NAVESA ADOR EXPLOTACIONES SOCIEDAD LIMITADA

NAVESA ADOR EXPLOTACIONES SOCIEDAD LIMITADA es una sociedad de responsabilidad limitada constituida en el año 2020, con domicilio registral en la provincia de Valencia, de acuerdo con los datos registrales que constan en la ficha de OpenMercantil (BORME). La sociedad aparece clasificada como startup dentro del sector de agricultura y alimentación.

El capital social actual es de 83.300 euros, según la misma ficha registral. La sociedad consta inscrita en el Registro Mercantil de Valencia, tomo V 192619, folio 8, con los números de inscripción que recogen los actos publicados en el BORME.

Cabe subrayar que, a diferencia de lo que ocurre con las empresas que han cesado la actividad, en este caso la información disponible no describe ningún cierre: la sociedad consta activa y los actos registrales más recientes son ampliaciones de capital y nombramientos de apoderados.

La constitución de la sociedad se data en el año 2020, según la ficha registral. Los datos disponibles no incluyen la escritura de constitución ni el detalle de los socios fundadores, por lo que este punto no consta.

El primer acto que recoge la cronología registral es del 16 de noviembre de 2021: el nombramiento de un apoderado, GARCIA VIZCAINO PATRICIA, según el BORME. Este nombramiento se cita como "apoderado" (no solidario), a diferencia de los nombramientos posteriores.

La clasificación sectorial que consta es la de agricultura y alimentación. Los datos disponibles no detallan qué actividad concreta desarrolla la sociedad, qué productos elabora o comercializa, ni cuál es su base de clientes. Esta información no consta en el corpus consultado.

Tampoco consta el objeto social literal ni el código de actividad económica. Para precisarlo habría que consultar la escritura de constitución y las notas registrales en el Registro Mercantil de Valencia.

Los datos disponibles no incluyen cifras de facturación, resultados ni número de trabajadores, por lo que no se puede describir la evolución económica de la sociedad. No consta ningún ejercicio con cuentas depositadas en las fuentes consultadas.

El único elemento que indica crecimiento es la ampliación de capital del 18 de febrero de 2026, por un importe de 80.300 euros, que situó el capital suscrito resultante en 83.300 euros, según el BORME. Esto implica que el capital anterior era de 3.000 euros. El acto consta con los datos registrales S 8, H V 192619, I/A 8 (10.02.26).

La sociedad no consta como cerrada. De acuerdo con la ficha registral consultada, el estado es "activa" y los actos más recientes son una ampliación de capital y nombramientos de apoderados, ambos de 2026. No hay ningún acto de disolución, liquidación ni extinción publicado en el BORME en las fuentes disponibles.

Por tanto, este apartado no tiene contenido aplicable en el momento de redactar el informe: no hay constancia registral de cierre.

Dado que la sociedad consta activa, no se puede hablar de herencia en el sentido de legado de una empresa desaparecida. Lo que sí consta es una estructura de gobierno que se ha ido formalizando: en 2024 se nombraron dos apoderados solidarios (DOLZ PEREZ BELEN y PERIS LLORENS LAURA) y en 2026 se añadió un tercero (GARCIA VIZCAINO PATRICIA), según el BORME.

Esta sucesión de nombramientos indica una delegación creciente de facultades de gestión o representación, pero los datos disponibles no permiten afirmar qué función concreta ejerce cada uno de los apoderados ni qué relación tienen con la propiedad de la sociedad.

Los datos disponibles no identifican a los socios fundadores ni a los administradores de la sociedad. Lo único que consta son los nombres de los apoderados: GARCIA VIZCAINO PATRICIA, DOLZ PEREZ BELEN y PERIS LLORENS LAURA, todos ellos con la condición de apoderados solidarios desde el 2 de marzo de 2026, según el BORME.

No consta su trayectoria posterior ni si continúan vinculados a la sociedad en otras funciones. Para completar esta información habría que consultar la certificación de administradores y socios en el Registro Mercantil de Valencia, que no forma parte del corpus disponible.

