS SL

CELTA DE ARTES GRAFICAS SL es una sociedad mercantil española con número de hoja registral PO 14663, inscrita en la provincia de Pontevedra. De acuerdo con el registro mercantil (BORME, vía OpenMercantil), su actividad se enmarca en el sector de artes gráficas, dentro de la industria y manufactura. Su razón social es CELTA DE ARTES GRAFICAS SL.

Cabe advertir que el corpus suministrado no describe con detalle el objeto social ni la actividad productiva concreta: solo indica el sector. Por tanto, no se puede afirmar qué productos o servicios de imprenta ofrecía exactamente.

La sociedad se constituyó en el año 2009. El primer acto que consta en la cronología registral es del 25 de junio de 2009, en el que se documentan ceses y nombramientos de administradores solidarios: aparecen GUILLERMO GARCIA ALCALDE FERNANDEZ y, como nuevos administradores solidarios, JOSE LUIS RODRIGUEZ ARTIME y LORENZO GALIANA GALLACH (BORME, tomo 1633, folio 176, hoja PO 14663).

No consta en el corpus quién promovió la constitución ni el capital inicial. Los datos disponibles solo permiten afirmar que en 2009 ya había una estructura de administración solidaria en funcionamiento.

Según el registro, la empresa pertenece al sector de artes gráficas. El corpus no detalla la clientela, las líneas de producto ni el alcance geográfico de la actividad. Esta información no consta.

El corpus no contiene datos financieros, de facturación, de plantilla ni de volumen de producción. Por tanto, no se puede determinar cuáles fueron los años buenos ni cuantificar su evolución. La única evolución documentada es la de los órganos de administración y de los auditores.

La cronología registral muestra una actividad societaria sostenida durante más de una década:

• En 2011 se cancela de oficio el nombramiento del auditor GIRONELLA VELASCO AUDITORES SAP y se nombra a GM AUDITORES SL (BORME, 18 de noviembre de 2011).
• En 2012 se produce un cese y un nuevo nombramiento de JOSE MANUEL VAQUERO TRESGUERRES como administrador solidario (BORME, 11 de mayo de 2012).
• En 2014 se nombra apoderado a PEDRO-NUNO DIAS DA COSTA (BORME, 30 de julio de 2014).
• En 2015 cesa JOSE MANUEL VAQUERO TRESGUERRES como administrador solidario (BORME, 9 de febrero de 2015).
• En 2016 cesan los administradores solidarios JOSE LUIS RODRIGUEZ ARTIME y LORENZO GALIANA GALLACH y se nombra administrador único a PEDRO-NUNO DIAS DA COSTA, con cambio del órgano de administración de administradores solidarios a administrador único (BORME, 12 de agosto de 2016).
• En 2017 se nombra auditor a HORWATH PLM AUDITORES SLP (BORME, 5 de enero de 2017).
• En 2020 se nombra auditor a CROWE AUDITORES ESPAÑA SLP (BORME, 22 de enero de 2020).
• En 2021 se nombran apoderados a ALVARO ALCOLEA VELAZQUEZ y JAVIER AITOR MOLL SARASOLA (BORME, 24 de junio de 2021).
• En 2024 se nombra apoderado a JUAN CARLOS DA SILVA BESADA (BORME, 11 de marzo de 2024).

Estas actas indican una sociedad que mantuvo actividad registral y que fue renovando sus órganos de gobierno y de control.

De acuerdo con el registro mercantil, CELTA DE ARTES GRAFICAS SL consta como activa en la fecha de consulta (enero de 2026). El corpus no documenta ningún cierre, disolución, concurso de acreedores ni transformación societaria. Por tanto, no se puede afirmar que la empresa haya cerrado.

Si el encargo partía de la premisa de un cierre, cabe corregirla: las fuentes disponibles no lo sostienen.

Dado que no consta ningún cierre, no se puede hablar propiamente de herencia empresarial. Lo que sí documenta el registro es una continuidad societaria desde 2009 hasta la actualidad, con cambios sucesivos en la administración y en los auditores.