• Una ampliación de capital no equivale a crecimiento demostrado. La operación de febrero de 2026, de 80.300 euros, multiplica por más de veinte el capital inicial de 3.000 euros, pero sin cuentas depositadas no se puede saber si responde a una necesidad de inversión, a una reestructuración societaria o a una aportación de socios. En el análisis de empresas agroalimentarias, hay que cruzar siempre la ampliación con las cuentas anuales.
• Los apoderamientos sucesivos son un indicador de delegación operativa. En una sociedad pequeña del sector primario, pasar de un apoderado en 2021 a dos en 2024 y a tres en 2026 sugiere una estructura de gestión que se profesionaliza o que reparte responsabilidades entre varias personas. Es una señal a seguir, no una conclusión.
• La clasificación "startup" en el sector agrario requiere verificación. El registro no distingue por sí solo una explotación agraria tradicional de una empresa de base tecnológica. Para saber qué hace realmente la sociedad hay que leer el objeto social y, en su caso, consultar las memorias depositadas.
• La fecha de constitución (2020) sitúa la sociedad en un periodo de reestructuración del sector agroalimentario valenciano. Sin datos financieros no se puede valorar cómo le ha afectado, pero cualquier análisis posterior debería contrastar la evolución con el contexto del sector en la Comunitat Valenciana.

El que sabem del cert és limitat i cal dir-ho: NAVESA ADOR EXPLOTACIONES SL és una societat mercantil activa, constituïda el 2020, domiciliada a la província de València, dins el sector agricultura i alimentació, amb un capital social de 83.300 € [BORME / BOE, 2026-02-18]. El febrer de 2026 va ampliar capital en 80.300 €, i el març de 2026 va nomenar tres apoderades solidàries [BORME / BOE, 2026-03-02].

Aquestes dades no ens diuen què conrea, quanta terra explota, a qui ven ni amb quins marges. Per tant, la "idea avui" no pot ser una descripció de la seva activitat real, sinó una proposta de reconstrucció coherent amb el perfil registral: una explotació agrícola valenciana orientada a producte fresc de proximitat, amb estructura societària capitalitzada i un equip de gestió amb poders per operar.

La proposta és construir una explotació de petita-mitjana escala (horta i fruiters de regadiu, per exemple), amb comercialització directa i en circuit curt, aprofitant la proximitat al mercat metropolità de València. Això és una proposta, no una descripció verificada de l'empresa original.

El mercat rellevant és el de producte fresc local a la demarcació de València i la seva àrea metropolitana. És un mercat real i gran, però també molt competitiu i amb marges estrets a la producció primària.

Els canals que existeixen avui i que una explotació d'aquest perfil pot aprofitar:

• Venda directa (mercats municipals, parades pròpies, grups de consum).
• Cistelles de temporada i subscripcions setmanals, un format consolidat a l'àrea de València (a validar la competència local concreta).
• Restauració i botigues especialitzades, que paguen més que la distribució en gros però exigeixen regularitat i logística.
• Distribució en gros i cooperatives, que dona sortida a volum però comprimeix el marge.

No disposem de dades verificades sobre la quota de mercat de l'empresa original ni sobre la seva producció, de manera que qualsevol xifra de mercat que es faci servir en un pla financer haurà de ser estimació a validar amb estudis locals i amb converses directes amb compradors.

Proposta de model, en tres línies que es poden combinar:

1. Producció pròpia (horta i/o fruiters) com a base de producte i control de qualitat.
2. Comercialització en circuit curt (cistelles, venda directa, restauració) com a font de marge.
3. Serveis associats (agroturisme puntual, tallers, o venda a grups de consum) com a ingressos complementaris.

La lògica financera és la clàssica del sector: la producció primària sola rarament cobreix la inversió; el marge es guanya a la comercialització. Per això la proposta posa l'accent en el canal curt, on el preu de venda pot ser diverses vegades el preu en origen (rang orientatiu a validar segons producte i temporada).