El corpus no identifica con claridad a los fundadores de la sociedad. Las personas que constan son administradores, apoderados y auditores que ocuparon cargos en momentos determinados:

• GUILLERMO GARCIA ALCALDE FERNANDEZ consta en el primer acto de 2009, en un cese.
• JOSE LUIS RODRIGUEZ ARTIME y LORENZO GALIANA GALLACH constan como administradores solidarios nombrados en 2009 y cesados en 2016.
• JOSE MANUEL VAQUERO TRESGUERRES consta como administrador solidario entre 2012 y 2015.
• PEDRO-NUNO DIAS DA COSTA consta como apoderado desde 2014 y como administrador único desde 2016.
• ALVARO ALCOLEA VELAZQUEZ, JAVIER AITOR MOLL SARASOLA y JUAN CARLOS DA SILVA BESADA constan como apoderados nombrados en 2021 y 2024.

Sobre lo que hacen actualmente estas personas no consta ninguna información en el corpus. Para ampliarlo, se podría consultar el Registro Mercantil de Pontevedra (hoja PO 14663) y las bases de datos de cargos societarios, que permitirían rastrear si ocupan otras administraciones.

• En el sector de artes gráficas, la continuidad registral de una sociedad no equivale a continuidad del negocio: hay que contrastar las actas del registro con datos financieros depositados en las cuentas anuales para saber si la actividad productiva se mantiene.
• El cambio de administradores solidarios a administrador único (2016) es una señal habitual de concentración de la gobernanza en una sola persona; en empresas gráficas pequeñas a menudo acompaña relevos generacionales o reestructuraciones de sociedad.
• La sucesión de firmas auditoras (GM AUDITORES, HORWATH PLM, CROWE) indica que la sociedad estuvo sometida a auditoría obligatoria en distintas etapas; para un analista, esto es una pista para consultar las cuentas depositadas y verificar la evolución real.
• La designación recurrente de apoderados (2014, 2021, 2024) sugiere delegación operativa; en la industria gráfica, esto suele corresponder a la gestión comercial o de producción, pero habría que confirmarlo con fuentes adicionales.
• Para cualquier conclusión sobre cierre o transformación, hay que verificar el estado registral actualizado y no inferirlo de la ausencia de actas recientes.

La dada verificada és que CELTA DE ARTES GRAFICAS SL és una societat d'arts gràfiques constituïda el 2009 a Pontevedra i que consta activa al registre mercantil [BORME / BOE via OpenMercantil, 2026-01-20]. La seva cronologia registral mostra una estructura societària que ha anat evolucionant: administradors solidaris (2009, 2012), administrador únic (2016), apoderats (2014, 2021, 2024) i auditors successius des del 2011 [BORME, 2026-01-20]. Això és tot el que podem afirmar amb certesa sobre l'empresa.

La proposta, marcada com a tal, és reconstruir avui una empresa d'arts gràfiques amb tres línies: (1) impressió digital i offset de tirada curta per a empreses de la comarca, (2) packaging i etiquetatge per a indústria agroalimentària i conservera de Pontevedra i Rías Baixas, i (3) gran format i senyalística. L'essència seria la mateixa —arts gràfiques a Pontevedra— però amb un model productiu digitalitzat, sense el pes de maquinària offset de gran tirada que avui és difícil d'amortitzar.

No tenim dades verificades del mercat de CELTA ni de la seva cartera de clients. El que sí que podem dir és que Pontevedra i la seva àrea d'influència tenen teixit industrial agroalimentari, conserver, forestal i de construcció, que són sectors consumidors habituals d'impressió, etiquetatge i packaging. Aquesta afirmació és una hipòtesi de mercat a validar amb dades de l'IGE, do dades obertes de la Xunta i enquestes directes a empreses de la comarca.

La tesi de mercat que proposem (a validar) és que hi ha espai per a un proveïdor local d'arts gràfiques amb lliurament ràpid i tirades curtes, perquè la impressió de gran tirada s'ha deslocalitzat i el que queda és el servei de proximitat, la personalització i el packaging. Aquesta tesi s'ha de contrastar amb un estudi de la competència local (impressors a Pontevedra, Vigo i Santiago) abans de comprometre inversió.

Proposta de model (a validar): tres línies d'ingressos.