Proposta de full de ruta, en fases:

• Fase 0 (mesos 0-3): validació. Confirmar disponibilitat de terra (arrendament o compra), accés a aigua de reg, i fer entrevistes amb 10-15 compradors potencials (restauració, botigues, grups de consum) per testar demanda abans d'invertir.
• Fase 1 (mesos 3-9): posada en marxa de la producció en una superfície inicial limitada, amb un sol canal de venda (per exemple, cistelles o un mercat municipal) per aprendre l'operativa.
• Fase 2 (mesos 9-18): ampliació de canals i de superfície segons resultats reals de la fase 1.
• Fase 3 (mesos 18-36): consolidació i, si escau, incorporació de serveis associats.

El calendari agrícola mana: la primera collita comercial difícilment arriba abans de la temporada següent a la plantació, i això s'ha de reflectir en el pla de tresoreria.

Totes les xifres següents són estimacions orientatives a validar, no dades de l'empresa original:

• Terra: arrendament d'entre 1 i 5 hectàrees, rang estimat de 500 a 2.000 €/ha/any segons ubicació i accés a aigua (a validar).
• Infraestructura bàsica (reg, hivernacles senzills, magatzem): rang estimat de 20.000 a 60.000 € segons escala.
• Maquinària i eines: rang estimat de 10.000 a 30.000 €.
• Capital circulant per cobrir el primer cicle de collita sense ingressos: rang estimat de 15.000 a 40.000 €.
• Comercialització i marca (web, packaging, logística inicial): rang estimat de 5.000 a 15.000 €.

Total orientatiu: entre 60.000 i 150.000 € per a una explotació petita-mitjana, amb un marge d'error ampli. El capital social verificat de 83.300 € encaixaria dins d'aquest rang, però no podem afirmar que es destinés a aquestes partides.

• Risc climàtic i sanitari: sequeres, pedregades i plagues poden eliminar una collita sencera. És el risc estructural del sector i no es pot eliminar, només diversificar i assegurar.
• Risc de marge: la producció primària té marges baixos; si la comercialització en circuit curt no arrenca, el negoci no cobreix costos.
• Risc de tresoreria: el cicle agrícola genera despesa abans d'ingrés; un pla de tresoreria curt ofega el projecte encara que sigui viable a mig termini.
• Risc de competència: el mercat de proximitat a València és gran però concorregut; cal un diferencial clar (producte, canal o servei).
• Risc d'informació: no coneixem l'activitat real de l'empresa original; qualsevol reconstrucció parteix d'una base parcial i cal validar-la amb dades operatives que no tenim.

La lliçó que es desprèn de l'expedient original, més enllà del cas concret, és que una societat capitalitzada i amb apoderats nomenats no equival a un negoci rendible: el registre mostra estructura, no resultats. La reconstrucció hauria de començar, per tant, per qui tingui capacitat d'operar la terra i de vendre, no per qui només aporti capital.

El perfil adequat és un equip amb tres peces: algú que sàpiga produir (experiència agrària real), algú que sàpiga vendre (comercial i canals), i una estructura financera que aguanti el primer cicle sense ingressos. L'expedient verificat mostra que l'empresa original va reforçar capital i va nomenar apoderades el 2026; la lliçó per a una reconstrucció és que el capital i els poders han d'anar acompanyats d'un pla de tresoreria i d'un canal de venda validat abans de plantar, no després.

Les explotacions agrícoles valencianes de mida mitjana gestionen parcel·les disperses, tractaments fitosanitaris, lots de collita i documentació de conformitat en eines heterogènies: fulls de càlcul, quaderns de camp en paper i missatgeria. Això genera tres problemes concrets:

1. Traçabilitat feble: quan un comprador o una certificadora demana l'origen d'un lot, reconstruir quins tractaments, quina parcel·la i quina data de collita hi ha darrere requereix hores de cerca manual i sovint no es pot demostrar de manera auditable.
2. Compliment del quadern de camp digital: la normativa europea i autonòmica exigeix registres de productes fitosanitaris per parcel·la i data; els sistemes actuals o són massa genèrics (ERP agrícola pesat) o massa lleugers (apps mòbils sense model de dades sòlid).
3. Governança societària opaca: amb una estructura d'apoderats solidaris i ampliacions de capital recents (BORME 2026-02-18), la societat necessita que les decisions operatives (qui autoritza una collita, qui signa un lot) quedin lligades a rols formals i no a costums informals.