• Impressió comercial i digital: fullets, catàlegs, papereria corporativa, materials per a administracions i empreses. Ingressos per comanda, marge variable.
• Packaging i etiquetes: caixes, etiquetes, embalatges per a alimentació i conserves. Contractes recurrents, més estabilitat.
• Gran format i senyalística: retolació, lones, senyalística industrial i d'obra.

El model hauria de ser digital-first: comandes en línia, pressupost automàtic, producció sota demanda i estoc mínim. La inversió en maquinària es faria per fases, començant per impressió digital i acabats, i afegint offset o gran format quan el volum ho justifiqui. Aquesta és una proposta de model, no una descripció del que feia CELTA, de la qual no tenim dades operatives verificades.

Proposta de pla en quatre fases (a validar):

1. Fase 0 — Validació (mesos 0-3): estudi de mercat local, entrevistes a 20-30 empreses de la comarca, definició de la cartera de serveis i pressupost detallat. Cost estimat: 8.000-15.000 € (estimació).
2. Fase 1 — Constitució i local (mesos 3-6): constitució de la societat, lloguer de nau de 300-500 m² amb accés per a camions, llicències i adequació. Cost estimat: 30.000-60.000 € (estimació, a validar segons el local).
3. Fase 2 — Equipament i arrencada (mesos 6-9): impressora digital de producció, talladora, plastificadora, màquina d'etiquetes o impressora d'etiquetes, programari de gestió i web de comandes. Cost estimat: 80.000-200.000 € (estimació, depèn de marca i si és nova o d'ocasió).
4. Fase 3 — Comercialització i creixement (mesos 9-18): contractació d'un comercial i un operari, campanya de captació, primers contractes recurrents. Cost estimat: 40.000-80.000 € (estimació).

Rang estimat total per a una arrencada amb equipament digital i un local llogat: 150.000-400.000 € (estimació, a validar). El rang depèn sobretot de:

• Si l'equipament és nou o d'ocasió (la diferència pot ser de 2-3 vegades).
• Si s'inclou offset o només digital (l'offset afegeix 100.000-300.000 € estimats).
• El cost del local a Pontevedra (lloguer i adequació).
• El capital de treball necessari per als primers 6-12 mesos (estimació: 30.000-60.000 €).

Aquestes xifres són estimacions de consultor i no provenen de cap dada verificada de CELTA. Cal pressupostar amb proveïdors reals i validar amb un pla financer.

• Risc de mercat: no tenim dades verificades que el mercat local absorbeixi la capacitat proposada. Cal validar-ho abans d'invertir.
• Risc de competència: impressors consolidats a Pontevedra i Vigo poden cobrir el nínxol amb preus agressius.
• Risc tecnològic: la impressió digital evoluciona ràpid; comprar equipament massa especialitzat pot quedar obsolet en 5-7 anys.
• Risc financer: el sector té marges ajustats i cicles de cobrament llargs; cal capital de treball.
• Risc de govern: la cronologia registral de CELTA mostra canvis freqüents en l'administració i auditors successius; en una reconstrucció caldria una estructura de govern clara i estable des del primer dia.

Les lliçons que es poden extreure de l'expedient registral de CELTA (i que són l'única cosa que podem afirmar amb la font disponible) són:

• Una societat d'arts gràfiques pot mantenir-se activa 17 anys al registre, cosa que indica que el sector té continuïtat, però no diu res sobre rendibilitat.
• L'estructura de govern ha canviat diverses vegades (administradors solidaris → administrador únic → apoderats), cosa que suggereix que cal definir des del principi qui mana i com es prenen les decisions.
• Els auditors han canviat successivament (GM AUDITORS SL el 2011, HORWATH PLM el 2017, CROWE el 2020), fet habitual en societats obligades a auditar; en una reconstrucció caldria preveure aquest cost des del primer exercici si s'assoleixen els llindars legals.
• La presència d'apoderats recents (2021, 2024) indica que la societat delegava gestió operativa; en una empresa nova convé separar la propietat de la gestió des del començament.

Per tant, qui ho hauria de fer és un equip emprenedor amb experiència en arts gràfiques o impressió digital, acompanyat d'un soci o assessor financer, amb una estructura de govern simple i transparent, i amb disposició a validar el mercat abans d'invertir en maquinària.

Els tallers d'arts gràfiques de mida mitjana (offset i digital) treballen amb una combinació de pressupostos en fulls de càlcul, ordres de treball en paper i planificació de màquines feta a mà o amb pissarres. Això genera tres problemes concrets i mesurables:

1. Col·lisió de planificació: dues ordres que volen la mateixa màquina al mateix torn, detectada només quan el cap de taller arriba a la màquina.
2. Pèrdua de traçabilitat del paper: no se sap quin lot de paper s'ha fet servir en quina comanda, cosa que complica les reclamacions de qualitat i les auditories de clients.
3. Pressupost desconnectat de la realitat: el cost estimat d'un treball no es compara mai amb el consum real de paper i tinta, de manera que els marges es calculen a posteriori i malament.

El producte no pretén substituir l'ERP financer ni el CRM comercial; pretén ser la capa operativa de planta que connecta pressupost, planificació i consum real. El motiu és que els ERPs genèrics no modelen bé les restriccions de les màquines d'impressió (mides de plec, temps de preparació per color, consum per lots de paper).

Arquitectura de tres capes amb un backend modular monolític (no microserveis) i un servei de planificació separat.

``` [Frontend web (React + TypeScript)] | v [API Gateway / BFF] --(REST/JSON)--> [Backend modular (Node.js/NestJS)] | |-- Mòdul pressupostos | |-- Mòdul planificació | |-- Mòdul traçabilitat | |-- Mòdul integracions | v | [PostgreSQL 16] | ^ | | | [Servei de planificació (Python/FastAPI)] | - cua de treballs (Redis + RQ) | - càlcul de seqüenciació de màquines | v [Connectors de planta] - OPC-UA (màquines d'impressió modernes) - JDF/JMF (màquines amb suport estàndard CIP4) - CSV/SFTP (màquines antigues) ```

Per què monolític modular i no microserveis: l'equip inicial és petit i el domini encara s'està validant; un desplegament únic redueix la complexitat operativa. El servei de planificació se separa perquè és l'únic component amb càrrega de CPU intensiva i cicles de desplegament diferents (algorismes que canvien sovint).

Per què PostgreSQL: les dades són fortament relacionals (comandes, lots de paper, màquines, torns) i es necessiten transaccions per garantir que el consum de paper i l'estat de la comanda no divergeixin. A més, `JSONB` permet desar paràmetres de màquina variables sense migracions constants.

Per què Redis + RQ per a la planificació: la seqüenciació de màquines és un problema d'optimització que pot trigar segons; ha de ser asíncrona per no bloquejar l'API. Redis és suficient per a la cua i permet reintents i visibilitat de l'estat del treball.

Entitats principals (taules PostgreSQL):

• `clients` (id, nom, nif, condicions_pagament)
• `machines` (id, nom, tipus [offset|digital|guillotina|plegadora], amplada_max_mm, colors_max, temps_preparacio_min, actiu)
• `machine_calendars` (id, machine_id, data_inici, data_fi, tipus [torn|manteniment|aturada])
• `paper_lots` (id, proveïdor, referencia, gramatge_g_m2, amplada_mm, alcada_mm, estoc_fulles, data_entrada)
• `paper_consumption` (id, paper_lot_id, work_order_id, fulles_consumides, data, operari_id)
• `quotes` (id, client_id, estat, data_creacio, import_estimat)
• `quote_lines` (id, quote_id, descripcio, maquina_prevista_id, quantitat, cost_estimat)
• `work_orders` (id, quote_id, estat [planificada|en_curs|acabada|cancel·lada], data_entrega_compromesa)
• `work_order_operations` (id, work_order_id, machine_id, sequencia, durada_estimada_min, durada_real_min, inici_planificat, fi_planificada)
• `machine_events` (id, machine_id, work_order_operation_id, tipus [inici|fi|aturada], timestamp, origen [manual|opcua|jdf])

Decisió clau: `paper_consumption` referencia el lot i l'ordre de treball, no la comanda. Motiu: una comanda pot consumir diversos lots i un lot pot servir diverses comandes; la traçabilitat ha de ser a nivell de consum, no d'agregació.

Índexs crítics: `work_order_operations(machine_id, inici_planificat)` per a consultes de planificació; `paper_consumption(paper_lot_id)` per a auditories de qualitat.