La solució no és un ERP agrícola complet, sinó un sistema de registre de parcel·les, operacions i lots amb traçabilitat criptogràfica i exportació cap a formats oficials.

Arquitectura en tres capes, desplegable en un sol proveïdor cloud europeu (per residència de dades agràries):

``` [Camp] App mòbil offline-first (PWA + SQLite local) │ sincronització per lots quan hi ha xarxa ▼ [API] Backend REST (Node/TypeScript) + Postgres │ ├── Servei de traçabilitat (hash chain per lot) ├── Servei d'exportació (quadern de camp, PDF/XML) └── Servei d'integració registral (BORME/OpenMercantil, opcional) ▼ [Consum] Portal web per a gestors i compradors (només lectura per lot) ```

Decisions i motius:

• Offline-first al camp: les parcel·les sovint no tenen cobertura; l'app ha de registrar tractaments i collites sense xarxa i sincronitzar després. Per això PWA amb emmagatzematge local i resolució de conflictes per timestamp + identificador de dispositiu.
• Postgres com a font de veritat: el model relacional encaixa amb parcel·les, operacions i lots; a més, permet particionar per campanya agrícola i mantenir consultes auditables.
• Hash chain per lot en lloc de blockchain: la traçabilitat necessita immutabilitat demostrable, no consens distribuït. Una cadena de hashes (cada registre inclou el hash de l'anterior) dóna auditabilitat amb cost i complexitat molt menors. Motiu: una explotació mitjana no justifica una xarxa blockchain, però sí un registre inalterable verificable per tercers.
• Exportació com a servei separat: els formats oficials canvien per normativa; aïllar-los evita tocar el nucli de dades cada vegada.

Entitats principals (Postgres, esquema `agro`):

```sql -- Explotació (una societat pot tenir-ne diverses) explotacio(id, nom, cif, municipi, provincia)

-- Parcel·la: unitat física de conreu parcela(id, explotacio_id, referencia_sigpac, superficie_ha, cultiu, varietat, regim_reg, geometria_geojson)

-- Campanya agrícola campanya(id, explotacio_id, any_inici, any_fi, estat)

-- Operació de camp (tractament, adobat, collita...) operacio(id, parcela_id, campanya_id, tipus, data_hora, producte_id, dosi, unitat, operari_id, dispositiu_id, hash_anterior, hash_registre)

-- Lot de collita lot(id, campanya_id, codi_lot, data_collita, kg_bruts, kg_nets, destinacio, hash_anterior, hash_registre)

-- Relació lot <-> operacions que l'afecten lot_operacio(lot_id, operacio_id)

-- Usuaris i rols (lligats a l'estructura d'apoderats) usuari(id, nom, email, rol, actiu) rol: 'operari' | 'gestor' | 'apoderat' | 'auditor_extern' ```

Decisions i motius:

• `referencia_sigpac` com a clau d'enllaç amb el sistema oficial de parcel·les: permet validar geometria i superfície contra la font pública i evita duplicar parcel·les.
• `hash_anterior` + `hash_registre` a `operacio` i `lot`: la cadena es construeix per campanya i per explotació. Motiu: permet verificar un lot sencer sense recalcular tota la base.
• `lot_operacio` com a taula de relació: un lot pot agregar collita de diverses parcel·les i operacions; la traçabilitat completa és el conjunt d'operacions enllaçades.
• Rols explícits `apoderat`: reflecteixen l'estructura registral (apoderats solidaris segons BORME 2026-03-02) i permeten que només aquests signin lots per a venda.

API REST versionada (`/v1`), autenticació per token JWT amb rols.