API REST versionada (`/api/v1`) amb autenticació JWT i rols (comercial, cap de taller, operari, administrador).

Endpoints principals:

• `POST /quotes` i `POST /quotes/{id}/lines` — creació de pressupostos.
• `POST /work-orders` — conversió de pressupost a ordre de treball.
• `POST /planning/run` — encua un càlcul de planificació; retorna `job_id`.
• `GET /planning/jobs/{job_id}` — estat i resultat del càlcul.
• `POST /paper-consumption` — registre de consum (manual o des de connector).
• `GET /traceability/work-orders/{id}` — lots de paper i operacions associats.
• `POST /integrations/erp/sync` — sincronització amb ERP extern.

Integracions de planta:

• OPC-UA: per a màquines que exposen variables (comptador de fulls, estat). El connector és un servei independent que publica esdeveniments a l'API via webhook signat.
• JDF/JMF (CIP4): per a màquines que accepten ordres de treball en format estàndard; s'implementa un adaptador que tradueix `work_order_operations` a JDF.
• CSV/SFTP: per a màquines antigues; un job programat llegeix fitxers de consum i els importa.

Per què webhooks signats i no polling: les màquines generen esdeveniments puntuals (inici/fi de treball); el polling introduiria latència i càrrega innecessària. La signatura HMAC garanteix que només els connectors autoritzats poden publicar esdeveniments.

Ordre de construcció, justificat pel valor operatiu i la dependència tècnica:

1. Model de dades i API de comandes/ordres de treball — és la base de tot; sense ordres de treball no hi ha planificació ni traçabilitat.
2. Mòdul de traçabilitat de paper (lots + consum) — és el problema més dolorós i el que genera valor immediat en auditories de qualitat. Es pot lliurar sense planificació.
3. Planificador bàsic (seqüenciació per prioritat i data d'entrega, sense optimització) — permet substituir la pissarra amb un algorisme simple i validable.
4. Connector CSV/SFTP — la majoria de tallers tenen màquines antigues; és la integració amb menys cost i més cobertura.
5. Connector OPC-UA i JDF — un cop el nucli és estable i hi ha clients pilots amb màquines modernes.

Per què no començar pel planificador avançat: l'optimització sense dades reals de consum i temps de preparació donaria resultats no fiables; primer cal recollir dades.

Mides:

• Backend: ~15-20 taules, ~40 endpoints REST, 4 mòduls.
• Planificador: algorisme heuristic (no òptim) amb complexitat O(n log n) sobre operacions; suficient per a tallers de fins a ~50 màquines i ~500 ordres obertes.
• Connectors: 3 adaptadors (OPC-UA, JDF, CSV).

Riscos tècnics:

1. Qualitat de les dades de màquina: els temps de preparació reals varien molt; si el planificador es basa en estimacions dolentes, perdrà credibilitat. Mitigació: començar amb planificació manual assistida i aprendre dels temps reals registrats.
2. Diversitat de màquines: cada fabricant exposa OPC-UA de manera diferent; el connector pot requerir configuració per model. Mitigació: començar per un sol fabricant als pilots.
3. Integració amb ERP existent: els clients ja tenen un ERP financer; cal definir clarament la frontera (el nostre producte no duplica facturació). Mitigació: API de sincronització unidireccional (ERP → nosaltres per a clients, nosaltres → ERP per a consum).
4. Adopció per part dels operaris: si el registre de consum és feixuc, no es farà. Mitigació: registre per escaneig de codi de lot i botons grans a la interfície de planta.

1. Pilots amb 2-3 tallers de mida similar a CELTA (Pontevedra/Galícia) durant 8 setmanes; mètrica principal: reducció de col·lisions de planificació detectades a posteriori.
2. Test de traçabilitat: per a 20 comandes reals, verificar que es pot reconstruir el lot de paper usat en menys de 30 segons (vs. cerca manual actual).
3. Test de precisió del planificador: comparar durada estimada vs. real en 100 operacions; objectiu: error mitjà < 15%.
4. Test d'usabilitat de planta: un operari ha de registrar consum en < 20 segons per comanda; es mesura amb cronòmetre en el pilot.
5. Validació de connectors: proves d'integració amb almenys una màquina OPC-UA i una JDF en entorn de laboratori abans del desplegament al client.