Endpoints principals:

``` POST /v1/parceles # alta de parcel·la (valida SIGPAC) GET /v1/parceles?campanya=2026 POST /v1/operacions # registre de tractament/collita GET /v1/lots/{codi}/traçabilitat # retorna cadena verificable POST /v1/lots/{codi}/signar # només rol apoderat GET /v1/export/quadern?campanya= # PDF/XML quadern de camp GET /v1/verify/{hash} # verificació pública d'un registre ```

Integracions:

• SIGPAC (FEGA): consulta de referència de parcel·la per validar geometria i superfície. Motiu: és la font oficial i evita discrepàncies en inspeccions.
• OpenMercantil / BORME: consulta periòdica (batch diari) de les dades registrals de la societat per mantenir actualitzada la fitxa d'apoderats i capital. Motiu: l'empresa ha tingut canvis recents (ampliació de capital 2026-02-18, nomenaments 2026-03-02) i els rols del sistema han de reflectir-los.
• Portal de comprador (només lectura): accés per token de lot a la traçabilitat i als certificats. Motiu: el valor comercial de la traçabilitat és que el comprador la pugui verificar sense trucar a l'explotació.

Ordre de construcció amb criteri de valor i risc:

1. Model de dades + API de parcel·les i operacions (2-3 setmanes). És el nucli; sense això no hi ha res a traçar.
2. App mòbil offline-first per a operaris (3-4 setmanes). És el punt de contacte real al camp; si falla, no s'introdueixen dades.
3. Cadena de hashes i verificació de lots (2 setmanes). És el diferenciador i el que permet vendre traçabilitat.
4. Exportació del quadern de camp (2 setmanes). Compliment normatiu; es pot fer amb plantilles fixes inicialment.
5. Portal de comprador i signatura d'apoderat (2 setmanes). Tanca el cercle comercial.
6. Integració BORME/SIGPAC (opcional, fase 2). No bloqueja el nucli.

Mides:

• Explotació objectiu inicial: 1 societat, 3-10 apoderats/gestors, 20-100 operaris, 50-500 parcel·les, 1.000-10.000 operacions per campanya.
• Volum de dades: modest (desenes de GB anuals); el repte no és escala sinó qualitat i disponibilitat offline.

Riscos tècnics:

• Conflictes de sincronització offline: dos operaris registren la mateixa operació. Mitigació: identificador de dispositiu + resolució per timestamp i marcatge de conflictes per revisió manual del gestor.
• Integritat de la cadena de hashes: si un registre s'edita retroactivament, la cadena es trenca. Mitigació: els registres signats són immutables; les correccions es fan amb un registre de rectificació enllaçat, no amb un `UPDATE`.
• Canvis normatius en formats d'exportació: mitigat per la capa de servei d'exportació aïllada.
• Dependència de SIGPAC: si el servei oficial cau, l'alta de parcel·la ha de poder fer-se amb dades manuals marcades com a "pendents de validar".
• Risc de governança: els rols han de reflectir l'estructura registral real; un apoderat donat de baixa al BORME ha de perdre permisos de signatura. Cal un procés de revisió periòdica.

Validació funcional:

• Prova pilot amb una campanya real: registrar 10 parcel·les, 50 operacions i 5 lots; verificar que la traçabilitat d'un lot es reconstrueix correctament i que el hash és verificable per un tercer.
• Test d'offline: registrar operacions sense xarxa durant 48 h i comprovar que la sincronització no perd ni duplica registres.

Validació tècnica:

• Tests d'integritat de la cadena: intentar modificar un registre i comprovar que la verificació falla.
• Tests de càrrega amb el volum objectiu (10.000 operacions) per confirmar temps de resposta de la consulta de traçabilitat < 2 s.

Validació de compliment:

• Exportar el quadern de camp i validar-lo contra els requisits del registre oficial de productes fitosanitaris (format i camps obligatoris).
• Revisió creuada de la fitxa d'apoderats del sistema amb les dades del BORME (font: OpenMercantil, 2026-03-02) per assegurar que els permisos de signatura coincideixen amb l'estructura registral vigent.

Criteri d'èxit del pilot: un comprador pot verificar l'origen d'un lot sense contacte humà amb l'explotació, i el gestor pot exportar el quadern de camp en menys de 5 minuts.